Especial

Resultats de CaixaBank de 2017

13 Juny, 2019

La nova llei de copyright

[vc_row][vc_column][vc_column_text]El passat 26 de març el Parlament Europeu va aprovar, després de més de dos anys d'intensos debats, la nova normativa sobre els drets d'autor i drets afins en el mercat únic digital, popularment coneguda com «la llei de copyright». La seva entrada en vigor comportarà implicacions directes per a la ciutadania, per exemple, en l'ús de les xarxes socials. Els estats membres tindran un marge de dos anys per adaptar la seva legislació a la directiva europea, que, malgrat responsabilitzar les empreses en el compliment dels drets d'autor, inclou matisos i excepcions que és important conèixer. Aquest article pretén facilitar la comprensió de les línies bàsiques d'aquest text legislatiu.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Els drets d'autor en l'entorn digital" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1560254789777{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Un dels objectius principals de la nova llei de copyright és ampliar la protecció dels drets d'autor en l'entorn virtual. Mitjançant la normativa que s'acaba d'aprovar, les principals plataformes socials d'internet estaran obligades a responsabilitzar-se, a partir d'ara, dels continguts que vulnerin els drets d'autor. Fins al moment, les empreses tecnològiques només estaven obligades a suprimir aquells missatges que comprometien els drets d'autor quan el titular de l'obra en qüestió ho sol·licitava explícitament. Les dificultats per a l'exercici d'aquesta supervisió sobre la difusió de l'obra pròpia en el món virtual acabaven per desprotegir el creador. Responsabilitzant directament les companyies, el Parlament Europeu pretén, doncs, afavorir que els titulars de drets d'autor es puguin assegurar uns acords de llicència justos. D'aquesta manera, es vol que els autors quedin emparats per la llei davant els nous usos socials i puguin obtenir una remuneració per l'explotació digital de les seves obres.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Protecció de la llibertat d'expressió" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1560254820136{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Tot i que la normativa europea s'ha proposat prioritzar la preservació dels drets d'autor en el món virtual, el text legislatiu també incorpora una sèrie de matisos per tal que internet continuï sent un espai per a la lliure expressió. En aquest sentit, per exemple, la llei de copyright planteja que les aportacions a enciclopèdies sense finalitat comercial, com en el cas de Wikipedia, o a plataformes de programa de codi obert no estiguin subjectes a l'obligació de fer-se càrrec d'un seguiment sobre la protecció dels drets d'autor. El document també dona preferència a la llibertat expressió en relació amb continguts virals, com els GIF o el que es coneix com a mems, que també queden al marge d'aquesta responsabilitat fixada per la llei. En el cas dels articles, com ara notícies o articles d'opinió, es podran continuar compartint lliurement fragments del text en qüestió, per exemple a Facebook, sempre que siguin de caràcter breu. Les cites, les ressenyes, les caricatures o les paròdies també estan blindades per la nova legislació europea.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Les start-ups, al marge" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1560254848665{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]La llei de copyright procura que aquelles empreses que aprofiten contingut dels usuaris vetllin pel compliment dels drets d'autor en el seu canal. Ara bé, la normativa suggereix requisits menys rigorosos amb les start-ups, o empreses emergents, a fi que puguin desenvolupar més fàcilment la seva activitat empresarial.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

INNOVACIÓ
04 Juny, 2019

La sostenibilitat afegeix una visió a llarg termini en l’exercici de l’RSC

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Fa ja força anys que la sostenibilitat s'ha convertit en una de les preocupacions principals a l'àmbit global, i com a tal, apareix esmentada sovint en multitud d'informes, directrius i plans estratègics en sectors i indústries de tot tipus. Per exemple, als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU.   En l'àmbit empresarial, organitzacions i directius també estan cada dia més convençuts que la creació sostenible de valor no pot aconseguir-se únicament mitjançant la maximització dels beneficis a curt termini, sinó que exigeix una cultura corporativa responsable i orientada al llarg termini.   El concepte de sostenibilitat procedeix de l'àmbit mediambiental, i neix de la necessitat de trobar una nova manera de relacionar-nos amb el nostre hàbitat natural. Però el concepte planteja també un repte més ampli que és específic de l'àmbit empresarial. En molts casos, la qüestió de la sostenibilitat no apareix lligada directament a l'ús intensiu d'uns recursos naturals —boscos, reserves de petroli o de gas, etc.—, sinó més aviat al deteriorament de determinades condicions o ecosistemes, sense els quals bona part de la nostra forma de vida actual seria impracticable.   És en aquest context on apareixen esbossades les primeres definicions de sostenibilitat, que, a grans trets, podria definir-se com la capacitat de fer ús dels recursos disponibles per satisfer les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats.   A poc a poc, aquesta noció de sostenibilitat ha anat extrapolant-se a altres entorns, com és el cas de l'empresa. És obvi que qualsevol indústria o empresa produeix un impacte sobre el seu entorn més pròxim. Però no únicament sobre el mediambiental, sinó sobre tots aquells entorns en què opera.   Així mateix, totes les organitzacions utilitzen una sèrie de recursos, no ja únicament de tipus natural, sinó econòmics, humans, socials, etc. Tant per l'impacte que es pugui tenir sobre l'entorn més immediat, com per l'ús que es faci dels recursos necessaris per desenvolupar una activitat, és possible parlar d'una sostenibilitat de l'activitat empresarial.   I tal com succeeix amb el medi ambient, ni els recursos que utilitza l'empresa són il·limitats, ni l'entorn en què opera pot absorbir tot l'impacte de la seva activitat. Per això la sostenibilitat empresarial forma part de la responsabilitat social d'una organització i s'ha de traduir en una visió directiva i en un pla estratègic específics.   El concepte de sostenibilitat guarda, per tant, una relació estreta amb el de responsabilitat social corporativa. Tots dos remarquen la importància de valorar l'impacte que l'activitat pròpia té sobre els diferents grups d'interès, però la sostenibilitat afegeix alguns matisos importants a la definició de l'RSC: agrega una visió a llarg termini  en l'exercici d'aquesta responsabilitat, i assenyala una sèrie d'àmbits especialment rellevants de cara a aconseguir aquesta sostenibilitat durant el temps.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_video link="https://youtu.be/McILsjmOuec" align="center"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]L'últim Quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de l'IESE, titulat precisament «Sostenibilitat i RSC», intenta aclarir amb detall la relació entre la sostenibilitat i l'RSC, i examina quins àmbits específics de l'activitat empresarial tenen una rellevància especial per aconseguir una gestió i direcció sostenibles en qualsevol organització.   Per fer-ho, el Quadern es divideix en quatre apartats. El primer aborda l'origen i el desenvolupament històrics del concepte de sostenibilitat, així com la seva relació posterior amb l'RSC. En el segon apartat s'analitza amb més detall la sostenibilitat relativa a l'àmbit empresarial, i s'identifiquen els contexts en què aquesta té una pertinència especial.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]El tercer examina com pot plasmar-se a l'interior d'una empresa una forma de direcció i govern sostenibles. Finalment, en l'últim apartat del Quadern s'ha volgut afegir una sèrie de recursos disponibles per avaluar les polítiques de sostenibilitat d'una organització, diferents documents i mesuradors que tenen com a objectiu ajudar les empreses a fer mesuraments amb més eficàcia i donar a conèixer els seus esforços en la matèria.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_video link="https://youtu.be/wGZFhgxql0Q" align="center"][/vc_column][/vc_row]

