13 Febrer, 2019

CaixaBank se situa per primera vegada en el rànquing de les 500 marques més valuoses del món

L’informe que cada any fa la consultora Brand Finance posiciona l’entitat bancària entre les marques més reconeixibles i amb més projecció per als propers anys. En un dels assajos més brillants i seductors dels últims anys, Sàpiens. Una breu història de la humanitat, l’historiador israelià Yuval Noah Harari relata com les grans marques empresarials sorgeixen a partir de la imaginació humana i de la capacitat de col·laboració de centenars, milers de persones al voltant d’un ideal i uns objectius; en definitiva, la creença col·lectiva és el que construeix el valor d’una marca. Aquesta provocativa idea, portada a termes econòmics, és precisament el que mesura Global 500, un informe anual de la consultora Brand Finance que avalua les marques més valuoses del món en un exclusiu rànquing en què, per primera vegada, s’inclou CaixaBank.Amazon, Apple i Google encapçalen la llista de les 500 marques més valuoses del món. No hauria de sorprendre a ningú la posició dels tres grans gegants tecnològics, autèntics motors de l’economia digital que donen feina a milers de persones a tot el món i els balanços de resultats de les quals milloren any rere any. Però no són només el valor de les seves accions en borsa o els seus actius el que les situa al capdavant d’aquest rànquing, ho són també les perspectives de futur que aquestes marques tenen davant de si. Això té molt a veure amb la mateixa imatge que la marca projecta i amb les estratègies empresarials que adopta en cada moment. I en una economia clarament enfocada al desenvolupament tecnològic i la innovació, les marques que aposten per la transformació digital són les cridades a créixer en rellevància en els propers anys. No en va, el sector tecnològic és el que té més presència en aquest rànquing —un 23,7% de les companyies classificades pertanyen a aquest sector—; en un segon lloc hi ha la banca, un sector al qual pertanyen el 13,6% de les marques més valuoses del món. Així que la combinació de banca i tecnologia és una de les claus de l’economia del futur, un fet que han entès bé marques com CaixaBank. L’entitat bancària desenvolupa en aquests moments una ambiciosa estratègia de transformació digital que la portarà no només a ser més competitiva en el sector, sinó a oferir una experiència als seus clients completament nova i d’acord amb els ideals d’innovació actuals. Juntament amb el desenvolupament tecnològic de l’entitat, la responsabilitat social se situa com un altre dels motors de CaixaBank que l’han impulsat a situar-se com una de les marques amb més projecció de futur.Com és de suposar, no resulta gens fàcil obtenir un lloc en un rànquing tan competitiu, en què pràcticament la meitat de les marques són dels Estats Units i un percentatge cada vegada més elevat —gairebé el 20% — són de procedència xinesa. De fet, de les economies europees, només França, el Regne Unit i Alemanya tenen un nombre important de marques en aquest rànquing, una dada que posa en context CaixaBank i les altres 7 marques espanyoles que aquest any se situen entre les 500 més valuoses. “Una forta reputació de marca és un actiu valuós per a qualsevol negoci, cosa que permet més captació de clients, la seva satisfacció i fidelitat”, resumeix Steve Thomson, de Brand Finance.

