03 Juliol, 2019

L’impacte dels algoritmes en la vida quotidiana: el cas de l’NBA

El 2018, el bàsquet es va convertir en el segon esport més seguit als Estats Units, superant el beisbol i darrere del futbol americà. Aquest increment de popularitat, que va impulsar el bàsquet des de la tercera posició que havia mantingut durant més de deu anys, ve de l'entusiasme recent dels joves per la lliga universitària i, també, de la projecció del bàsquet a tot el món. A diferència del que passa amb el futbol americà, el bàsquet de l'NBA ha traspassat fronteres i cada vegada té més adeptes a Europa. Una part d'aquest èxit és conseqüència també de l'ús dels algoritmes per elaborar el calendari de les competicions de bàsquet als Estats Units. Les xifres d'audiència televisiva dels partits de bàsquet mostren una tendència a l'alça durant els últims tres anys, que va començar a materialitzar-se el 2017, encara que es tracta de xifres que encara són lluny de les que va assolir la Superbowl en aquest mateix any. El 2017, la March Madness de l'NCAA (National College Athletic Association), la competició més important de la lliga universitària, va arribar a sumar 97 milions d'espectadors. Pel que fa a la lliga professional, la final de l'NBA ─que va enfrontar els Golden State Warriors amb els Cleveland Cavaliers─ va assolir una audiència mitjana de 19,3 milions d'espectadors, una xifra gens menyspreable. Les altíssimes quotes d'audiència fan que els calendaris de temporada cada vegada siguin més importants, ja que han d'oferir la màxima rendibilitat als equips i facilitats als espectadors. Se suma, a més, un altre factor: la importància de l'audiència europea, que creix any rere any. Quins són els elements que es tenen en compte per confeccionar aquests calendaris? Quines són les variables considerades i com es quadra tot perquè l'èxit del bàsquet augmenti? La resposta a aquestes preguntes la trobarem en les matemàtiques.Confeccionar el calendari de partits és una tasca complicada. I és que, a diferència de les lligues europees, en què les trobades esportives es programen gairebé sempre durant el cap de setmana, en la lliga nord-americana cal tenir en compte moltes variables. El primer a identificar-les va ser Matt Winnick, vicepresident de l'NBA durant 30 anys i responsable de la configuració del calendari fins a la temporada 2015-2016. Per facilitar aquesta tasca, l'equip de Winnick va crear un algoritme informàtic, que tenia en compte els paràmetres següents: 1. Estadis disponibles: a diferència del que passa a Europa, als Estats Units els estadis no estan sempre disponibles. Es comparteixen entre diversos clubs i disciplines, per la qual cosa els equips han d'enviar els seus calendaris amb molta antelació. 2. Durada de la competició: la temporada nord-americana dura sis mesos, durant els quals cada equip ha de jugar 82 partits en total (sumen en conjunt 1.230 partits). Aquest nombre elevat d'enfrontaments es reparteix entre els que juga cada equip en la seva pròpia divisió (l'NBA reparteix els seus equips en sis divisions, tres en la conferència de la Costa Est i tres més en la Costa Oest) i els que juga contra equips de l'altra conferència. 3. Evitar el back-to-back, és a dir, jugar dos partits, un d'anada i l'altre de tornada, en dies seguits. Amb l'algoritme s'intenta reduir els back-to-back al màxim. 4. Tenir en compte l'audiència europea: els partits se solen jugar en dijous, divendres i diumenge. Els dels diumenges s'acostumen a jugar al migdia per fer-los compatibles amb l'horari europeu. 5. Respectar les preferències de cada equip: cada equip pot triar tres dates en què li interessaria jugar, però no pot decidir el rival. 6. Evitar jugar quatre partits en cinc dies: ha d'haver-hi un descans de tres dies entre partits. 7. Evitar que els partits coincideixin amb dates de celebracions importants o amb altres esdeveniments esportius, com la Superbowl, especialment les finals. El 2016, Tom Carelli i el seu equip van recollir el testimoni de Winnick, incorporant algunes novetats a l'algoritme respecte a l'usat en la temporada 2015-2016. Gràcies a aquests canvis, en la temporada 2018-2019 s'ha aconseguit la taxa més baixa de partits back-to-back de la història (14,4 respecte als 19,3 de 2015), i per primera vegada es respecta el temps de descans entre partits. El cas de l'NBA reflecteix que l'ús d'algoritmes pot contribuir a millorar situacions a priori complexes i s'està convertint en una pràctica que progressivament s'estén a altres sectors.

