> Social_ca – El Blog de CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank El Blog de CaixaBank Wed, 14 Jul 2021 15:06:55 +0000 ca hourly 1 Plans per a un estiu solidari https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/plans-per-un-estiu-solidari/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/plans-per-un-estiu-solidari/#respond Wed, 14 Jul 2021 14:54:25 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=42250

Què és el que converteix unes vacances en un estiu inoblidable? Més que no pas la bellesa o l’exotisme de la destinació, són les experiències que hi vivim. En aquest sentit, el turisme solidari és una alternativa que pot convertir un simple viatge d’estiu en una vivència transformadora.

Segons ACNUR, aquesta mena de turisme té quatre característiques fonamentals:
– Impacte ambiental mínim: la consciència ecològica i el bon tracte dels recursos és un dels principis del turisme solidari.
– Conservació i desenvolupament social: tot el que es recapta amb les visites s’acostuma a invertir en aquests dos conceptes. D’aquesta manera es contribueix a solucionar problemes estructurals.
– Generar consciència: les persones que practiquen el turisme solidari adquireixen una consciència més gran de les necessitats dels habitants d’altres llocs.
– Noves experiències: conèixer situacions que escapen a la vida quotidiana aporta una visió més àmplia de la realitat. Fins i tot pot inspirar idees que ajudin a influir positivament en el propi entorn del turista quan torna a casa seva.

En definitiva, allò que proposa el turisme solidari al viatger és implicar-se en activitats beneficioses per a l’entorn que visita i per als seus habitants. Per fer-ho, el millor de tot és deixar-se guiar al lloc de destinació per algun organisme que conegui bé les necessitats de la zona i que organitzi projectes que s’hi ajustin, com ara oenegés i fins i tot agències de viatges especialitzades que proposen tota mena de plans per a qualsevol perfil de viatger.

Turisme solidari familiar, més enllà de l'oci

Si viatges amb nens i vols apostar pel turisme solidari, el millor de tot és cercar experiències que els ajudin a concebre les vacances més enllà de l’oci.

Hi ha viatges dissenyats especialment perquè tant els adults com els infants tinguin l’oportunitat de compartir temps amb famílies que tenen maneres de viure molt diferents. Per exemple, l’associació de turisme sostenible AETHNIC organitza viatges al nord del Marroc amb activitats en què tots participen braç a braç amb famílies locals.

La federació de granges orgàniques WWOOF, per exemple, facilita l’estada de famílies en aquesta mena de localitzacions. Allà, els infants i els adults podran col·laborar en la cura dels animals o en tasques agrícoles des d’un punt de vista de total respecte vers l’entorn i els seus habitants.

Per part seva, el programa de voluntariat de CaixaBank ofereix als seus empleats, exempleats, clients, familiars i amics la possibilitat de participar en més de 200 activitats solidàries aquest estiu. Durant la temporada, el que més es necessita són accions d’acompanyament a menors en situació de risc, persones hospitalitzades, amb discapacitat o gent gran. A més a més, enguany s’ha posat en marxa la iniciativa R4 per a la recollida de residus en espais naturals, que també es pot fer en família.

Estudiants: turisme i voluntariat

El voluntariat internacional és una manera excel·lent de convertir unes vacances en una experiència de turisme solidari. Hi ha oenegés, com ara Tumaini o Cooperatour, que connecten persones voluntàries amb projectes de desenvolupament a diversos continents.

Per a estudiants, ofereixen la possibilitat de fer pràctiques professionals o universitàries en els projectes amb els quals treballen. Els seus viatges solidaris també poden convalidar crèdits universitaris de lliure configuració. Fins i tot proposen viatges de fi de curs en contextos molt diferents als habituals.

Els camps de voluntariat que organitzen les diverses comunitats autònomes són una altra manera de gaudir d’unes vacances solidàries. Es tracta de viatges que permeten que joves de diferents procedències puguin participar junts en projectes solidaris, que van des de suport a residències de gent gran a conservació del patrimoni cultural. Les possibilitats són molt variades.

Adults: experiències transformadores

Igualtat de gènere, iniciatives educatives o sanitàries, projectes ecològics… Les alternatives de turisme solidari per a adults són molt variades i aptes per a qualsevol mena de capacitació. Per exemple, fer tasques d’intèrpret en un camp de refugiats gràcies al coneixement d’idiomes, ajudar a les cries de tortuga a Costa Rica a arribar al mar o donar suport als escolars de la comunitat Castelao de Cap Verd en qualsevol època de l’any si es té disponibilitat del juny a l’octubre i un bon nivell de castellà.

Les experiències de turisme solidari ajuden a potenciar valors positius de solidaritat, sostenibilitat i responsabilitat a qui les exerceix. Posar-se en la pell dels altres és el primer pas per comprendre’ls i ampliar els propis horitzons.

]]>

Què és el que converteix unes vacances en un estiu inoblidable? Més que no pas la bellesa o l’exotisme de la destinació, són les experiències que hi vivim. En aquest sentit, el turisme solidari és una alternativa que pot convertir un simple viatge d’estiu en una vivència transformadora.

Segons ACNUR, aquesta mena de turisme té quatre característiques fonamentals:
– Impacte ambiental mínim: la consciència ecològica i el bon tracte dels recursos és un dels principis del turisme solidari.
– Conservació i desenvolupament social: tot el que es recapta amb les visites s’acostuma a invertir en aquests dos conceptes. D’aquesta manera es contribueix a solucionar problemes estructurals.
– Generar consciència: les persones que practiquen el turisme solidari adquireixen una consciència més gran de les necessitats dels habitants d’altres llocs.
– Noves experiències: conèixer situacions que escapen a la vida quotidiana aporta una visió més àmplia de la realitat. Fins i tot pot inspirar idees que ajudin a influir positivament en el propi entorn del turista quan torna a casa seva.

En definitiva, allò que proposa el turisme solidari al viatger és implicar-se en activitats beneficioses per a l’entorn que visita i per als seus habitants. Per fer-ho, el millor de tot és deixar-se guiar al lloc de destinació per algun organisme que conegui bé les necessitats de la zona i que organitzi projectes que s’hi ajustin, com ara oenegés i fins i tot agències de viatges especialitzades que proposen tota mena de plans per a qualsevol perfil de viatger.

Turisme solidari familiar, més enllà de l'oci

Si viatges amb nens i vols apostar pel turisme solidari, el millor de tot és cercar experiències que els ajudin a concebre les vacances més enllà de l’oci.

Hi ha viatges dissenyats especialment perquè tant els adults com els infants tinguin l’oportunitat de compartir temps amb famílies que tenen maneres de viure molt diferents. Per exemple, l’associació de turisme sostenible AETHNIC organitza viatges al nord del Marroc amb activitats en què tots participen braç a braç amb famílies locals.

La federació de granges orgàniques WWOOF, per exemple, facilita l’estada de famílies en aquesta mena de localitzacions. Allà, els infants i els adults podran col·laborar en la cura dels animals o en tasques agrícoles des d’un punt de vista de total respecte vers l’entorn i els seus habitants.

Per part seva, el programa de voluntariat de CaixaBank ofereix als seus empleats, exempleats, clients, familiars i amics la possibilitat de participar en més de 200 activitats solidàries aquest estiu. Durant la temporada, el que més es necessita són accions d’acompanyament a menors en situació de risc, persones hospitalitzades, amb discapacitat o gent gran. A més a més, enguany s’ha posat en marxa la iniciativa R4 per a la recollida de residus en espais naturals, que també es pot fer en família.

Estudiants: turisme i voluntariat

El voluntariat internacional és una manera excel·lent de convertir unes vacances en una experiència de turisme solidari. Hi ha oenegés, com ara Tumaini o Cooperatour, que connecten persones voluntàries amb projectes de desenvolupament a diversos continents.

Per a estudiants, ofereixen la possibilitat de fer pràctiques professionals o universitàries en els projectes amb els quals treballen. Els seus viatges solidaris també poden convalidar crèdits universitaris de lliure configuració. Fins i tot proposen viatges de fi de curs en contextos molt diferents als habituals.

Els camps de voluntariat que organitzen les diverses comunitats autònomes són una altra manera de gaudir d’unes vacances solidàries. Es tracta de viatges que permeten que joves de diferents procedències puguin participar junts en projectes solidaris, que van des de suport a residències de gent gran a conservació del patrimoni cultural. Les possibilitats són molt variades.

Adults: experiències transformadores

Igualtat de gènere, iniciatives educatives o sanitàries, projectes ecològics… Les alternatives de turisme solidari per a adults són molt variades i aptes per a qualsevol mena de capacitació. Per exemple, fer tasques d’intèrpret en un camp de refugiats gràcies al coneixement d’idiomes, ajudar a les cries de tortuga a Costa Rica a arribar al mar o donar suport als escolars de la comunitat Castelao de Cap Verd en qualsevol època de l’any si es té disponibilitat del juny a l’octubre i un bon nivell de castellà.

Les experiències de turisme solidari ajuden a potenciar valors positius de solidaritat, sostenibilitat i responsabilitat a qui les exerceix. Posar-se en la pell dels altres és el primer pas per comprendre’ls i ampliar els propis horitzons.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/plans-per-un-estiu-solidari/feed/ 0
“Gent que abans donava aliments, ara necessita suport” https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/gent-que-abans-donava-aliments-ara-necessita-suport/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/gent-que-abans-donava-aliments-ara-necessita-suport/#respond Wed, 23 Jun 2021 14:53:17 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=40988

José Ramón, militar d’aviació; Carmelo, professor de Disseny Gràfic; Antonio, militar a la reserva; Rosa, mestressa de casa; José, empleat d’estructures metàl·liques, i Julio, exempleat de banca, no semblen tenir gaire en comú.

Només a primera vista, perquè els sis comparteixen compromís amb FESBAL, la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments a Espanya, un ‘equip’ del qual formen part més de 3.000 voluntaris que ocupen el 96 % dels llocs de responsabilitat de l’entitat.

La jubilació els va arribar a uns abans que als altres, però el que tots van tenir clar era que no ocuparien el seu temps només en oci. “Vaig passar a la reserva amb 56 anys i no em veia a casa sense fer res”, explica en José Ramón, que va veure a la premsa un anunci de la feina que feien en el Banc d’Aliments de Las Palmas  i no ho va dubtar.

Han passat ja onze anys des d’allò i després de diferents càrrecs de responsabilitat, sempre com a voluntari, en José Ramón destaca la gran tasca que fan des del Banc d’Aliments de Las Palmas: “el 2020 vam atendre 35.000 persones i vam repartir més de 4,3 milions de quilos d’aliments”. Dades molt superiors a les de l’any anterior, ja que el risc de pobresa severa i exclusió s’ha disparat a l’illa, com a conseqüència de la crisi econòmica generada per la COVID-19.

Unes xifres que també s’han incrementat en l’àmbit nacional. Des de FESBAL assenyalen que l’any passat van repartir 158 milions de quilos d’aliments i van atendre més d’1,5 milions de persones en situació de vulnerabilitat. “Gent que abans ens donava aliments, que tenien un petit comerç, ara, com a conseqüència de la COVID-19, han tancat i són ells els qui ens demanen suport”, assenyala el voluntari.

La María Soledad, voluntària a l’Associació Veïnal i Solidària d’Arenales (AVESAR), comparteix també aquesta experiència. A través de la Fundació “la Caixa” col·labora amb l’associació ubicada a Las Palmas en la classificació i entrega d’aliments a les persones que acudeixen al centre. “Abans del confinament les persones que acudien pertanyien, principalment, a col·lectius en risc d’exclusió, com ara dones maltractades o persones amb addiccions”, comenta. “Ara, acudeixen a l’associació persones que han tingut un nivell de vida mitjà i que, com a conseqüència de la pandèmia, s’han vist obligades a demanar ajuda, com ara parelles joves, dones embarassades o famílies que han perdut la feina”, explica.

Compromís humà

I és que la pandèmia de la COVID-19 ha portat a les files de les entitats socials un perfil de persones que fins llavors no es trobaven en situació de vulnerabilitat.

Persones com els alumnes de Carmelo García, voluntari del Banc d’Aliments d’Alacant, que va decidir unir-se a l’entitat després de conèixer la realitat a què s’estaven enfrontant molts d’ells.

El vincle entre professor i alumne no és només pedagògic, és humà, i l’instructor de Disseny Gràfic no podia mantenir-se al marge i únicament impartir l’assignatura als seus alumnes de Formació Professional. La COVID-19 va arribar i va arrasar, no només amb la salut de moltes persones, sinó també amb la seva ocupació. “Em feia mal veure que alumnes que eren bons i tenien un futur deixaven els estudis per buscar una feina en agricultura o en serveis perquè els seus pares havien perdut la feina”, relata el voluntari que, a més d’organitzar tres dies per setmana els palets per ser distribuïts entre les associacions beneficiàries, ajuda amb els seus coneixements web, i fins i tot ha desenvolupat un programa per identificar la càrrega i el volum dels paquets que entren.

El funcionament dels voluntaris en els bancs d’aliments és com una gran empresa. Cadascú té encomanada la seva tasca i, de manera coordinada i com “una família”, segons relaten diversos voluntaris, “repartim les tasques”.

Recepció de mercaderies, operacions de magatzem, conducció de furgonetes, tasques administratives, informàtiques o tasques comercials i de comunicació, són només algunes de les feines de què s’encarreguen els voluntaris.

En José va treballar tota la seva vida amb estructures metàl·liques. Des d’abans de jubilar-se ja pensava a col·laborar amb el Banc d’Aliments de Valladolid i va ser un cop jubilat, als 65 anys, quan va començar a gestionar els fons europeus per a persones desafavorides al centre. “Encara que les entitats beneficiàries a les quals donem els aliments més o menys es mantenen en nombre, la quantitat de beneficiaris, de persones que reben l’ajuda, s’ha incrementat”, explica el voluntari.

Els productes bàsics que es reparteixen són pasta, arròs, llegums, llet, aliments infantils, sopes, fruita en conserva, tomàquet, oli i farina. A més, hi ha empreses alimentàries que entreguen centenars, fins i tot milers dels seus productes, que es classifiquen i s’inclouen en el repartiment sempre que es pot.