CORPORATIU
12 Febrer, 2019

UNICAJA: Una aposta que sempre hi és

Els malaguenys sempre han estat un dels grans rivals a batre en el panorama nacional malgrat tenir només un títol de Copa del Rei, que van aconseguir el 2005. El seu planter i la seva capacitat per captar nous talents els han convertit en un dels millors clubs espanyols La Costa del Sol és famosa per moltes coses, entre les quals destaquen especialment la seva cultura i el turisme. Però l'esport també ha ocupat grans titulars d'interès en l'apartat nacional. Qui no coneix ja la seva mascota o el Martín Carpena, el pavelló on juga aquest emblemàtic club anomenat Unicaja? La seva història es remunta al 1977, quan una caixa d'estalvis de Ronda va fundar un equip, que després es fusionaria amb el Mayoral Maristas per assolir l'elit només quatre temporades més tard. El 1991, Unicaja va absorbir la caixa de Ronda i va passar a conèixer-se per primera vegada amb aquest nom, que la majoria de persones associen al club de bàsquet de Màlaga. El 1994, Javier Imbroda va fer història amb aquest equip, en el qual van participar grans jugadors com Kenny Miller o Nacho Rodríguez. El CB Màlaga va passar a ser l'equip de tots els malaguenys, un club sòlid que aspirava a tot. I així ho va demostrar aquella mateixa temporada, quan a finals del 1995 l'Unicaja es va proclamar subcampió del campionat regular. Des de llavors, ningú no els ha frenat i ja han guanyat un total de disset trofeus, entre els quals hi ha un títol de Lliga ACB, una Copa del Rei, una Copa Korac i una Eurocup. L'UNICAJA VA GUANYAR EL TÍTOL DE COPA EL 2005 GRÀCIES A L'APORTACIÓ DEL TÈCNIC SERGIO SCARIOLO I DE GRANS JUGADORS COM JORGE GARBAJOSA El seu estil de joc sempre s'ha inculcat des de les categories inferiors. El filial actual d'aquest Unicaja és el Clínicas Rincón, un equip que treballa amb afany la formació de tots els seus jugadors amb l'objectiu que puguin aspirar a competir al màxim nivell amb la samarreta verda del primer equip. L'any 2005 va ser especialment significatiu per a l'Unicaja per la consecució del títol de Copa, en aquell moment amb l'actual seleccionador espanyol, Sergio Scariolo. Aquell elenc de jugadors el completaven grans noms com Jorge Garbajosa, Carlos Cabezas, Berni Rodríguez, Pepe Sánchez, Fran Vázquez, Stéphane Risacher i Walter Hermann, entre d'altres. Aquell any també va marcar l'inici d'una temporada per al record, en què els malaguenys van obtenir el seu primer títol de Lliga ACB amb un “ÑBA” com Garbajosa i altres grans jugadors, als quals cal sumar Sandro Nicevic, Pietrus i Daniel Santiago.Presents en diverses edicions de l'Eurolliga i l'Eurocup, els malaguenys guarden un gran record de la temporada 2016/2017, en què van aconseguir guanyar el Bayern de Munic, el Lokomotiv Kuban i el Valencia Basket. El 5 d'abril d'aquell 2017, l'Unicaja es va proclamar campió de l'Eurocup amb l'assistència des de la banqueta del tècnic Joan Plaza i una gran aportació de grans talents com Carlos Suárez, Alberto Díaz, Nedovic, Jeff Brooks i Alen Omic, entre d'altres. Luis Casimiro és l'entrenador actual, al costat de Paco Aurioles i Sánchez Cañete. Casimiro, de 58 anys, no va tenir fortuna com a jugador de bàsquet. Res a veure amb el que suposaria la seva aventura a les banquetes des de l'any 1990. Després de passar pel C.B. Don Benito i el C.B. Breogán durant la mateixa temporada, Gandia Basket, Etosa Alicante, C.B. Salamanca, Gijón Baloncesto, TDK Manresa, Càceres o Manresa, la seva primera gran oportunitat va arribar la temporada 2000/2001, en què va capitanejar el Pamesa València. Casimiro va tornar l'any passat al Martín Carpena després d'haver-hi deixat un grat record la temporada 2011/2012, en què hi va arribar la jornada 26. Els que el coneixen descriuen Casimiro com un entrenador especialment metòdic, insistent en les jugades que assaja i amb les quals, de moment, ha situat el seu equip com a cinquè classificat de la Lliga ACB, amb un total de dotze victòries i set derrotes. És un equip que presumeix d'anotar força més cistelles que les que rep. LUIS CASIMIRO HA ENTRENAT EN DIFERENTS BANQUETES DEL BÀSQUET ESPANYOL. ÉS UN ENTRENADOR METÒDIC CAPAÇ DE POTENCIAR LES QUALITATS DE TOTS ELS SEUS JUGADORS. AFRONTA LA SEVA SEGONA ETAPA AL CAPDAVANT DE L'UNICAJA Per a aquesta Copa del Rei, en què intentaran recuperar el tron catorze anys després, l'Unicaja disposarà d'un equip especialment renovat. Les sortides de jugadors com Jeff Brooks, Nemanja Nedovic, Ray McCallum, James Augustine i Morayo Soluade han condicionat un equip que s'ha recompost amb les incorporacions de Kyle Wiltjer, Jaime Fernández, Brian Roberts, Mathias Lessort i Ryan Boatright. Els “pesos pesants” d'aquest equip continuen sent Carlos Suárez —el capità—, Giorgi Shermadini, Viny Okouo, Pablo Sánchez, Sasu Salin i Morgan Stilma. És un dels conjunts més alts de la categoria i és especialment sòlid en el rebot ofensiu i també en defensa. La seva polivalència també ha permès que Casimiro pugui disposar de diversos jugadors en més d'una posició, sempre que el partit ho requereixi. Arribarà la Copa catorze anys després per a l'Unicaja? Atents.

