29 Març, 2019

Dates clau de 2019 en l’economia dels autònoms

El calendari del treballador per compte propi té moments clau durant l'any, als quals cal estar molt atentTots els treballadors autònoms esperen amb il·lusió el dia de cobrament de cada factura que emeten. És l'equivalent al moment en què els treballadors d'una empresa comproven que han cobrat les seves nòmines: solen estar de millor humor aquest dia. Tanmateix, en el cas dels autònoms hi ha moltes altres dates determinants per a la seva economia. Tot un món de tributs, models, presentacions i càrrecs que la majoria dels empleats per compte d'altri ni tan sols sospita que existeixen.Efectivament, els autònoms han d'estar pendents de molts més esdeveniments que la presentació de la Declaració de la Renda. El més recomanable és deixar-los a les mans d'una gestoria, que estarà al corrent de tot aquest embolic de dates, documents i presentacions per donar-ne curs i evitar que es passin els terminis, amb la sanció consegüent. Actualment hi ha fins i tot serveis en línia, com Quipu, que s'encarreguen de presentar tots els models a Hisenda, entre altres serveis.De totes maneres, no sobra tenir una idea general de quines són les dates més importants per a l'economia dels autònoms, especialment les fiscals. D'aquesta manera, podran preveure la disposició de fons per fer front al pagament de cada impost i no trobar-se amb una sorpresa desagradable en forma de càrrec inesperat.Els impostos més comuns que han de declarar els autònoms són dos: l'IRPF i l'IVA. El primer és molt conegut perquè afecta les persones físiques, encara que no totes estiguin obligades a declarar-lo. El segon també és famós perquè grava el consum de la majoria dels productes o serveis. La peculiaritat per als autònoms, llevat d'algunes excepcions, és que són intermediaris en la recaptació d'aquest impost.Així, la majoria de les declaracions i les liquidacions que duen a terme els autònoms durant l'any estan relacionades amb l'IRPF i l'IVA. Dins d'aquest marc, hi ha moltes excepcions. Per exemple, hi ha algunes activitats que estan exemptes d'IVA. A més, algunes comunitats autònomes tenen règims fiscals especials.No obstant això, a continuació detallarem les dates més habituals que han de tenir en compte els autònoms per complir les seves obligacions fiscals el 2019, llevat de modificació per part de l'Agència Tributària:Com durant aquest mes es tanquen el quart trimestre de 2018 i l'exercici, cal presentar una quantitat destacable de models a Hisenda.Entre els anuals es troben, segons correspongui, el 180 (retencions d'IRPF efectuades a lloguers), el 190 (retencions de l'IRPF a tercers) i el 390 (liquidació de l'IVA). Es poden presentar fins al dia 31.A més, el gener es presenten les declaracions trimestrals sobre retencions d'IRPF a tercers (model 111) i a lloguers (model 115), abans del dia 21. També cal validar les autoliquidacions del pagament fraccionat de l'IRPF (model 130 per a estimació normal o 131 per a estimació objectiva o per mòduls) i de l'IVA (model 303), ambdues fins al dia 30.Una altra data que cal tenir en compte aquest mes és el dia 15: és l'últim en què es pot domiciliar el pagament dels models 111, 115, 130 i 303.El mes de febrer és important perquè és quan es presenta el model 347, que es correspon amb la declaració anual d'operacions amb terceres persones. Es pot fer entre els dies 1 i 28, inclosos.El dia 2 d'abril començarà la campanya de Declaració de la Renda 2018 i Patrimoni 2018. Com a més a l'abril es tanca el primer trimestre de l'any, toca presentar els models 111, 115, 130 (o 131) i 303 fins al dia 22. La domiciliació del pagament de tots aquests models es podrà fer fins al dia 15 d'aquest mes.El dia 1 de juliol serà l'últim en què es podrà presentar la Declaració de la Renda. Això sí, si el resultat és per ingressar amb domiciliació en compte, el termini de finalització és anterior: el 26 de juny.El juliol toca novament tancar el trimestre anterior, en aquest cas el segon de 2019, per la qual cosa caldrà presentar i liquidar IRPF i IVA fins al dia 22 i domiciliar els seus pagaments fins al dia 15.El mes d'octubre serà l'últim de l'any en què caldrà presentar declaracions i liquidacions d'IRPF i IVA. Igual que el gener, abril i juliol, el seu pagament es podrà domiciliar fins al dia 15. Les presentacions, en aquest cas, es podran fer fins al dia 21.Una vegada que ha quedat clar quan és necessari presentar les diferents declaracions i les seves liquidacions corresponents, és important que el treballador autònom estigui atent al dia en què es fan els càrrecs. En aquest sentit, ha d'assegurar-se de tenir suficients diners en el compte a través del qual s'abonaran les liquidacions positives, és a dir, aquelles que han sortit que cal pagar.En el cas de les liquidacions de l'Agència Tributària, aquest dia sol correspondre amb l'últim dia hàbil en què es poden presentar les declaracions.Un altre càrrec important que els autònoms no han d'oblidar és el de la quota que paguen a la Seguretat Social. En estar domiciliada, aquest organisme sol cobrar l'últim dia del mes.