Estar al lado de los que más lo necesitan

L’Antonio coneix bé la mercaderia que entra i surt dels magatzems. Militar a la reserva, fa 13 anys que és voluntari en el Banc d’Aliments de Saragossa. És el “cap de dia” o responsable de l’entrada i sortida dels aliments. Té la sort de compartir el seu compromís amb la Rosa, la seva dona, qui dedicada a la feina de casa tota la seva vida, sentia que li “faltava alguna cosa quan els fills es van independitzar”, explica.

Tots dos remarquen com n’és de gratificant el seu voluntariat. “M’hi vaig enganxar des del principi i m’omple de vida, és una experiència desinteressada, que em fa molt feliç. Quan em sona el despertador per venir, faig un bot per preparar-me”, assenyala la Rosa, i el seu marit apunta: “és molt reconfortant tornar a les persones, que desgraciadament ho necessiten, una mica de la nostra ajuda”.

Un sentiment que comparteix en Julio, exempleat de CaixaBank i voluntari en el Banc d’Acció Solidària de València. “Quan un sent que ha estat afortunat a la vida, només et queda contribuir a revertir aquesta sort i donar un cop de mà amb el que bonament es pugui”, explica en Julio qui, a més de col·laborar amb el banc d’aliments, imparteix classes d’espanyol per a immigrants. “Sempre m’ha agradat la docència”, apunta.

Un gran exemple el d’en José Ramón, en Carmelo, l’Antonio, la Rosa, en José, la María Soledad i en Julio, que posen en relleu la gran feina i compromís dels voluntaris dels bancs d’aliments. “Encara que hem passat por per la pandèmia, no volíem deixar d’estar al costat dels qui més ho necessitaven”, explica en José Ramón des de Las Palmas.

Persones altruistes que, com en Carmelo, arriben a casa cansades “perquè la feina és molt física”, però que, psicològicament, els omple de força. “Em sento útil i ofereixo ajuda a persones que no conec”, afirma.

Per atendre les necessitats més bàsiques, Fundació ”la Caixa ” i CaixaBank han posat en marxa, juntament amb FESBAL, la campanya #CapLlarSenseAliments. Les donacions es poden fer a través de la xarxa de caixers automàtics de CaixaBank; mitjançant CaixaBank NOW, tant a l’app com en el web, i per mitjà del portal CaixaBank.es, per als qui no són clients de l’entitat. Una altra opció de col·laboració és a través de Bizum, enviant el donatiu al número 38014.

]]>

José Ramón, militar d’aviació; Carmelo, professor de Disseny Gràfic; Antonio, militar a la reserva; Rosa, mestressa de casa; José, empleat d’estructures metàl·liques, i Julio, exempleat de banca, no semblen tenir gaire en comú.

Només a primera vista, perquè els sis comparteixen compromís amb FESBAL, la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments a Espanya, un ‘equip’ del qual formen part més de 3.000 voluntaris que ocupen el 96 % dels llocs de responsabilitat de l’entitat.

La jubilació els va arribar a uns abans que als altres, però el que tots van tenir clar era que no ocuparien el seu temps només en oci. “Vaig passar a la reserva amb 56 anys i no em veia a casa sense fer res”, explica en José Ramón, que va veure a la premsa un anunci de la feina que feien en el Banc d’Aliments de Las Palmas  i no ho va dubtar.

Han passat ja onze anys des d’allò i després de diferents càrrecs de responsabilitat, sempre com a voluntari, en José Ramón destaca la gran tasca que fan des del Banc d’Aliments de Las Palmas: “el 2020 vam atendre 35.000 persones i vam repartir més de 4,3 milions de quilos d’aliments”. Dades molt superiors a les de l’any anterior, ja que el risc de pobresa severa i exclusió s’ha disparat a l’illa, com a conseqüència de la crisi econòmica generada per la COVID-19.

Unes xifres que també s’han incrementat en l’àmbit nacional. Des de FESBAL assenyalen que l’any passat van repartir 158 milions de quilos d’aliments i van atendre més d’1,5 milions de persones en situació de vulnerabilitat. “Gent que abans ens donava aliments, que tenien un petit comerç, ara, com a conseqüència de la COVID-19, han tancat i són ells els qui ens demanen suport”, assenyala el voluntari.

La María Soledad, voluntària a l’Associació Veïnal i Solidària d’Arenales (AVESAR), comparteix també aquesta experiència. A través de la Fundació “la Caixa” col·labora amb l’associació ubicada a Las Palmas en la classificació i entrega d’aliments a les persones que acudeixen al centre. “Abans del confinament les persones que acudien pertanyien, principalment, a col·lectius en risc d’exclusió, com ara dones maltractades o persones amb addiccions”, comenta. “Ara, acudeixen a l’associació persones que han tingut un nivell de vida mitjà i que, com a conseqüència de la pandèmia, s’han vist obligades a demanar ajuda, com ara parelles joves, dones embarassades o famílies que han perdut la feina”, explica.

Compromís humà

I és que la pandèmia de la COVID-19 ha portat a les files de les entitats socials un perfil de persones que fins llavors no es trobaven en situació de vulnerabilitat.

Persones com els alumnes de Carmelo García, voluntari del Banc d’Aliments d’Alacant, que va decidir unir-se a l’entitat després de conèixer la realitat a què s’estaven enfrontant molts d’ells.

El vincle entre professor i alumne no és només pedagògic, és humà, i l’instructor de Disseny Gràfic no podia mantenir-se al marge i únicament impartir l’assignatura als seus alumnes de Formació Professional. La COVID-19 va arribar i va arrasar, no només amb la salut de moltes persones, sinó també amb la seva ocupació. “Em feia mal veure que alumnes que eren bons i tenien un futur deixaven els estudis per buscar una feina en agricultura o en serveis perquè els seus pares havien perdut la feina”, relata el voluntari que, a més d’organitzar tres dies per setmana els palets per ser distribuïts entre les associacions beneficiàries, ajuda amb els seus coneixements web, i fins i tot ha desenvolupat un programa per identificar la càrrega i el volum dels paquets que entren.

El funcionament dels voluntaris en els bancs d’aliments és com una gran empresa. Cadascú té encomanada la seva tasca i, de manera coordinada i com “una família”, segons relaten diversos voluntaris, “repartim les tasques”.

Recepció de mercaderies, operacions de magatzem, conducció de furgonetes, tasques administratives, informàtiques o tasques comercials i de comunicació, són només algunes de les feines de què s’encarreguen els voluntaris.

En José va treballar tota la seva vida amb estructures metàl·liques. Des d’abans de jubilar-se ja pensava a col·laborar amb el Banc d’Aliments de Valladolid i va ser un cop jubilat, als 65 anys, quan va començar a gestionar els fons europeus per a persones desafavorides al centre. “Encara que les entitats beneficiàries a les quals donem els aliments més o menys es mantenen en nombre, la quantitat de beneficiaris, de persones que reben l’ajuda, s’ha incrementat”, explica el voluntari.

Els productes bàsics que es reparteixen són pasta, arròs, llegums, llet, aliments infantils, sopes, fruita en conserva, tomàquet, oli i farina. A més, hi ha empreses alimentàries que entreguen centenars, fins i tot milers dels seus productes, que es classifiquen i s’inclouen en el repartiment sempre que es pot.

Estar al lado de los que más lo necesitan

L’Antonio coneix bé la mercaderia que entra i surt dels magatzems. Militar a la reserva, fa 13 anys que és voluntari en el Banc d’Aliments de Saragossa. És el “cap de dia” o responsable de l’entrada i sortida dels aliments. Té la sort de compartir el seu compromís amb la Rosa, la seva dona, qui dedicada a la feina de casa tota la seva vida, sentia que li “faltava alguna cosa quan els fills es van independitzar”, explica.

Tots dos remarquen com n’és de gratificant el seu voluntariat. “M’hi vaig enganxar des del principi i m’omple de vida, és una experiència desinteressada, que em fa molt feliç. Quan em sona el despertador per venir, faig un bot per preparar-me”, assenyala la Rosa, i el seu marit apunta: “és molt reconfortant tornar a les persones, que desgraciadament ho necessiten, una mica de la nostra ajuda”.

Un sentiment que comparteix en Julio, exempleat de CaixaBank i voluntari en el Banc d’Acció Solidària de València. “Quan un sent que ha estat afortunat a la vida, només et queda contribuir a revertir aquesta sort i donar un cop de mà amb el que bonament es pugui”, explica en Julio qui, a més de col·laborar amb el banc d’aliments, imparteix classes d’espanyol per a immigrants. “Sempre m’ha agradat la docència”, apunta.

Un gran exemple el d’en José Ramón, en Carmelo, l’Antonio, la Rosa, en José, la María Soledad i en Julio, que posen en relleu la gran feina i compromís dels voluntaris dels bancs d’aliments. “Encara que hem passat por per la pandèmia, no volíem deixar d’estar al costat dels qui més ho necessitaven”, explica en José Ramón des de Las Palmas.

Persones altruistes que, com en Carmelo, arriben a casa cansades “perquè la feina és molt física”, però que, psicològicament, els omple de força. “Em sento útil i ofereixo ajuda a persones que no conec”, afirma.

Per atendre les necessitats més bàsiques, Fundació ”la Caixa ” i CaixaBank han posat en marxa, juntament amb FESBAL, la campanya #CapLlarSenseAliments. Les donacions es poden fer a través de la xarxa de caixers automàtics de CaixaBank; mitjançant CaixaBank NOW, tant a l’app com en el web, i per mitjà del portal CaixaBank.es, per als qui no són clients de l’entitat. Una altra opció de col·laboració és a través de Bizum, enviant el donatiu al número 38014.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/gent-que-abans-donava-aliments-ara-necessita-suport/feed/ 0
Quina carrera estudiar? La vida després de l’EVAU https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/quina-carrera-estudiar-la-vida-despres-de-levau/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/quina-carrera-estudiar-la-vida-despres-de-levau/#respond Thu, 17 Jun 2021 06:19:53 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=40774

Arriba juny i amb ell apareixen les terrasses, els pantalons curts i el malson dels estudiants: els exàmens. Però, d’entre tots ells, el més determinant per al futur i el que suscita més inquietud és l’EVAU o prova d’accés a la universitat.

Als nervis que suscita aquest moment s’uneix la situació històrica que travessa el nostre país arran de la pandèmia. Amb un mercat laboral sacsejat per la crisi sanitària i una estructura empresarial que ha hagut de canviar a marxes forçades, conèixer les previsions per a les professions del futur resulta fonamental a l’hora de sospesar opcions.

El món laboral després de la pandèmia

Dan Schawbel, especialista en RH i selecció de personal, apunta que la crisi sanitària ha desencadenat el canvi més disruptiu que s’havia vist al món laboral. I és que la pandèmia no només ha fet estralls en alguns sectors, com el turisme o la restauració, sinó que també ha obligat a molts altres a reinventar-se. Aquest canvi s’ha traduït en:

– Una transformació digital accelerada en l’àmbit empresarial.

–  Flexibilitat d’horari i de la ubicació laboral derivades del teletreball.Formació i actualització professional: les empreses s’han adonat que tenir una plantilla capaç d’adaptar-se a les circumstàncies externes és fonamental en el món tan canviant en què vivim. A més de les habilitats personals, per les quals cada vegada es preocupen més en els processos de selecció, l’actualització i la formació permanent resulten determinants per sobreviure en l’era de la fugacitat i el curterminisme. A aquesta necessitat se suma una oportunitat detectada des de l’any passat: l’educació on-line.

–  Formació i actualització professional: les empreses s’han adonat que tenir una plantilla capaç d’adaptar-se a les circumstàncies externes és fonamental en el món tan canviant en què vivim. A més de les habilitats personals, per les quals cada vegada es preocupen més en els processos de selecció, l’actualització i la formació permanent resulten determinants per sobreviure en l’era de la fugacitat i el curterminisme. A aquesta necessitat se suma una oportunitat detectada des de l’any passat: l’educació online.

–  El benestar dels treballadors: el salari emocional i la salut mental fa anys que és un focus d’interès per a les empreses, ja que s’ha comprovat que incideixen directament en la productivitat. Arran del confinament, s’ha vist imprescindible assegurar unes condicions de motivació i realització que permetin mantenir un espai de treball saludable (encara que aquest espai sigui la mateixa llar) i fer que la plantilla estigui satisfeta amb les seves condicions de treball.

Els perfils del futur

L’anàlisi del Fòrum Econòmic Mundial The Future of Jobs Report 2020 posa en relleu la importància de la digitalització, l’automatització de processos i, la inversió en sostenibilitat i capital humà en el nou mercat laboral postpandèmia. Tenint en compte que aquests són els factors clau per definir l’escenari laboral que s’acosta, assenyalem una llista dels perfils que seran més sol·licitats per les empreses:

– Especialista en intel·ligència artificial: les seves funcions són molt àmplies, i pot desenvolupar productes i serveis basats en intel·ligència artificial, desenvolupar solucions electròniques o construir algoritmes. Aquest perfil s’encarrega de dissenyar i crear objectes artificials amb l’objectiu de solucionar problemes concrets. Encara no hi ha un grau específic per a aquest perfil, però ja hi ha diverses universitats espanyoles que ofereixen un màster que et permetria dedicar-t’hi.

– Especialista en Customer Success: aquest és un exemple de sector tradicional que es transforma. Les activitats comercials són tan antigues com l’exercici del dret o la medicina i seguiran dinamitzant el mercat laboral, encara que es busquin perfils més específics. Segons LinkedIn, els especialistes en Customer Success (èxit del client) han augmentat un 70 % de 2018 a 2019, i el Fòrum Econòmic Mundial preveu que sigui un dels perfils més sol·licitats per les empreses. La seva missió és la de mantenir el contacte amb els clients d’una empresa i assegurar que l’experiència del client amb el producte o servei sigui la millor possible. El cert és que tampoc no existeix encara un grau específic, ja que les universitats necessiten temps per respondre a les demandes que va fent la societat, però sí que hi ha cursos específics, i es tracta d’un perfil que requereix més habilitats personals que no pas una titulació concreta. No obstant això, es pot accedir a aquest lloc a través de carreres com ADE, Màrqueting o Comerç Internacional.

– Data Scientist: és l’especialista en Big Data, i té per funció analitzar, gestionar i explotar les dades. És un lloc de treball molt sol·licitat per les empreses, ja que permet optimitzar recursos i assolir objectius. Hi ha diverses carreres que poden donar accés a aquesta especialitat, com ara les Matemàtiques, la Física o alguna enginyeria.

