04 Juny, 2019

La sostenibilitat afegeix una visió a llarg termini en l’exercici de l’RSC

Fa ja força anys que la sostenibilitat s'ha convertit en una de les preocupacions principals a l'àmbit global, i com a tal, apareix esmentada sovint en multitud d'informes, directrius i plans estratègics en sectors i indústries de tot tipus. Per exemple, als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU.   En l'àmbit empresarial, organitzacions i directius també estan cada dia més convençuts que la creació sostenible de valor no pot aconseguir-se únicament mitjançant la maximització dels beneficis a curt termini, sinó que exigeix una cultura corporativa responsable i orientada al llarg termini.   El concepte de sostenibilitat procedeix de l'àmbit mediambiental, i neix de la necessitat de trobar una nova manera de relacionar-nos amb el nostre hàbitat natural. Però el concepte planteja també un repte més ampli que és específic de l'àmbit empresarial. En molts casos, la qüestió de la sostenibilitat no apareix lligada directament a l'ús intensiu d'uns recursos naturals —boscos, reserves de petroli o de gas, etc.—, sinó més aviat al deteriorament de determinades condicions o ecosistemes, sense els quals bona part de la nostra forma de vida actual seria impracticable.   És en aquest context on apareixen esbossades les primeres definicions de sostenibilitat, que, a grans trets, podria definir-se com la capacitat de fer ús dels recursos disponibles per satisfer les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats.   A poc a poc, aquesta noció de sostenibilitat ha anat extrapolant-se a altres entorns, com és el cas de l'empresa. És obvi que qualsevol indústria o empresa produeix un impacte sobre el seu entorn més pròxim. Però no únicament sobre el mediambiental, sinó sobre tots aquells entorns en què opera.   Així mateix, totes les organitzacions utilitzen una sèrie de recursos, no ja únicament de tipus natural, sinó econòmics, humans, socials, etc. Tant per l'impacte que es pugui tenir sobre l'entorn més immediat, com per l'ús que es faci dels recursos necessaris per desenvolupar una activitat, és possible parlar d'una sostenibilitat de l'activitat empresarial.   I tal com succeeix amb el medi ambient, ni els recursos que utilitza l'empresa són il·limitats, ni l'entorn en què opera pot absorbir tot l'impacte de la seva activitat. Per això la sostenibilitat empresarial forma part de la responsabilitat social d'una organització i s'ha de traduir en una visió directiva i en un pla estratègic específics.   El concepte de sostenibilitat guarda, per tant, una relació estreta amb el de responsabilitat social corporativa. Tots dos remarquen la importància de valorar l'impacte que l'activitat pròpia té sobre els diferents grups d'interès, però la sostenibilitat afegeix alguns matisos importants a la definició de l'RSC: agrega una visió a llarg termini  en l'exercici d'aquesta responsabilitat, i assenyala una sèrie d'àmbits especialment rellevants de cara a aconseguir aquesta sostenibilitat durant el temps.L'últim Quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de l'IESE, titulat precisament «Sostenibilitat i RSC», intenta aclarir amb detall la relació entre la sostenibilitat i l'RSC, i examina quins àmbits específics de l'activitat empresarial tenen una rellevància especial per aconseguir una gestió i direcció sostenibles en qualsevol organització.   Per fer-ho, el Quadern es divideix en quatre apartats. El primer aborda l'origen i el desenvolupament històrics del concepte de sostenibilitat, així com la seva relació posterior amb l'RSC. En el segon apartat s'analitza amb més detall la sostenibilitat relativa a l'àmbit empresarial, i s'identifiquen els contexts en què aquesta té una pertinència especial.El tercer examina com pot plasmar-se a l'interior d'una empresa una forma de direcció i govern sostenibles. Finalment, en l'últim apartat del Quadern s'ha volgut afegir una sèrie de recursos disponibles per avaluar les polítiques de sostenibilitat d'una organització, diferents documents i mesuradors que tenen com a objectiu ajudar les empreses a fer mesuraments amb més eficàcia i donar a conèixer els seus esforços en la matèria.

CORPORATIU
24 Maig, 2019

Biohacking: ciència o màgia?

