bàsquet

03 Juliol, 2019

L’impacte dels algoritmes en la vida quotidiana: el cas de l’NBA

El 2018, el bàsquet es va convertir en el segon esport més seguit als Estats Units, superant el beisbol i darrere del futbol americà. Aquest increment de popularitat, que va impulsar el bàsquet des de la tercera posició que havia mantingut durant més de deu anys, ve de l'entusiasme recent dels joves per la lliga universitària i, també, de la projecció del bàsquet a tot el món. A diferència del que passa amb el futbol americà, el bàsquet de l'NBA ha traspassat fronteres i cada vegada té més adeptes a Europa. Una part d'aquest èxit és conseqüència també de l'ús dels algoritmes per elaborar el calendari de les competicions de bàsquet als Estats Units. Les xifres d'audiència televisiva dels partits de bàsquet mostren una tendència a l'alça durant els últims tres anys, que va començar a materialitzar-se el 2017, encara que es tracta de xifres que encara són lluny de les que va assolir la Superbowl en aquest mateix any. El 2017, la March Madness de l'NCAA (National College Athletic Association), la competició més important de la lliga universitària, va arribar a sumar 97 milions d'espectadors. Pel que fa a la lliga professional, la final de l'NBA ─que va enfrontar els Golden State Warriors amb els Cleveland Cavaliers─ va assolir una audiència mitjana de 19,3 milions d'espectadors, una xifra gens menyspreable. Les altíssimes quotes d'audiència fan que els calendaris de temporada cada vegada siguin més importants, ja que han d'oferir la màxima rendibilitat als equips i facilitats als espectadors. Se suma, a més, un altre factor: la importància de l'audiència europea, que creix any rere any. Quins són els elements que es tenen en compte per confeccionar aquests calendaris? Quines són les variables considerades i com es quadra tot perquè l'èxit del bàsquet augmenti? La resposta a aquestes preguntes la trobarem en les matemàtiques.Confeccionar el calendari de partits és una tasca complicada. I és que, a diferència de les lligues europees, en què les trobades esportives es programen gairebé sempre durant el cap de setmana, en la lliga nord-americana cal tenir en compte moltes variables. El primer a identificar-les va ser Matt Winnick, vicepresident de l'NBA durant 30 anys i responsable de la configuració del calendari fins a la temporada 2015-2016. Per facilitar aquesta tasca, l'equip de Winnick va crear un algoritme informàtic, que tenia en compte els paràmetres següents: 1. Estadis disponibles: a diferència del que passa a Europa, als Estats Units els estadis no estan sempre disponibles. Es comparteixen entre diversos clubs i disciplines, per la qual cosa els equips han d'enviar els seus calendaris amb molta antelació. 2. Durada de la competició: la temporada nord-americana dura sis mesos, durant els quals cada equip ha de jugar 82 partits en total (sumen en conjunt 1.230 partits). Aquest nombre elevat d'enfrontaments es reparteix entre els que juga cada equip en la seva pròpia divisió (l'NBA reparteix els seus equips en sis divisions, tres en la conferència de la Costa Est i tres més en la Costa Oest) i els que juga contra equips de l'altra conferència. 3. Evitar el back-to-back, és a dir, jugar dos partits, un d'anada i l'altre de tornada, en dies seguits. Amb l'algoritme s'intenta reduir els back-to-back al màxim. 4. Tenir en compte l'audiència europea: els partits se solen jugar en dijous, divendres i diumenge. Els dels diumenges s'acostumen a jugar al migdia per fer-los compatibles amb l'horari europeu. 5. Respectar les preferències de cada equip: cada equip pot triar tres dates en què li interessaria jugar, però no pot decidir el rival. 6. Evitar jugar quatre partits en cinc dies: ha d'haver-hi un descans de tres dies entre partits. 7. Evitar que els partits coincideixin amb dates de celebracions importants o amb altres esdeveniments esportius, com la Superbowl, especialment les finals. El 2016, Tom Carelli i el seu equip van recollir el testimoni de Winnick, incorporant algunes novetats a l'algoritme respecte a l'usat en la temporada 2015-2016. Gràcies a aquests canvis, en la temporada 2018-2019 s'ha aconseguit la taxa més baixa de partits back-to-back de la història (14,4 respecte als 19,3 de 2015), i per primera vegada es respecta el temps de descans entre partits. El cas de l'NBA reflecteix que l'ús d'algoritmes pot contribuir a millorar situacions a priori complexes i s'està convertint en una pràctica que progressivament s'estén a altres sectors.