CORPORATIU
02 Maig, 2019

Informe CaixaBank Research: l’energia del futur

[vc_row][vc_column][vc_column_text]L'objectiu de l'Acord de París de 2015 està clar: evitar que l'augment de la temperatura de la Terra assoleixi els 2 graus en relació amb els nivells preindustrials, i esforçar-se per limitar aquest augment a 1,5 graus. I això requereix «un descens molt important a nivell global de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, quelcom que només serà possible en el marc d’una transició energètica que redueixi la demanda d’energia i que evolucioni cap a un mix d’energies més netes», afirma l'economista en cap de CaixaBank, Enric Fernández, a l'editorial de l'Informe de CaixaBank Research corresponent al mes d'abril. Aquest mes, l'informe dedica el seu Dossier a una qüestió transcendental: l'energia del futur i el repte de la transició energètica. En aquest àmbit, l'energètic, la Unió Europea té una oportunitat única: exercir el lideratge a nivell mundial, per oposició a la «desgana, quan no rebuig, de l’actual Govern dels EUA. Pot compartir esforços en termes de recursos públics i aprofitar-ho per potenciar la seva capacitat fiscal», explica Enric Fernández. En efecte, una part important d'aquests recursos hauria de servir per impulsar la investigació bàsica en tecnologies que poden ser claus per assolir els objectius de l'Acord de París. La UE també hauria d'avançar en la integració dels mercats energètics nacionals, una cosa que l'economista en cap de CaixaBank considera encara més necessari en cas que augmenti la dependència de les energies renovables, com la solar o l'eòlica, que requereixen xarxes de gran escala capaces d'equilibrar l'oferta i la demanda.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Un marc regulador clar i estable" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1556634422198{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Fernández defensa també la necessitat que existeixi un marc regulador per a la transició energètica que sigui clar i estable, en què «les lleis que el defineixen haurien de comptar amb un ampli consens polític i social. Cal evitar situacions com l’actual, en què, en diversos països europeus, la incertesa sobre les possibles futures restriccions de circulació als vehicles dièsel ha contribuït a una aturada de les vendes», alerta. «Més enllà de consideracions econòmiques i financeres, la transició energètica és també un tema de responsabilitat. De tots, dels particulars i de les empreses. Responsabilitat per fer el correcte. I el correcte és fer el que estigui en les nostres mans per deixar un planeta en condicions a les generacions futures», conclou Enric Fernández. Seguint amb la temàtica, l'economista Jordi Singla assegura a l'article «El mix energètic del futur» que «l'economia global evoluciona cap a un mix energètic més sostenible, que pretén combinar un creixement econòmic dinàmic amb un major control de la contaminació». Tanmateix, considera que els progressos que es produiran en els propers anys «seran limitats, ja que, tot i que s’espera que el PIB global creixi molt per damunt del consum energètic, les emissions de carboni continuaran augmentant de forma notable i la millora en relació amb l’última dècada serà modesta». A «La geopolítica de l'energia», l'economista Ricard Murillo aprofundeix en els aspectes geopolítics del sector, i explica que les relacions internacionals que s'han forjat a través de les fonts d'energia seguiran canviant, probablement en benefici dels estats exportadors de gas. «No obstant això, l’ús més eficient de l’energia i l’aposta per les fonts renovables permetran que els països que les desenvolupin de forma correcta es puguin independitzar energèticament», conclou amb una recordada cita de l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter: «ningú no podrà embargar mai la llum del sol». Per part seva, l'economista Manel Pardo indica a l'article «Els costos i els beneficis del mix energètic del futur» que el nou mix serà més eficient «a causa del major pes de les energies renovables i del gas natural, en detriment del carbó, menys eficient i més contaminant. L’eficiència energètica comportarà diversos beneficis econòmics, com un estalvi en la factura energètica per als consumidors. Però, d'altra banda, també reduirà la producció en alguns sectors econòmics, tot i que s’estima que el resultat net serà positiu». Roser Ferrer, també economista de CaixaBank Research, recorda a «El finançament que pensa en verd» que empreses, governs i reguladors tenen un paper important a jugar per donar suport a la transició cap a una economia més sostenible a llarg termini. «També el sector financer, com a intermediari entre l'estalvi i la inversió», afegeix. «Però, perquè aquesta transició pugui ser finançada de forma efectiva, és clau treballar per identificar i per eliminar les barreres que limiten el desenvolupament de les finances verdes». Finalment, a l'últim article del Dossier, «El nou mix energètic a la península ibèrica: el combat contra l'escalfament global», l'economista Vânia Duarte conclou que el canvi del mix energètic tindrà efectes positius a Espanya i Portugal, no només per al medi ambient, sinó també per a la salut pública i l'economia. «Així, aquest canvi permetrà reduir la dependència energètica de les economies ibèriques del petroli i dels productes petroliers, la qual cosa reduirà la factura energètica, gràcies a una reducció de les importacions, i, conseqüentment, contribuirà a la millora de la balança comercial». Tanmateix, afegeix, «es manté el dubte sobre quin serà l’impacte d’aquest mix energètic més sostenible sobre el cost de l’energia per al consumidor final».[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

CORPORATIU
29 Abril, 2019

Continuarà caient la taxa d’estalvi a Espanya?

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Des de l'any 2015, l'economia espanyola no ha deixat de créixer per damunt de la mitjana de l'eurozona. No obstant això, durant el mateix període de temps, la taxa d'estalvi ha caigut fins a mínims històrics. En teoria, això podria indicar un escàs marge de maniobra de les llars espanyoles respecte a les seves decisions de consum en cas que la situació econòmica empitjori.   No obstant això, Oriol Carreras, economista al Departament d'Estudis de l'Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, considera que encara és aviat per fer aquesta afirmació: «És probable que la taxa d’estalvi es comenci a recuperar lleugerament en els propers trimestres, i, a més a més, la situació financera de les llars ha millorat de forma substancial en relació amb els anys anteriors a la crisi», escriu l'expert a l'article «Continuarà caient la taxa d'estalvi espanyola?», que s'inclou a l'Informe de CaixaBank Research corresponent al mes d'abril. A l'article, Carreras analitza l'evolució de la taxa d'estalvi avaluant les perspectives de les seves dues variables: el consum i la renda bruta disponible (RBD). I atès que el consum es finança, en gran mesura, mitjançant l'RBD, la pregunta principal que planteja és... quina serà la diferència de creixement entre les dues? «Des del 2015, el consum ha repuntat amb força i ha crescut per damunt de l’RBD, la qual cosa provoca el deteriorament de la taxa d’estalvi. No obstant això, la nostra previsió és que, en els propers anys, aquest patró es revertirà i el consum creixerà per sota de l’RBD», escriu Oriol Carreras. La raó que addueix per a això és l'esvaniment de l'efecte del «consum embassat»: la forta empenta del consum en els últims anys s'explica, en bona part, per la materialització de plans de consum que els consumidors havien posposat durant la crisi. I ara que s'han posat al dia, és previsible que les famílies moderin el seu patró de consum.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Moderació el 2019, reacceleració el 2020" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1556261797030{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Al seu article, l'expert presenta la projecció del creixement del consum segons un model que té en compte factors com el creixement del treball, dels salaris, dels tipus d'interès i del preu de l'habitatge. Aquest model preveu una moderació del consum per a l'any 2019 i una reacceleració el 2020. La moderació pronosticada per a 2019 reflecteix una normalització després del seu fort repunt entre 2015 i 2018, a causa de l'esmentat efecte del «consum embassat». És a dir, es preveu un ajust temporal del creixement del consum. Al seu torn, el repunt projectat a partir de 2020 reflecteix la finalització del procés d'ajust i el creixement més gran previst de l'RBD. En qualsevol cas, el model preveu que el consum creixi a ritmes sòlids en tot l'horitzó considerat.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="10 consells per estalviar a diari" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1556261825392{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Per a aquells que vulguin trencar les previsions i no perdre de vista la seva capacitat d'estalvi, els seran útils aquests 10 consells per poder estalviar en el dia a dia, de manera senzilla i amb relativament poc esforç: 1- Fixa't un objectiu. 2- Defineix quant i quan. 3- Porta un pressupost. 4- Preestalvia: separa els diners de la nòmina quan te'n facin l'ingrés, sense esperar a final de mes. 5- Porta «el mínim indispensable» a la cartera: així evitaràs compres impulsives. 6- Elimina les despeses que siguin prescindibles. 7- Redueix el teu consum energètic. 8- Menja a casa o de carmanyola. 9- Utilitza el transport públic o la bicicleta. 10- Cerca ofertes d'oci gratuït: de ben segur que a la teva ciutat hi ha molts esdeveniments de franc. A més, és important comparar preus i cercar ofertes (especialment a Internet) abans de fer una compra important, utilitzar les biblioteques públiques (on pots llegir llibres, escoltar discos o veure pel·lícules de manera gratuïta) i compartir despeses amb els amics quan es pugui, com per exemple les subscripcions a Netflix o Spotify.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