Quan ja ens havíem acostumat als wearables, és a dir, a portar dispositius tecnològics sobre el cos, la ciència ja ha fet un pas més enllà amb la seva versió més avantguardista i transgressora: el biohacking. El seu objectiu seria el mateix: ampliar les capacitats, tant físiques com mentals, de l'ésser humà. La diferència és que, amb el biohacking, la forma de millorar el cos humà seria portar el dispositiu no de forma externa com en el cas dels wearables, sinó internament. Ens convertirem tots en cíborgs com Neil Harbisson, considerat el primer cíborg del món? Hi ha divisió d'opinions: mentre alguns ho veuen com un pas excessiu, uns altres no només parlen ja de transhumanisme, sinó que el presenten com l'únic futur possible. En realitat, el biohacking, terme que òbviament prové de la combinació de biologia i hacking, és un concepte ampli que pot utilitzar-se per referir-se a activitats força variades. Esmentat per primera vegada en un article del Washington Post de gener de 1988, «Playing God in Your Basement», el biohacking se sol dividir avui dia en tres grans categories: la nutrigenòmica (o genòmica nutricional), la biologia DIY (DIY de do it yourself, també coneguda com a biologia de garatge) i, finalment, el biohacking grinder.La nutrigenòmica consisteix en la manipulació de l'activitat del nostre cos a través de l'alimentació, el son, l'exercici físic o la gestió de l'estrès. Sent la versió més light del biohacking, la nutrigenòmica es basa en la idea que els nostres cossos estan en una transformació constant, i pretén utilitzar aquests canvis per viure millor, a través de l'alimentació, el son, les activitats físiques o altres estímuls que alteren les funcions del cos humà.La DIYbio, biologia do it yourself o biologia de garatge, moviment sorgit a principis del segle XXI, és una subcategoria del biohacking que pretén crear una versió accessible de la biologia, mitjançant solucions tecnològiques de baix cost que un mateix pot dur a terme a casa seva – o al garatge – i que sol moure's fora de les universitats, empreses de biotecnologia i altres entorns convencionals de la biologia. Amb ardents defensors i ferris detractors, els practicants de la biologia DIY no solen tenir formació acadèmica, sinó que la practiquen pel seu compte i risc, amb l'únic suport de la seva pròpia comunitat.Finalment, el biohacking grinder seria l'últim pas: els seus defensors aposten directament pels implants tecnològics o la manipulació química del cos per ampliar les capacitats de l'ésser humà. Els transhumanistes no només defensen els implants per millorar l'«experiència humana», sinó que asseguren que aquests milloraran el nostre coeficient intel·lectual, ens faran més forts físicament, i fins i tot podrien detenir o revertir l'envelliment. Estem parlant de ciència o de màgia? El debat està servit. Per cert, què pensarà el cíborg Neil Harbisson de tot això?

INNOVACIÓ
23 Maig, 2019

“No es pot regentar un negoci que no tingui la sostenibilitat entre les seves prioritats; no és un tema de consciència ecològica, sinó econòmica.”

