L’econofísica aporta noves perspectives

29 Abril, 2019

L’econofísica aporta noves perspectives


És l’economia una ciència? Els científics més ortodoxos diran que de cap manera, atès que a l’economia li manquen capacitat de predir i reproductibilitat. No obstant això, vivim temps híbrids, d’encreuament de disciplines i teories disruptores suposadament revolucionàries. Una d’aquestes és la combinació entre l’economia i una de les ciències més pures que existeixen, la física, que algunes veus ja estan començant a anomenar econofísica.

No és res estrictament nou: el creador d’aquest terme fou el professor de física de la Universitat de Boston H. Eugene Stanley en una conferència sobre física estadística que va impartir a Calcuta (Índia) el 1995. L’any següent, ja va incloure aquesta paraula en un article per a la revista científica Physica A. I el seu objectiu, que és intentar entendre els fenòmens econòmics des del punt de vista de la física, podria aportar noves perspectives.

Segons Ricardo Mansilla, autor del llibre Una breve introducción a la econofísica, “aquest nou vessant d’investigació proposa una millor comprensió dels processos econòmics, basada en la descripció del comportament adaptatiu dels agents econòmics davant situacions canviants”.

Un exemple perquè s’entengui: l’economia no pot predir el futur al 100%. No obstant això, l’econofísica seria capaç d’estudiar els mercats financers seguint, per exemple, un model desenvolupat originalment per tractar moltes partícules que interactuen entre si i que generen fenòmens com el magnetisme.

Això resulta totalment aliè per a un economista tradicional, però per a un físic és el pa de cada dia. L’aposta d’aquells que defensen l’econofísica és que tant els fenòmens físics com els econòmics podrien posseir característiques universals, i que els sistemes complexos es podrien estudiar fent servir les eines amb què habitualment treballa la física.

A més dels mercats financers i de les xarxes econòmiques complexes, l’econofísica s’ha centrat de moment a estudiar les propietats de la distribució dels ingressos i la presa de decisions estratègiques. Però els resultats encara no són concloents. No hi ha consens entre els experts i l’econofísica no passa de ser una teoria que encara no ha estat totalment comprovada.

Tanmateix, l’accés que es té actualment a enormes quantitats de dades (el que es coneix com a big data) i la necessitat més gran d’una elevada capacitat de càlcul computacional podrien obrir noves possibilitats i donar nous sentits a l’econofísica.

El temps ho dirà. També la llei de la gravetat de Newton va començar un dia del segle XVII sent precisament això, una teoria.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *