29 Maig, 2020

REPTE 16. Descobreix el tàndem perfecte: els altres guies de l’esport paralímpic

N’hem conegut les rutines, els èxits, els valors i els suports principals dins i fora del terreny de joc. No obstant això, encara falta descobrir un dels pilars més fidels dels nostres inconformistes de l’esport. Una parella incondicional que els acompanya més enllà de la vida esportiva: els gossos pigall. En aquest repte 16, CaixaBank vol donar a conèixer la tasca d’aquests animals fidels i incondicionals que són els ulls de molts dels inconformistes de l’esport fora de la pista.Les característiques que ha de reunir un gos pigall són diverses i canvien en funció de les característiques de l’amo i del tipus de vida que faci, però tots tenen un tret en comú: han de ser capaços d’adaptar-se, tenir instint de guarda i defensa i no ser conflictius. Perquè, tal com explica José Manuel Macarro, instructor de gossos pigall des de fa gairebé tres dècades, “l’objectiu d’aquests animals és donar seguretat i independència a les persones cegues”. Perquè aquest tàndem funcioni perfectament, cal tenir en compte diverses situacions. D’una banda, l’ensinistrament del gos pigall, que dura entre 8 mesos i 2 anys i en què se li ensenya no tan sols a superar obstacles o caminar entre els diferents elements que puguem trobar en un entorn urbà, sinó a passar desapercebuts perquè puguin dur a terme la funció d’ajuda de la manera més eficient possible. És per això que quan un gos pigall està desenvolupant la seva feina és millor no acaronar-lo o distreure’l, perquè es podria posar en perill la persona que acompanya. Aquests animals són summament obedients, amb una excepció: quan reben una ordre que podria posar en perill l’amo estan preparats per desobeir-la. Com si fos una “desobediència programada”, si el gos pigall detecta que l’ordre suposa un risc, no la compleix.La Fundació ONCE del gos guia s’encarrega no tan sols de proveir de gossos pigall les persones amb discapacitat visual, sinó d’emparellar-los amb l’usuari més adequat. Lia Beel i Spenzer, Gerard Descarrega i Willow, són un exemple d’aquesta combinació ideal. Els nostres dos inconformistes de l’esport i els seus gossos són més que el tàndem perfecte, són companys de vida que comparteixen una història de reptes i èxits.Descobreix-les en aquests articles del diari Marca: Spenzer, els ulls de l'atleta paralímpica Lia Beel fos de la pista El tàndem perfecte: com un gos pigall arriba a ser els ulls d'un cec I en aquest article del diari Sport: Gerard Descarrega i Willow, un nou camí a Tòquio 2021