INNOVACIÓ
01 Juliol, 2019

El superordinador més ràpid d’Europa arriba finalment a Barcelona

La cadena televisiva HBO va estrenar el 2016 la famosa sèrie Westworld. La seva trama es desenvolupava en un parc temàtic ambientat en el vell oest nord-americà i poblat per androides, robots amb aspecte humà, que Anthony Hopkins controlava a través d'un superordinador situat en una sala vintage. Podria dir-se que aquesta sala i aquest superordinador ja existeixen a Barcelona, tot i que encara no s'han utilitzat (que se sàpiga) per controlar androides ni parcs temàtics. Una antiga capella situada al recinte de Torre Girona, a l'emblemàtic barri de Pedralbes, conté des de 2004 el supercomputador més potent d'Espanya: el MareNostrum.  Ara, la Comissió Europea ha seleccionat el Centre Nacional de Supercomputació (BSC) perquè posi en marxa un ordinador de nova generació: el MareNostrum V. Aquest nou superordinador arribarà a una potència en pic de 200 petaflops/s, cosa que equival a la realització de 200.000 bilions d'operacions per segon. Començarà a funcionar el 31 de desembre de 2020. El salt qualitatiu és enorme, 17 vegades superior a la potència del MareNostrum IV i 10.000 vegades més alta que el primer supercomputador que va ser a la ciutat. La versió anterior de MareNostrum, instal·lada el 2017, que va arribar a ser el segon ordinador més potent d'Europa i el tretzè del món en els seus primers temps, va assolir en el seu pic màxim els 13,7 petaflops/s (11.100 bilions d'operacions per segon). La Unió Europea aportarà inicialment cent milions d'euros per finançar la nova instal·lació, quantitat que servirà per mantenir la màquina activa durant els primers cinc anys. La resta de la inversió es dividirà entre el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (60%), la Universitat Politècnica de Catalunya (10%) i la Generalitat de Catalunya (30%). Els tres països que van donar suport a la candidatura espanyola, Croàcia, Turquia i Portugal, també faran la seva aportació econòmica. El projecte dels superordinadors europeus està gestionat per EuroHPC Joint Undertaking (EuroHPC-JU) a partir de l'acord a què van arribar els 28 estats membres i la Comissió Europea per cofinançar un full de ruta comú per impulsar la Computació d'Altes Prestacions (HPC).El nou superordinador podrà ser utilitzat per científics de tot Europa. Serà crucial la seva ajuda en la investigació sobre la intel·ligència artificial i sobre nous materials, però encara més en el desenvolupament de nous tractaments contra el càncer, ja que permet, entre altres funcions, seqüenciar el genoma per diferenciar les cèl·lules sanes de les tumorals. La màquina és vital per als investigadors que, per exemple, cerquen la vacuna contra el VIH, un virus en què intervenen moltes i diverses variables que serien impossibles de valorar sense comptar amb l'ajuda d'una instal·lació com la que es construirà a Barcelona.La previsió és que la generació següent de superordinadors, els anomenats «ordinadors exaescala», entri en funcionament l'any 2023. Tot indica que arribaran a la velocitat de càlcul d'1 exaflop (l'equivalent a 1.000 petaflops), cinc vegades més que el que s'instal·larà a Barcelona. La Xina va començar a desenvolupar aquesta tecnologia el 2017 creant el supercomputador Sunway TaihuLight, que va ser, durant dos anys consecutius, l'ordinador més ràpid del món en assolir una velocitat de 93 petaflops. La tecnologia amb què operarien aquests ordinadors podria arribar a superar la potència del processament neuronal humà, la qual cosa obriria la porta a un desenvolupament exponencial de la intel·ligència artificial, de manera que el món que ens presentava la sèrie de ficció Westworld podria ser més a prop del que creiem.

INNOVACIÓ
20 Juny, 2019

“La implantació de CIFRA en un centre educatiu és un exemple clar de transformació digital”