CORPORATIU
24 Abril, 2019

#FinancesXaFollowers VI: una recepta per a la nostra salut financera

[vc_row][vc_column][vc_column_text]En el sisè lliurament de «Finanzas para followers», el projecte de CaixaBank per impulsar l'educació financera i explicar, de manera amena i comprensible, els conceptes financers amb què ens trobem cada dia, el presentador Javier Muñiz compta amb la presència d'Alma Obregón, mare, runner i rebostera. Junts respondran als dubtes que han arribat al canal de Twitter de CaixaBank (@CaixaBank), convertint aquesta última entrega de #FinanzasXaFollowers en unes «FAQ sobre les finances personals». Què passa, per exemple, si un mes gasto més del que tinc al compte? Poden passar dues coses, explica Javier Muñiz: «que ens arribi el rebut i, com que no hi ha diners, que el banc el torni, la qual cosa ens suposaria alguna despesa addicional». Però també podria passar que el banc avancés l'import que cal pagar i que hàgim de tornar-lo amb els interessos o les comissions corresponents. Llavors tindríem el que s'anomena «un descobert» o, en unes altres paraules, estaríem en «números vermells». Un amic m'ha demanat que li avali un préstec. Què faig?, demana un altre internauta. Doncs, senzillament, has de saber que «si l'avales, estàs responent tu per aquesta persona, per la qual cosa si aquest familiar o amic no pot pagar el préstec, te n'hauràs de fer càrrec tu». Així que «molt de compte amb això», alerta Javier Muñiz. Un altre dubte recurrent és sobre què podria passar si un banc cau en fallida. Si el meu banc falleix, perdria els meus diners?, pregunten des de Twitter. La resposta és que no «perquè el Fons de Garantia de Dipòsits protegeix els clients dels bancs fins a 100.000 euros, en dipòsits o comptes corrents», explica Javier Muñiz. Així que si tens la sort de tenir més de 100.000 euros, «el millor és repartir-los entre diversos bancs», afegeix Alma Obregón. I què passa si surto una nit, em roben la targeta i es gasten els meus diners? No passaria res perquè fa poc ha entrat en vigor una normativa que protegeix els titulars de targeta, de tal manera que, si ens roben, només caldria assumir un màxim de 50 euros. De totes maneres, llevat que hi hagi frau per part nostra, la majoria dels bancs es fan càrrec del total de l'import robat. Això sí, «és molt important avisar el banc com més aviat millor». Un altre tuiter pregunta: Me'n vaig de vacances fora d'Espanya. Puc fer servir la targeta a l'estranger? Evidentment, la resposta és que sí: les targetes es poden usar a l'estranger. Però no tan sols es pot, sinó que són molt més pràctiques. Quan ets lluny de casa «no és recomanable anar només amb diners en efectiu, perquè si et roben un feix de bitllets, ningú no te'l torna», adverteix Javier Muñiz. A més a més, quan s'està de viatge, és molt probable que necessitis llogar un cotxe o reservar una habitació d'hotel «i, per a això, el més probable és que et demanin una targeta de crèdit».[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_video link="https://www.youtube.com/watch?v=Jld8BsXNYRU&t=14s" align="center"][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Una recepta per a la nostra salut financera" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1556114360847{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] El vídeo s'acaba amb una recepta per millorar la nostra salut financera, que té tres parts diferenciades: l'estalvi, l'endeutament i la inversió. Estalvi: la base del plat. Té tres ingredients: el pressupost, el preestalvi (és a dir, estalviar a principis de mes) i el fons d'emergència (que seria l'equivalent a menjar de túper). Endeutament: un toc de sabor. És com un picant: una mica ens pot donar bon sabor i ajudar-nos a complir els nostres objectius... però molt se'ns pot posar malament. Sempre que demanis un préstec, fes servir la TAE per comparar els preus de les diverses ofertes existents. I evita sobreendeutar-te: que els deutes no sobrepassin mai el 30 o 40% dels teus ingressos. Inversió: el llevat dels teus estalvis. Les inversions poden fer que els teus estalvis pugin. És bo pensar a invertir-ne una part, que seria com posar-los a foc lent, cercant rendibilitat perquè els estalvis no perdin valor. Però, ull!, com més rendibilitat, més risc. Això seria com el sucre, que com més n'hi poses, més dolç està, però assumint el risc d'empatxar-nos. El millor de tot és diversificar les inversions per minimitzar-ne el risc, ja que no podem eliminar-lo del tot. És a dir, «no posar tots els ous al mateix cistell», que deia l'àvia d'Alma Obregón. Si seguim tots aquests consells, gaudirem d'una salut financera perfecta, fantàstica... i deliciosa. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil a Twitter de CaixaBank (@CaixaBank) per estar sempre informat.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

CORPORATIU
22 Març, 2019

Quins són els drets dels accionistes en una junta general?