CORPORATIU
22 Març, 2019

Quins són els drets dels accionistes en una junta general?

Jordi Carrillo Professor associat de la UPF BSMA les societats de capital, per bé que el propietari acostuma a tenir coneixement dels seus drets i deures, això no és tan freqüent quan es tracta d’accionistes minoritaris. És a dir, les persones que han comprat una petita participació d’una companyia, sigui cotitzada o no. En qualsevol cas, s’estigui en una posició o una altra, conèixer els drets que tenim com a accionistes és molt rellevant per tal de poder defensar-los quan calgui.Així mateix, de vegades s’han implantat algunes idees equivocades sobre què implica realment ser accionista minoritari: entre d’altres, considerar que pràcticament no es tenen drets o que, encara que nominalment es puguin tenir, poder exercir-los és complicat i costós.D’altra banda, per bé que la Llei de societats de capital, en diversos dels seus apartats, distingeix entre societats limitades i anònimes, en la realitat del trànsit mercantil les diferències són més apreciables quan es distingeix entre societats no cotitzades i cotitzades. En aquestes últimes, els deures d’informació i transparència que exigeix a les empreses la Llei del mercat de valors suposen que els accionistes puguin tenir més informació i més actualitzada.Tradicionalment s’ha distingit entre dos tipus de drets: els econòmics i els polítics. Mentre els primers fan referència a la retribució monetària que s’obté pel fet de ser propietari d’una acció, en el segon cas ens trobem davant de la possibilitat que qualsevol accionista d’una companyia té de participar en la gestió de l’empresa.Els drets principals que representen aquestes dues categories serien el dret al dividend i el dret de vot, respectivament. Pel que fa al primer, per bé que existeix com a tal, l’empresa no està obligada a repartir-lo. Seguint les normes de decisió empresarial, serà la majoria del capital la que decideixi si efectivament hi haurà alguna distribució o no del resultat de l’exercici.Pel que fa al dret de vot, a diferència de l’anterior, no és inherent a la condició de soci, ja que es pot donar sense tenir aquest dret polític. Segons el tipus de decisió que es prengui, caldrà l’acord d’una majoria més o menys reforçada del capital.Per bé que és cert que els drets es poden exercir durant tot l’any, la realitat és que és la junta d’accionistes és el moment més important per exercir-los efectivament. Es tracta de la reunió en la qual es prenen les decisions principals i se sotmet a examen dels socis tot el que sigui rellevant a nivell econòmic per al futur de la societat.Conèixer els drets i els deures dels accionistes ha estat el tema principal de la sessió que ha impartit Jordi Carrillo a Barcelona, que forma part del programa de formació per a accionistes Aula de CaixaBank. L’objectiu d’aquestes jornades, que organitza el Departament de Relació amb Accionistes de l’entitat, és difondre coneixements relacionats amb els mercats financers i l’economia. Aquest any, CaixaBank impartirà 16 cursos per tot el territori espanyol en ciutats com Madrid, València o Bilbao. En aquestes sessions, els experts tractaran temes tan diversos com en què consisteix la inversió socialment responsable des del punt de vista d’un accionista, perspectives i riscos de l’economia global o l’anàlisi fonamental i tècnica del mercat de valors, entre d’altres.