CORPORATIU
12 Febrer, 2019

Divina Pastora Joventut de Badalona: el somni de la copa 11 anys després

La Penya és un dels equips més estimats en el panorama nacional per la seva implicació amb la formació des de categories inferiors i el seu esperit guerrer i competitiu Parlar del Joventut de Badalona, ara amb el sobrenom de Divina Pastora, és fer-ho d’un equip de planter. La “penya” d’amics i amigues que s’unien per gaudir del bàsquet des que es va fundar el 1930. Des de llavors tot han estat bones notícies per a aquest club, el mateix que no només ha aspirat a tot sinó que s’ha rebel·lat davant de grans colossos com el FC Barcelona o el Real Madrid. Sempre ha estat a la màxima categoria del bàsquet espanyol juntament amb el Real Madrid i el Movistar Estudiantes, cosa que l’ha situat com un dels equips més prestigiosos d’Europa. Els verd-i-negres arriben avalats per una filosofia de joc en què no s’escatimen recursos ni tampoc qualitat per enfrontar-se al cèrcol. Això els ha fet ser un dels clubs més talentosos, més agradables per a l’espectador i un enemic per tenir present sempre, en cada partit i en cada competició. LA FILOSOFIA DE LA PENYA ELS HA PORTAT A ACONSEGUIR VUIT TÍTOLS DE CAMPIONS DE LA COPA DEL REI I QUATRE LLIGUESEl Joventut no és fruit d’una nit de diumenge ni d’una nit d’estiu, com dirien els puristes de l’art i l’esport. L’equip és resistent al pas del temps i a la controvèrsia que caracteritzen les grans lligues, afligides de contractes milionaris. Tot això és aliè a la ideologia del club, que ha quedat ancorada durant més de 88 anys d’història i que avui defensa amb afany el seu entrenador, Carles Duran. No ha estat l’únic tècnic que ha respectat l’esperit originari del Joventut; altres grans entrenadors com José Grau, Antonio Molina, Clinton Morris, Josep Lluís Cortés o Josep Maria Meléndez, entre d’altres, han fet seus els valors de l’equip. Tothom ha estat al cas de la feina que es fa en categories inferiors amb l’objectiu de ser un equip sistematitzat, similar en concepte a l’Unicaja. Al llarg de la seva història, ens podríem referir a jugadors especialment significatius com Josep Maria Margall, Jordi Villacampa o els germans Jofresa. També a d’altres més recents com Rudy Fernández o Ricky Rubio —que va debutar a l’ACB amb els verd-i-negres a Granada. A les vitrines del club es poden apreciar dues Lligues ACB el 1991 i 1992 i dos nacionals de Primera Divisió en períodes anteriors, com els que comprenen 1967 i 1978. Però, sense cap dubte, el gran èxit de la Penya ha recalat en les vuit Copes del Rei que han recollit des de 1948. Les més recents se situen el 1997 i el 2008, que va ser el seu últim gran títol com a club, i que esperen revalidar al Palau d’Esports de Madrid. EL TÈCNIC CARLES DURAN ES VA FORMAR AL PLANTER DEL JOVENTUT DURANT 15 ANYS. TÉ MENYS EXPERIÈNCIA A LA BANQUETA DE PRIMERA COM A PRIMER ENTRENADOR I AFRONTA LA SEVA AVENTURA AMB AQUEST EQUIP DES DE L’ANY PASSAT. ACOSTUMA A ESGOTAR LES POSSESSIONS AL FINAL DE CADA QUARTL’entrenador, Carles Duran, és un més de la Penya. Format i criat al planter durant 15 anys, ha acompanyat grans noms de l’ACB com Pepu Hernández, Sito Alonso i Aíto García Reneses. La seva primera gran aventura com a primer entrenador va arribar l’any 2014, al capdavant del Valencia Basket. Després va passar pel Bilbao Basket i, des de l’any passat, és el capità de vaixell del seu Joventut de Badalona. Té una gran empatia amb els jugadors que entrena, és un més al vestidor, i això ha provocat que en l’actual campanya el seu equip estigui vuitè a la taula classificatòria, a només una victòria del quart, el revelador Iberostar Tenerife. SHAWN DAWSON ES PERDRÀ LA COPA DEL REI PERQUÈ ESTÀ LESIONAT, MENTRE QUE ELS DE BADALONA ARRIBARAN AMB GRANS NOMS COM EL DE JOSÉ IGNACIO NOGUÉS, XABIER LÓPEZ O CONOR MORGAN DE CARA A GARANTIR UN BON CAMPIONAT Aquesta campanya no els està anant com esperaven en un principi; mantenen una transició en què esperen que grans jugadors facin que l’afició s’oblidi dels mítics que han abandonat Badalona. Ens podem referir a Dimitrijević, Josep Busquets, Conor Morgan, Xabier López-Arostegui, Nicolás Laprovittola, Marko Todorović, Marcos Delía, José Ignacio Nogués, Albert Ventura, Dakota Mathias, Arturs Zagars, Simon Birgander, Joel Parra, Terrence Bieshaar i Luke Harangody. Tenint present el lesionat Shawn Dawson, que es perdrà la Copa del Rei a Madrid. Aquest és un cartell en què, per primera vegada en molts anys, la direcció esportiva del Joventut ha hagut d’incorporar diversos noms estrangers per suplir les garanties que volen i necessiten. No obstant això, la seva filosofia i capacitat els ha portat a estar novament entre els aspirants al títol de Copa amb la premissa d’emportar-se a Badalona el que seria el seu novè títol de campió en aquest torneig.