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Jordi Carrillo Professor associat de la UPF BSM[/vc_column_text][vc_column_text]A les societats de capital, per bé que el propietari acostuma a tenir coneixement dels seus drets i deures, això no és tan freqüent quan es tracta d’accionistes minoritaris. És a dir, les persones que han comprat una petita participació d’una companyia, sigui cotitzada o no. En qualsevol cas, s’estigui en una posició o una altra, conèixer els drets que tenim com a accionistes és molt rellevant per tal de poder defensar-los quan calgui.[/vc_column_text][vc_column_text]Així mateix, de vegades s’han implantat algunes idees equivocades sobre què implica realment ser accionista minoritari: entre d’altres, considerar que pràcticament no es tenen drets o que, encara que nominalment es puguin tenir, poder exercir-los és complicat i costós.[/vc_column_text][vc_column_text]D’altra banda, per bé que la Llei de societats de capital, en diversos dels seus apartats, distingeix entre societats limitades i anònimes, en la realitat del trànsit mercantil les diferències són més apreciables quan es distingeix entre societats no cotitzades i cotitzades. En aquestes últimes, els deures d’informació i transparència que exigeix a les empreses la Llei del mercat de valors suposen que els accionistes puguin tenir més informació i més actualitzada.[/vc_column_text][vc_column_text]Tradicionalment s’ha distingit entre dos tipus de drets: els econòmics i els polítics. Mentre els primers fan referència a la retribució monetària que s’obté pel fet de ser propietari d’una acció, en el segon cas ens trobem davant de la possibilitat que qualsevol accionista d’una companyia té de participar en la gestió de l’empresa.[/vc_column_text][vc_column_text]Els drets principals que representen aquestes dues categories serien el dret al dividend i el dret de vot, respectivament. Pel que fa al primer, per bé que existeix com a tal, l’empresa no està obligada a repartir-lo. Seguint les normes de decisió empresarial, serà la majoria del capital la que decideixi si efectivament hi haurà alguna distribució o no del resultat de l’exercici.[/vc_column_text][vc_column_text]Pel que fa al dret de vot, a diferència de l’anterior, no és inherent a la condició de soci, ja que es pot donar sense tenir aquest dret polític. Segons el tipus de decisió que es prengui, caldrà l’acord d’una majoria més o menys reforçada del capital.[/vc_column_text][vc_column_text]Per bé que és cert que els drets es poden exercir durant tot l’any, la realitat és que és la junta d’accionistes és el moment més important per exercir-los efectivament. Es tracta de la reunió en la qual es prenen les decisions principals i se sotmet a examen dels socis tot el que sigui rellevant a nivell econòmic per al futur de la societat.[/vc_column_text][vc_column_text]Conèixer els drets i els deures dels accionistes ha estat el tema principal de la sessió que ha impartit Jordi Carrillo a Barcelona, que forma part del programa de formació per a accionistes Aula de CaixaBank. L’objectiu d’aquestes jornades, que organitza el Departament de Relació amb Accionistes de l’entitat, és difondre coneixements relacionats amb els mercats financers i l’economia. Aquest any, CaixaBank impartirà 16 cursos per tot el territori espanyol en ciutats com Madrid, València o Bilbao. En aquestes sessions, els experts tractaran temes tan diversos com en què consisteix la inversió socialment responsable des del punt de vista d’un accionista, perspectives i riscos de l’economia global o l’anàlisi fonamental i tècnica del mercat de valors, entre d’altres.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

CORPORATIU
18 Març, 2019

#FinanzasXaFollowers V: la TAE, l’endeutament i els préstecs

[vc_row][vc_column][vc_video link="https://youtu.be/S6JFM0bDM3A " align="center"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]La cinquena entrega de “Finances per a followers”, el projecte de CaixaBank per impulsar l'educació financera i explicar, de forma amena i comprensible, els conceptes financers amb què ens trobem cada dia, arrenca, com és habitual, plantejant una pregunta en el perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank: Què és la TAE? Un 44% dels enquestats respon que la TAE és l'interès que et cobra el banc. I no van mal encaminats. Però el nou capítol de “Finances per a followers”, que presenta l'experta en comunicació financera Rosa del Blanco, aprofundeix en aquesta qüestió i explica, en aquesta ocasió amb l'ajuda del periodista, runner i presentador d'Operación Triunfo Roberto Leal, els conceptes d'endeutament, préstecs... i, per descomptat, la TAE. Què és, en primer lloc, l'endeutament? “L'endeutament és utilitzar diners prestats per comprar una cosa ara i pagar-la més tard, amb uns interessos o comissions”, assegura Rosa del Blanco. “Després, anirem tornant els diners a poc a poc, generalment en quotes mensuals”, afegeix. L'endeutament no és, per tant, una cosa que sigui bona ni dolenta en si mateixa. Però el que sí que és important és ser previsor i evitar sol·licitar un préstec si es veu que no es disposarà de prou ingressos per retornar-lo. En general, els experts aconsellen no endeutar-se més del 30-40% dels nostres ingressos mensuals, inclòs el que paguem per l'habitatge. “És com una carrera”, reflexiona el runner Roberto Leal. “Abans de córrer una marató, has de saber si pots córrer 5 km”. Del que es tracta, en el fons, és de ser conscient de la situació personal de cadascú i d'assumir quines són les possibilitats reals que es tenen.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image="30422" img_size="full" alignment="center"][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="I què és la TAE?" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1552414782751{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]I què significa llavors la TAE? Són les sigles de taxa anual equivalent i el que reflecteix aquesta taxa és el cost d'un préstec. La TAE engloba les despeses, les comissions, els interessos i el termini de l'operació del préstec en qüestió. Però cal tenir molt en compte que el cost de la TAE no és l'única característica important que s'ha de valorar. No necessàriament ens hem de decidir pel préstec que ofereix la TAE més baixa, sinó que també cal tenir en compte la quota mensual que ens anirà millor pagar. Sol·licitar un préstec ha de ser, en definitiva, una decisió meditada. El vídeo acaba amb cinc consells que cal seguir abans de sol·licitar un préstec: Realment necessito comprar ara el producte? Quant s'encareix un producte a través d'un crèdit? Estudia i compara ofertes posant atenció a la TAE. El préstec que vull sol·licitar té despeses de cancel·lació? M'ofereixen altres productes financers amb el préstec? I és que, en el fons, demanar un préstec és com córrer una marató, insisteix Roberto Leal: segons la situació en què et trobis, sigui la de la teva economia o la del teu cos, serà millor fer una cosa o l'altra. “Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

CORPORATIU
15 Febrer, 2019

#FinanzasXaFollowers IV: les targetes bancàries

[vc_row][vc_column][vc_video link="https://youtu.be/I6gaFFAyWYY" align="center"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Quins tipus de targeta bancària hi ha? Quina és la diferència entre una targeta de dèbit, una de crèdit o una de prepagament? El quart capítol de “Finances per a followers“, el projecte de CaixaBank per explicar de manera comprensible els conceptes financers amb què ens trobem dia a dia, tracta sobre aquestes i altres qüestions, aquesta vegada amb la participació del periodista i influencer Julen Hernández.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Targetes de prepagament" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1549987513087{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Cercant la participació dels usuaris, el presentador de la sèrie Javier Muñiz inicia el vídeo amb una enquesta duta a terme a Twitter: Quina és la principal característica d’una targeta de prepagament? I la veritat és que els internautes no van desencaminats: un 74% afirma que és una targeta que s’ha de recarregar abans. En efecte, les targetes de prepagament (o targetes moneder) permeten fer pagaments i treure diners del caixer, generalment d’imports petits, fins al valor que prèviament s’hagi “carregat” a la targeta. Un cop esgotat el saldo, es poden tornar a carregar, per la qual cosa són unes targetes molt útils per limitar les nostres despeses.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Targetes de dèbit" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1549987539722{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Amb una targeta de dèbit, en canvi, “pots pagar o treure diners sempre que tinguis saldo al compte”, explica Javier Muñiz. En general, si no tenim diners al compte, no podrem pagar amb la targeta ni treure diners del caixer. D’aquesta manera, amb una targeta de dèbit, mai no gastarem més del que tenim al compte. Totes les operacions que es fan es registren automàticament al compte. És a dir, si, per exemple, trec 40 € del caixer, el meu compte tindrà, a l’instant, 40 € menys. O si faig una compra en una botiga i pago 30 € amb la targeta de dèbit, el banc em cobrarà els 30 € del compte al moment.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Targetes de crèdit" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1549987563968{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Les targetes de crèdit són una altra història: “pots pagar o treure diners del compte encara que no hi tinguis saldo, perquè el banc et dona crèdit, és a dir, et deixa diners”, explica Javier Muñiz. D’aquesta manera, es poden fer compres, però es paguen al començament del mes següent o es fraccionen en diversos terminis. Aquestes dues maneres de pagar els diners que has gastat amb la targeta de crèdit es denominen pagament mensual per la totalitat (la més senzilla i freqüent, en què no paguem interessos) o pagament ajornat (en què podrem ajornar el pagament i triar quant pagar cada mes). Això sí, en aquest cas haurem de pagar interessos. Els interessos del pagament ajornat i el límit del crèdit disponible consten en el contracte de la targeta, per la qual cosa és important llegir-lo abans de signar-lo.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Targetes revolving" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1549987595262{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Però les targetes que més sorprenen l’influencer Julen Hernández són les targetes revolving, unes targetes de crèdit en què tots els pagaments s’ajornen de manera automàtica. En aquest tipus de targetes, l’usuari escull l’import dels terminis mensuals, que pot ser fix o un percentatge del que queda per pagar, cosa que comporta una sèrie d’interessos que s’especifiquen en el contracte de la targeta.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Triar una targeta" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1549987623779{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Cada targeta té, per tant, característiques diferents, i abans de triar-ne una, haurem de valorar quina ens convé més, tenint en compte l’ús que li donarem i els costos que comporta. Amb una targeta de dèbit, ens assegurarem que mai no gastarem més diners dels que tenim al compte. Però si ens agrada viatjar, per llogar un cotxe o reservar un hotel, moltes vegades només s’accepten targetes de crèdit. A més, les de crèdit ens poden fer sortir d’un mal pas, per exemple, si et cal fer un pagament urgent i no tens saldo al compte perquè encara no has cobrat la nòmina. Amb quina targeta et quedes? “Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

