19 Març, 2020

Nens i pantalles: una visió didàctica del seu ús

L'evolució tecnològica és vertiginosa. Cada dos per tres apareix alguna novetat que, en molt poc temps, integrem en el nostre dia a dia. La qüestió és que la tecnologia s'incorpora a les nostres vides a tal velocitat, que ens veiem obligats a aprendre a utilitzar-la pràcticament sobre la marxa. Això és així perquè de seguida podem veure els seus avantatges. Tanmateix, els seus inconvenients no ens solen resultar tan evidents des del principi. Una cosa així és el que passa amb els nens i l'ús que en fan de les pantalles. Els nostres fills són pioners en un territori inexplorat: el dels dispositius portàtils, com els telèfons intel·ligents i les tauletes, als quals poden accedir en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Sí, nosaltres també vam créixer amb advertències sobre una excessiva exposició a la televisió o fins i tot, als videojocs. Tanmateix, la gran diferència amb els nostres fills consisteix en el fet que, un cop nosaltres sortíem de casa, s'acabaven la tele i la consola. Ells tenen a mà el nostre telèfon mòbil fins i tot quan estan al parc. Aquesta és la raó per la qual veiem els nens pràcticament a qualsevol lloc asseguts i quiets, mirant una pantalla. Lògicament, molts pares veuen els avantatges del fet que puguin accedir a aquests dispositius: s'entretenen fàcilment i entren en contacte amb la tecnologia de manera natural, una cosa que els ajudarà a l'hora d'aprendre a utilitzar-la. També es pregunten pels inconvenients. Com els afectarà l'ús de les pantalles? Què podem fer perquè convisquin amb uns aparells que estan per tot arreu? Científics de tot el món busquen respostes a aquestes preguntes. Una de les primeres conclusions que es pot extreure dels seus estudis sembla ser la següent: les pantalles no són bones o dolentes, és l'ús que en fem d'elles el que fa que puguin tenir conseqüències positives o negatives.Els primers estudis fiables sobre els efectes de l'ús de les pantalles en els nens llancen ja algunes advertències. Entre elles, una cosa que molts pares ja sospitaven: un major temps d'exposició a aquests dispositius té efectes negatius en el seu desenvolupament. Això inclou problemes amb l'atenció, la mobilitat, les habilitats interpersonals i, fins i tot, la parla. Això no significa que qualsevol exposició dels nens a les pantalles provoqui que triguin més a formar frases complexes o que tolerin pitjor la frustració. La paraula clau aquí és l'“excés”. La directora d'una de les últimes investigacions en aquest sentit, la psicòloga Mary Sherigan de la Universitat de Calgary, comparava les pantalles amb el menjar porqueria: en petites dosis no és tan dolent, però en excés té conseqüències. L'estudi de la Universitat de Calgary explica com el desenvolupament en els nens es desplega de manera ràpida durant els primers cinc anys de vida. És un moment crític per al seu desenvolupament. Llavors, aquest desenvolupament es pot veure llastat per l'ús de les pantalles. Si el nen està assegut veient vídeos en una tauleta, es perdrà grans oportunitats per practicar i dominar les seves habilitats interpersonals, motores i de comunicació. És a dir, mentre estigui atent a la pantalla, no s'estarà relacionant amb altres persones o corrent darrere d'una pilota. A més, estar exposats durant molt de temps a estímuls constants i potents com els que ofereixen molts dels continguts que veuen els nens, pot derivar en