CORPORATIU
07 Febrer, 2019

Les supercomputadores més potents del cinema que la realitat podria superar

Hi ha certa sensació agredolça davant de la recerca en intel·ligència artificial. D’una banda, bona part de la comunitat científica està entusiasmada amb les oportunitats que ens oferirà el desenvolupament d’aquesta tecnologia, començant pels mateixos cotxes autònoms, que ja són una realitat —en proves, això sí. Però aquest optimisme cap a la IA canvia radicalment a mesura sortim de l’àmbit científic i tècnic per preguntar a la resta de la societat. Llavors és quan trobem cert respecte —por no dir por— envers el que la intel·ligència artificial sigui capaç de fer. Al cap i a la fi, fa diverses dècades que el cinema ens ensenya del que és capaç un ordinador que ha decidit que no li agradem. Així que, per desterrar mites i conèixer millor què ha profetitzat la ciència-ficció cinèfila i el que realment tenim avui dia, posarem cara a cara els supercomputadors més malvats del cinema amb les grans computadores que funcionen actualment a tot el món.Podem dir sense por d’equivocar-nos que la pel·lícula francesa de 1965 Alphaville es va avançar a moltes de les cintes de ciència-ficció que hem vist estrenades ja en ple segle xxi. A Alphaville, la supercomputadora Alpha 60 s’ha fet amb el control de la societat —d’una part, en realitat— i ha arribat a la conclusió que, per salvaguardar la seguretat de la ciutadania, conceptes com el lliure albir, la capacitat crítica i fins i tot les emocions humanes més bàsiques s’han d’erradicar. Ens trobem davant de la clàssica dictadura que bescanvia llibertat per seguretat.Aquesta distopia contrasta —afortunadament— amb la nostra realitat. Mentre que a Alphaville la supercomputadora només ha servit per empitjorar les condicions de vida de la societat, a nosaltres, les supercomputadores com Summit —la més potent del món el 2018—, ens estan ajudant a trencar els límits del coneixement humà i desenvolupar l’anhelada cura del càncer.Quan el geni del cinema Stanley Kubrick i el geni de la ciència-ficció escrita Arthur C. Clarke van unir els seus talents, no només van donar a llum una de les pel·lícules més importants de la història del cinema, sinó una de les intel·ligències artificials més commovedores que hem vist mai. D’acord, HAL 9000 era una IA psicòpata que va intentar assassinar tots els tripulants de la nau espacial Discovery 1, però hi ha alguna cosa que fa que aquesta supercomputadora sigui única: té una fèrria voluntat per viure. Viure! A l’escena en què l’astronauta supervivent comença a desactivar HAL 9000, aquest s’adona del seu terrible destí, que és apagar-se per sempre. En aquest moment la IA fa una cosa molt humana_ justificar-se, intentar disculpar-se i prometre que tot anirà bé a partir de llavors. “Stop Dave… I’m afraid”, diu HAL 9000 moments abans de “morir”. El comès d’HAL 9000 era operar la nau Discovery 