CORPORATIU
22 Març, 2019

La torre Jiddah, el proper sostre del món, tindrà un quilòmetre d’alçària

El projecte costarà més de 2.000 milions de dòlars i hauria d'estar acabat el 2021 Jiddah és una ciutat de l'Aràbia Saudita que acaba d'estrenar el seu primer cinema. A més, és coneguda pel seu centre històric Patrimoni de la Humanitat i per ser el punt de partida de milers de peregrins que marxen cap a La Meca i Medina. Tanmateix, l'accés dels saudites al setè art o les caravanes de fidels no seran les notícies principals que llegirem sobre la històrica Jiddah en els propers temps. S'espera una altra molt més impactant: la inauguració de la torre Jiddah, també coneguda com Kingdom Tower. Serà el gratacel més alt del món, amb una mica més d'un quilòmetre d'alçària. El problema és que no se sap molt bé quan es podrà tallar la cinta que doni accés a aquest colós, capaç de fer empal·lidir el mateix Burj Khalifa, un mastodont de 829 metres d'alçària que avui regna des de les altures de la veïna Dubai.En un principi, la construcció de la torre Jiddah hauria d'haver finalitzat ja el 2018. Tanmateix, una caiguda en els ingressos procedents del petroli va forçar que el 2017 s'anunciés que la seva data d'entrega es demoraria fins al 2019. El cas és que, avui dia, no se n'espera la inauguració fins al 2021. L'evolució de les obres és un misteri sobre el qual no s'han tingut notícies oficials des del febrer de 2018, quan s'havien aixecat poc més de 60 plantes de les 169 previstes. En qualsevol cas, tot el que envolta aquesta obra és impressionant. L'edifici preveu incloure un hotel, oficines, habitatges, centres comercials i una terrassa-observatori situada a 644 metres d'alçària. Cal tenir en compte que l'observatori més elevat de l'Empire State Building es troba a 373 metres. Per donar servei a totes les plantes, la torre Jiddah comptarà amb 59 ascensors, que podran assolir una velocitat de 36 km/h. Això vol dir que els visitants podran arribar a la terrassa-observatori, situada a les plantes 157 i 158, en poc més d'un minut. En total, sumarà 439 apartaments, 200 habitacions d'hotel i més de 2.200 places de garatge. El desenvolupament complet del complex de què forma part la torre Jiddah ocuparà una superfície bruta de 8,1 milions de metres quadrats. D'aquesta superfície, uns 244.000 metres quadrats correspondran a la torre. La construcció costarà uns 2.000 milions de dòlars.La construcció de l'edifici més alt del món forma part d'un nou concepte de ciutat que s'està promovent a Jiddah. Més enllà de la seva consideració com a punt calent de pelegrinatges, la ciutat aspira a convertir-se en un focus econòmic més dins el projecte Saudi Vision 2030. Aquest pla del Govern de l'Aràbia Saudita té com a objectiu diversificar l'economia de l'Estat i reduir la seva dependència del petroli. Dins aquesta estratègia, Jiddah aspira a convertir-se en un focus de poder econòmic global i situar-se en l'escena internacional de ciutats modernes, a imatge i semblança de Dubai. La construcció de la torre Jiddah forma part de la nova Jeddah Economic City, la nova ciutat financera de Jiddah, que planeja oferir en un sol lloc tot el que es pugui necessitar per allotjar-se, treballar i fins i tot gaudir del temps d'oci.Encara que de manera oficial la torre Jiddah serà l'edifici més alt del món, Dubai es resisteix a cedir el tron que avui ocupa amb el seu Burj Khalifa. De fet, actualment al seu territori ja ha començat la construcció d'un altre colós que podria amenaçar el rècord a què aspira la torre Jiddah. Dubai Creek Tower és un projecte de Santiago Calatrava, l'envergadura final del qual serà una incògnita pràcticament fins al dia en què se'n finalitzin les obres. Una fita que s'espera per a 2021. L'única cosa que se sap de moment és que serà més alt que el Burj Khalifa. Això vol dir que mesurarà, com a mínim, 829 metres. El perquè de tant secretisme cal cercar-lo precisament en la competició frenètica de les ciutats per tenir el gratacel més alt del planeta. Els promotors de Dubai Creek Tower no revelen l'altura que assolirà l'edifici precisament per evitar que altres se'ls avancin en la carrera per erigir el sostre del món. De moment, l'arquitecte responsable del Burj Khalifa i de la torre Jiddah, Adrian Smith, situa els límits tècnics en alçària a l'hora de construir una d'aquestes moles en una milla (1,6 quilòmetres). Els edificis més econòmics es trobarien al voltant d'un quilòmetre, que és el que assolirà el seu colós a Jiddah, sempre que la seva construcció s'arribi a completar. De fet, considera que el negoci realment es troba a les torres petites més que en les grans, ja que les torres de grans dimensions en pocs casos constitueixen una inversió rendible per si mateixes. Qui guanyarà la competició per ser el gratacel més alt del món? Veurem alguna vegada finalitzada la imponent torre Jiddah? El temps dirà si aquest impressionant colós amb forma d'agulla es convertirà en realitat. Per fer l'espera més entretinguda, els habitants de Jiddah podran gaudir del seu nou cinema, estrenat fa poc, i fins i tot somiar que, en pocs anys, un simi gegantí abraci el vèrtex de la torre Jiddah, el gratacel més alt del món.

