València Basket: el millor Eurocup i l’equip amb més moral per a la copa

Els taronja són el millor equip des de l’inici de l’Eurocup. Arriben a aquesta edició del torneig coper amb la intenció d’aixecar el seu segon títol en aquesta competició

Els somnis amenitzen l’espera, almenys així ho resumeixen alguns filòsofs. L’esport i la vida serveixen precisament per a això: marcar-se metes i pujar d’esglaó en pro d’una necessitat que comparteixen també els aficionats. El València Basket és un exemple de compromís, de treball i també d’ascens. Els taronja encara mantenen vigent el record del seu primer gran èxit, aquell 4 de maig de 1988. L’equip aconseguia el seu ascens a la Lliga ACB a Santa Coloma. Deu anys després, va arribar el seu primer cop damunt de la taula, el primer gran títol aconseguit davant el Joventut de Badalona, la Copa del Rei. Al seu torn els valencians van eliminar colossos del campionat com el TAU Vitoria i el Fórum Valladolid.

EL VALÈNCIA BASKET VA AIXECAR LA SEVA ÚNICA COPA DEL REI EL 1998, DAVANT EL JOVENTUT DE BADALONA, NOMÉS DEU ANYS DESPRÉS DEL SEU ASCENS A L’ACB

Nacho Rodilla va ser declarat l’MVP d’aquella final disputada davant el Joventut i va quedar ancorat en la història del València. Aquest base va acumular nou temporades amb el llavors conegut com a Pamesa València i el seu dorsal 11 penja dalt del pavelló. Tanmateix, l’afició valenciana no va aconseguir repetir la gesta a la final de l’any 2000, en la qual van caure davant l’Estudiantes. Des de llavors, la llegenda d’aquest equip no ha fet una altra cosa que incrementar-se cada temporada, alternant èxits i dibuixant un estil de joc amb possessions llargues i un treball defensiu ràpid i eficaç.

JAUME PONSARNAU HA DONAT MÉS COMPETITIVITAT AL VALÈNCIA, INTENSIFICANT LA DEFENSA I EVITANT DESCURAR ELS MINUTS FINALS DE CADA QUART

Aquesta campanya, l’equip que entrena Jaume Ponsarnau al costat de Juan Maroto, Alfonso Castilla i Pedro Cotolí, somia amb tot. El València Basket va sisè a la taula classificatòria amb 12 victòries i vuit derrotes. Solen tenir partits amb escassa distància de punts i trams finals de quarts especialment disputats. En el que insisteix Ponsarnau és en no concedir ocasions, treballar amb intensitat i cercar cistelles segures. Per a la Copa del Rei que es disputa a Madrid, la plantilla compta amb grans noms com els de Sergi García, Alberto Abalde, Louis Labeyre, Sam Van Rossom, Will Thomas, Mike Tobey, Bojan Dubljevic, Guillem Vives, Fernando San Emeterio, Matt Thomas, Aaron Doornekamp, Ion Galarza, Antoine Diot, el capità Rafa Martínez i Joan Sastre.

València sempre ha estat una plaça per tenir en especial consideració pel treball que es fa des de les categories inferiors. Podem citar alguns noms especialment significatius de l’ACB com el de Víctor Claver, Pedro Llompart, Jesús Fernández (pivot del CB Granada durant un gran nombre de temporades i diferents etapes) o l’altre gran jugador llegenda d’aquest club que, igual que Rodilla, també té retirat el seu dorsal 15 i es mostra dalt del pavelló, Víctor Luengo. Tots aquests grans jugadors han ajudat a donar continuïtat al projecte de renovació generacional i treball amb els futurs grans basquetbolistes a L’Alqueria del Basket. Allà també se segueix recordant la figura de l’entrenador que va aixecar la Copa del Rei, Miki Vukovic.

Per a aquesta edició, Ponsarnau portarà convocat l’únic jugador del planter que disputa partits amb el primer equip, l’ala-pivot Ion Galarza, d’1,96 metres d’alçada. Aquest joveníssim jugador de només 21 anys va arribar al planter del València Basket amb vuit anys, procedent del País Basc. El seu debut a la Lliga Endesa (ACB) va ser el 28 d’octubre de 2018, que va jugar cinc segons a la sisena jornada davant el Montakit Fuenlabrada, amb victòria local.

ELS TARONJA SÓN EL MILLOR EQUIP DE L’EUROCUP, ENCAPÇALEN EL GRUP C I DUBLJEVIC HA ESTAT DESIGNAT COM EL MILLOR JUGADOR DEL TOP 16 D’AQUESTA COMPETICIÓ

Quan ens referim al València Basket hem de recalcar la moral amb la qual aterren a la capital d’Espanya per afrontar una nova Copa. Són el millor equip des de l’inici de l’Eurocup encapçalant la classificació del Grup C amb 18 punts, vuit victòries i dues derrotes. En el seu quadre batalla amb equips de summa importància com el Partizan NIS Belgrad, el Zenit St. Petersburg i l’Asvel Villeurbanne, que el segueix amb només un punt menys en la segona posició.

Tanmateix, l’equip aterra a Madrid amb l’amarga derrota a casa davant l’Obradoiro a La Fonteta. Això no ha d’entelar la seva alta motivació amb l’últim reconeixement a Europa cap a Dubljevic, el millor jugador del Top 16 de l’Eurocup. Diot i Sergi García, que pateixen molèsties, també hi seran juntament amb la resta dels seus companys per si calgués. Ponsarnau somia lliurar la segona Copa del Rei a la seva afició.