1, ja que les màquines són força millors que nosaltres a l’hora de comparar dades, fer anàlisis i projeccions i la multitasca. Precisament això és el que fa la tercera supercomputadora més potent del món, Sunway TaihuLight, de fabricació xinesa, i que s’encarrega, entre altres coses, de fer prediccions climatològiques creuant milions de variables.Un altre superordinador encarregat d’ajudar a pilotar naus espacials és Mare, que apareix a la terrorífica Alien. En aquesta ocasió —ja era hora—, el supercomputador és una eina per als humans, un enfocament molt més realista del que tenim entre nosaltres actualment. Sense anar gaire lluny, aquí a Espanya tenim la Xarxa Espanyola de Supercomputació, una infraestructura composta per 13 supercomputadores que estan a disposició de la comunitat científica per desenvolupar tota mena de recerques.Una de les amenaces més recurrents del món del cinema, que ha aconseguit filtrar-se fins als nostres temors a la realitat, és que una IA es torni conscient de si mateixa i decideixi que els humans som una amenaça. És el que passa a la famosa saga de pel·lícules de ciència-ficció Terminator, on Skynet utilitza l’arsenal nuclear disponible per iniciar una guerra nuclear que acaba per devastar la civilització. D’aquesta intel·ligència artificial, ens quedem amb la seva capacitat d’aprenentatge, el que avui anomenem machine learning o deep learning, que grans empreses com Google o IBM ja estan utilitzant de manera entusiasta. Tot i els mites cinèfils, aquesta tecnologia comportarà innumerables beneficis per al conjunt de la societat.La saga de videojocs que ha donat lloc a les taquilleres pel·lícules de Hollywood ens presenta Red Queen, una supercomputadora creada per gestionar la vasta empresa farmacèutica Umbrella Corporation. Es pot dir que Red Queen ajuda a crear medicaments i tractaments que milloren la vida de les persones… fins que els responsables de l’empresa decideixen crear armes biològiques que se’ls escapen de les mans. A la nostra realitat, les supercomputadores sí que ajuden la recerca mèdica. Per exemple, la supercomputadora espanyola MareNostrum 4 està ajudant a trobar una vacuna contra la SIDA o noves teràpies de radiació contra el càncer, amén de facilitar-nos la comprensió dels canvis climàtics provocats per la dispersió de la pols del desert. Ens queden moltes supercomputadores i intel·ligències artificials de ficció sense esmentar, com V.I.K.I a Jo, Robot o el mític Joshua de Jocs de guerra, però per molt que la ficció s’entesti en mostrar-nos la pitjor i més rocambolesca cara de les IA i els superordinadors, la realitat ens ha demostrat que les seves bondats per a la societat superen qualsevol prejudici de ciència-ficció. Summit, EUA Sierra, EUA Sunway TaihuLight, Xina Tianhe-2, Xina Piz Daint, Suïssa Trinity, EUA AI Bridging Cloud Infrastructure, Japó SUPERMUC-NG, Alemanya Titan, EUA Sequoia, EUA

INNOVACIÓ