INNOVACIÓ
20 Març, 2019

El primer smartphone de la història no va ser un iPhone

En què pensem quan parlem del primer smartphone de la història? El més probable és que se'ns aparegui un flamant iPhone, amb la seva pantalla tàctil i la seva aurèola de disrupció. És comprensible: l'iPhone porta ja més de deu anys entre nosaltres i quan va arribar ho va fer amb la forma d'un potent ordinador capaç de reproduir vídeos i música o baixar mapes amb una pantalla de poc més de tres polzades. Això sí, algunes persones diran que el primer smartphone del mercat va ser la mítica Blackberry, que ja el 2003 va adoptar la funcionalitat d'un telèfon integrat, capaç de rebre i enviar correus electrònics i utilitzar aplicacions. Tanmateix, cap de les dues respostes és correcta. Encara que no està clar quin és el primer smartphone de la història, la veritat és que aquests aparells ja es venien i utilitzaven en els anys 90. Tot i que avui ens puguin semblar peces de museu, al seu moment van anticipar una autèntica revolució tecnològica que avui influeix fins i tot en la manera en què ens relacionem amb els altres. Pràcticament qualsevol bossa de mà o butxaca d'Espanya porta avui un smartphone al seu interior: el 96 % dels ciutadans té un telèfon mòbil, dels quals pràcticament nou de cada deu són smartphones.Encara que el primer smartphone de la història no fos un iPhone, la veritat és que durant els anys vuitanta la companyia que el fabrica, Apple, ja donava voltes a la possibilitat que un telèfon fes molt més que trucades de veu. Va ser concretament el 1983 quan va encarregar a la companyia Frog Design que desenvolupés un prototip de telèfon de taula amb una pantalla, capaç d'emmagatzemar números de telèfon o fins i tot signar xecs a distància amb un punter similar als que s'utilitzen amb les PDA. Encara que aquest prototip no va arribar a comercialitzar-se mai, la seva existència ja demostrava l'interès per estendre les funcionalitats del telèfon a d'altres pròpies d'una agenda electrònica. Tanmateix, no va ser fins a nou anys més tard quan apareixeria el primer smartphone de la història, o almenys el dispositiu al qual se sol referir la indústria com a tal. Es tracta de l'IBM Simon Personal Communicator, que va sortir a la venda el 1994 i que integrava funcionalitats com ara calendari, rellotge, agenda d'esdeveniments, correu electrònic i fax gràcies a un mòdem de 9600 bps. No només això: el Simon era capaç d'executar aplicacions de tercers gràcies a la seva memòria interna d'1 MB. L'IBM Simon incloïa una pantalla monocroma en què es podia dibuixar amb un punter. El seu èxit va ser limitat: després de vendre 50.000 unitats es va retirar del mercat a l'any següent del seu llançament.Va caldre esperar fins a l'any 2000 per