– Desenvolupador d’aplicacions: és un dels perfils més valorats del mercat, ja que avui dia és estranya l’empresa o administració que no disposi d’alguna aplicació, ja sigui per relacionar-se amb els seus clients o per executar processos interns. Per dedicar-t’hi, pots estudiar Enginyeria Informàtica o Enginyeria en Telecomunicacions, però una opció cada vegada més estesa és el Doble Grau en Informàtica i Matemàtiques.

– Pilot de drons: aquest pot ser un dels perfils que experimenti un major auge, ja que els drons s’utilitzen cada vegada en més àmbits, des de la producció audiovisual al control de fronteres. Per exercir aquesta professió, l’ideal és estudiar Enginyeria Aeronàutica o Enginyeria Aeroespacial, però si no, es pot accedir a través d’un màster en RPAS (aeronaus pilotades de forma remota).

– Enginyer ambiental i en energies renovables: en una societat cada dia més conscienciada amb el medi ambient i el canvi climàtic, aquests perfils són i seran molt sol·licitats. La seva missió és trobar solucions tècniques que siguin viables per a l’empresa i li permetin millorar un producte o servei, a la vegada que es produeixen els menors danys possibles a l’aigua, l’aire, el sòl i l’atmosfera. És un camp emergent en què, de moment, és fàcil introduir-te des d’altres enginyeries, però si ho tens clar, pots optar pel Grau en Enginyeria Ambiental o el Grau en Energies Renovables.

]]>

Arriba juny i amb ell apareixen les terrasses, els pantalons curts i el malson dels estudiants: els exàmens. Però, d’entre tots ells, el més determinant per al futur i el que suscita més inquietud és l’EVAU o prova d’accés a la universitat.

Als nervis que suscita aquest moment s’uneix la situació històrica que travessa el nostre país arran de la pandèmia. Amb un mercat laboral sacsejat per la crisi sanitària i una estructura empresarial que ha hagut de canviar a marxes forçades, conèixer les previsions per a les professions del futur resulta fonamental a l’hora de sospesar opcions.

El món laboral després de la pandèmia

Dan Schawbel, especialista en RH i selecció de personal, apunta que la crisi sanitària ha desencadenat el canvi més disruptiu que s’havia vist al món laboral. I és que la pandèmia no només ha fet estralls en alguns sectors, com el turisme o la restauració, sinó que també ha obligat a molts altres a reinventar-se. Aquest canvi s’ha traduït en:

– Una transformació digital accelerada en l’àmbit empresarial.

–  Flexibilitat d’horari i de la ubicació laboral derivades del teletreball.Formació i actualització professional: les empreses s’han adonat que tenir una plantilla capaç d’adaptar-se a les circumstàncies externes és fonamental en el món tan canviant en què vivim. A més de les habilitats personals, per les quals cada vegada es preocupen més en els processos de selecció, l’actualització i la formació permanent resulten determinants per sobreviure en l’era de la fugacitat i el curterminisme. A aquesta necessitat se suma una oportunitat detectada des de l’any passat: l’educació on-line.

–  Formació i actualització professional: les empreses s’han adonat que tenir una plantilla capaç d’adaptar-se a les circumstàncies externes és fonamental en el món tan canviant en què vivim. A més de les habilitats personals, per les quals cada vegada es preocupen més en els processos de selecció, l’actualització i la formació permanent resulten determinants per sobreviure en l’era de la fugacitat i el curterminisme. A aquesta necessitat se suma una oportunitat detectada des de l’any passat: l’educació online.

–  El benestar dels treballadors: el salari emocional i la salut mental fa anys que és un focus d’interès per a les empreses, ja que s’ha comprovat que incideixen directament en la productivitat. Arran del confinament, s’ha vist imprescindible assegurar unes condicions de motivació i realització que permetin mantenir un espai de treball saludable (encara que aquest espai sigui la mateixa llar) i fer que la plantilla estigui satisfeta amb les seves condicions de treball.

Els perfils del futur

L’anàlisi del Fòrum Econòmic Mundial The Future of Jobs Report 2020 posa en relleu la importància de la digitalització, l’automatització de processos i, la inversió en sostenibilitat i capital humà en el nou mercat laboral postpandèmia. Tenint en compte que aquests són els factors clau per definir l’escenari laboral que s’acosta, assenyalem una llista dels perfils que seran més sol·licitats per les empreses:

– Especialista en intel·ligència artificial: les seves funcions són molt àmplies, i pot desenvolupar productes i serveis basats en intel·ligència artificial, desenvolupar solucions electròniques o construir algoritmes. Aquest perfil s’encarrega de dissenyar i crear objectes artificials amb l’objectiu de solucionar problemes concrets. Encara no hi ha un grau específic per a aquest perfil, però ja hi ha diverses universitats espanyoles que ofereixen un màster que et permetria dedicar-t’hi.

– Especialista en Customer Success: aquest és un exemple de sector tradicional que es transforma. Les activitats comercials són tan antigues com l’exercici del dret o la medicina i seguiran dinamitzant el mercat laboral, encara que es busquin perfils més específics. Segons LinkedIn, els especialistes en Customer Success (èxit del client) han augmentat un 70 % de 2018 a 2019, i el Fòrum Econòmic Mundial preveu que sigui un dels perfils més sol·licitats per les empreses. La seva missió és la de mantenir el contacte amb els clients d’una empresa i assegurar que l’experiència del client amb el producte o servei sigui la millor possible. El cert és que tampoc no existeix encara un grau específic, ja que les universitats necessiten temps per respondre a les demandes que va fent la societat, però sí que hi ha cursos específics, i es tracta d’un perfil que requereix més habilitats personals que no pas una titulació concreta. No obstant això, es pot accedir a aquest lloc a través de carreres com ADE, Màrqueting o Comerç Internacional.

– Data Scientist: és l’especialista en Big Data, i té per funció analitzar, gestionar i explotar les dades. És un lloc de treball molt sol·licitat per les empreses, ja que permet optimitzar recursos i assolir objectius. Hi ha diverses carreres que poden donar accés a aquesta especialitat, com ara les Matemàtiques, la Física o alguna enginyeria.

– Desenvolupador d’aplicacions: és un dels perfils més valorats del mercat, ja que avui dia és estranya l’empresa o administració que no disposi d’alguna aplicació, ja sigui per relacionar-se amb els seus clients o per executar processos interns. Per dedicar-t’hi, pots estudiar Enginyeria Informàtica o Enginyeria en Telecomunicacions, però una opció cada vegada més estesa és el Doble Grau en Informàtica i Matemàtiques.

– Pilot de drons: aquest pot ser un dels perfils que experimenti un major auge, ja que els drons s’utilitzen cada vegada en més àmbits, des de la producció audiovisual al control de fronteres. Per exercir aquesta professió, l’ideal és estudiar Enginyeria Aeronàutica o Enginyeria Aeroespacial, però si no, es pot accedir a través d’un màster en RPAS (aeronaus pilotades de forma remota).

– Enginyer ambiental i en energies renovables: en una societat cada dia més conscienciada amb el medi ambient i el canvi climàtic, aquests perfils són i seran molt sol·licitats. La seva missió és trobar solucions tècniques que siguin viables per a l’empresa i li permetin millorar un producte o servei, a la vegada que es produeixen els menors danys possibles a l’aigua, l’aire, el sòl i l’atmosfera. És un camp emergent en què, de moment, és fàcil introduir-te des d’altres enginyeries, però si ho tens clar, pots optar pel Grau en Enginyeria Ambiental o el Grau en Energies Renovables.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/quina-carrera-estudiar-la-vida-despres-de-levau/feed/ 0
Recommerce: l’aliat inesperat de l’economia circular https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/recommerce-laliat-inesperat-de-leconomia-circular/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/recommerce-laliat-inesperat-de-leconomia-circular/#respond Tue, 08 Jun 2021 06:27:00 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=40650

És una pràctica que se solia limitar a mercats i a algunes botigues especialitzades. Tanmateix, Internet ha ajudat molt a popularitzar-los. El recommerce o la venda de productes de segona mà a Internet es presenta com una tendència puixant dins del comerç online. I això és una gran notícia per a la sostenibilitat.

Aquesta tendència, que ha guanyat protagonisme durant la pandèmia, contribueix a estendre l’economia circular. Les seves perspectives no poden ser més prometedores: s’estima que el recommerce creixi entre el 15 % i el 20 % anuals fins al 2026.

Reduir, reutilitzar i reciclar

El recommerce segueix la lògica de l’economia circular i se centra especialment en tres de les nou erres (9 R) que la sustenten: reduir, reutilitzar i reciclar. Es tracta d’allargar al màxim la vida útil dels objectes i dels materials abans de reemplaçar-los per altres. L’objectiu últim consisteix a preservar els recursos limitats que ens ofereix el planeta.

La compravenda online de productes usats permet reduir, al mateix temps, l’ús d’aquests recursos i el volum de residus que generem. També reutilitzar productes que, d’altra manera, quedarien oblidats en un calaix o acabarien en un abocador.

En definitiva, és qüestió de tancar el cicle del consum i substituir el model lineal, basat en la màxima d’“utilitzar i llençar”. En aquest sentit, la popularització del recommerce apareix com un important revulsiu per implantar el nou model d’economia circular.

Els consumidors passen a l'acció

L’ús de plataformes electròniques de compravenda de productes de segona mà com Wallapop, eBay, Vibbo, Chicfy o Milanuncios ha rescatat la compravenda de productes usats d’una certa marginalitat. No només això. A més, han contribuït a popularitzar-la fins a límits insospitats.

Es tracta d’un canvi de paradigma que s’observa fins i tot en sectors tan sorprenents com el del luxe: el 35 % de les vendes d’articles, com ara rellotges d’alta gamma o joies, ja es fa online, fora de les cases de subhastes i de botigues físiques especialitzades. De fet, segons un informe de The Boston Consulting Group, la preocupació per la sostenibilitat dels béns de luxe creix cada vegada més entre els consumidors, sobretot entre els més joves.

Aquesta preferència per un consum més responsable ha animat fins i tot firmes d’alta costura a promoure els seus propis canals de venda de peces de segona mà. Tanmateix, no és exclusiva del sector del luxe. És una tendència que també s’observa a l’hora d’omplir el nostre cistell de la compra, així com a l’hora d’adquirir roba o equipament esportiu, pantalons texans o telèfons mòbils, entre molts altres productes. La sostenibilitat s’ha convertit en una de les nostres principals preocupacions a l’hora de consumir i el recommerce és una pràctica que ens pot ajudar a posar-la al centre.

Consells per a un recommerce segur

Hi ha una sèrie de bones pràctiques que seran útils tant als usuaris d’aplicacions de recommerce més avançats com a aquells que es plantegen sumar-se a aquesta tendència.

– Quedar físicament: aquest és un consell aplicable tant a compradors com a venedors. Si no s’utilitzarà algun mètode que asseguri la transacció online, convé quedar físicament amb l’altra part. Així es podrà comprovar l’estat real del producte i assegurar-ne el pagament. La reunió per efectuar la transacció ha de produir-se en un lloc transitat i públic. Si és possible, convé anar-hi acompanyat.

– Evitar transaccions o transferències immediates: el millor és prendre’s el temps necessari per valorar si el producte compleix les condicions adequades, si respon a les nostres necessitats i si realment el necessitem. Algunes plataformes especialitzades retenen l’import fins que el comprador rep el producte i en verifica el bon estat.

– Revisar les valoracions: algunes plataformes disposen d’eines de valoració que permeten comprovar l’experiència d’altres compradors o venedors amb un usuari en concret. Es tracta de comentaris útils per establir el perfil de la persona amb què estem tractant i assegurar-nos que es tracta d’un perfil autèntic. Si no hi ha comentaris, sempre es pot establir una conversa online i aplicar el consell següent.

– Sentit comú: si es perceben senyals sospitosos, com ara missatges feixucs, preus massa baixos, adreces de correu estranyes o reticències a facilitar més imatges o dades sobre el producte, és millor ser prudents i descartar la transacció. És important no deixar que el desig d’adquirir un producte s’imposi al sentit comú que apliquem normalment a qualsevol compra.

El recommerce és una alternativa de consum responsable que ens ajudarà a assegurar un futur sostenible per a tots. Una meta que s’ha condensat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promulgats per l’ONU i a què els ciutadans hem de contribuir. Apostar per allargar la vida útil dels objectes és una de les millors eines que tenim al nostre abast per aconseguir-ho.

]]>

És una pràctica que se solia limitar a mercats i a algunes botigues especialitzades. Tanmateix, Internet ha ajudat molt a popularitzar-los. El recommerce o la venda de productes de segona mà a Internet es presenta com una tendència puixant dins del comerç online. I això és una gran notícia per a la sostenibilitat.

Aquesta tendència, que ha guanyat protagonisme durant la pandèmia, contribueix a estendre l’economia circular. Les seves perspectives no poden ser més prometedores: s’estima que el recommerce creixi entre el 15 % i el 20 % anuals fins al 2026.

Reduir, reutilitzar i reciclar

El recommerce segueix la lògica de l’economia circular i se centra especialment en tres de les nou erres (9 R) que la sustenten: reduir, reutilitzar i reciclar. Es tracta d’allargar al màxim la vida útil dels objectes i dels materials abans de reemplaçar-los per altres. L’objectiu últim consisteix a preservar els recursos limitats que ens ofereix el planeta.

La compravenda online de productes usats permet reduir, al mateix temps, l’ús d’aquests recursos i el volum de residus que generem. També reutilitzar productes que, d’altra manera, quedarien oblidats en un calaix o acabarien en un abocador.

En definitiva, és qüestió de tancar el cicle del consum i substituir el model lineal, basat en la màxima d’“utilitzar i llençar”. En aquest sentit, la popularització del recommerce apareix com un important revulsiu per implantar el nou model d’economia circular.

Els consumidors passen a l'acció

L’ús de plataformes electròniques de compravenda de productes de segona mà com Wallapop, eBay, Vibbo, Chicfy o Milanuncios ha rescatat la compravenda de productes usats d’una certa marginalitat. No només això. A més, han contribuït a popularitzar-la fins a límits insospitats.