CORPORATIU
28 Maig, 2020

E-commerce, la clau per no parar de vendre ha arribat per quedar-s’hi

Ja fa algunes setmanes que els negocis que no cobrien necessitats essencials van abaixar les reixes després de decretar-se l'estat d'alarma. De mica en mica, i dins de les mesures aprovades pel Govern, n'hi ha alguns que ja comencen a obrir portes. Tanmateix, aquest procés d'obertura encara trigarà diverses setmanes a completar-se, i en molts casos amb un futur incert. Mentre això passa, els comerços estan cercant alternatives per oferir els seus productes i serveis als consumidors. Sense necessitat de contacte físic i sense restriccions en les vendes, el comerç on-line es presenta com una solució per a molts d'aquests negocis, sobretot en el cas dels més petits. Els canvis en els hàbits dels consumidors durant el confinament donaran pas a una nova era per a aquest tipus d'establiments, en què la modalitat on-line tindrà una importància molt rellevant. El mercat de gran consum a Internet es va disparar durant la segona setmana de confinament al nostre país i va registrar un increment rècord de fins al 73,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades de Nielsen. Això posa en evidència que fer servir els canals on-line per comunicar-se amb els clients ja no és un fet opcional per a la majoria dels comerços.La importància d'aquest canvi d'hàbits és tal que la situació derivada per la COVID-19 pot ser el detonant definitiu per a la consolidació de l'e-commerce a Espanya, segons asseguren des de The Valley. Entre els motius que esgrimeixen, hi trobem el fet de mantenir el flux de l'activitat comercial i conservar els llocs de treball, a més d'evitar el malbaratament d'articles peribles i possibles pèrdues. Davant el tancament dels comerços físics, les empreses que ofereixen serveis i productes en un entorn on-line poden continuar generant ingressos. N'hi ha que fins i tot estan permetent que els compradors puguin fer ara les seves adquisicions i rebre la comanda, o gaudir del servei, quan la situació torni a la normalitat. Aquesta és una possibilitat que ajuda a mantenir les feines, encara que en alguns sectors —com ara el de l'alimentació o de les empreses de repartiment a domicili— fins i tot han hagut de reforçar les seves plantilles. En mantenir l'activitat en línia, els comerços que aposten pel comerç electrònic tenen capacitat per donar sortida als productes que tenien al magatzem. Si no fos per aquesta via de venda, hi ha moltes les empreses que haurien registrat grans pèrdues per no haver pogut vendre articles que es farien malbé o que quedarien obsolets perquè són estoc de temporada. La venda on-line ja forma part de l'estratègia de la majoria de les grans companyies, però no tant del petit comerç, possiblement el més vulnerable en aquesta crisi. La manca de formació i el desconeixement de les eines necessàries per posar en marxa les vendes on-line són alguns dels motius que explicarien aquesta falta de digitalització.Per establir una relació comercial a través d'Internet amb els clients no és imprescindible tenir una botiga on-line o presència en un marketplace com ara Amazon. Es pot fer perfectament a través de xarxes socials o d'aplicacions com WhatsApp. Es tracta d'una bona opció, sobretot si es té en compte que, segons l'Estudi Anual sobre Xarxes Socials 2019 de l'Asociación de Publicidad, Marketing y Comunicación Digital (IAB Spain), el 72% dels usuaris segueixen les marques en alguna de les xarxes socials i per al 26% genera confiança que hi tinguin un perfil. Treure partit a aquest canal de comunicació pot ser el començament de la digitalització del petit comerç. Comptar amb assessorament extern ajuda a la gestió de tots els tràmits i a deixar les qüestions tècniques i més enutjoses a les mans de tercers. Per això, CaixaBank ha creat la solució SocialCommerce, pensada per facilitar als petits comerços l'obertura de noves modalitats de venda de manera ràpida i segura. La proposta se centra en la gestió de compres on-line a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria. D'aquesta manera, el negoci pot fer vendes a partir d'ofertes llançades des dels seus perfils a Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, Telegram o qualsevol altra via de comunicació amb el client final, sense necessitat de mantenir una botiga virtual o una pàgina web pròpia. La solució de CaixaBank ajuda el comerç a convertir seguidors en potencials compradors i a cobrar per les comandes rebudes a través de canals de comunicació directes Pel que fa als clients, aquests reben les ofertes a través dels perfils i d'aplicacions de missatgeria del comerç. Si els agrada el producte, el poden comprar a través d'un enllaç que els porta directament a les instruccions de pagament. El comerciant rep la informació de la venda que acaba de fer i pot gestionar-ne l'enviament. El llançament de SocialCommerce es complementa amb PayGold, una solució pensada per rebre pagaments on-line, per correu electrònic o per SMS. Tot això sense necessitat que el comerç hagi de tenir un lloc web propi i preparat per oferir una resposta àgil, la qual cosa pot ser crucial en el moment actual per mantenir un negoci obert. L'e-commerce pot ser un important facilitador d'alguns dels  Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, tot un seguit de fites que l'organisme ha fixat per assolir la prosperitat de tothom sense renunciar a la sostenibilitat. En concret, el seu ús, sobretot en la situació actual, pot resultar especialment valuós per a l'objectiu número 8 (Treball digne i creixement econòmic). Estar al costat del petit comerç en aquests moments és necessari i la venda on-line pot ser una eina fonamental perquè molts d'ells continuïn endavant.