problemes d'atenció. El món no és tan divertit i ràpid com el que mostra la pantalla del mòbil. Per això, el nen s'avorrirà més fàcilment quan torni a la vida real, que trobarà lenta i monòtona. Llavors, una classe a l'escola es convertirà en una autèntica murga, per la qual cosa li costarà molt més concentrar-se. També el son dels nens és fonamental per al seu desenvolupament i l'ús de les pantalles pot entorpir-lo. Altres investigacions apunten que, per cada hora que passen utilitzant una tauleta, els nens petits dormen prop de 15 minuts menys, mentre que els de més edat es perden uns 26 minuts de son. En unes edats en què es necessita dormir entre 11 i 15 hores cada dia, cada minut de son compta.Ja sabem que un ús inadequat de les pantalles pot afectar el desenvolupament del nen. En un món en què les pantalles estan per tot arreu, com podem fer per conviure amb elles? L'OMS ja ha pres cartes en l'assumpte i ha fet una sèrie de recomanacions relacionades amb l'ús de les pantalles en nens menors de cinc anys. En resum, l'OMS recomana que els nens menors de dos anys no passin temps en activitats sedentàries davant les pantalles. És a dir, res de posar-li el mòbil al nadó perquè es distregui. Pel que fa als de dos, tres i quatre anys, aquest temps no ha d'excedir una hora i com menys, millor. Respecte del temps que han de passar fent alguna activitat física, els nadons de menys d'un any han d'estar físicament actius diverses vegades al dia de diferents formes, especialment mitjançant el joc interactiu a terra i com més, millor. Els nens d'un a quatre anys, per la seva part, han de passar almenys 180 minuts fent diversos tipus d'activitat física. En funció de l'edat, la necessitat d'hores de son varia i s'ha d'assegurar que es compleixen seguint les recomanacions. Es tracta de buscar un equilibri entre les activitats sedentàries, l'activitat física i el son. Pel que fa a la manera en què els nens han d'utilitzar les pantalles, com a norma general es recomana que sempre sigui de manera controlada. Això significa que els seus pares han d'assegurar-se que els continguts que veuen siguin de qualitat, siguin apropiats per a ells i, si és possible, que continguin elements interactius per evitar la passivitat. Per això, poden recórrer a la previsualització, controlar mentre els nens veuen els continguts i, fins i tot, utilitzar eines com el control parental. També es recomana que comparteixin part del temps davant la pantalla amb ells, per parlar sobre el que veuen i ampliar la informació si cal. En el cas dels nens més grans, convé establir límits raonables de temps i, fins i tot, horaris i zones on la tecnologia no es pugui utilitzar, com pot ser durant els àpats o una hora abans d'anar a dormir. Ajudar-los en el seu procés d'alfabetització digital s'ha de promoure com més aviat millor, ensenyant-los a ser crítics amb allò que veuen, a diferenciar entre publicitat i contingut, així com evitar conductes de risc. També ho és donar exemple: si veuen els seus pares pendents del mòbil a totes hores, difícilment entendran que ells hagin de complir certs límits sobre quan i com utilitzar-les. Els nens sempre estaran exposats a l'ús de les pantalles. Ensenyar-los a utilitzar-les correctament i ajudar-los a controlar la seva exposició pot ser molt beneficiós per al seu desenvolupament. És qüestió d'acompanyar-los també en aquest camí i aportar-los l'equilibri necessari. Com en qualsevol altre aspecte de la seva vida.