Es tracta d’un canvi de paradigma que s’observa fins i tot en sectors tan sorprenents com el del luxe: el 35 % de les vendes d’articles, com ara rellotges d’alta gamma o joies, ja es fa online, fora de les cases de subhastes i de botigues físiques especialitzades. De fet, segons un informe de The Boston Consulting Group, la preocupació per la sostenibilitat dels béns de luxe creix cada vegada més entre els consumidors, sobretot entre els més joves.

Aquesta preferència per un consum més responsable ha animat fins i tot firmes d’alta costura a promoure els seus propis canals de venda de peces de segona mà. Tanmateix, no és exclusiva del sector del luxe. És una tendència que també s’observa a l’hora d’omplir el nostre cistell de la compra, així com a l’hora d’adquirir roba o equipament esportiu, pantalons texans o telèfons mòbils, entre molts altres productes. La sostenibilitat s’ha convertit en una de les nostres principals preocupacions a l’hora de consumir i el recommerce és una pràctica que ens pot ajudar a posar-la al centre.

Consells per a un recommerce segur

Hi ha una sèrie de bones pràctiques que seran útils tant als usuaris d’aplicacions de recommerce més avançats com a aquells que es plantegen sumar-se a aquesta tendència.

– Quedar físicament: aquest és un consell aplicable tant a compradors com a venedors. Si no s’utilitzarà algun mètode que asseguri la transacció online, convé quedar físicament amb l’altra part. Així es podrà comprovar l’estat real del producte i assegurar-ne el pagament. La reunió per efectuar la transacció ha de produir-se en un lloc transitat i públic. Si és possible, convé anar-hi acompanyat.

– Evitar transaccions o transferències immediates: el millor és prendre’s el temps necessari per valorar si el producte compleix les condicions adequades, si respon a les nostres necessitats i si realment el necessitem. Algunes plataformes especialitzades retenen l’import fins que el comprador rep el producte i en verifica el bon estat.

– Revisar les valoracions: algunes plataformes disposen d’eines de valoració que permeten comprovar l’experiència d’altres compradors o venedors amb un usuari en concret. Es tracta de comentaris útils per establir el perfil de la persona amb què estem tractant i assegurar-nos que es tracta d’un perfil autèntic. Si no hi ha comentaris, sempre es pot establir una conversa online i aplicar el consell següent.

– Sentit comú: si es perceben senyals sospitosos, com ara missatges feixucs, preus massa baixos, adreces de correu estranyes o reticències a facilitar més imatges o dades sobre el producte, és millor ser prudents i descartar la transacció. És important no deixar que el desig d’adquirir un producte s’imposi al sentit comú que apliquem normalment a qualsevol compra.

El recommerce és una alternativa de consum responsable que ens ajudarà a assegurar un futur sostenible per a tots. Una meta que s’ha condensat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promulgats per l’ONU i a què els ciutadans hem de contribuir. Apostar per allargar la vida útil dels objectes és una de les millors eines que tenim al nostre abast per aconseguir-ho.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/recommerce-laliat-inesperat-de-leconomia-circular/feed/ 0
Sostenibilitat i emprenedoria: la recepta secreta de l’èxit https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/sostenibilitat-i-emprenedoria-la-recepta-secreta-de-lexit/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/sostenibilitat-i-emprenedoria-la-recepta-secreta-de-lexit/#respond Fri, 04 Jun 2021 06:29:54 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=40628

El 1972 va tenir lloc la primera cimera mundial sobre medi ambient, moment en què l’ONU va establir el 5 de juny com la data commemorativa del Dia Mundial del Medi Ambient. Han passat ja gairebé 40 anys des d’aquella cimera que pretenia augmentar la consciència i l’acció global en matèria mediambiental i, durant aquestes dècades, tant la població com les empreses i institucions han mostrat un nivell creixent de compromís amb la missió de preservar el nostre planeta.
Sens dubte, la generació actual és la més conscienciada amb la sostenibilitat i el medi ambient. Poques vegades una missió havia estat abordada per tantes persones, a escala global, i amb un nivell de compromís que es manifesta, no tan sols en les petites accions individuals, sinó també en les estratègies i polítiques públiques i en l’emprenedoria empresarial. Una mostra d’això és que, aquest any 2021, el Dia Mundial del Medi Ambient marca l’inici del Decenni de les Nacions Unides sobre la Restauració dels Ecosistemes.

Reimagina, recrea, restaura

Amb el lema «Reimagina, recrea, restaura», enguany, el Dia Mundial del Medi Ambient se centra en la restauració d’ecosistemes i inicia un decenni que pretén reviure milers de milions d’hectàrees, des de boscos i terres de conreu fins a les profunditats del mar. La salubritat dels ecosistemes afecta directament, no tan sols el canvi climàtic i la biodiversitat, sinó també la nostra pròpia vida, ja que la pèrdua d’ecosistemes produeix les condicions ideals per a la propagació de patògens com ara els coronavirus i augmenta el risc de pandèmies.
La restauració dels ecosistemes és una tasca global titànica, que suposa reparar superfícies de terra més grans que la Xina, però els seus beneficis són incalculables. O potser sí que es poden calcular. Nacions Unides ha estimat que, per cada dòlar invertit en restauració, es poden esperar almenys entre 7 i 30 dòlars en guanys per a la societat. I és que les accions per recuperar els ecosistemes no tan sols ens tornaran un aire més net i rius lliures de residus, sinó que a més beneficiaran la nostra salut i generaran llocs de treball.

Invertir en ecosistemes és invertir en el nostre futur. Aquesta és una realitat de la qual ja comencen a ser-ne conscients nombrosos països, que s’han decidit a invertir en la restauració, arran de la pandèmia o per una visió ecologista. En qualsevol cas, les polítiques estatals s’estan veient reflectides en la població, que cada dia incorpora més accions de preservació mediambiental a la seva rutina diària (reciclatge, consum responsable, eficiència energètica, reducció d’emissions), i en les empreses, que han decidit assumir el seu paper com a referents en sostenibilitat.

Compromeses i rendibles: així són les noves start-ups

La cura del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic han esdevingut valors de prestigi per a les grans companyies, que ja han emprès processos de transformació industrial i ofereixen nous productes i serveis als seus usuaris que ajudin a revertir els efectes que s’estaven produint en els ecosistemes. És una missió comuna, global i compartida entre tots els agents socials que va més enllà d’una mera campanya d’RSC; és un compromís en què cada acció compta. Però resulta que, a més a més, aquest compromís pot ser una font de riquesa, un nou nínxol ple d’oportunitats de negoci.

Ja hi ha qui ha entrevist aquestes possibilitats i, unint l’enginy i la consciència ecològica, ha creat start-ups rendibles, innovadores i sostenibles.

Auara: aigua mineral natural embotellada social i sostenible. Auara és un dels projectes socials més rellevants d’Espanya, que se centra a portar aigua potable a totes les regions del món que ho necessitin, en envasos reciclats i reciclables.

– CO2 Revolution: una solució caiguda del cel per a la desforestació. CO2 Revolution està canviant radicalment el sistema de reforestació gràcies al seu sistema de sembra amb drons, que permet cobrir ràpidament grans superfícies afectades per incendis o accidents ambientals.

Heat Energia: els seus panells d’energia solar, que produeixen energia renovable dia i nit, han fet d’aquesta start-up espanyola una pionera en l’aprofitament de l’energia solar.

– Heura: la carn, elaborada amb ingredients 100 % vegetals, que té gust de carn. Guanyadora Estatal Agro Food en els Premis Emprenedor XXI de CaixaBank 2019, aquesta empresa té com a objectiu fer front als problemes de l’actual sistema alimentari, oferint proteïnes amb un impacte positiu a través d’aliments sostenibles i nutritius.

– Métrica6: aquesta start-up radicada a Màlaga ja ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals en els pocs anys de vida que té. Entre ells, cal destacar el de l’Organització Mundial del Turisme de Nacions Unides pels objectius de desenvolupament sostenible (ODS 11: ciutats i comunitats sostenibles). Métrica6 vol fer que la innovació sigui una cosa accessible a tot el món, guiant i assessorant empreses i administracions a partir de la sostenibilitat, l’economia i la funcionalitat.

– Mitto: liderada per Marcos Cuevas, és una de les start-ups amb més projecció en el mercat nacional i europeu i la fintech sostenible per excel·lència de Barcelona. Mitto ofereix una targeta virtual que permet conèixer el cost de CO2 que produeix cadascuna de les teves compres i recuperar part de la compra si optes per les marques sostenibles de la seva plataforma.

– Nantek: guanyadora Estatal Impact en els Premis Emprenedor XXI de CaixaBank 2019, aquesta empresa converteix el plàstic en combustible mitjançant l’ús de nanoelements a través d’un procés termoquímic. A més de generar energia a partir de residus plàstics, es basa en un sistema d’economia circular de la producció de plàstic que permet el reciclatge i la reutilització.

– Sepiia: si pensem en una samarreta que no s’arruga, que no es taca i que és transpirable, probablement ens la imaginarem com una peça futurista. Però, i si hi afegim la producció local i teixits reciclats i reciclables? Aquesta és l’aposta de Sepiia, una start-up espanyola que defensa la producció amb baix impacte i proporciona una segona vida a les seves peces.

– TeamLabs: aprendre des de l’emprenedoria per canviar el món. Això és el que es proposa TeamLabs, una escola de negocis que pertany a la Universitat d’Arrasate/Mondragón que ha decidit apostar per un sistema educatiu diferent en què, durant els quatre anys que dura el seu programa, els alumnes hauran de desenvolupar un projecte empresarial que sigui rendible i que aporti un benefici a la societat.

– The Goood Shop: la moda i la decoració també poden ser sostenibles. Aquesta és la missió de Carmela Serantes, la fundadora de The Goood Shop, un marketplace que ofereix un acurat catàleg que conjuga el bon gust amb el respecte pel medi ambient.

Els ODS han arribat per quedar-se i assolir els objectius d’erradicació de la pobresa, protecció del planeta i prosperitat per a la ciutadania. Les grans empreses ja els estan incorporant a les seves agendes i, per als emprenedors, ha suposat una oportunitat per ocupar un espai que fins ara estava buit i per generar vincles sòlids amb els seus stakeholders.

El futur del nostre planeta i el de nosaltres mateixos depèn de les accions que emprenguem a partir d’ara. Hem de prendre consciència de la gravetat de la situació i incorporar a la nostra rutina petites coses que ajudin a aturar el desastre climàtic, però, a més a més, podem començar a veure la rendibilitat d’aquest compromís. Cada cop està més constatat que la rendibilitat i la sostenibilitat poden anar (i van) de bracet pel que fa a la innovació. Aquells que ho sàpiguen veure i que es permetin imaginar noves solucions seran els que crearan les empreses del demà. Unes empreses compromeses, ecològiques, amb consciència social i que siguin capaces de generar riquesa mentre canvien el món.

]]>

El 1972 va tenir lloc la primera cimera mundial sobre medi ambient, moment en què l’ONU va establir el 5 de juny com la data commemorativa del Dia Mundial del Medi Ambient. Han passat ja gairebé 40 anys des d’aquella cimera que pretenia augmentar la consciència i l’acció global en matèria mediambiental i, durant aquestes dècades, tant la població com les empreses i institucions han mostrat un nivell creixent de compromís amb la missió de preservar el nostre planeta.
Sens dubte, la generació actual és la més conscienciada amb la sostenibilitat i el medi ambient. Poques vegades una missió havia estat abordada per tantes persones, a escala global, i amb un nivell de compromís que es manifesta, no tan sols en les petites accions individuals, sinó també en les estratègies i polítiques públiques i en l’emprenedoria empresarial. Una mostra d’això és que, aquest any 2021, el Dia Mundial del Medi Ambient marca l’inici del Decenni de les Nacions Unides sobre la Restauració dels Ecosistemes.

Reimagina, recrea, restaura

Amb el lema «Reimagina, recrea, restaura», enguany, el Dia Mundial del Medi Ambient se centra en la restauració d’ecosistemes i inicia un decenni que pretén reviure milers de milions d’hectàrees, des de boscos i terres de conreu fins a les profunditats del mar. La salubritat dels ecosistemes afecta directament, no tan sols el canvi climàtic i la biodiversitat, sinó també la nostra pròpia vida, ja que la pèrdua d’ecosistemes produeix les condicions ideals per a la propagació de patògens com ara els coronavirus i augmenta el risc de pandèmies.
La restauració dels ecosistemes és una tasca global titànica, que suposa reparar superfícies de terra més grans que la Xina, però els seus beneficis són incalculables. O potser sí que es poden calcular. Nacions Unides ha estimat que, per cada dòlar invertit en restauració, es poden esperar almenys entre 7 i 30 dòlars en guanys per a la societat. I és que les accions per recuperar els ecosistemes no tan sols ens tornaran un aire més net i rius lliures de residus, sinó que a més beneficiaran la nostra salut i generaran llocs de treball.

Invertir en ecosistemes és invertir en el nostre futur. Aquesta és una realitat de la qual ja comencen a ser-ne conscients nombrosos països, que s’han decidit a invertir en la restauració, arran de la pandèmia o per una visió ecologista. En qualsevol cas, les polítiques estatals s’estan veient reflectides en la població, que cada dia incorpora més accions de preservació mediambiental a la seva rutina diària (reciclatge, consum responsable, eficiència energètica, reducció d’emissions), i en les empreses, que han decidit assumir el seu paper com a referents en sostenibilitat.

Compromeses i rendibles: així són les noves start-ups

La cura del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic han esdevingut valors de prestigi per a les grans companyies, que ja han emprès processos de transformació industrial i ofereixen nous productes i serveis als seus usuaris que ajudin a revertir els efectes que s’estaven produint en els ecosistemes. És una missió comuna, global i compartida entre tots els agents socials que va més enllà d’una mera campanya d’RSC; és un compromís en què cada acció compta. Però resulta que, a més a més, aquest compromís pot ser una font de riquesa, un nou nínxol ple d’oportunitats de negoci.

Ja hi ha qui ha entrevist aquestes possibilitats i, unint l’enginy i la consciència ecològica, ha creat start-ups rendibles, innovadores i sostenibles.

Auara: aigua mineral natural embotellada social i sostenible. Auara és un dels projectes socials més rellevants d’Espanya, que se centra a portar aigua potable a totes les regions del món que ho necessitin, en envasos reciclats i reciclables.