INNOVACIÓ
26 Maig, 2020

Smart contracts: arriben els contractes que s’executen tots sols

Signem contractes per a gairebé tot i fa molts segles que ho estem fent: per contractar una hipoteca, per comprar mobles, per mantenir les nostres dades fora de perill... Les possibilitats són infinites. Es tracta de documents que, en essència, estableixen un acord entre dues parts que es comprometen a complir tota una sèrie de condicions. És una manera d'establir la confiança necessària perquè allò que s'ha acordat arribi a bon port. Pensem, per exemple, en una botiga de roba que compra la seva mercaderia a un fabricant o dues persones que es posen d'acord per a la compravenda d'un cotxe. En tots dos casos, el més aconsellable és signar un contracte pel qual cada part es comprometi a complir les condicions acordades. Fins i tot així, sempre pot quedar cert marge per al dubte. Si paguem abans de rebre el bé o, al contrari, si enviem el bé abans de rebre el pagament sencer, què passa si l'altra part no compleix el que s'ha acordat? Per molt que aquesta possibilitat estigui establerta i puguem recórrer a algun mediador en cas d'incompliment, sempre hi ha cert risc. Per acabar amb aquest dilema ha arribat una de les tecnologies més capdavanteres de l'actualitat, la blockchain o cadena de blocs, i ho ha fet amb una nova generació de contractes sota el braç. Són els anomenats smart contracts, que prometen acabar amb aquest vertigen que sentim en el moment de desprendre'ns dels nostres diners per adquirir un bé o un servei. Serà per alguna cosa que se'n diuen intel·ligents.Imagina't que existís un contracte blindat que es pogués verificar i fer complir de manera automàtica. I que garantís, sense cap escletxa de dubte, que les seves condicions s'executen. Per exemple, que una botiga pagarà per una mercaderia que rebrà. En cas que alguna de les parts no compleixi, no caldrà recórrer a un jutge: si aquesta mercaderia no arriba a la botiga, no hi haurà pagament, i si no hi ha pagament, la mercaderia no passarà a mans de la botiga. Aquests contractes ja existeixen i s'anomenen smart contracts. Es basen en tecnologia blockchain i no res més que codis informàtics que contenen les condicions d'un contracte i que permeten comprovar-ne el compliment per executar les clàusules en temps real i sense necessitat d'intermediaris. En aquests contractes, les parts hi programen diversos resultats per a una diversitat de possibilitats. La lògica que usen és condicional; és a dir, una cosa com ara: «si passa A, fes B; però si passa C, aleshores executa D». Els avantatges principals dels smart contracts són la seva seguretat, transparència i autonomia, ja que les parts no depenen de tercers per validar-los. En basar-se en tecnologia blockchain, permeten que totes les parts puguin verificar que les condicions del contracte es compleixen. A més a més, les parts poden saber en tot moment la traçabilitat del contracte, accedint a l'històric de registres amb les transaccions i els documents. Com que fa servir tècniques de xifrat, la mateixa tecnologia blockchain impedeix que un ciberdelinqüent pugui intervenir-hi. I tampoc no permet alterar els registres ni les condicions del contracte si no hi ha un acord entre les parts.Agafem com a exemple un contracte de compravenda. En aquest contracte, el comprador diposita els diners destinats a pagar la mercaderia en un compte assignat a l'smart contract. El