CORPORATIU
01 Febrer, 2019

Per què no hauries de deixar passar l’edat d’or dels podcasts

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Fa amb prou feines tres anys explicàvem que els podcasts gaudien de bona salut. Modèstia a banda, no anàvem gaire errats, perquè avui podem parlar d'una autèntica època daurada per a aquest format, que s'ha expandit per oferir cada vegada més continguts de qualitat i ha ampliat les seves temàtiques. Segons l’Associació per a la Investigació en Mitjans de Comunicació (AIMC), el 22% dels internautes va afirmar, el mes de juny passat, que escoltava la ràdio en diferit, és a dir, podcasts. Pot semblar una xifra encara petita, però suposa un gran pas endavant respecte a fa uns anys, quan hi havia una oferta molt petita de plataformes de podcast i ni tan sols les grans cadenes de ràdio facilitaven el consum dels seus programes en diferit. El podcasting ha evolucionat molt en molt poc temps i, precisament per això, hem volgut recuperar la veu de Gregorio Urquía, del podcast Histocast, perquè ens expliqui els canvis que ha viscut en primera persona; no en va, aquest podcast d'història és ja un veterà del panorama espanyol, amb vuit temporades “en antena”. “Tenim uns formats més definits, la durada és significativament més llarga i, en general, oferim millor so perquè tenim millors mitjans. Però potser els canvis més importants han estat interns, en l'organització i el flux de treball”. Urquía ofereix una de les claus del món del podcast actual: la professionalització dels continguts. El que moltes vegades va començar com un experiment entre amics o aficionats a una temàtica en concret ha derivat en programes que no tenen res a envejar a les produccions fetes per les ràdios comercials. De fet, en molts podcasts d'èxit hi participen periodistes que venen directament de la ràdio i col·laboradors i experts en diferents matèries, que han vist en el podcasting una finestra d'oportunitat per desenvolupar amb llibertat tota mena de continguts.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Quan els podcasts van començar a creure-s'ho" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1547742788244{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]És possible que no hi hagi cap data concreta que suposi un abans i un després en el podcasting espanyol, però sí que podem mirar enrere per veure els dos últims anys com un moment de creixement gairebé exponencial d'oferta i qualitat en els diferents programes. Psicologia, ciència, matemàtiques, història, literatura, cinema… No hi ha gaires àrees que no tinguin ja un o diversos podcasts setmanals específicament dedicats. Potser una de les fites recents més significatives ha estat el llançament de Podium Podcast, una plataforma de PRISA Radio que aposta decididament per aquest format i que se suma a les conegudes iVoox i iTunes; fins i tot Spotify ja inclou una secció específica per a podcasts. Aquesta professionalització dels podcasts d'“aficionats” o l'aposta de grans empreses de comunicació no és res més que la resposta a una demanda creixent per part de l'audiència: els oients han descobert l'enorme catàleg de podcasts en espanyol i comencen a respondre-hi de manera més que positiva: “el mecenatge dels oients ha avançat moltíssim, saben i entenen que poden agrair tantes hores d'entreteniment”. Urquía és optimista, perquè fins i tot la publicitat ha començat a créixer aquest últim any: “i n'hi haurà cada vegada més quan les marques vegin el potencial d'impacte del podcast”. I no cal plantejar projectes molt ambiciosos o amb un gran suport econòmic al darrere per aspirar a aconseguir un bon suport de l'audiència que permeti mantenir el podcast en l'aspecte econòmic, com reflexiona Urquía: “crec que un podcast amateur amb un cert èxit avui pot cobrir costos perfectament”. Tanmateix, matisa Urquía, “arribar a guanyar-hi per dedicar-se plenament a aquesta activitat són figues d'un altre paner; és a l'abast de molt pocs o de gent que ja treballava en mitjans i ha començat la seva activitat en aquest món”. És cert que al podcast encara li queda un llarg recorregut per assolir el nivell d'altres formats d'oci, però tant per la voluntat dels aficionats com pel desembarcament de les grans companyies, l'ecosistema del podcast en espanyol promet brindar-nos molt bons moments. Cinc excuses per enganxar-te a escoltar podcasts Tu tries com i on els escoltes. De fet, ni tan sols necessites connexió a internet, sinó que n'hi ha prou que els baixis abans de sortir de casa per gaudir-ne en qualsevol lloc, sense limitacions de connexió. L'oferta de continguts és cada vegada més gran. Pensa un tema que t'interessi i segur que hi ha un podcast perfecte per a tu; només cal que exploris alguna de les principals plataformes de podcast en espanyol per trobar-lo. La qualitat dels podcasts no ha parat de créixer en els últims anys i alguns són ja autèntiques superproduccions de ficció, en què intervenen fins i tot actors famosos. Interactuar amb els productors de podcast és molt fàcil i, en general, posen a disposició dels usuaris nombrosos canals de comunicació perquè els ofereixis les teves impressions i els facis arribar les teves preguntes o suggeriments. Producció personalitzada? Gairebé! Vols aprendre sobre finances?, sobre programació o psicologia? Els podcasts divulgatius i educatius són una manera excel·lent de rebre formació. [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