– CO2 Revolution: una solució caiguda del cel per a la desforestació. CO2 Revolution està canviant radicalment el sistema de reforestació gràcies al seu sistema de sembra amb drons, que permet cobrir ràpidament grans superfícies afectades per incendis o accidents ambientals.

Heat Energia: els seus panells d’energia solar, que produeixen energia renovable dia i nit, han fet d’aquesta start-up espanyola una pionera en l’aprofitament de l’energia solar.

– Heura: la carn, elaborada amb ingredients 100 % vegetals, que té gust de carn. Guanyadora Estatal Agro Food en els Premis Emprenedor XXI de CaixaBank 2019, aquesta empresa té com a objectiu fer front als problemes de l’actual sistema alimentari, oferint proteïnes amb un impacte positiu a través d’aliments sostenibles i nutritius.

– Métrica6: aquesta start-up radicada a Màlaga ja ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals en els pocs anys de vida que té. Entre ells, cal destacar el de l’Organització Mundial del Turisme de Nacions Unides pels objectius de desenvolupament sostenible (ODS 11: ciutats i comunitats sostenibles). Métrica6 vol fer que la innovació sigui una cosa accessible a tot el món, guiant i assessorant empreses i administracions a partir de la sostenibilitat, l’economia i la funcionalitat.

– Mitto: liderada per Marcos Cuevas, és una de les start-ups amb més projecció en el mercat nacional i europeu i la fintech sostenible per excel·lència de Barcelona. Mitto ofereix una targeta virtual que permet conèixer el cost de CO2 que produeix cadascuna de les teves compres i recuperar part de la compra si optes per les marques sostenibles de la seva plataforma.

– Nantek: guanyadora Estatal Impact en els Premis Emprenedor XXI de CaixaBank 2019, aquesta empresa converteix el plàstic en combustible mitjançant l’ús de nanoelements a través d’un procés termoquímic. A més de generar energia a partir de residus plàstics, es basa en un sistema d’economia circular de la producció de plàstic que permet el reciclatge i la reutilització.

– Sepiia: si pensem en una samarreta que no s’arruga, que no es taca i que és transpirable, probablement ens la imaginarem com una peça futurista. Però, i si hi afegim la producció local i teixits reciclats i reciclables? Aquesta és l’aposta de Sepiia, una start-up espanyola que defensa la producció amb baix impacte i proporciona una segona vida a les seves peces.

– TeamLabs: aprendre des de l’emprenedoria per canviar el món. Això és el que es proposa TeamLabs, una escola de negocis que pertany a la Universitat d’Arrasate/Mondragón que ha decidit apostar per un sistema educatiu diferent en què, durant els quatre anys que dura el seu programa, els alumnes hauran de desenvolupar un projecte empresarial que sigui rendible i que aporti un benefici a la societat.

– The Goood Shop: la moda i la decoració també poden ser sostenibles. Aquesta és la missió de Carmela Serantes, la fundadora de The Goood Shop, un marketplace que ofereix un acurat catàleg que conjuga el bon gust amb el respecte pel medi ambient.

Els ODS han arribat per quedar-se i assolir els objectius d’erradicació de la pobresa, protecció del planeta i prosperitat per a la ciutadania. Les grans empreses ja els estan incorporant a les seves agendes i, per als emprenedors, ha suposat una oportunitat per ocupar un espai que fins ara estava buit i per generar vincles sòlids amb els seus stakeholders.

El futur del nostre planeta i el de nosaltres mateixos depèn de les accions que emprenguem a partir d’ara. Hem de prendre consciència de la gravetat de la situació i incorporar a la nostra rutina petites coses que ajudin a aturar el desastre climàtic, però, a més a més, podem començar a veure la rendibilitat d’aquest compromís. Cada cop està més constatat que la rendibilitat i la sostenibilitat poden anar (i van) de bracet pel que fa a la innovació. Aquells que ho sàpiguen veure i que es permetin imaginar noves solucions seran els que crearan les empreses del demà. Unes empreses compromeses, ecològiques, amb consciència social i que siguin capaces de generar riquesa mentre canvien el món.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/sostenibilitat-i-emprenedoria-la-recepta-secreta-de-lexit/feed/ 0
Aeroponia: el cultiu vertical que no consumeix sòl https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/aeroponia-el-cultiu-vertical-que-no-consumeix-sol/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/aeroponia-el-cultiu-vertical-que-no-consumeix-sol/#respond Thu, 27 May 2021 07:32:44 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=40576

Alimentar una població planetària creixent és una tasca complexa, per bé que és cert que cada dècada disposem de noves eines tecnològiques. Innovacions com ara la tecnologia CRISPR/Cas9 d’edició genètica o la robotització dels cultius en són algunes, juntament amb el cultiu vertical per aeroponia, un tipus d’agricultura amb un consum de sòl pràcticament nul.

Posar fi a la fam, un repte global complex

El primer Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) perseguia “erradicar la pobresa extrema i la fam”. Per bé que és cert que es va aconseguir la meta primera d’aquest objectiu —reduir a la meitat la proporció de persones amb ingressos inferiors a un dòlar per dia— cinc anys abans del que es preveia, erradicar la fam continua sent un propòsit complex.

Segons els informes de l’ONU respecte al que ara s’ha convertit en segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible (“fam zero”), de 2015 a 2019 s’han aconseguit metes gens menyspreables, com ara una reducció mundial de la malnutrició infantil, que ha passat del 23,1 % al 21,3 %. Això suposa un rècord en velocitat: en cinc anys s’ha avançat en països en desenvolupament el que als desenvolupats els va costar moltes dècades.

Tanmateix, segons la FAO, l’augment del nombre de terres de cultiu impacta negativament en la qualitat dels sòls, i el fet que el canvi climàtic fa dècades que converteix els cultius en menys productius implica que es necessiten noves eines per garantir la fam zero. L’ús de l’aeroponia al costat dels llocs de consum sorgeix com una eina molt interessant en aquest sentit.

Què és l'aeroponia i per què és interessant?

Des de fa segles, cultures de diverses regions del món, com els romans del segle I a. de C. o els asteques (chinampas) del XVI, es van adonar que podien cultivar diluint nutrients en el terreny. Tècniques més modernes d’aquest mètode de cultiu, avui denominat hidroponia, consisteixen a fer créixer les plantes en solucions aquoses d’alta concentració de nutrients sense utilitzar sòl.
L’aeroponia recull aquests principis de cultiu sense sòl però va un pas més enllà: en comptes de diluir nutrients en l’aigua, i submergir-hi les arrels, en l’aeroponia les arrels de les plantes es troben al descobert i a sobre s’hi vaporitzen els nutrients, de manera que es redueixen les entrades de manera considerable.

Els nutrients, nebulitzats, penetren molt millor en les arrels que si aquestes estiguessin dins la terra o el mitjà aquós, en tenir més oxigen. Significa que la planta necessita menys recursos per créixer en reduir el seu cost metabòlic. S’estima que aquests cultius utilitzen una desena part de l’aigua respecte als cultius tradicionals sobre sòl, especialment en interior.

Avantatges de l'aeroponia d'interior

Tant els cultius tradicionals com els intensius, els ecològics o els basats en organismes modificats genèticament cultivats al camp fan ús de sòl. Això significa que necessiten una quantitat d’espai important que, si no es gestiona adequadament, pot desplaçar o destruir ecosistemes complets. És molt conegut l’avenç dels camps de cultiu de soja que devasten la selva amazònica.

L’aeroponia d’interior, també denominada cultiu sota sostre o cultiu vertical, presenta certs avantatges que poden ajudar a mitigar aquest problema:

– No utilitza pesticides, ni naturals ni artificials, atès que els patògens o animals no poden entrar en aquestes condicions de laboratori.
– L’energia usada és mínima comparada amb la d’altres cultius. Destaca el cultiu d’enciams i altres herbàcies.
– No queden afectats pel clima, ni són susceptibles a gelades, tornados, riuades ni cap altra adversitat.
L’estalvi d’aigua i nutrients és considerable respecte a d’altres tècniques.
– Evita el desplaçament d’espècies de molts entorns, en aprofitar la construcció en altura.
– Facilita el cultiu a prop dels llocs de consum, fet que implica menys emissions de carboni en el trasllat.

Cultiu vertical, un estalvi d'emissions considerable

Juntament amb l’estabilitat de ser independents del clima o de les plagues, permetre el cultiu al costat dels llocs de consum com les ciutats és un dels màxims avantatges de l’aeroponia. El 2019, amb prou feines el 16,2 % de la població espanyola vivia al camp, i d’aquesta, gairebé tota ho feia en entorns urbanitzats. Alguns pronòstics de l’ONU estimen que, el 2035, un terç dels espanyols viurà en grans ciutats. Una tendència que pot influir sobre l’extensió de les tècniques de cultiu vertical.

Això és resultat del fet que alimentar les ciutats exclusivament amb els sistemes agrícoles actuals amb prou feines és sostenible. Els aliments arriben a recórrer milers de quilòmetres del cultiu al plat —els cereals, prop de 3.000 km, i els llegums i les fruites, 6.500 km. Tanmateix, l’agricultura vertical aeropònica afavoreix el necessari cultiu de proximitat.

El “menjar de quilòmetre 0”, cultivat en un radi pròxim de pocs centenars de quilòmetres del lloc de consum, s’està popularitzant cada vegada més. Gràcies a l’aeroponia, les ciutats del futur podrien tenir el suport d’una font més de subministrament sostenible d’aliments de qualitat.

]]>

Alimentar una població planetària creixent és una tasca complexa, per bé que és cert que cada dècada disposem de noves eines tecnològiques. Innovacions com ara la tecnologia CRISPR/Cas9 d’edició genètica o la robotització dels cultius en són algunes, juntament amb el cultiu vertical per aeroponia, un tipus d’agricultura amb un consum de sòl pràcticament nul.

Posar fi a la fam, un repte global complex

El primer Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) perseguia “erradicar la pobresa extrema i la fam”. Per bé que és cert que es va aconseguir la meta primera d’aquest objectiu —reduir a la meitat la proporció de persones amb ingressos inferiors a un dòlar per dia— cinc anys abans del que es preveia, erradicar la fam continua sent un propòsit complex.

Segons els informes de l’ONU respecte al que ara s’ha convertit en segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible (“fam zero”), de 2015 a 2019 s’han aconseguit metes gens menyspreables, com ara una reducció mundial de la malnutrició infantil, que ha passat del 23,1 % al 21,3 %. Això suposa un rècord en velocitat: en cinc anys s’ha avançat en països en desenvolupament el que als desenvolupats els va costar moltes dècades.

Tanmateix, segons la FAO, l’augment del nombre de terres de cultiu impacta negativament en la qualitat dels sòls, i el fet que el canvi climàtic fa dècades que converteix els cultius en menys productius implica que es necessiten noves eines per garantir la fam zero. L’ús de l’aeroponia al costat dels llocs de consum sorgeix com una eina molt interessant en aquest sentit.

Què és l'aeroponia i per què és interessant?

Des de fa segles, cultures de diverses regions del món, com els romans del segle I a. de C. o els asteques (chinampas) del XVI, es van adonar que podien cultivar diluint nutrients en el terreny. Tècniques més modernes d’aquest mètode de cultiu, avui denominat hidroponia, consisteixen a fer créixer les plantes en solucions aquoses d’alta concentració de nutrients sense utilitzar sòl.
L’aeroponia recull aquests principis de cultiu sense sòl però va un pas més enllà: en comptes de diluir nutrients en l’aigua, i submergir-hi les arrels, en l’aeroponia les arrels de les plantes es troben al descobert i a sobre s’hi vaporitzen els nutrients, de manera que es redueixen les entrades de manera considerable.

Els nutrients, nebulitzats, penetren molt millor en les arrels que si aquestes estiguessin dins la terra o el mitjà aquós, en tenir més oxigen. Significa que la planta necessita menys recursos per créixer en reduir el seu cost metabòlic. S’estima que aquests cultius utilitzen una desena part de l’aigua respecte als cultius tradicionals sobre sòl, especialment en interior.

Avantatges de l'aeroponia d'interior

Tant els cultius tradicionals com els intensius, els ecològics o els basats en organismes modificats genèticament cultivats al camp fan ús de sòl. Això significa que necessiten una quantitat d’espai important que, si no es gestiona adequadament, pot desplaçar o destruir ecosistemes complets. És molt conegut l’avenç dels camps de cultiu de soja que devasten la selva amazònica.

L’aeroponia d’interior, també denominada cultiu sota sostre o cultiu vertical, presenta certs avantatges que poden ajudar a mitigar aquest problema:

– No utilitza pesticides, ni naturals ni artificials, atès que els patògens o animals no poden entrar en aquestes condicions de laboratori.
– L’energia usada és mínima comparada amb la d’altres cultius. Destaca el cultiu d’enciams i altres herbàcies.
– No queden afectats pel clima, ni són susceptibles a gelades, tornados, riuades ni cap altra adversitat.
L’estalvi d’aigua i nutrients és considerable respecte a d’altres tècniques.
– Evita el desplaçament d’espècies de molts entorns, en aprofitar la construcció en altura.
– Facilita el cultiu a prop dels llocs de consum, fet que implica menys emissions de carboni en el trasllat.

Cultiu vertical, un estalvi d'emissions considerable

Juntament amb l’estabilitat de ser independents del clima o de les plagues, permetre el cultiu al costat dels llocs de consum com les ciutats és un dels màxims avantatges de l’aeroponia. El 2019, amb prou feines el 16,2 % de la població espanyola vivia al camp, i d’aquesta, gairebé tota ho feia en entorns urbanitzats. Alguns pronòstics de l’ONU estimen que, el 2035, un terç dels espanyols viurà en grans ciutats. Una tendència que pot influir sobre l’extensió de les tècniques de cultiu vertical.

Això és resultat del fet que alimentar les ciutats exclusivament amb els sistemes agrícoles actuals amb prou feines és sostenible. Els aliments arriben a recórrer milers de quilòmetres del cultiu al plat —els cereals, prop de 3.000 km, i els llegums i les fruites, 6.500 km. Tanmateix, l’agricultura vertical aeropònica afavoreix el necessari cultiu de proximitat.