mateix contracte intel·ligent comprovarà a través dels programes de missatgeria que s'ha transferit la mercaderia. Per acabar, executarà el pagament dels fons que hi ha al compte dipòsit al venedor. Aquesta és només una de les múltiples possibilitats que ofereixen els smart contracts. També poden arribar a ser molt útils en àmbits tan diversos com el de les herències i donacions o el de les assegurances. En el primer cas, el mateix programa podria comprovar amb el Registre Civil la defunció d'una persona i transferir-ne automàticament el llegat als hereus. També verificar que una persona ha complert la majoria d'edat per abonar-li els fons d'un fideïcomís. Mentre que en el cas de les assegurances, es podrien agilitzar considerablement els tràmits per rebre indemnitzacions davant un sinistre. Tot això és degut al fet que els smart contracts són especialment útils quan es necessita regular les condicions de pagament d'un contracte. De fet, hi ha certs smart contracts que es dediquen a executar pagaments i que es coneixen com a smart payments.Fins ara, les transaccions dels smart contracts es fan bàsicament mitjançant criptomonedes. El treball de xarxes blockchain per a smart contracts basats en monedes de curs legal, com ara l'euro, resulta una mica més complicat. Això és així perquè fa falta garantir la seguretat, l'eficiència i la integritat dels pagaments que circulin a través de les xarxes blockchain, i també l'estricte compliment de la normativa vigent en matèria de pagaments. En qualsevol cas, l'ús de tecnologia blockchain en l'economia ja és imparable. Per aquest motiu, cal facilitar l'execució de pagaments en euros i des de comptes corrents bancaris en aquest tipus de xarxes, sense necessitat de recórrer a les criptodivises. Amb aquest objectiu, CaixaBank participa, juntament amb altres entitats bancàries, en un projecte pilot promogut per Iberpay, la companyia que gestiona el sistema nacional de pagaments (SNCE). Es tracta d'una prova pionera que utilitza smart contracts i smart payments en una plataforma interbancària per programar pagaments immediats quan es compleixen certes condicions establertes. En participar tant el sistema nacional de pagaments com el sistema financer espanyol, la integritat i la legalitat de les transaccions estan emparades. Aquesta prova de concepte permetria, per exemple, executar contractes de compravenda sobre els mateixos comptes corrents de les parts. El sistema bloquejaria automàticament fons al compte del comprador a la sortida de la mercaderia i faria el pagament al compte del venedor en arribar a la duana, a més de confirmar que s'ha dut a terme a totes les parts intervinents en el contracte. Tot això, amb la validació de les entitats connectades a la xarxa i l'ús del sistema nacional de pagaments per fer transferències immediates. Així mateix, fa poc, CaixaBank ha incorporat la plataforma de comerç digital we.trade al seu catàleg de serveis per a empreses. D'aquesta manera, l'entitat esdevé un dels primers bancs europeus a facilitar als seus clients l'accés a la tecnologia blockchain orientada a la internacionalització de negocis. La tecnologia blockchain està cridada a transformar el sistema financer i també la manera que tenim d'entendre els contractes. Els avantatges són nombrosos, raó per la qual l'economia ja es prepara per treure partit dels smart contracts i de les seves possibilitats infinites.

INNOVACIÓ
21 Maig, 2020

Empreses responsables per afrontar l’endemà del coronavirus

Com serà el nostre món després de la pandèmia? Aquesta és la pregunta que tots ens fem. Una qüestió força lògica, si tenim en compte que poques persones han viscut abans una situació capaç de provocar canvis tan abruptes, tan globals i tan ràpids. Tot i que encara és aviat per trobar una resposta precisa, les empreses han de tenir clar com més aviat millor com serà la seva tornada i com cal afrontar aquest dia després del coronavirus en què tornaran a la feina en un entorn incert. Per facilitar aquesta «operació tornada» a les companyies, la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l'IESE ha publicat el quadern «L'endemà: empreses socialment responsables davant un món postCOVID-19». Elaborat per Philip Muller i Joan Fontrodona, aquest informe proposa tenir en compte l'RSC com a guia, explica com s'han d'adaptar les empreses a un entorn canviant i ofereix algunes claus per comprovar que la tornada a la feina és segura per a tothom.En tant que sigui possible, qualsevol decisió que es prengui —bé sigui fàcil o difícil— ha de ser sempre consistent amb els valors i amb el sentit de la pròpia tasca empresarial. Per fer-ho, el quadern proposa utilitzar la responsabilitat social corporativa com a brúixola i incorporar tres actituds que neixen precisament d'aquesta responsabilitat: reflexió, transparència i creativitat. Per què resulta valuós reflexionar sobre els principis, els valors i les forces de la companyia en aquesta etapa de desescalada? Perquè és fonamental per garantir que cada passa que es faci sigui consistent amb tot allò que l'empresa diu que és. Dit d'una altra manera, per evitar transmetre incoherència als diversos grups d'interès o stakeholders. Partint d'aquesta reflexió, es pot reformar des d'allò més secundari fins al que és més important sense perdre la identitat de l'empresa pel camí. Una actitud reflexiva també fomentarà la creativitat a l'hora de prendre decisions i ajudarà a incorporar al dia a dia de l'empresa totes les lliçons apreses durant l'etapa d'emergència, tant les sanitàries com les econòmiques. Perquè tot aquest exercici sigui efectiu, és imprescindible apostar per una comunicació transparent amb els stakeholders. D'aquesta manera, s'involucrarà els mateixos treballadors i altres grups d'interès a l'hora de resoldre els diversos reptes que apareguin durant l'escenari que arribarà després de la crisi. No hi ha cap mena de dubte que l’epidèmia de la COVID-19 ens ha deixat un entorn en què manen les situacions impredictibles i canviants, quan no són directament desfavorables per a cada empresa. Per adaptar-s'hi i reeixir a l'hora de superar-les, la clau la trobem en la resiliència. És a dir, que la companyia tingui la capacitat —en termes de coneixements, habilitats i actituds— per operar en situacions que es poden complicar en qualsevol moment. El quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l'IESE apunta a sis principis de la resiliència que poden aportar la flexibilitat suficient a les empreses per orientar correctament les seves accions i sobreviure tant en el nou horitzó com en els que vinguin al seu darrere. - Disposar de recursos davant noves emergències: si alguna cosa ens ha ensenyat el confinament i les mesures d'excepció és que les situacions d'emergència demanen disposar de recursos de sobres. Per això és tan important assegurar que cada empresa té prou recursos per garantir la viabilitat del seu negoci en situacions límit, sobretot pel que fa a la cadena de subministraments. - Diversitat en idees i solucions: apostar-hi ajuda a les companyies a assegurar-se que són resilients quan qui governa és la incertesa. La diversitat de recursos i d'idees a l'hora de dissenyar les solucions i estratègies és molt més útil davant dels desafiaments que aniran apareixent que no pas les propostes unidimensionals. De nou, involucrar tots els treballadors en la cerca d'aquestes solucions i dialogar amb uns altres grups d'interès ajuda al fet que aquesta diversitat sigui efectiva, a rebre noves idees i a contrastar les pròpies. - Acció en mòduls: una altra de les lliçons extretes de l'estat d'alarma és que resulta important evitar els contagis a través de l'aïllament. Amb la cadena de subministraments de les empreses passa justament el mateix. De fet, els sistemes molt integrats poden ser especialment vulnerables a situacions d'emergència. Si s'aposta per l'acció modular, diversificada en compartiments estancs i autònoms, serà més senzill protegir les activitats indispensables per a les operacions fonamentals de la companyia i, d'aquesta manera, evitar que s'interrompin. Així, doncs, aquesta acció modular ha de servir com a possible mesura de contenció davant noves situacions d'emergència. - Evolució i aprenentatge constants: els entorns canviants, amb un degoteig de nous desafiaments, exigeixen respostes dinàmiques per part de les empreses. Per generar-les, és imprescindible saber aprofitar al màxim qualsevol nou coneixement i nova oportunitat que aparegui durant l'operació tornada. Només així es podran integrar de veritat els coneixements i les oportunitats que es vagin obrint camí. Al costat dels mateixos departaments, aquesta capacitat d'evolució i d'aprenentatge també s'ha d'estendre a la cadena de subministraments i d'aprovisionament per fomentar-ne l'agilitat i l'adaptació davant possibles situacions d'emergència. - Prevenir contratemps: tenir en compte els pitjors escenaris possibles —com ara la possibilitat que aparegui un nou focus de contagi del virus— és especialment important en un nivell de gestió de les empreses. Encara que faci l'efecte que la propagació del virus s'ha frenat i que s'ha aconseguit controlar la primera onada de contagis, la gestió resilient exigeix també tenir en compte possibles rebrots. - Cooperar amb altres empreses: és molt possible que, en el món després de la pandèmia, la cooperació entre persones i empreses ocupi el càrrec que fins ara ocupava només a la competència. Per aquesta raó, les companyies han d'enfocar la seva tasca de manera holística i generar cooperació en el seu propi ecosistema.En el món després de la pandèmia, les empreses socialment responsables han de garantir que la tornada dels seus empleats sigui segura. L'informe de Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l’IESE apunta també alguns punts que han d'atendre aquestes companyies: - Salut dels empleats: les empreses han de comprovar que la tornada a l'oficina assegura la salut i la seguretat de tothom, i que es minimitza el risc d'una segona onada de contagis. - Comunicació: la comunicació durant el retorn ha de ser regular i proactiva, a més d'atendre i d'involucrar tots els grups d'interès. - Risc financer: el pla de continuïtat de negoci de les empreses ha de tenir tres característiques: ser sòlid, realista i flexible. S'ha de dissenyar i de mantenir sense perdre'n cap de vista. - Cadenes de subministraments: és important fer un seguiment de les diverses etapes de les cadenes de subministraments, procurar mantenir els contractes amb els proveïdors i cercar alternatives davant possibles disrupcions. - Polítiques de viatges: la salut dels empleats i el medi ambient han de prevaler sobre les polítiques de viatges de les empreses, que s'han de redissenyar i, fins i tot, limitar els desplaçaments, si cal. - Nous hàbits de consum: el confinament i la pandèmia han generat nous hàbits de consum als quals ha de respondre el model de negoci.També s'ha de considerar si la manera d'entendre o de millorar l'activitat ha canviat després d'aquesta experiència. - Serveis: és important dissenyar un pla de retorn amb el qual recuperar, de mica en mica, la normalitat en la distribució de béns i serveis a clients i consumidors. La pandèmia de la COVID-19 ha arribat com un cicló que, molt probablement, canviarà per a sempre el concepte de normalitat. L'escenari que deixa és una oportunitat per implantar un veritable desenvolupament sostenible que no deixi ningú enrere, un interès en el qual les empreses tenen molt a dir. La responsabilitat social corporativa és el far perfecte per emprendre accions conjuntes i coordinades sobre les quals basar aquesta cerca de la sostenibilitat.