INNOVACIÓ
10 Març, 2020

Quan arribarà el 5G a Espanya?

Fa anys que en sentim parlar, i ha estat el protagonista de les dues últimes edicions del Mobile World Congress, però encara està fent els primers passos a Espanya. Ens referim a la cinquena generació de comunicacions sense fil, el 5G, que permetrà la navegació a una velocitat tan alta que l'ús dels dispositius mòbils serà totalment diferent. La seva implantació s'ha prolongat més de l'inicialment anunciat, bàsicament per les dificultats de les operadores de telecomunicacions d'assegurar-se el retorn de les inversions multimilionàries que exigeix, ja que és necessari multiplicar el nombre d'antenes de telefonia mòbil desplegades al territori. Les dades en 2G van permetre carregar les pàgines web relativament bàsiques de manera eficaç des de qualsevol telèfon mòbil. Després va aparèixer el 3G, que, entre altres coses, va contribuir a l'auge dels podcasts: la descàrrega de programes d'àudio per Internet va resoldre els problemes d'usabilitat associats amb la transferència d'MP3. Avui dia, el 4G/LTE fa que la velocitat de descàrrega del vídeo en el mòbil sigui tolerable i ens brinda els primers indicis del que arribarà: el consum massiu de la realitat augmentada i virtual, i la connexió de diferents dispositius, cosa que anomenem l'Internet of Things (IoT). El 5G és la cinquena generació de les tecnologies i estàndards de comunicació sense fil, un desenvolupament o evolució de l'actual 4G/LTE. L'estàndard oficial del 5G ja ha estat aprovat, i promet ser entre 10 i 20 vegades més ràpid que les actuals connexions mòbils. S'espera que la taxa de dades sigui de 10 a 100 vegades millor que les actuals xarxes 4G, 4g+ o LTE. La velocitat màxima que el 5G serà capaç d'oferir-nos estaria al voltant dels 10 Gbps, superior a la que avui ofereix la fibra òptica. Per fer-nos una idea, el 5G permetrà carregar vídeos en Ultra HD o models en 3D en pocs segons. També oferirà la possibilitat de tenir més dispositius connectats simultàniament, concretament fins a 100 dispositius a la vegada per cel·la o node en un metre quadrat. Es tracta d'un salt qualitatiu que vincularà les persones amb tot allò que les envolta. Un escenari per a aquesta característica seria, per exemple, el d'un estadi esportiu, on milers de persones podrien interactuar simultàniament amb qualsevol esdeveniment que es desenvolupi en viu a través dels seus telèfons mòbils. Finalment, un altre dels avantatges del 5G és que aconseguirà reduir el consum energètic en un 90%, cosa que permetrà més autonomia de les bateries amb la mateixa capacitat.Diversos projectes de la Unió Europea, com 5GCity, analitzen i promouen l'impacte social d'aquesta nova tecnologia. A més de millorar la connectivitat i permetre nous serveis, el 5G millorarà la qualitat de vida dels ciutadans, per exemple, permetent l'accés a una sanitat de primera qualitat, que possibilitarà intervencions quirúrgiques a distància minimitzant el risc. Les ciutats intel·ligents, d'altra banda, gestionaran de manera més eficient la circulació de vehicles o la recollida de residus, i impulsaran mesures pioneres amb relació als serveis socials o l'atenció a les persones. Una altra important aplicació del 5G concerneix la protecció de dades de l'usuari. L'augment de la capacitat de la xarxa permet multiplicar la potència dels nodes locals, de manera que no fa falta transportar-los a una xarxa general per fer autenticacions o altres operacions. Això limita la vulnerabilitat en el tractament de grans quantitats de dades.L'estàndard existeix, i tant les operadores com els fabricants de mòbils comencen a anunciar la seva implantació. Els primers mòbils a suportar-lo ja han estat presentats, i diverses operadores ja han posat en marxa les seves ofertes. Tenint en compte els anuncis de les operadores i la posada en marxa dels projectes ressenyats, sembla que el 2020, aquesta vegada sí, el 5G es desplegarà definitivament a Espanya, tot i que la consolidació encara pot trigar un temps. Estan preparats per gaudir de la navegació a la velocitat de creuer?