“Jon Asín, gerent de BeePlanet Factory, l'empresa que dona una segona vida a les bateries i guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a Navarra”“Nosaltres volem millorar el business case del cotxe elèctric, i per fer-ho revalorem el que abans era un residu enfocant-lo com una oportunitat de negoci rendible”Hi ha més de cinc milions de cotxes elèctrics circulant pel món. Es preveu que aquesta xifra augmenti fins als trenta milions el 2030. Aquestes dades plantegen tot un repte pel que fa a sostenibilitat, ja que, ara per ara, no està clar què passarà amb totes les bateries d'aquests vehicles quan acabin la seva vida útil. Amb la mirada posada en el futur pròxim, els enginyers de BeePlanet plantegen una solució a aquest problema: la reutilització de les bateries. Es tracta d'una empresa precursora en el camp de l'economia circular i és una de les guanyadores dels Premis EmprenedorXXI a Navarra. El seu gerent és Jon Asín. Per què el nom de BeePlanet? BeePlanet és un nom amb doble significat, ja que, per una banda, és una declaració d'intencions de compromís amb el planeta -“Be Planet”- i, per l'altra, és un homenatge a una petita criatura -“Bee” (abella)- que representa com cap altra els conceptes d'emmagatzematge d'energia i d'economia circular. Què és el que us va dur a interessar-vos per donar una segona vida a les bateries dels vehicles i a fundar l'empresa? BeePlanet és el projecte comú de tres enginyers que vam entendre que calia afrontar el repte de la sostenibilitat en el transport des d'una perspectiva diferent: el final de la vida de les bateries. La nostra experiència compartida en tres sectors diversos ─la mobilitat elèctrica, l'automoció i la logística─ ens va fer conscients de l'electrificació imminent del transport i de la societat, i per això vam decidir apostar per la creació d'aquest projecte. Vam detectar aquesta necessitat quan vam constatar que el final de la vida útil de les bateries és avui un dels grans reptes de la mobilitat elèctrica. Nosaltres volem millorar el business case del cotxe elèctric, i per fer-ho revalorem el que abans era un residu enfocant-lo com una oportunitat de negoci rendible. Quina és la vida mitjana d'una bateria en un vehicle? La vida mitjana d'una bateria en un vehicle depèn, en gran mesura, de les condicions en què s'hagi fet servir: nombre de cicles i la seva profunditat, rang de temperatures en què opera, etc. Tenint en compte aquests factors, els fabricants estimen que la vida mitjana d'una bateria al vehicle serà d'almenys set anys, o de 150.000 km. Quant dura i com és la seva segona vida? La durada d'una bateria en la seva segona vida oscil·la entre els cinc i els deu anys, segons les condicions en què operi i en què ja hagi funcionat anteriorment. Les bateries pateixen un deteriorament per edat, però principalment per ciclatge, per la qual cosa la seva durada depèn també del nombre de cicles i la seva profunditat. La segona vida d'una bateria no és més que partir del 80% de vida útil i arribar a un 50% d'aquest 20% restant abans de reciclar-la. Actualment estem desenvolupant la tecnologia necessària per aconseguir aprofitar la seva energia al màxim. Heu desenvolupat petites bateries d'ús domèstic de 4,5 kWh. Quines aplicacions tenen aquestes bateries? Una bateria de 4,5 kWh pot emmagatzemar l'energia necessària per cobrir els pics de demanda d'un habitatge unifamiliar proveït de panells fotovoltaics, per exemple. El següent pas serà desenvolupar una solució modular que permeti un emmagatzematge més gran (des de 30 kWh a 1 MWh) per a aplicacions industrials o, fins i tot, per a plantes de generació renovable. Penseu que la demanda del mercat per a la reutilització de les bateries pot augmentar aquests pròxims anys? El mercat de la reutilització de bateries augmentarà de manera exponencial de la mateixa manera que el de la mobilitat elèctrica, però amb uns cinc anys de desfasament. Esperem una gran pujada en volum a partir de l'any 2023.¿Qué beneficios tiene para el medioambiente la reutilización de las baterías? La reutilización en una primera instancia y el reciclado posterior de los residuos no aprovechables para su extracción de las materias primas son fundamentos de la economía circular. El modelo económico que ha imperado hasta nuestros días, basado en un proceso lineal de extracción, uso y desecho no es sostenible medioambientalmente. Una extracción cada vez mayor de recursos materiales, ─y en el caso concreto de los productos energéticos, con una eficiencia cada vez menor─, no es tampoco eficaz. Este modelo se basa en un crecimiento ilimitado a partir de unos recursos limitados, lo que no es viable a medio plazo. ¿Qué es la economía circular y cómo y por qué es favorable para vuestra empresa? La economía circular tiene como objetivo la producción de bienes y servicios al tiempo que reduce el consumo y el desperdicio de materias primas, agua y fuentes de energía. Esto se puede conseguir de maneras diferentes: con desarrollos más duraderos, un mejor mantenimiento o con un diseño inicial del producto que prevea una segunda vida. La Unión Europea, a través de sus grupos de trabajo o a través de la Alianza Europea de Baterías, ha definido como uno de los ejes vertebradores de sus políticas la economía circular. La eficiencia, reducción de desechos y reutilización de los mismos, alargando su vida útil ─y con ello su rentabilidad─, son conceptos que van a aplicarse en muchos ámbitos de la industria europea. Nosotros hemos querido adelantarnos previendo el problema que va a surgir con las baterías de los vehículos eléctricos, pero es una situación que será extensiva a otros sectores de igual manera. ¿Qué importancia pensáis que tiene la sostenibilidad en el mundo empresarial actualmente? Hoy en día no se puede regentar un negocio que no tenga en cuenta entre sus prioridades la sostenibilidad. Ya no es sólo un tema de conciencia ecológica sino económica. Desde el poder político se ha trazado una estrategia para descarbonizar progresivamente la economía y optimizar el uso de recursos. Todos aquellos modelos de negocio que no se adapten van a ver mermada su rentabilidad debido a posibles penalizaciones e impuestos. Además, la población está cada vez más concienciada con la sostenibilidad y demanda soluciones y productos en esta línea, haciendo virar incluso los modelos de negocio en su conjunto ¿Qué consejo le darías a un joven que quiera emprender un negocio relacionado con las energías renovables y la economía circular? Mi consejo sería que se lance a por ello, porque realmente este mercado va a tener un crecimiento exponencial y hacen falta muchas más iniciativas como la nuestra. El reto medioambiental y de escasez de recursos que afrontamos como civilización es de una dimensión no conocida hasta ahora. Es primordial que cada vez haya más empresas que se sumen a esta carrera por la sostenibilidad y la economía circular. Independientemente de quienes sean los ganadores de esta carrera, lo verdaderamente importante es que la transformación de la economía suceda lo más rápidamente posible.   ¿Qué ha significado para BeePlanet ser uno de los ganadores de los Premios EmprendedorXXI? Recibir el premio EmprendedorXXI fue inicialmente una gran ilusión para todo el equipo, porque es el reconocimiento al trabajo colectivo que hemos desarrollado en BeePlanet desde su fundación. Trascurridos unos días, y tras la difusión de este en diversos medios y redes sociales, fue cuando realmente constatamos la gran repercusión del galardón y el prestigio que otorga a los proyectos premiados. El reconocimiento que hemos conseguido gracias al premio EmprendedorXXI nos ha permitido generar una disposición muy favorable para colaborar con otros agentes e inversores.

CORPORATIU