INNOVACIÓ
18 Desembre, 2018

Consells sobre la ciberseguretat a #FinanzasXaFollowers

[vc_row][vc_column][vc_video link="https://www.youtube.com/watch?v=cI24EwkpKls&t=8s"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]La banca electrònica, també coneguda com a banca en línia, e-banking o banca virtual, consisteix en la possibilitat de consultar i fer operacions bancàries a través d'Internet. Ofereix molts i grans avantatges: es pot accedir al banc 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i suposa un gran estalvi de temps i diners, tant per als clients com per als bancs. A priori, també pot presentar alguns dubtes, com ara la possible sensació d'inseguretat, que podria provocar una certa desconfiança cap a la banca en línia. Per evitar aquestes sensacions, el tercer capítol de “Finances per a followers”, el programa de CaixaBank per impulsar l'educació financera, tracta precisament el tema de la ciberseguretat. Després dels dos primers vídeos de la sèrie, que se centraven en els conceptes de pressupost familiar i inversió, els presentadors Javier Muñiz i Rosa del Blanco compten ara amb la participació de la cantant Marina Jade per donar-nos alguns consells per operar per Internet de manera segura.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Phishing, protecció abans de res" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1545123913495{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Amb l'ajuda d'uns aneguets de goma, els presentadors ens expliquen de forma molt gràfica què és el phishing, una tècnica fraudulenta que consisteix a “suplantar la identitat del nostre banc i robar-nos utilitzant les nostres dades”, explica Rosa del Blanco. La paraula és un neologisme que en anglès sona igual que fishing (pescar), ens explica Javier Muñiz, perquè la pràctica més habitual és imitar el web del banc, enviar-nos un correu electrònic en nom seu demanant les nostres dades i, senzillament, esperar que algú piqui. Davant d'això, cal prevenir i aplicar certes normes per protegir-nos. Finances per a followers ens ofereix quatre grans consells: No donis les teves dades a desconeguts. Si no ho fem al carrer, en el món real, tampoc hem d'anar donant les nostres dades en el món virtual. Mantingues actualitzada la teva app bancària. Com més actual sigui la versió de l'aplicació que fas servir al teu telèfon mòbil, més segura serà. I si et connectes al teu banc des de l'ordinador, fes servir sempre un antivirus. Utilitza claus complexes i no habituals. Sempre és millor tenir contrasenyes que combinin majúscules i minúscules, lletres i números, i caràcters especials. Mai no utilitzis claus fàcils d'endevinar, com el teu aniversari, el teu número de DNI o 123456. El teu banc mai no et demanarà les teves dades. Així que, si reps una trucada o un correu electrònic que et sol·liciti les teves dades, no les donis, no contestis i no facis clic en cap enllaç. En efecte, quan ens connectem des del nostre ordinador, sempre serà millor escriure nosaltres mateixos l'adreça del nostre banc en el navegador, sense clicar en enllaços. I també haurem de fixar-nos que l'adreça sigui un URL segur, que comenci per “https”, com per exemple https://www.caixabank.es/index_es.html. Finalment, quan acabem de fer les nostres operacions, cal tancar sempre la sessió. Si seguim aquests consells, operar amb la banca en línia serà igual de segur que anar al banc en persona. “Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega, i recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

CORPORATIU
16 Novembre, 2018

El Black Friday, ahir i avui

[vc_row][vc_column][vc_column_text]El 23 de novembre torna a ser Black Friday, que cada any se celebra l'endemà de quart dijous de novembre. O, per dir-ho d'una altra manera, l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies als Estats Units. Però quin és l'origen d'aquesta celebració comercial que aquests últims anys ha pres tanta força a tot el món?   Tot i que hi ha diversos esdeveniments històrics que han rebut el nom de divendres negre, entre d'altres la crisi financera que va començar un divendres de setembre del 1869, sembla que l'origen més immediat del Black Friday actual es remunta només a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan la policia de Filadèlfia feia servir aquest terme per descriure el gran embús de persones i vehicles que es produïa als carrers l'endemà d'Acció de Gràcies. L'expressió es va popularitzar a partir del 1966, quan va aparèixer publicada en un anunci, i amb el temps s'ha acabat aplicant, més que al dia en si, als descomptes que fan els comerços durant aquest dia.   Considerat des de la dècada dels 2000 com l'inici no oficial de la campanya de vendes de Nadal, la seva importància no ha parat de créixer, especialment en les compres en línia. L'experiència s'ha ampliat també al dilluns següent, el Cyber Monday, dedicat a descomptes en productes tecnològics, i últimament el ciberdilluns ha arribat fins i tot a superar les vendes del Black Friday. L'any passat, per exemple, el volum de vendes als Estats Units durant el període va ser de 6.590 milions de dòlars el Cyber Monday, 5.030 milions el Black Friday i 2.870 milions durant el Dia d'Acció de Gràcies. Sumats, més de 14.000 milions de dòlars.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Mètodes de pagament de CaixaBank" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1541514777175{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Si t'estàs plantejant fer compres durant aquesta setmana de descomptes, CaixaBank posa a la teva disposició tota una sèrie de mètodes de pagament perquè puguis escollir el que et resulti més còmode:   Targetes bancàries: en primer lloc, CaixaBank disposa d'un catàleg de targetes, cadascuna amb diferents avantatges i característiques. De dèbit o de crèdit, targetes de prepagament que es poden anar recarregant, la Cibertargeta per comprar per Internet sense preocupacions o la Visa Flash per a joves de 14 a 18 anys en són només algunes.   Polsera contactless: aquesta polsera, ajustable i elàstica, es pot recarregar amb l'import que es vulgui i és com portar la targeta al canell. Es pot escollir a quin compte vincular-la i, com que fa servir tecnologia contactless per fer el pagament, és còmoda i segura.   TAP Contactless: pensada com a mètode addicional, TAP Contactless és una targeta en format adhesiu que incorpora la tecnologia contactless i que complementa la targeta que ja es faci de manera habitual.   CaixaBankWallet: targeta virtual associada a una altra targeta o compte bancari que permet comprar per Internet de manera més còmoda i senzilla. És gratuïta i es pot personalitzar.   CaixaBankPay: finalment, CaixaBankPay és una aplicació per a iPhone i Android que permet no només pagar des del telèfon mòbil, sinó també gestionar totes les targetes i operacions des de la mateixa app.   I tu, què esperes per planificar les teves compres? Ja tenim aquí el Black Friday, però abans llegeix aquests petits consells: [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

CORPORATIU
15 Novembre, 2018

Consells bàsics per invertir #FinanzasXaFollowers

[vc_row][vc_column][vc_video link="https://youtu.be/afla4KKMJL4" align="center"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Ja és aquí el segon capítol de “Finances per a followers”, el nou programa per impulsar l'educació financera que s'emmarca dins el model de banca socialment responsable de CaixaBank, presentat per Javier Muñiz, youtuber educatiu, i Rosa del Blanco, experta en comunicació financera i en el món fintech. Després de la primera entrega dedicada al pressupost familiar, aquest segon vídeo, que compta com a convidat amb el popular cantant Xuso Jones, se centra a explicar de forma amena i comprensible un concepte que de vegades pot semblar una cosa complexa: inversió. El vídeo aborda la importància que tenen en aquest sentit els conceptes de risc i diversificació.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row source="" text="" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" google_fonts="font_family:Abril%20Fatface%3Aregular|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal" css=".vc_custom_1493995502230{margin-bottom: 15px !important;}" link=""][vc_column][vc_custom_heading text="Què són els productes d'inversió?" font_container="tag:h2|font_size:20|text_align:left|color:%231284d1" use_theme_fonts="yes" css=".vc_custom_1542122507405{margin-bottom: 15px !important;}"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Una enquesta en el perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank) revela que un 36% dels enquestats no coneixen la diferència entre un producte d'estalvi i un producte d'inversió. I a aquest 36% cal afegir un 7% més de respostes que creuen que ambdues coses són el mateix. Doncs no, no ho són. Mentre que un producte d'estalvi seria, per exemple, un compte remunerat, un compte d'estalvi o un dipòsit a termini, “invertir és posar a treballar els teus estalvis per aconseguir un objectiu”, explica Javier Muñiz. És a dir, “productes d'inversió serien les accions, els bons, els plans de pensions o una de les opcions més populars, els fons d'inversió”, afegeix Rosa del Blanco.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image="27993" img_size="full"][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]La principal diferència és que, contràriament als productes d'estalvi, els productes d'inversió impliquen risc, que serà major o menor segons el producte en qüestió. Cada persona pot assumir un cert nivell de risc, segons la seva capacitat econòmica, coneixements, experiència, objectius… Per això, abans de contractar un producte d'inversió, el banc ens farà un test per saber quins productes són més adequats per a nosaltres. I per minimitzar el risc, el que cal fer és diversificar i no posar tots els estalvis en el mateix producte, un risc que el vídeo il·lustra molt gràficament quan Xuso Jones intenta desplaçar una sèrie d'ous en el mateix cistell. Sempre serà menys arriscat disposar els ous en diferents cistells. Què és, per exemple, un fons d'inversió? Per explicar-ho, el vídeo posa l'exemple d'un concert de rock. Perquè un concert es pugui celebrar en un gran recinte, és necessari que moltes persones facin, cadascuna, una inversió, és a dir, que paguin la seva entrada. Un fons d'inversió vindria a ser una cosa semblant: “es tracta d'un vehicle d'inversió en què un grup de persones inverteix els seus diners de manera conjunta. Després, un gestor professional agafarà aquests diners i els invertirà diversificant en diferents actius. D'aquesta manera, si un va malament, serà més fàcil que es compensi amb un altre que vagi bé. I així és com s'assoleixen èxits que no s'aconseguirien per separat”, explica Rosa del Blanco. Els millors consells per invertir El vídeo finalitza, com a resum, amb cinc consells bàsics a tenir en compte a l'hora d'invertir: Buscar assessorament professional. Tenir clar de quants diners es disposa per invertir, i no invertir els que es necessitin a curt termini. Definir bé els objectius d'inversió. Preguntar-se quant risc s'està disposat a assumir. Diversificar per minimitzar el risc. I sobretot, el més important és sempre entendre bé el que s'està fent. No invertir mai en productes que escapin al nostre coneixement, sinó en productes el contingut dels quals s'entengui clarament. El proper programa de “Finances per a followers” abordarà un nou tema: com utilitzar la banca online amb seguretat . Us el perdreu?[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