CORPORATIU
19 Maig, 2020

Com podem saber si ens estan robant wifi

Nou de cada deu llars espanyoles té accés a Internet, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) relatives a l'any 2019. D'aquestes, la pràctica totalitat (91,2%) gaudeix a més de banda ampla. Aquesta cobertura adquireix una importància especial en una situació de confinament com la que estem vivint a causa de la pandèmia de coronavirus. Per treure'n partit, l'opció més còmoda que tenim és fer servir una xarxa wifi. El problema és que també ho és per als qui decideixin robar-nos la connexió. Des que va començar l'estat d'alarma, les xarxes wifi de les nostres llars funcionen a ple rendiment. Les utilitzem per treballar, per cercar informació, per comunicar-nos amb els nostres éssers estimats i, fins i tot, per dur a terme activitats de voluntariat en línia. En fem ús independentment del tipus de dispositiu que vulguem utilitzar, perquè eviten el cablejat. Només cal vincular l'smartphone, l'ordinador, el televisor o qualsevol altre perifèric, com ara una impressora, al router i ja podem començar a fer ús d'Internet. Davant els beneficis i els avantatges de l'ús de tecnologies sense fil, correm el perill que uns altres usuaris en facin ús sense el nostre consentiment. Un risc al qual estem especialment exposats durant el confinament, quan molts usuaris es veuen obligats a quedar-se a casa seva. I no tots ells estan disposats a pagar per accedir a Internet. De fet, la consulta «robar wifi» va experimentar un augment força clar en les cerques de Google el dia 14 de març, tot just quan es va decretar l'estat d'alarma. El senyal més clar que algun membre del veïnat ha decidit aprofitar-se de la nostra connexió wifi és que es produeixen problemes en la connexió i que acostuma a anar més lenta. Hi ha força casos en què un intrús es cola a la xarxa domèstica del seu veí, amb les conseqüències per a la seguretat i la privacitat de les nostres dades que això comporta.Hi ha algunes pistes que ens ajuden a detectar si això està passant. Com ja hem avançat, un senyal possible que hi ha alguna cosa que no funciona com cal és que la connexió a Internet va a una velocitat més lenta del que és habitual. Quan això passa, pot ser que les pàgines web triguin a carregar-se. També és probable que els podcasts i la música que s'escolta en línia experimentin interrupcions constants. Els que gaudeixin de plataformes de continguts audiovisuals, com ara Netflix o HBO, i no aconsegueixin veure un capítol sencer d'una sèrie sense complicacions, s'haurien de plantejar si hi ha algú més enganxat a la seva xarxa. Una de les maneres de saber si ens han piratejat el wifi és comprovar quins dispositius hi estan accedint. El router o encaminador pot exercir de delator. Només cal desconnectar tots els nostres equips de la xarxa i comprovar si continua havent-hi activitat. Per detectar-ho, cal fixar-se en l'indicador lluminós que apareix al costat de «WLAN». Si malgrat tenir tots els aparells desconnectats continua parpellejant, és senyal que hi ha algú aliè connectat a la nostra xarxa. Per ser més precisos, el millor de tot és accedir al router des del navegador introduint-hi l'adreça IP que, en general, és 192.168.1.1. Cal anar amb cura a l'hora de teclejar-la perquè els ciberdelinqüents s'aprofiten dels errors més habituals —com ara substituir els dos últims uns (1) per una lletra i majúscula (I) — per redirigir els usuaris a webs fraudulents. Un cop introduïda la IP, s'obre una pantalla on cal indicar la clau d'accés wifi. A la nova pantalla apareixen les dades del router i les seves possibilitats de configuració. Depenent del model, podrem veure una pestanya anomenada «Dispositius enllaçats», «Llista de dispositius» o «LAN usuaris». Quan la seleccionem, podem comprovar totes les adreces MAC dels aparells connectats a la nostra xarxa wifi. Si n’hi ha algun de desconegut, és probable que sigui d'un veí que està utilitzant la connexió sense permís.Abans de continuar, és important recordar que l'adreça MAC és una combinació de números i de lletres amb la qual s'identifica un dispositiu i no n'hi poden haver dues d'iguals. Una cosa semblant a un DNI que acostuma a tenir l'estructura següent: XX:XX:XX:XX:XX:XX. Saber quina és la de cadascun dels nostres aparells facilita molt la feina de purgat, en cas que ens hagin piratejat la xarxa wifi. La manera d'esbrinar l'adreça MAC varia d'un dispositiu a un altre. Un cop hàgim recopilat totes les adreces, només ens queda identificar les que no figuren a la llista i bloquejar-les. Malgrat haver expulsat els dispositius aliens, és recomanable canviar la contrasenya del nostre router per prevenir futures intromissions o, almenys, posar-li més difícil als qui ja han aconseguit connectar-se a la nostra xarxa sense el nostre permís. Abans de fer aquesta modificació, el millor de tot és desconnectar-se del wifi i fer la connexió al router a través de cable per assegurar-nos que en aquest moment només hi tenim accés nosaltres. El pas següent consisteix a entrar novament en la configuració del router de la mateixa manera que s'ha indicat en l'apartat anterior. A més de fer el canvi de contrasenya, podem plantejar-nos afegir-hi mesures de seguretat extra, com ara ocultar o xifrar les unitats de disc o arxius més sensibles. Això últim és especialment útil si qui entra a la nostra xarxa no tan sols vol beneficiar-se de la connexió sense pagar ni un euro, sinó que a més pretén robar la nostra informació personal. És molt recomanable fer periòdicament una revisió dels dispositius que es connecten al nostre wifi i canviar la contrasenya del router. Aquesta és la millor manera d'assegurar-nos que no hi ha cap intrús que està fent servir la nostra xarxa domèstica, preservarem la nostra privacitat i mantindrem les nostres dades fora de perill.

INNOVACIÓ