El “menjar de quilòmetre 0”, cultivat en un radi pròxim de pocs centenars de quilòmetres del lloc de consum, s’està popularitzant cada vegada més. Gràcies a l’aeroponia, les ciutats del futur podrien tenir el suport d’una font més de subministrament sostenible d’aliments de qualitat.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/aeroponia-el-cultiu-vertical-que-no-consumeix-sol/feed/ 0
Cinc coses sorprenents fetes amb material reciclat https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/cinc-coses-sorprenents-fetes-amb-material-reciclat/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/cinc-coses-sorprenents-fetes-amb-material-reciclat/#respond Mon, 17 May 2021 06:28:20 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=40472

A l’hora de complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb els quals s’han compromès països de tot el món per cuidar el futur del planeta i dels seus habitants, és indispensable donar una segona vida als objectes i materials. Reutilitzar-los quan sigui possible per allargar la seva vida útil i, quan sigui impossible, reciclar-los de manera adequada perquè els seus components puguin servir de base per a futures aplicacions. És a dir, fomentar l’economia circular.

Aquests últims anys s’han vist tota mena d’innovacions en aquesta línia: carreteres construïdes utilitzant pneumàtics triturats com a material per a l’asfalt, tecnologia fabricada amb components 100 % reciclats, targetes de crèdit biodegradables o roba de tenis fabricada amb fil procedent del reciclatge de cordes de raqueta. Així està canviant la indústria.

Roba fabricada amb cordes de raqueta

Fa uns anys, naixia a Girona Infinite Athletic, fundada per tres socis. No gaire abans, un d’ells havia anat a comprar una raqueta i va preguntar sobre la possibilitat d’adquirir-ne una amb materials reciclats; com que no n’hi havia, «va posar fil a l’agulla». Ara, aquesta empresa utilitza cordatges vells per fabricar un polímer.

D’aquest polímer se’n poden trenar fils amb els quals fabricar teixit nou. El resultat? Fabriquen samarretes de polièster orientades al tenis completament reciclades que es poden reciclar novament fins a catorze vegades. I aquesta història no és única.

El 2021, El Corte Inglés anunciava una línia de roba de bany fabricada amb polièster reciclat; i el circulose, el material tèxtil fabricat a partir de residus tèxtils previs, té cada vegada més presència gràcies a l’empresa Re:newcell, precursora de la idea.

Carreteres fabricades amb pneumàtics, i mascaretes?

Les vies asfaltades, com les carreteres o autopistes, tenen, pels seus components, extensió i ús, un impacte enorme sobre el medi ambient. L’extracció de materials, l’impacte de l’obra i el seu manteniment, la segmentació d’ecosistemes i fins i tot el fet que elevin la temperatura local perquè retenen l’escalfor de la irradiància solar són problemes ambientals greus.

És per això que el sector sempre està cercant alternatives als materials convencionals. Aquests materials alternatius, tot i que d’alt impacte, ja són força més sostenibles que els utilitzats fa unes dècades. Una de les alternatives és construir fent servir com a base de l’asfalt materials reciclats, com ara residus de la construcció, pneumàtics i fins i tot mascaretes.

Fa dècades que s’utilitzen pneumàtics en la fabricació d’asfalt, però aquests últims anys el seu percentatge ha augmentat, atès que, a més d’un impacte ambiental menor, aporten propietats interessants al ferm. Entre altres, poden millorar l’adherència, amb la qual cosa augmenta la seguretat; reduir el perillós hidroplanatge, o millorar la fricció i, així, reduir les emissions de carboni dels vehicles.

Targetes bancàries fetes amb materials sostenibles

A mitjan 2020 naixia a Espanya la primera targeta 100 % reciclada: la Visa&Pay de CaixaBank. Aquestes targetes s’havien fabricat amb PVC reciclat. El que en el seu moment havia constituït material d’obra, recobriment en electrònica o embellidors d’automòbils, ara tenia una segona vida.

Naixia una nova tendència circular, que el 2021 agafava una nova direcció: les targetes de material PLA, o àcid polilàctic, un polímer biodegradable derivat del midó de blat de moro. Durant el 2021, CaixaBank espera fabricar el 85 % de les seves targetes amb material circular.

Fabricar tecnologia amb components de rebuig

El març del 2021 es va publicar a Kickstarter el projecte Gomi Speaker, que pretén fabricar altaveus amb materials 100 % reciclats. Alguns, de fet, directament reutilitzats. La carcassa es fabricarà amb polímer reciclat de bosses rebutjades i les bateries provenen de bicicletes elèctriques fetes malbé. Aquest últim punt és clau, ja que les bateries poden ser especialment contaminants.

Dos mesos després, el projecte obtenia el capital necessari per iniciar el seu camí després d’un suport elevat, atès que va aconseguir recaptar més de 37.000 lliures esterlines. Aquesta mena de projectes són relativament freqüents en pàgines de crowdfunding i tenen cada cop més èxit. Els que actualment són projectes pilot seran la base d’una economia circular.

Peces de cotxe amb residus d'impressores 3D

Les impressores 3D ja han aconseguit accedir al mercat de la fabricació de la mà d’HP i Ford. Aquestes dues empreses han signat un conveni per utilitzar els residus del material d’impressió 3D per fabricar abraçadores per a conductes de combustible.

Aquestes peces no s’imprimiran en 3D, sinó que es fabricaran mitjançant el conegut i clàssic mètode d’injecció i tindran com a destí camionetes de la marca. A més de reciclades, destaca que aquestes peces són un 7 % més lleugeres i un 10 % més assequibles en la seva producció.

Encara que alguns d’aquests projectes no eliminen del tot l’impacte de la seva activitat, sí que treballen activament per reduir-lo any rere any. És el primer pas cap a un futur en què podrem gaudir d’un bon nombre de sectors d’activitat sense petjada mediambiental.

]]>

A l’hora de complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb els quals s’han compromès països de tot el món per cuidar el futur del planeta i dels seus habitants, és indispensable donar una segona vida als objectes i materials. Reutilitzar-los quan sigui possible per allargar la seva vida útil i, quan sigui impossible, reciclar-los de manera adequada perquè els seus components puguin servir de base per a futures aplicacions. És a dir, fomentar l’economia circular.

Aquests últims anys s’han vist tota mena d’innovacions en aquesta línia: carreteres construïdes utilitzant pneumàtics triturats com a material per a l’asfalt, tecnologia fabricada amb components 100 % reciclats, targetes de crèdit biodegradables o roba de tenis fabricada amb fil procedent del reciclatge de cordes de raqueta. Així està canviant la indústria.

Roba fabricada amb cordes de raqueta

Fa uns anys, naixia a Girona Infinite Athletic, fundada per tres socis. No gaire abans, un d’ells havia anat a comprar una raqueta i va preguntar sobre la possibilitat d’adquirir-ne una amb materials reciclats; com que no n’hi havia, «va posar fil a l’agulla». Ara, aquesta empresa utilitza cordatges vells per fabricar un polímer.

D’aquest polímer se’n poden trenar fils amb els quals fabricar teixit nou. El resultat? Fabriquen samarretes de polièster orientades al tenis completament reciclades que es poden reciclar novament fins a catorze vegades. I aquesta història no és única.

El 2021, El Corte Inglés anunciava una línia de roba de bany fabricada amb polièster reciclat; i el circulose, el material tèxtil fabricat a partir de residus tèxtils previs, té cada vegada més presència gràcies a l’empresa Re:newcell, precursora de la idea.

Carreteres fabricades amb pneumàtics, i mascaretes?

Les vies asfaltades, com les carreteres o autopistes, tenen, pels seus components, extensió i ús, un impacte enorme sobre el medi ambient. L’extracció de materials, l’impacte de l’obra i el seu manteniment, la segmentació d’ecosistemes i fins i tot el fet que elevin la temperatura local perquè retenen l’escalfor de la irradiància solar són problemes ambientals greus.

És per això que el sector sempre està cercant alternatives als materials convencionals. Aquests materials alternatius, tot i que d’alt impacte, ja són força més sostenibles que els utilitzats fa unes dècades. Una de les alternatives és construir fent servir com a base de l’asfalt materials reciclats, com ara residus de la construcció, pneumàtics i fins i tot mascaretes.

Fa dècades que s’utilitzen pneumàtics en la fabricació d’asfalt, però aquests últims anys el seu percentatge ha augmentat, atès que, a més d’un impacte ambiental menor, aporten propietats interessants al ferm. Entre altres, poden millorar l’adherència, amb la qual cosa augmenta la seguretat; reduir el perillós hidroplanatge, o millorar la fricció i, així, reduir les emissions de carboni dels vehicles.

Targetes bancàries fetes amb materials sostenibles

A mitjan 2020 naixia a Espanya la primera targeta 100 % reciclada: la Visa&Pay de CaixaBank. Aquestes targetes s’havien fabricat amb PVC reciclat. El que en el seu moment havia constituït material d’obra, recobriment en electrònica o embellidors d’automòbils, ara tenia una segona vida.

Naixia una nova tendència circular, que el 2021 agafava una nova direcció: les targetes de material PLA, o àcid polilàctic, un polímer biodegradable derivat del midó de blat de moro. Durant el 2021, CaixaBank espera fabricar el 85 % de les seves targetes amb material circular.

Fabricar tecnologia amb components de rebuig

El març del 2021 es va publicar a Kickstarter el projecte Gomi Speaker, que pretén fabricar altaveus amb materials 100 % reciclats. Alguns, de fet, directament reutilitzats. La carcassa es fabricarà amb polímer reciclat de bosses rebutjades i les bateries provenen de bicicletes elèctriques fetes malbé. Aquest últim punt és clau, ja que les bateries poden ser especialment contaminants.

Dos mesos després, el projecte obtenia el capital necessari per iniciar el seu camí després d’un suport elevat, atès que va aconseguir recaptar més de 37.000 lliures esterlines. Aquesta mena de projectes són relativament freqüents en pàgines de crowdfunding i tenen cada cop més èxit. Els que actualment són projectes pilot seran la base d’una economia circular.

Peces de cotxe amb residus d'impressores 3D

Les impressores 3D ja han aconseguit accedir al mercat de la fabricació de la mà d’HP i Ford. Aquestes dues empreses han signat un conveni per utilitzar els residus del material d’impressió 3D per fabricar abraçadores per a conductes de combustible.

Aquestes peces no s’imprimiran en 3D, sinó que es fabricaran mitjançant el conegut i clàssic mètode d’injecció i tindran com a destí camionetes de la marca. A més de reciclades, destaca que aquestes peces són un 7 % més lleugeres i un 10 % més assequibles en la seva producció.

Encara que alguns d’aquests projectes no eliminen del tot l’impacte de la seva activitat, sí que treballen activament per reduir-lo any rere any. És el primer pas cap a un futur en què podrem gaudir d’un bon nombre de sectors d’activitat sense petjada mediambiental.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/cinc-coses-sorprenents-fetes-amb-material-reciclat/feed/ 0
Com treure partit del material que ja no fas servir a la teva empresa https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/com-treure-partit-del-material-que-ja-no-fas-servir-a-la-teva-empresa/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/com-treure-partit-del-material-que-ja-no-fas-servir-a-la-teva-empresa/#respond Mon, 03 May 2021 07:25:13 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=40384

La majoria de les empreses, a causa de la seva activitat, generen material en desús que acaba emmagatzemat en algun lloc. Aquesta acumulació, a més del cost d’emmagatzematge, suposa un malbaratament de recursos, atès que altres empreses, societats o persones particulars podrien utilitzar aquests objectes.

Reduir, reutilitzar i reciclar, en aquest ordre d’aplicació, són tres principis clau a l’hora de minimitzar l’impacte ambiental d’una empresa. De manera que, abans d’eliminar els objectes sobrants a través dels diferents punts verds, convé posar-los a disposició de qui encara els pugui aprofitar.

Taules, cadires i equipament d'oficina en desús

Per motius tan variats com un trasllat d’oficines, l’auge del teletreball, un canvi d’activitat o causes d’aquesta índole, sovint les empreses acumulen material d’oficina, com ara taules i cadires que han deixat de ser ergonòmiques, pantalles per a les quals s’ha trobat un substitut de mida més gran o dispositius informàtics que han quedat relegats a l’oblit un cop reemplaçats.

Tot aquest equipament tendeix a acumular-se en alguna habitació buida, fet que suposa un cost econòmic. Impressores, mobles, cables, tauletes tàctils, carpetes… Tot això també suposa un cost ambiental gens menyspreable quan el material finalment es recicla al cap d’uns anys. La solució òptima? Vendre o donar aquest material perquè altres persones puguin utilitzar-lo abans de reciclar-lo.

A través de la seva iniciativa ReUtilitza’m, CaixaBank impulsa la col·laboració amb entitats socials que poden donar sortida a aquest material en desús i, així, allargar la vida útil dels objectes i reduir l’impacte ambiental. D’aquesta manera, s’evita la fabricació d’un objecte equivalent en un altre lloc i, a més, es facilita que persones amb pocs recursos hi puguin accedir.

Què es pot fer amb els EPI que no es poden utilitzar?

Al món empresarial hi ha molts tipus d’equips de protecció individual (EPI), últimament coneguts pels equips mèdics que tracten la COVID-19. Alguns, com les mascaretes, els guants o les peces rebutjables per protegir-se de patògens o químics, no es poden reutilitzar. Però n’hi ha molts d’altres que sí que poden tenir una segona vida si els utilitzen persones particulars.

És el cas del calçat de seguretat, que es fa servir en tota mena de sectors: des de l’industrial en fàbriques fins als tècnics de telecomunicacions que pugen a terrats i torres. A Espanya, l’ús professional d’aquest calçat es regula mitjançant diversos reials decrets. Un dels aspectes que criden l’atenció entre tota aquesta normativa és que les botes tenen una “data de caducitat”, a partir de la qual es consideren insegures per a activitats professionals.

A més, per diverses circumstàncies, aquest material queda sovint sense ús, per exemple, si un empleat canvia d’empresa. Tanmateix, des del punt de vista del calçat, una bota “caducada” o que no porti els cordons homologats pot no servir per al seu ús professional, però continua sent una peça de vestir vàlida per a un particular. També és així per a elements com ara guants de treball, jaquetes, ulleres i altres estris que es poden utilitzar fora de l’àmbit laboral, per exemple, per protegir-se quan es fan petites reparacions domèstiques o tasques de jardineria a casa.

Són equips que encara poden tenir una segona vida, per exemple, a través de la donació. El benefici és doble: per una banda, s’eliminen els costos econòmics i ambientals associats al seu emmagatzematge i, per l’altra, s’estrenyen llaços amb la comunitat amb què conviu l’empresa.