L'educació al centre de tot i la tecnologia al servei de la seva gestió. Així es podria definir la missió de CIFRA Educación, una empresa de programari de gestió de centres educatius amb més de quaranta mil usuaris a Espanya i amb presència a vuit comunitats autònomes. L'aplicació mòbil que proposen ofereix solucions integrals que faciliten la vida al professorat, l'alumnat, les famílies i el personal administratiu de les escoles del nostre país. Alejandro Trigos és el director d'aquesta empresa guanyadora del Premis EmprenedorXXI a Cantàbria, impulsat per CaixaBank a través de DayOne, la seva divisió especialitzada per a empreses de tecnologia, innovació i els seus inversors.   Com va sorgir la idea de crear un programari integral per a centres educatius? Anteriorment, nosaltres ens dedicàvem a desenvolupar solucions de programari per a un altre sector. En explicar el que fèiem a familiars i amics que treballen en educació, ens van demanar solucions similars per a la seva gestió diària. Va coincidir amb un moment en què buscàvem projectes nous, així que vam estudiar el mercat, la competència i la viabilitat del projecte. Vam decidir posar-nos-hi a treballar amb l'objectiu de convertir-nos en un dels principals proveïdors de programari de gestió per al sector educatiu. De quina manera l'ús del vostre programari pot ajudar el professorat i la direcció i administració d'un centre educatiu? CIFRA és una eina d'ús quotidià que ajuda principalment el personal del centre a optimitzar els seus recursos i a reduir els seus costos, no només de recursos materials, sinó també de recursos humans. A més, ofereix un servei de qualitat i transparència a les famílies, ja que disposen de tota la informació que necessiten sense necessitat d'utilitzar l'alumne com a intermediari. Quina és la principal innovació que aporta CIFRA respecte a altres solucions de programari per a la gestió educativa? L'ús de CIFRA agilitza la gestió del centre, ja que permet registres únics d'informació que posteriorment es poden compartir amb el personal del centre que els necessiti. Una altra de les característiques de CIFRA és que hem aconseguit eliminar el paper ─amb la reducció de costos que suposa per als nostres clients─, a més de contribuir a millorar la seva imatge pel servei que presten a les famílies a través de la nostra aplicació. Una altra cosa que també ens distingeix d'altres solucions és la disponibilitat d'una app que funciona amb notificacions push (alertes que genera el dispositiu i avisen l'usuari que ha rebut alguna nova comunicació per part del centre). La implantació de CIFRA en un centre educatiu és un exemple clar de transformació digital. Quines són les principals carències que heu detectat en la gestió de centres educatius pel que fa al departament d'administració? Ens ha cridat l'atenció l'excés de burocràcia i la ineficàcia amb què es resolen certes gestions als centres educatius. En aquest aspecte, queda un llarg camí per recórrer. Proposem una aplicació que permet que les famílies facin gestions amb els centres sense necessitat d'anar-hi presencialment i que disposin dels documents emesos pel centre a la nostra app. Per posar un exemple, avui ja no té sentit que un centre que emet rebuts a les famílies pels serveis que presta (menjador, transport escolar, matiners…) dediqui el temps d'un administratiu a imprimir-los i enviar-los per correu postal a les famílies. O que dediqui temps a la impressió dels butlletins de notes i al seu repartiment entre els tutors acadèmics perquè aquests els acabin lliurant als alumnes i, posteriorment, els alumnes els lliurin als seus pares. Tot aquest procés de publicació dels butlletins de notes es fa a través de CIFRA d'una forma molt senzilla i directament als pares. Quines eines proporciona CIFRA al personal del centre per superar aquestes carències? Entre les eines que ofereix CIFRA, podem destacar el Quadern digital del professor, a través del qual aquest pot fer diferents tasques, com ara controlar l'assistència dels alumnes, avaluar-los, programar exàmens o deures i comunicar resultats acadèmics o incidències que es puguin donar a l'aula. El professorat també disposa d'un mòdul de tutories, en què apareix tota la informació dels seus alumnes, un panell d'avaluació per a la direcció d'estudis i la direcció del centre i un mòdul d'administració o de gestió econòmica perquè la secretaria del centre pugui facturar a les famílies els diferents serveis que presta als alumnes (menjador, transport escolar, matiners, activitats extraescolars…). Com ha estat l'evolució del vostre programari? Comptem amb la col·laboració d'un comitè de professionals del sector de diferents perfils, que ens assessoren a l'hora de fer evolucionar el nostre programari. A més, els usuaris de CIFRA ens traslladen contínuament suggeriments de millora, que també hi anem incorporant. Quins beneficis ofereix a l'alumnat la vostra app? L'alumnat té a CIFRA tota la seva informació acadèmica. Entre algunes de les funcionalitats que tenen, destaquen la consulta dels seus horaris de classe, la programació d'exàmens o deures, la comunicació directa amb el seu tutor a través d'un servei de missatgeria o la disponibilitat de les seves qualificacions, tant durant el curs com al final de les avaluacions. Quines són les novetats principals que desenvolupeu actualment? Estem treballant en diversos projectes, entre els quals destaquen un servei de gestió integral del menjador i del transport escolar, el desenvolupament de passarel·les de pagament a través de l'aplicació o la integració d'aquesta amb aplicacions de tercers, com la GSuite de Google. En un futur molt pròxim, abordarem solucions per a la renovació de la matrícula en línia i de la botiga en línia. Quins consells donaríeu a un emprenedor? No és fàcil donar consells, ja que l'èxit de cada projecte depèn de diferents factors. Tanmateix, en termes generals, diria que cal ser conscient que els resultats no es veuen a curt termini i que la perseverança és fonamental per assolir l'èxit. Recomano mesurar cada decisió perquè, fins i tot així, sorgeixen imprevistos que poden posar en risc el projecte. L'anticipació i tenir plans de contingència permetran resoldre les dificultats que vagin sorgint. Què ha representat per a CIFRA Educación guanyar els Premis EmprenedorXXI? El Premi Emprenedor XXI és avui dia un dels guardons amb més prestigi al món de l'emprenedoria. Per a nosaltres, haver guanyat aquest premi suposa rebre el reconeixement al potencial del nostre projecte, a més de proporcionar-nos una gran visibilitat.

CORPORATIU