CORPORATIU
25 Octubre, 2017

El client i les entitats financeres es decanten per la banca mòbil

  En els darrers anys, han irromput en la banca mòbil una sèrie d'avenços tecnològics. Aquesta eina ha crescut de manera considerable i ha canviat la forma d'interactuar amb el client. Per això, són moltes les empreses que es pregunten com afrontar l'evolució de l'àmbit digital, i els canvis que a la vegada impulsen i demanden els consumidors. Avui dia la banca mòbil s'ha convertit en una de les eines digitals més utilitzades en el sector financer; prova d'això és que és el canal dominant entre els clients de CaixaBank. «Les xifres són realment increïbles, parlen per si soles», assegura Benjamí Puigdevall, director de Banca Digital de CaixaBank, a la masterclass «New innovations in mobile banking» organitzada per The Banker en col·laboració amb CaixaBank. I és que 3,8 milions de clients ja utilitzen serveis mòbils cada mes. Entre les gestions dutes a terme hi ha tant transferències bancàries internes com operacions amb intermediaris. Per aconseguir que es puguin fer aquest tipus d'operacions simples i també altres de més avançades, Puigdevall explica que el servei s'ha de caracteritzar per «simplicitat, una excel·lent experiència d'usuari i està clar, tot en un sol clic». Pel que fa a aquest segon factor, és clau percebre les necessitats del client i adaptar-s'hi. Una altra forma de prioritzar l'usuari és involucrant-lo en el disseny i desenvolupament de serveis digitals, cosa que CaixaBank practica actualment i preveu seguir fent. Puigdevall identifica dos factors principals que han revolucionat la banca mòbil. Un és la biometria, que ha produït una millora notable en la seguretat digital a través de mesures com el reconeixement d'empremtes dactilars (com per exemple ApplePay) o de veu. D'altra banda, els chatbots, basats en la intel·ligència artificial (IA), faciliten la comunicació entre client i entitat. Aquestes tecnologies coexisteixen en harmonia amb la banca mòbil, cosa que el director de Banca Digital de CaixaBank afirma que continuarà, ja que «el futur es construirà amb una combinació d'interfícies diferents».

INNOVACIÓ
20 Febrer, 2017

Gonzalo Gortázar i l’estratègia de digitalització de CaixaBank

  Des de fa anys, el sector de la banca i les finances viu una revolució tecnològica i, en conseqüència, entitats com CaixaBank han fet un gir en la seva estratègia per adaptar-se a la digitalització. “La digitalització comporta la necessitat i la capacitat de repensar el nostre negoci”, considera Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, en el marc de la masterclass “La implementació d’una estratègia digital” organitzada per The Banker en col·laboració amb CaixaBank. Fa molt de temps que CaixaBank aposta per la innovació i la digitalització de l’entitat. L’any passat l’entitat va ser premiada com el banc més innovador del món per l’EFMA i la millor banca privada en comunicació digital per The Banker. Gortázar destaca que les motivacions de CaixaBank per apostar per la digitalització han estat, en primera instància, els seus clients i la possibilitat d’oferir-los un millor servei i, d’altra banda, l’objectiu de convertir-se en un banc més eficient. El procés de digitalització de l’entitat s’ha executat seguint tres línies estratègiques. En primer lloc, la reinvenció de la indústria de la banca ha estat clau per a l’evolució. Aquest fet ha generat la creació d’una nova forma de treballar. El segon punt ha estat el canvi en la relació i interactuació amb els clients. “I tercer, i diria que el més important, [ha estat] explorar quina és l’oferta de producte i de servei que podem oferir als nostres clients per interactuar digitalment”, explica Gortázar. CaixaBank entén que el futur de la banca ha de centrar-se en el factor humà. “Continuo pensant que les persones són l’element fonamental de les relacions bancàries”, considera el conseller delegat, “el seu rol canviarà, es basarà menys en les transaccions, no necessitarem tantes back offices, hi haurà més robòtica i altres mitjans, però seguirem necessitant persones que aportin aquesta essència humana”.

INNOVACIÓ
07 Abril, 2016

¿Qué pasará con el precio del petróleo?

El precio del petróleo tiene un papel clave en la economía mundial, por lo que es necesario entender mediante qué parámetros ha evolucionado a lo largo del tiempo y cuáles son las perspectivas de su evolución en el futuro. En España este ejercicio es aún más relevante, ya que debe importar prácticamente la totalidad del petróleo que consume porque apenas dispone de yacimientos propios. Si, además, le sumamos que el crudo supone el 41% de la energía primaria total del modelo energético de nuestro país, queda de manifiesto que el coste del petróleo tiene un peso importante en la recuperación económica de España. En consecuencia, un petróleo barato es un factor positivo para el conjunto de la economía española, aunque también pueda entrañar riesgos, tal y como se analiza en el artículo “La economía española y el petróleo: una relación estrecha”. Es importante, también, entender cómo se determina el precio del petróleo y para ello son claves los conocimientos que brinda la experiencia histórica. Así lo recoge el artículo “La convulsa vida del precio del petróleo” del Informe Mensual de CaixaBank Research. A medio plazo, el precio del crudo ha evolucionado históricamente mediante los denominados superciclos, periodos de alza y descenso de los precios cuya duración global es de aproximadamente 10 o 15 años. Estos superciclos son el resultado de las diferentes respuestas de productores y consumidores ante un cambio inicial en el precio. Este concepto, analizado en profundidad en este mismo artículo, se refiere a que los bajos precios provocan un aumento de la demanda y un descenso de la oferta de petróleo, lo que con el tiempo acaba repercutiendo en una subida de precios, y viceversa. Siguiendo este patrón, a lo largo de la historia se han vivido dos fases de grandes aumentos del precio (1973-1980 y 2002-2011) y dos fases de grandes descensos (1980-1986 y 2011-2015). Todas ellas intercaladas con una inesperada etapa de estabilidad de precios bajos de 1986 a 2002. Futuro del precio del petróleo Según estas fases, en la actualidad nos encontramos ante el tramo final de la caída de precios (se ha registrado un descenso del 75% desde los máximos de 2011), por lo que próximamente comenzará una subida estable y continuada de los mismos. Sin embargo, es probable que esta tendencia no llegue a reflejarse a largo plazo, debido principalmente al impacto medioambiental que conlleva el consumo de crudo y cuya demanda disminuirá a favor de otras fuentes de energía menos contaminantes. Si deseas conocer en detalle nuestro análisis de las tendencias en la evolución del precio del petróleo, puedes consultarlo en nuestro Informe Mensual de marzo “Petróleo: pasado, presente y futuro”.