trobar un dispositiu que utilitzés la paraula smartphone (o telèfon intel·ligent) en la seva comercialització. L'Ericsson R380 va ser el primer a ser batejat així pel seu departament de màrqueting. També va ser el primer a integrar el sistema operatiu Symbian US, tota una novetat aleshores. L'Ericsson R380 es comercialitzava llavors per uns 700 dòlars. Aquest model tenia ja la mida i pes típics d'un telèfon mòbil: pesava 164 grams, mentre que el Nokia 9210 Communicator en pesava 244. A més, comptava amb un navegador WAP i una sèrie de funcionalitats com ara calendari, rellotge mundial, agenda, organitzador de contactes i fins i tot un port d'infrarojos per intercanviar dades. Per accedir a internet, l'Ericsson R380 utilitzava un mòdem integrat que li permetia enviar i rebre correus electrònics. També comptava amb 2 MB de memòria RAM i 4 MB de ROM. Això sí: encara que es tractava d'un dispositiu molt avançat per al seu temps i amb una capacitat d'emmagatzematge interessant, no podia utilitzar aplicacions addicionals.Aquests primers smartphones van obrir la porta als potents i avançats dispositius que gaudim avui dia. Tant han evolucionat que actualment es dona un fenomen inimaginable quan l'IBM Simon Personal Communicator va veure la llum: l'ús dels telèfons intel·ligents guanya terreny al de l'ordinador personal a passos agegantats. Segons l'informe Digital in 2018 de Hootsuite, a Espanya ha augmentat un 9 % el nombre d'usuaris que fan servir els smartphones per navegar habitualment per internet. En canvi, la quota en ordinadors s'ha reduït un 6 %. A més, amb prou feines utilitzem ja l'smartphone per fer trucades i, en el cas dels joves, fins i tot per enviar missatges de text. Tal com recull l'estudi sobre consum mòbil a Espanya de Deloitte, cada vegada el fem servir més per veure vídeos, sobretot els que rebem per missatgeria instantània. No només això: entre els nous usos que es donen a l'smartphone i que eren impensables fa 20 anys es troba el control de les nostres finances i d'aplicacions de domòtica, com el termòstat o la il·luminació de la llar. També la biomètrica o els assistents virtuals com Siri, Cortana, Google Assistant o Alexa. Aquest informe també explica que la taxa de penetració dels smartphones creix a Espanya de manera que supera la mitjana europea: el 94 % de les persones enquestades per elaborar l'estudi reconeixien haver utilitzat el seu telèfon intel·ligent en les últimes 24 hores. Des que Apple va intentar donar més vida als telèfons de taula i fins avui, els smartphones han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Encara que la irrupció dels altaveus intel·ligents a les llars pot desplaçar-los en certa manera, no es preveu que ens abandonin en un futur proper.

INNOVACIÓ