INNOVACIÓ
04 Març, 2020

Planificació fiscal: què és i com pot ajudar-te

La vida és un mar de plans. Des dels estudis que triem fins al pressupost que controlem cada mes, hi ha molts aspectes que poden planificar-se per treure'n el màxim rendiment possible. I els impostos, que acostumem a considerar-los com si fossin una cosa sobretot estàtica i inamovible, no en són una excepció. La planificació fiscal és un concepte força desconegut, malgrat que pot arribar a oferir un gran rendiment. Normalment associem el terme planificació amb els nostres ingressos, el nostre estalvi o fins i tot el nostre patrimoni, però molt poques vegades amb els tributs. És molt habitual preveure quants diners guanyarem i quants en gastarem per ajustar la nostra economia familiar i anticipar-nos a possibles problemes. Tanmateix, rarament tenim en compte com poden influir els impostos en les decisions que prenem. D'això justament s'encarrega la planificació fiscal: de conèixer a fons el nostre propi panorama tributari i d'optimitzar el seu impacte en la nostra economia. Com que tothom podem beneficiar-nos-en, paga la pena saber en què consisteix i algunes claus per treure'n el màxim rendiment. Carmen Jover, Màster en especialització tributària, professora de la UPF i formadora del Programa Aula de formació financera per a accionistes de CaixaBank, resumeix els principals aspectes que cal tenir en compte pel que fa a la fiscalitat personal en una nova entrega dels Aula Talks, una iniciativa de formació que, a través de conferències i xerrades breus, té per objectiu oferir continguts sobre economia i finances a càrrec de ponents de prestigi reconegut.La paraula «fiscal» acostuma a provocar cert recel quan s'aplica a tot allò que té a veure amb els impostos. Per això, a banda d'explicar en què consisteix la planificació fiscal, és interessant apuntar en què no consisteix. La planificació fiscal no té res a veure amb l'evasió fiscal. Són dos conceptes totalment diferents: el primer sempre actua dins del marc legal, mentre que el segon té com a objectiu evitar el pagament d'impostos i ho fa de manera il·lícita. Per la seva banda, la planificació fiscal consisteix a avaluar la influència que tenen els impostos que ens afecten sobre la nostra economia i com s'ha d'actuar d'acord amb aquest coneixement perquè el seu impacte sigui el mínim possible. Tot això, dins la legalitat vigent. Es tracta, bàsicament, d'analitzar quins ingressos o béns tenim, quines despeses i decidir quines accions poden ajudar-nos a optimitzar la càrrega fiscal que hi està associada, tant a curt termini com a llarg termini.Per aconseguir reduir l'impacte dels impostos, es fan servir diverses eines que s'engloben al voltant de tres grans objectius: l'ajornament en el pagament dels tributs, l'estalvi fiscal i la gestió del risc. El primer de tots ens ajuda a fer els pagaments en el moment que més ens convingui. Es tracta de la lògica que existeix al darrere de certs productes com ara els plans de pensions i els fons d'inversió: ens permeten ajornar el pagament de tributs fins a la jubilació o fins a reemborsar-nos-en els guanys, respectivament. Si, a més a més, el tipus marginal de l'IRPF que ens afecta en el moment de rescatar un pla de pensions és inferior al que hauríem d'haver afrontat durant aquests anys, haurem aconseguit un estalvi fiscal. Un avantatge que també s'obté amb els fons d'inversió, la tributació dels quals pot —entre altres avantatges— reduir la quantitat que cal pagar per l'Impost sobre el Patrimoni. Quant a la gestió del risc fiscal, es tracta d'un concepte que es refereix sobretot a la possibilitat de fer modificacions en les normes tributàries i fins i tot en les diverses interpretacions de la llei que puguin sorgir per part de les autoritats tributàries i dels tribunals. És important tenir-ho en compte, a més de valorar amb un expert les possibles conseqüències que puguin derivar-se de la nostra planificació fiscal.Si coneixem a fons els impostos que ens afecten i els planifiquem per endavant, podrem aconseguir un estalvi important. Bàsicament, a les persones físiques residents a Espanya ens afecten tres impostos —el de la Renda o IRPF, l'Impost sobre el Patrimoni i el de Successions i Donacions—, encara que en poden ser molts més, depenent de les circumstàncies de cadascun d'ells. Gairebé tots els tributs es poden planificar i les accions que decidim dur a terme poden afectar-ne un o diversos. Aquesta és una de les bases d'una bona planificació fiscal: cal tenir en compte tots els impostos que ens afecten i no observar-los com si fossin compartiments estancs. Aquest fet és imprescindible per accedir als beneficis d'aquesta pràctica. Es tracta de precaucions que s'han de tenir en compte, com ara en el moment de plantejar-se una donació en vida. Aquesta modalitat, afectada per l'Impost de Successions i Donacions, presenta fortes bonificacions fiscals en algunes comunitats autònomes. Per això, moltes persones opten per aquesta figura per tal d'ajudar els seus descendents quan ho necessiten. Això sí, amb alguns matisos. Per exemple, si el que es dona és un bé immoble, el donant ha de tributar pel guany patrimonial en el seu IRPF de l'any següent, llevat d'alguna excepció. Això no és res més que la diferència entre el valor de l'adquisició de l'immoble i el valor que té en el moment en què es dona. Sobretot si l'immoble es va adquirir fa temps, aquesta diferència pot suposar un perjudici important en la declaració de la renda de l'exercici següent que convé preveure. També cal tenir en compte els territoris que afecten cada impost. Mentre que en les herències l'Impost de Successions i Donacions es liquida a la comunitat autònoma on resideix el mort, en les donacions en vida es fa en la del donatari, excepte en el cas dels immobles (que tributen allà on es troben). En aquests casos, convé tenir en compte les bonificacions i deduccions de cada territori per prendre les decisions més adequades. La constància en la planificació per optimitzar al màxim el pagament d'impostos, maximitzar les deduccions a les quals tinguem dret, i també disposar d'informació exhaustiva i actualitzada sobre l'actualitat fiscal, són unes altres bones pràctiques que ens ajudaran amb la nostra planificació fiscal. L'anticipació també és una altra clau. En el cas dels impostos anuals, com ara l'IRPF o el de Patrimoni, el millor és estudiar amb antelació cada exercici i decidir les accions oportunes, i no esperar al final de l'exercici per intentar fer correccions de manera precipitada. En definitiva, el més intel·ligent de tot sempre és planificar. També amb els impostos.