Les botigues de segona mà, una sortida econòmica?

Les botigues de segona mà, sobretot les que consisteixen en plataformes de venda online a través d’apps, poden ser molt interessants per a autònoms, microempreses o pimes en què petites quantitats econòmiques suposen una diferència important o on hi ha temps d’inactivitat laboral dins la jornada. En el cas de les empreses mitjanes o grans, convé estudiar si el temps que requereix la venda d’objectes un a un resulta rendible o no.

Això passa perquè aquestes aplicacions exigeixen una certa quantitat de temps per pujar l’objecte a la plataforma, negociar amb possibles compradors o fins i tot quedar-hi per fer la venda. Això fa que, en certes ocasions, no resulti rendible vendre un objecte per pocs euros. Això sí, sempre hi ha la possibilitat d’anar a botigues de segona mà físiques amb molts objectes i demanar una taxació. La quantitat econòmica recuperada no serà tan elevada, però a canvi s’hi haurà d’invertir molt menys temps.

Una alternativa a aquests mecanismes de venda és la donació directa. És tan senzill com gravar un vídeo per pujar-lo a xarxes socials de barri o locals i habilitar un dia de portes obertes perquè qui necessiti una cadira, unes botes o una pantalla pugui anar-les a buscar sense cost. Això pot ajudar a buidar ràpidament una part important del material acumulat.

Pel que fa al material per al qual no és viable una segona vida o que costa de col·locar, val la pena considerar, ara sí, el seu reciclatge. La majoria dels ajuntaments tenen punts verds on lliurar mobiliari o electrònica. Eliminar cada residu segons la seva fracció corresponent també ajuda a conservar el medi ambient.

]]>

La majoria de les empreses, a causa de la seva activitat, generen material en desús que acaba emmagatzemat en algun lloc. Aquesta acumulació, a més del cost d’emmagatzematge, suposa un malbaratament de recursos, atès que altres empreses, societats o persones particulars podrien utilitzar aquests objectes.

Reduir, reutilitzar i reciclar, en aquest ordre d’aplicació, són tres principis clau a l’hora de minimitzar l’impacte ambiental d’una empresa. De manera que, abans d’eliminar els objectes sobrants a través dels diferents punts verds, convé posar-los a disposició de qui encara els pugui aprofitar.

Taules, cadires i equipament d'oficina en desús

Per motius tan variats com un trasllat d’oficines, l’auge del teletreball, un canvi d’activitat o causes d’aquesta índole, sovint les empreses acumulen material d’oficina, com ara taules i cadires que han deixat de ser ergonòmiques, pantalles per a les quals s’ha trobat un substitut de mida més gran o dispositius informàtics que han quedat relegats a l’oblit un cop reemplaçats.

Tot aquest equipament tendeix a acumular-se en alguna habitació buida, fet que suposa un cost econòmic. Impressores, mobles, cables, tauletes tàctils, carpetes… Tot això també suposa un cost ambiental gens menyspreable quan el material finalment es recicla al cap d’uns anys. La solució òptima? Vendre o donar aquest material perquè altres persones puguin utilitzar-lo abans de reciclar-lo.

A través de la seva iniciativa ReUtilitza’m, CaixaBank impulsa la col·laboració amb entitats socials que poden donar sortida a aquest material en desús i, així, allargar la vida útil dels objectes i reduir l’impacte ambiental. D’aquesta manera, s’evita la fabricació d’un objecte equivalent en un altre lloc i, a més, es facilita que persones amb pocs recursos hi puguin accedir.

Què es pot fer amb els EPI que no es poden utilitzar?

Al món empresarial hi ha molts tipus d’equips de protecció individual (EPI), últimament coneguts pels equips mèdics que tracten la COVID-19. Alguns, com les mascaretes, els guants o les peces rebutjables per protegir-se de patògens o químics, no es poden reutilitzar. Però n’hi ha molts d’altres que sí que poden tenir una segona vida si els utilitzen persones particulars.

És el cas del calçat de seguretat, que es fa servir en tota mena de sectors: des de l’industrial en fàbriques fins als tècnics de telecomunicacions que pugen a terrats i torres. A Espanya, l’ús professional d’aquest calçat es regula mitjançant diversos reials decrets. Un dels aspectes que criden l’atenció entre tota aquesta normativa és que les botes tenen una “data de caducitat”, a partir de la qual es consideren insegures per a activitats professionals.

A més, per diverses circumstàncies, aquest material queda sovint sense ús, per exemple, si un empleat canvia d’empresa. Tanmateix, des del punt de vista del calçat, una bota “caducada” o que no porti els cordons homologats pot no servir per al seu ús professional, però continua sent una peça de vestir vàlida per a un particular. També és així per a elements com ara guants de treball, jaquetes, ulleres i altres estris que es poden utilitzar fora de l’àmbit laboral, per exemple, per protegir-se quan es fan petites reparacions domèstiques o tasques de jardineria a casa.

Són equips que encara poden tenir una segona vida, per exemple, a través de la donació. El benefici és doble: per una banda, s’eliminen els costos econòmics i ambientals associats al seu emmagatzematge i, per l’altra, s’estrenyen llaços amb la comunitat amb què conviu l’empresa.

Les botigues de segona mà, una sortida econòmica?

Les botigues de segona mà, sobretot les que consisteixen en plataformes de venda online a través d’apps, poden ser molt interessants per a autònoms, microempreses o pimes en què petites quantitats econòmiques suposen una diferència important o on hi ha temps d’inactivitat laboral dins la jornada. En el cas de les empreses mitjanes o grans, convé estudiar si el temps que requereix la venda d’objectes un a un resulta rendible o no.

Això passa perquè aquestes aplicacions exigeixen una certa quantitat de temps per pujar l’objecte a la plataforma, negociar amb possibles compradors o fins i tot quedar-hi per fer la venda. Això fa que, en certes ocasions, no resulti rendible vendre un objecte per pocs euros. Això sí, sempre hi ha la possibilitat d’anar a botigues de segona mà físiques amb molts objectes i demanar una taxació. La quantitat econòmica recuperada no serà tan elevada, però a canvi s’hi haurà d’invertir molt menys temps.

Una alternativa a aquests mecanismes de venda és la donació directa. És tan senzill com gravar un vídeo per pujar-lo a xarxes socials de barri o locals i habilitar un dia de portes obertes perquè qui necessiti una cadira, unes botes o una pantalla pugui anar-les a buscar sense cost. Això pot ajudar a buidar ràpidament una part important del material acumulat.

Pel que fa al material per al qual no és viable una segona vida o que costa de col·locar, val la pena considerar, ara sí, el seu reciclatge. La majoria dels ajuntaments tenen punts verds on lliurar mobiliari o electrònica. Eliminar cada residu segons la seva fracció corresponent també ajuda a conservar el medi ambient.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/com-treure-partit-del-material-que-ja-no-fas-servir-a-la-teva-empresa/feed/ 0
Declaració de la renda el 2021: les dates que has de conèixer https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/declaracio-de-la-renda-el-2021-les-dates-que-de-coneixer/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/declaracio-de-la-renda-el-2021-les-dates-que-de-coneixer/#respond Wed, 28 Apr 2021 06:46:56 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=40344

Ha arribat el moment. L’Agència Tributària ja ha donat el tret de sortida a la campanya de la renda 2020. Es tracta d’un tràmit que afecta cada any milions de contribuents i que, en aquesta ocasió, ha aixecat una certa expectació per les peculiaritats que tots hem viscut el 2020 a causa de la pandèmia de la COVID-19.

De fet, la situació laboral de molts espanyols s’ha vist alterada durant l’any 2020. Des d’autònoms que van passar de treballar en una oficina externa a fer-ho a casa seva fins a treballadors amb retribucions en espècie o propietaris de segons habitatges que no n’han pogut fer ús, són molts els dubtes que sorgeixen aquests dies a l’hora de fer la declaració de l’IRPF. Al podcast de formació financera del programa Aula per a accionistes de CaixaBank s’ha publicat un nou capítol, que intenta oferir solució a aquestes i altres qüestions.

Més enllà dels lògics dubtes relacionats amb la declaració de la renda en un any tan atípic, és important tenir en compte les dates clau de la campanya, que afectaran tots els contribuents que es disposin a complir aquest tràmit.

Declaració de la renda el 2021: les dates que has de conèixer

7 d'abril: arrenca la campanya

Des del passat dia 7 d’abril es pot accedir a l’esborrany de la declaració de la renda corresponent a l’exercici 2020 a través de l’eina Renta Web de l’Agència Tributària. També es pot presentar la declaració de la renda 2020 a través d’internet.

Al web de l’Agència Tributària es pot consultar, modificar i confirmar l’esborrany de la declaració de la renda. Per fer-ho, cal identificar-se mitjançant l’ús del certificat o DNI electrònic, amb el sistema Cl@ve PIN o utilitzant dades del nostre DNI, així com el corresponent a la casella 505 de la declaració presentada l’any passat.

6 de maig: declaració telefònica

Si prefereixes fer la declaració per via telefònica, també tindràs l’oportunitat de fer-ho. L’Agència Tributària ofereix el servei “Le llamamos”, a través del qual hauràs de reservar cita perquè un agent contacti amb tu, un tràmit que podràs fer entre els dies 4 de maig i 29 de juny, bé per telèfon —de 9 a 19 hores de dilluns a divendres—, bé a través d’internet al web o l’app de l’Agència Tributària, que hauràs d’instal·lar al teu dispositiu. Aquest termini es deu al fet que l’Agència Tributària farà les trucades a partir del dia 6 de maig —el primer per a la presentació telefònica de la declaració— i fins al 30 de juny.

Aquest servei permet confeccionar i presentar per via telefònica la declaració de la renda 2020 amb l’ajuda d’un agent. Si optes per aquesta opció, t’hauràs d’identificar mitjançant el número de referència de l’última declaració. Per obtenir-lo, hauràs de disposar del DNI/NIE; la seva data de validesa, d’expedició o número de suport, i la dada de la casella 505 de la teva renda del 2019.

2 de juny: modalitat presencial

Si vols anar a alguna delegació d’Hisenda per presentar la teva declaració, tingues en compte que podràs fer-ho a partir del 2 de juny. Això sí, igual que en la modalitat telefònica, hauràs de demanar cita abans d’anar-hi.

La petició de cita la podràs tramitar a través d’internet i de l’app de l’Agència Tributària, o per telèfon, a partir del dia 27 de maig i fins al 29 de juny.

25 de juny: si et surt a pagar, compte!

Si la declaració de la renda et surt a pagar, tingues en compte que, si vols fer l’ingrés mitjançant domiciliació en compte, el termini per presentar la teva declaració acaba el 25 de juny, és a dir, cinc dies abans que acabi la campanya de la renda 2020.

Vol dir això que totes les declaracions de la renda positives s’han de presentar obligatòriament abans del 25 de juny? No. Si tries pagar sense domiciliació bancària, tindràs uns quants dies més de marge per presentar la teva declaració, com veuràs a continuació.

30 de juny: acaba la campanya

L’Agència Tributària ha marcat com a límit per a la presentació de la declaració de la renda 2020 per vies telemàtica, telefònica i presencial el dia 30 de juny, llevat de l’excepció que t’acabem d’esmentar. És a dir, fins al dia 30 de juny es podran presentar les declaracions amb resultat negatiu (a retornar) o positiu (a pagar), en aquest últim cas, sense domiciliació bancària.

Si tries l’opció de pagar sense domiciliació bancària, hauràs de fer l’ingrés en una entitat col·laboradora de l’Agència Tributària, com CaixaBank, també fins al dia 30 de juny.

A causa de les circumstàncies especials que envolten la campanya de la renda 2020, és aconsellable que observis amb atenció aquestes dates, planifiquis bé la presentació de la teva declaració i, sobretot, t’informis amb temps sobre si estàs obligat a presentar-la. És important que disposis de prou marge per fer els tràmits i reunir la informació que necessitis per evitar dificultats d’última hora.

]]>

Ha arribat el moment. L’Agència Tributària ja ha donat el tret de sortida a la campanya de la renda 2020. Es tracta d’un tràmit que afecta cada any milions de contribuents i que, en aquesta ocasió, ha aixecat una certa expectació per les peculiaritats que tots hem viscut el 2020 a causa de la pandèmia de la COVID-19.

De fet, la situació laboral de molts espanyols s’ha vist alterada durant l’any 2020. Des d’autònoms que van passar de treballar en una oficina externa a fer-ho a casa seva fins a treballadors amb retribucions en espècie o propietaris de segons habitatges que no n’han pogut fer ús, són molts els dubtes que sorgeixen aquests dies a l’hora de fer la declaració de l’IRPF. Al podcast de formació financera del programa Aula per a accionistes de CaixaBank s’ha publicat un nou capítol, que intenta oferir solució a aquestes i altres qüestions.

Més enllà dels lògics dubtes relacionats amb la declaració de la renda en un any tan atípic, és important tenir en compte les dates clau de la campanya, que afectaran tots els contribuents que es disposin a complir aquest tràmit.

Declaració de la renda el 2021: les dates que has de conèixer

7 d'abril: arrenca la campanya

Des del passat dia 7 d’abril es pot accedir a l’esborrany de la declaració de la renda corresponent a l’exercici 2020 a través de l’eina Renta Web de l’Agència Tributària. També es pot presentar la declaració de la renda 2020 a través d’internet.

Al web de l’Agència Tributària es pot consultar, modificar i confirmar l’esborrany de la declaració de la renda. Per fer-ho, cal identificar-se mitjançant l’ús del certificat o DNI electrònic, amb el sistema Cl@ve PIN o utilitzant dades del nostre DNI, així com el corresponent a la casella 505 de la declaració presentada l’any passat.

6 de maig: declaració telefònica

Si prefereixes fer la declaració per via telefònica, també tindràs l’oportunitat de fer-ho. L’Agència Tributària ofereix el servei “Le llamamos”, a través del qual hauràs de reservar cita perquè un agent contacti amb tu, un tràmit que podràs fer entre els dies 4 de maig i 29 de juny, bé per telèfon —de 9 a 19 hores de dilluns a divendres—, bé a través d’internet al web o l’app de l’Agència Tributària, que hauràs d’instal·lar al teu dispositiu. Aquest termini es deu al fet que l’Agència Tributària farà les trucades a partir del dia 6 de maig —el primer per a la presentació telefònica de la declaració— i fins al 30 de juny.