CORPORATIVO
24 Abril, 2013

L’alpinista Ferran Latorre inicia la marxa cap al Lhotse (8.516 m)

El passat 9 d’abril l’alpinista Ferran Latorre va iniciar la marxa cap al Lhotse (8.516 m) a la recerca del seu vuitè 8.000, dins del projecte CAt14x8.000, recolzat principalment per “la Caixa”, GAES i Estrella Damm. Ferran Latorre, nascut a Barcelona l’any 1970, fou un dels alpinistes que va ajudar a socórrer a un sherpa durant l’ascens a l’Everest del 2012, fet pel qual va haver de renunciar a fer el cim. Ferran Latorre és un alpinista d’elit amb més de 25 anys d’experiència que ha guanyat dos Piolets d’Or (màxima distinció de la Federació Espanyola de Muntanya), l’any 1995, i el premi a la millor activitat a l’Himàlaia el 2008. Professional de la imatge, va ser el pioner en gravar i editar imatges des de les expedicions. Des de fa 15 anys treballa com a càmera al programa de TVE “Al filo de lo imposible”. Ha dut a terme expedicions per tot el món: Àsia, Groenlàndia, Antàrtida (Terra de la Reina Maud), Georgies del Sud i EUA, entre d’altres. A més, ha guanyat dos cops el premi de periodisme de Muntanya del Festival Internacional de Torelló. Podeu veure i escoltar al propi Ferran Latorre que narra l’arribada a Kathmandú per començar l’expedició cap al Lhotse: I també pots seguir la seva aventura des del seu bloc personal, la pàgina del Facebook, des del Twitter personal d’en Ferran o instal·lar-te l’app per iPhone o Android.

CORPORATIU
01 Juliol, 2011

”la Caixa” culmina la reorganització del Grup

CaixaBank ja és una realitat. El nou banc cotitzat, a través del qual ”la Caixa” exercirà de manera indirecta la seva activitat financera, actuarà sota la marca de ”la Caixa” i els clients no hauran de realitzar cap canvi ni gestió, ja que tots els productes i serveis es mantindran sense modificacions de numeració i amb les mateixes condicions. A més, els clients podran seguir operant a través de Línia Oberta, com fins ara, des de www.lacaixa.es. D'aquesta manera,  ”la Caixa” ha culminat la reorganització del Grup, anunciada a finals de gener i aprovada per l'Assemblea General de ”la Caixa” i la Junta d'Accionistes de Criteria CaixaCorp, amb l'objectiu d'anticipar-se a les noves circumstàncies, mantenint la naturalesa jurídica de ”la Caixa” i els valors del seu model de caixa d'estalvis. El nou CaixaBank (www.caixabank.com) neix com a líder en solvència entre els grans grups financers espanyols, amb una excel·lent base de capital i el menor ràtio de morositat, i manté el seu lideratge en banca minorista al mercat espanyol, a més de situar-se com el desè banc de l'eurozona per capitalització borsària. CaixaBank agrupa el negoci financer traspassat per ”la Caixa”, les participacions en entitats financeres internacionals, el negoci assegurador i les participacions en Telefónica i Repsol. La nova estructura del Grup ”la Caixa” (www.lacaixa.com) permet  preservar allò que és essencial: mantenir i potenciar l'Obra Social i ser fidel als seus valors fundacionals, com el compromís de servei als clients i a la societat en general, el lideratge, la confiança, el rigor, la qualitat, la proximitat a les persones, la seguretat i la prudència.

CORPORATIU
20 Setembre, 2010

Responsabilitat Corporativa

La Responsabilitat Corporativa (RC) està despertant molt d’interès en els darrers anys en tots els sectors: àmbit empresarial i institucional, líders d’opinió, administracions i, també, públic en general. Des de finals dels noranta, han anat apareixent en el panorama internacional diferents iniciatives, codis i normes encaminats a promoure un comportament de les empreses més ètic, sostenible i respectuós amb la societat i el medi ambient. La responsabilitat corporativa consisteix a actuar d’acord amb els valors de confiança, compromís social i excel·lència en el servei, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament econòmic i social de l’entorn. Actualment, es considera que una empresa ha d’assumir la seva responsabilitat cap a la societat en la qual es desenvolupa, no solament actuant correctament com a entitat empresarial sinó, a més, intervenint activament en el desenvolupament de la comunitat, liderant les intervencions culturals, recolzant l’educació i afavorint polítiques de benestar social. Aquesta visió encaixa especialment amb la missió de les caixes d’estalvis, entitats històricament compromeses amb la seva Obra Social i el seu entorn. Per aquest motiu, “la Caixa” sobresurt actualment, segons els experts, en el desenvolupament de la RC. Segons l’estudi KAR de Responsabilitat Social Corporativa, elaborat per Ipsos, en el qual van participar 250 polítics, analistes, acadèmics i periodistes, “la Caixa” és avui dia l’empresa més valorada a Espanya per la seva aportació a la societat gràcies als seus programes de Responsabilitat Corporativa i a la seva Obra Social.

CORPORATIU
30 Novembre, 2009

El sector serveis a Europa no creix al ritme dels Estats Units

El Servei d’Estudis de “la Caixa”, en el seu informe mensual de novembre, publica que el creixement de la zona de l'euro ha estat clarament per sota del que ha tingut els Estats Units durant les últimes dècades. Des del 1995, el creixement mitjà de la zona de l'euro s'ha quedat en l'1,9%, mentre que en l'economia nord-americana ha assolit el 2,7%. L'evolució del sector serveis és un dels factors que ha influït en aquest desajustament. En el conjunt de la Unió Europea, més de dues terceres parts dels treballadors es localitzen en el sector serveis, i la seva contribució al creixement s'ha situat al voltant del 75% durant la darrera dècada. A més, el seu bon funcionament és vital perquè altres sectors puguin maximitzar la seva capacitat productiva. Un sistema financer desenvolupat o unes bones xarxes de comunicació i transport són essencials per al creixement de la indústria. La principal raó de la gran reforma que vol ser la Directiva de Serveis és el patent endarreriment de la major part dels països de la Unió Europea en el desenvolupament del sector terciari. Aquesta directiva té tres objectius principals: reduir els obstacles a l'entrada de nous competidors, impulsar el comerç de serveis entre països i harmonitzar la regulació a nivell europeu. Aquesta directiva afectarà a totes les empreses del sector, llevat de les que estiguin subjectes a una regulació específica a nivell sectorial, com el sector financer, els serveis socials o la sanitat. Els efectes positius que s'esperen de l'entrada en vigor de la directiva són substancials. En l'actualitat, una empresa o un professional que vulgui exportar els seus serveis o que vulgui instal·lar-se en altres països de la Unió Europea s'ha d'informar primer i després s'ha d'adaptar a les regulacions específiques de cada país. La reducció de les barreres d'entrada, i al comerç en general, augmentarà la pressió competitiva sobre les empreses i, per tant, l'eficiència i el creixement del sector.

CORPORATIU