CORPORATIU
21 Febrer, 2020

Nous Paradigmes: del canvi climàtic a la revolució digital

Enric Fernández, economista en cap de CaixaBank, presenta la nova publicació de CaixaBank Research i desglossa els cinc grans desafiaments a què s’enfronta l’economia el 2020: els baixos tipus d’interès, la polarització política, el canvi climàtic, la revolució tecnològica i la desigualtat.Nous Paradigmes neix amb la vocació de contribuir al debat sobre les grans tendències de fons que estan afectant l’economia, i sobre les seves conseqüències. Amb aquest objectiu hem seleccionat, i posat al dia quan ha calgut, els millors articles dels dossiers que hem dedicat a aquestes qüestions i publicat a l’Informe Mensual de CaixaBank Research durant l’any passat. Desafortunadament, per restriccions d’espai i perquè hi ha més temes rellevants que mesos en un any, algunes qüestions de rellevància s’han quedat fora d’aquest volum. En tot cas, encara que no hi són totes les que són, estem segurs que són totes les que hi són. El primer bloc d’articles, que d’alguna manera emmarca la resta, està dedicat a les perspectives econòmiques per al 2020. Després d’un 2019 decebedor per a l’economia global, les expectatives per a l’any que acabem de començar són modestes, encara que estan lluny dels escenaris més infaustos que, fa pocs mesos, invocaven exageradament el risc d’una recessió mundial. El 2019 va acabar amb senyals d’estabilització en moltes parts del món, i fins i tot de certa recuperació en altres, particularment als països emergents, i esperem que aquesta tendència es confirmi durant l’any. En bona mesura, això dependrà de com evolucionin els grans focus d’incertesa, com ara la pugna entre els EUA i la Xina, la futura relació entre el Regne Unit i la Unió Europea o l’impacte econòmic del coronavirus, però també de l’encert de les polítiques econòmiques i, en general, de diferents institucions –governs, bancs centrals, empreses, organitzacions socials, etc.– per fer front als grans desafiaments del moment actual.En aquesta primera edició de Nous Paradigmes ens centrem en alguns d’aquests desafiaments; en concret, cinc: - la gestió d’un entorn de tipus d’interès molt baixos, que, a l’eurozona, per exemple, semblen haver esgotat el marge d’actuació de la política monetària; - la polarització política, un fenomen que deteriora la cohesió social i que alimenta un populisme que ofereix receptes senzilles, que importa que siguin errònies, davant de problemes complexos; - el canvi climàtic, una amenaça que posa a prova el multilateralisme alhora que ofereix a la Unió Europea la possibilitat de liderar, políticament i tecnològicament, un àmbit que marcarà aquest segle; - el canvi tecnològic, que ens ha portat una revolució de les dades que posa el focus sobre qüestions lligades a la privacitat i al creixent domini de les grans plataformes; - i, finalment, la desigualtat o el risc que els canvis que vivim deixin enrere una part considerable de la societat. La idea inicial de Nous Paradigmes sorgeix dels comentaris dels lectors del nostre Informe Mensual. Molts ens havien suggerit recopilar els dossiers dedicats als grans temes del moment en un mateix lloc. Així ho havíem fet al nostre web, www.caixabankresearch.com, i ho fem ara també amb aquesta publicació. Ens agrada que ens llegeixin i també rebre comentaris i suggeriments. Esperem que aquesta publicació serveixi perquè ens llegeixin encara més i perquè ens segueixin dient què pensen del nostre treball. Moltes gràcies per fer-ho. Enric Fernández economista en cap de CaixaBank

CORPORATIU