Aquest servei permet confeccionar i presentar per via telefònica la declaració de la renda 2020 amb l’ajuda d’un agent. Si optes per aquesta opció, t’hauràs d’identificar mitjançant el número de referència de l’última declaració. Per obtenir-lo, hauràs de disposar del DNI/NIE; la seva data de validesa, d’expedició o número de suport, i la dada de la casella 505 de la teva renda del 2019.

2 de juny: modalitat presencial

Si vols anar a alguna delegació d’Hisenda per presentar la teva declaració, tingues en compte que podràs fer-ho a partir del 2 de juny. Això sí, igual que en la modalitat telefònica, hauràs de demanar cita abans d’anar-hi.

La petició de cita la podràs tramitar a través d’internet i de l’app de l’Agència Tributària, o per telèfon, a partir del dia 27 de maig i fins al 29 de juny.

25 de juny: si et surt a pagar, compte!

Si la declaració de la renda et surt a pagar, tingues en compte que, si vols fer l’ingrés mitjançant domiciliació en compte, el termini per presentar la teva declaració acaba el 25 de juny, és a dir, cinc dies abans que acabi la campanya de la renda 2020.

Vol dir això que totes les declaracions de la renda positives s’han de presentar obligatòriament abans del 25 de juny? No. Si tries pagar sense domiciliació bancària, tindràs uns quants dies més de marge per presentar la teva declaració, com veuràs a continuació.

30 de juny: acaba la campanya

L’Agència Tributària ha marcat com a límit per a la presentació de la declaració de la renda 2020 per vies telemàtica, telefònica i presencial el dia 30 de juny, llevat de l’excepció que t’acabem d’esmentar. És a dir, fins al dia 30 de juny es podran presentar les declaracions amb resultat negatiu (a retornar) o positiu (a pagar), en aquest últim cas, sense domiciliació bancària.

Si tries l’opció de pagar sense domiciliació bancària, hauràs de fer l’ingrés en una entitat col·laboradora de l’Agència Tributària, com CaixaBank, també fins al dia 30 de juny.

A causa de les circumstàncies especials que envolten la campanya de la renda 2020, és aconsellable que observis amb atenció aquestes dates, planifiquis bé la presentació de la teva declaració i, sobretot, t’informis amb temps sobre si estàs obligat a presentar-la. És important que disposis de prou marge per fer els tràmits i reunir la informació que necessitis per evitar dificultats d’última hora.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/declaracio-de-la-renda-el-2021-les-dates-que-de-coneixer/feed/ 0
Per què és tan important el Dia de la Mare Terra? https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/per-que-es-tan-important-el-dia-de-la-mare-terra/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/per-que-es-tan-important-el-dia-de-la-mare-terra/#respond Fri, 23 Apr 2021 16:43:33 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=40324

El 22 d’abril se celebra el Dia de la Mare Terra. Aquell dia de 1970, prop de 20 milions d’estatunidencs van sortir al carrer per demanar la creació d’una agència mediambiental al seu país. Actualment, gairebé tots els països en tenen una i hi ha iniciatives internacionals que depenen d’organismes com l’ONU, com ara els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Unes metes que comprometen països de tot el món a posar en marxa mesures per afrontar desafiaments tan importants com el canvi climàtic o la pobresa.

Durant dècades, s’han aconseguit fites com la protecció de regions cada vegada més àmplies de sòl, la reducció d’emissions o l’augment del reciclatge. Tanmateix, la pressió sobre els ecosistemes amb prou feines s’ha reduït, i fins i tot ha augmentat en llocs com l’Amazones, el Mediterrani o l’Àrtic. El Dia Internacional de la Mare Terra ens recorda que encara tenim feina per fer.

Per què la Terra és “mare” de la humanitat?

A causa de la completa dependència de la natura i la sostenibilitat ambiental, moltes cultures han considerat que la Terra o la Natura era la seva “mare” al llarg de la història. Ja passava a la mitologia grega amb la deessa Gea, romanitzada segles després com a Gaia. També amb les divinitats Ñuke Mapu (en maputxe, ‘la Mare Terra’) i Pachamama (a la mitologia inca, ‘la Mare Natura’). La humanitat depenia, i depèn, del seu entorn.

La natura és la “cuidadora” dels rius, els arbres i els animals, entre els quals ens trobem. La Terra ens ho dona tot, de manera que no és estrany que es vinculés el concepte de ‘mare’ i de ‘natura’ en el passat. Tampoc a finals dels 70, quan Lovelock va proposar la hipòtesi de Gaia, que afirmava que la vida terrestre ajuda a mantenir la biosfera.

Biosfera és el terme actual per a aquesta mare global que ens ha cuidat des que hi vam aparèixer. Han passat unes quantes dècades i cada vegada sabem més sobre aquesta relació. La realitat és que no cuidem gaire la biosfera, i que Objectius de Desenvolupament Sostenible com “Acció sobre el clima”, “Vida submarina” i “Vida d’ecosistemes terrestres” encara han de rebre un bon impuls per tenir possibilitats de complir-se.

L’Overshoot Day i el Dia de la Mare Terra

La preocupació per la salut de la Mare Terra existeix des de fa força temps. El 1970, es va mesurar per primera vegada quin dia de l’any la humanitat acabaria amb els recursos renovables que la Terra era capaç de reposar en un any. Es va batejar Earth Overshoot Day o Dia de la Sobrecapacitat de la Terra. Va coincidir amb el 29 de desembre. Aquell any li vam deure dos dies al planeta, és a dir, a la nostra “mare”.

Per què és tan important el Dia de la Mare Terra?

L’any 2020 va ser, a causa de la COVID-19, un any de baix impacte ambiental. Tot i així, el 22 d’agost s’havien consumit tots els recursos renovables que podia reposar la Terra a nivell mundial. I, si tota la població del planeta tingués el consum d’Espanya, la data encara hauria sigut abans: el 27 de maig. S’està perdent biodiversitat a tot el planeta. I això que en depenem.

Per què és tan important el Dia de la Mare Terra?

Anys abans que el problema climàtic es manifestés de forma innegable, naixia el Dia de la Mare Terra als Estats Units. Era l’any 1968 i el Servei de Salut Pública dels EUA va organitzar el Simposi d’Ecologia Humana, en què es parlava de com el deteriorament ambiental perjudica la salut humana.

Un parell d’anys després, el senador Gaylord Nelson proposava la creació de l’actual Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, fundada a finals de 1970 per pressió ciutadana. Aquell any va marcar un abans i un després en la manera d’entendre que la biosfera es comportava com ho fan les nostres mares, cuidant-nos, i que no es guanyava res contaminant-la.

Què es pot fer per cuidar la Mare Terra?

Han passat dècades des d’aquells esdeveniments, però ara la població conscienciada no són “només” vint milions d’estatunidencs. Bona part dels habitants del planeta són conscients de com les seves accions poden perjudicar el total. Que estem connectats a través d’una fina capa de vida anomenada biosfera, que cal respectar, cuidar i preservar per a les generacions futures.

Cuidar la Terra pot ser tan senzill com agafar l’autobús, utilitzar l’aigua de casa per calmar la set o instal·lar un tendal.

– Utilitzar el transport públic de masses.

L’impacte per càpita d’aquesta mobilitat és moltes vegades inferior a altres tipus de desplaçaments. També ajuda molt substituir els viatges amb cotxe per desplaçaments amb bicicleta o passejant, així com utilitzar el tren en comptes de l’avió quan sigui possible.

– Beure aigua de l’aixeta.

A Espanya, l’aigua de l’aixeta té una qualitat excel·lent gràcies a la depuració urbana. A més de ser més barata que l’aigua embotellada, l’aigua de l’aixeta no genera residus.

– Consumir productes locals.

Si consumim productes de proximitat al lloc on residim, evitem moltes emissions per transport. A Espanya, a més, aquest transport s’efectua principalment amb camions (més contaminants que el tren). Molts dels aliments que consumim recorren milers de quilòmetres abans d’arribar a taula.

– Instal·lar tendals i ventiladors als habitatges.

Després de l’ús del cotxe, la climatització de la llar és una de les despeses d’energia més importants que tenim les famílies. Per reduir aquest consum, especialment a l’estiu, s’aconsella instal·lar tendals a les façanes assolellades i ventiladors de sostre. Són barats, fàcils d’instal·lar i permeten reduir el consum elèctric de manera notable.

El Dia de la Mare Terra ens recorda la importància que tenen les petites accions diàries a l’hora de cuidar la biosfera.

]]>

El 22 d’abril se celebra el Dia de la Mare Terra. Aquell dia de 1970, prop de 20 milions d’estatunidencs van sortir al carrer per demanar la creació d’una agència mediambiental al seu país. Actualment, gairebé tots els països en tenen una i hi ha iniciatives internacionals que depenen d’organismes com l’ONU, com ara els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Unes metes que comprometen països de tot el món a posar en marxa mesures per afrontar desafiaments tan importants com el canvi climàtic o la pobresa.

Durant dècades, s’han aconseguit fites com la protecció de regions cada vegada més àmplies de sòl, la reducció d’emissions o l’augment del reciclatge. Tanmateix, la pressió sobre els ecosistemes amb prou feines s’ha reduït, i fins i tot ha augmentat en llocs com l’Amazones, el Mediterrani o l’Àrtic. El Dia Internacional de la Mare Terra ens recorda que encara tenim feina per fer.

Per què la Terra és “mare” de la humanitat?

A causa de la completa dependència de la natura i la sostenibilitat ambiental, moltes cultures han considerat que la Terra o la Natura era la seva “mare” al llarg de la història. Ja passava a la mitologia grega amb la deessa Gea, romanitzada segles després com a Gaia. També amb les divinitats Ñuke Mapu (en maputxe, ‘la Mare Terra’) i Pachamama (a la mitologia inca, ‘la Mare Natura’). La humanitat depenia, i depèn, del seu entorn.

La natura és la “cuidadora” dels rius, els arbres i els animals, entre els quals ens trobem. La Terra ens ho dona tot, de manera que no és estrany que es vinculés el concepte de ‘mare’ i de ‘natura’ en el passat. Tampoc a finals dels 70, quan Lovelock va proposar la hipòtesi de Gaia, que afirmava que la vida terrestre ajuda a mantenir la biosfera.

Biosfera és el terme actual per a aquesta mare global que ens ha cuidat des que hi vam aparèixer. Han passat unes quantes dècades i cada vegada sabem més sobre aquesta relació. La realitat és que no cuidem gaire la biosfera, i que Objectius de Desenvolupament Sostenible com “Acció sobre el clima”, “Vida submarina” i “Vida d’ecosistemes terrestres” encara han de rebre un bon impuls per tenir possibilitats de complir-se.

L’Overshoot Day i el Dia de la Mare Terra

La preocupació per la salut de la Mare Terra existeix des de fa força temps. El 1970, es va mesurar per primera vegada quin dia de l’any la humanitat acabaria amb els recursos renovables que la Terra era capaç de reposar en un any. Es va batejar Earth Overshoot Day o Dia de la Sobrecapacitat de la Terra. Va coincidir amb el 29 de desembre. Aquell any li vam deure dos dies al planeta, és a dir, a la nostra “mare”.

Per què és tan important el Dia de la Mare Terra?

L’any 2020 va ser, a causa de la COVID-19, un any de baix impacte ambiental. Tot i així, el 22 d’agost s’havien consumit tots els recursos renovables que podia reposar la Terra a nivell mundial. I, si tota la població del planeta tingués el consum d’Espanya, la data encara hauria sigut abans: el 27 de maig. S’està perdent biodiversitat a tot el planeta. I això que en depenem.

Per què és tan important el Dia de la Mare Terra?

Anys abans que el problema climàtic es manifestés de forma innegable, naixia el Dia de la Mare Terra als Estats Units. Era l’any 1968 i el Servei de Salut Pública dels EUA va organitzar el Simposi d’Ecologia Humana, en què es parlava de com el deteriorament ambiental perjudica la salut humana.

Un parell d’anys després, el senador Gaylord Nelson proposava la creació de l’actual Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, fundada a finals de 1970 per pressió ciutadana. Aquell any va marcar un abans i un després en la manera d’entendre que la biosfera es comportava com ho fan les nostres mares, cuidant-nos, i que no es guanyava res contaminant-la.

Què es pot fer per cuidar la Mare Terra?

Han passat dècades des d’aquells esdeveniments, però ara la població conscienciada no són “només” vint milions d’estatunidencs. Bona part dels habitants del planeta són conscients de com les seves accions poden perjudicar el total. Que estem connectats a través d’una fina capa de vida anomenada biosfera, que cal respectar, cuidar i preservar per a les generacions futures.

Cuidar la Terra pot ser tan senzill com agafar l’autobús, utilitzar l’aigua de casa per calmar la set o instal·lar un tendal.

– Utilitzar el transport públic de masses.

L’impacte per càpita d’aquesta mobilitat és moltes vegades inferior a altres tipus de desplaçaments. També ajuda molt substituir els viatges amb cotxe per desplaçaments amb bicicleta o passejant, així com utilitzar el tren en comptes de l’avió quan sigui possible.

– Beure aigua de l’aixeta.

A Espanya, l’aigua de l’aixeta té una qualitat excel·lent gràcies a la depuració urbana. A més de ser més barata que l’aigua embotellada, l’aigua de l’aixeta no genera residus.

– Consumir productes locals.

Si consumim productes de proximitat al lloc on residim, evitem moltes emissions per transport. A Espanya, a més, aquest transport s’efectua principalment amb camions (més contaminants que el tren). Molts dels aliments que consumim recorren milers de quilòmetres abans d’arribar a taula.

– Instal·lar tendals i ventiladors als habitatges.

Després de l’ús del cotxe, la climatització de la llar és una de les despeses d’energia més importants que tenim les famílies. Per reduir aquest consum, especialment a l’estiu, s’aconsella instal·lar tendals a les façanes assolellades i ventiladors de sostre. Són barats, fàcils d’instal·lar i permeten reduir el consum elèctric de manera notable.

El Dia de la Mare Terra ens recorda la importància que tenen les petites accions diàries a l’hora de cuidar la biosfera.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/per-que-es-tan-important-el-dia-de-la-mare-terra/feed/ 0