INNOVACIÓ
15 Febrer, 2019

Kirolbet Baskonia: l’Aker vol celebrar victòries a Madrid

Aquest equip té una mascota, un moltó que es diu Aker, que fa més de set anys que no celebra un títol. Es tracta d'un dels clubs més importants des que es va fundar el 1959 L'esport ho inclou gairebé tot. Podem parlar de competència, esportivitat, ambició i la necessitat d'aspirar a tot i aconseguir títols. Però no hem d'obviar que també s'hi barregen sentiments, unitat i companyonia. Els jugadors i la graderia marquen la continuïtat d'un equip i les seves aspiracions simplement esportives. Aquí és on intervé una altra figura, la de la mascota. Una icona de significat especial en els clubs de bàsquet. És un més, una figura irreemplaçable que acompanya cada èxit i també cada fracàs. En el cas del Baskonia parlem d'un moltó que es diu Aker. La seva figura ha pres una rellevància més important des de l'any 2014, moment en què es va incorporar a l'escut del club. Precisament, va ser durant aquell any que la mascota es va convertir, gairebé sense voler, en una pacificadora que va posar ordre en una batussa que va tenir lloc a Milà. LA MASCOTA DEL BASKONIA ES VA FER ESPECIALMENT POPULAR L'ANY 2014 PER ACTUAR DE ‘PACIFICADORA’ EN UNA BATUSSA A MILÀ El 2016 la mascota va viure el seu relleu generacional, després de fer una esmaixada i sortir coixejant del pavelló; després d'aquella acció va agafar el testimoni un nou Aker que va trigar a guanyar-se l'afició de la mateixa manera. (més…)

CORPORATIU
14 Febrer, 2019

Tots van darrere de la Copa del Rei!

Reial Madrid, Barça Lassa, Unicaja, Divina Seguros Joventut, Iberostar Tenerife, Movistar Estudiantes, Kirolbet Baskonia i València Basket disputen l’edició de la Copa de S.M. El Rei a Madrid amb l’ambició d’emportar-se el trofeu a casa. El 2019 ofereix grans cites esportives, la majoria d’una exigència irrebatible que obliga diferents clubs a lliurar-se al màxim per veure complerts els seus objectius de cada temporada. La Copa del Rei de Bàsquet és sempre un focus més d’interès per entendre la competitivitat i el que suggereix realment l’esport de la cistella. Podríem dir que es tracta d’un dels campionats més importants d’àmbit nacional que, en aquesta ocasió, comptarà amb un escenari d’especial importància com el WiZink Center de Madrid, la casa d’alguns equips participants com el Reial Madrid o el Movistar Estudiantes. Una graderia que s’omplirà durant tota la setmana per emparar diferents equips procedents de nombrosos racons d’Espanya. REIAL MADRID, BARÇA LASSA, JOVENTUT I KIROLBET BASKONIA SÓN ELS EQUIPS AMB MÉS COPES DEL REI. ELS SEGUEIX DE PROP MOVISTAR ESTUDIANTES. TOTS ESTAN PRESENTS EN AQUESTA 83a EDICIÓ QUE ES DISPUTA A MADRID Si entenem la Copa com el torneig del «ko» és important assimilar que només els més aguerrits i valents seran els que aspirin a aquest trofeu. Per a l’ocasió podem assenyalar alguns equips com el Reial Madrid, el Barça Lassa, el Joventut o el Kirolbet Baskonia com els equips que més títols han aixecat en aquesta modalitat. Els blancs són els autèntics reis d’aquest campionat amb 27 títols i 47 finals disputades, seguits pel Barça amb 24 títols i 35 finals, el Joventut de Badalona amb vuit guardons i 24 finals o el Baskonia amb sis i nou finals competides. Movistar Estudiantes, que s’ha classificat com a amfitrió d’aquesta 83a edició de Copa, ha guanyat tres títols i set finals. Des de 2011 no es disputava la Copa a la ciutat de Madrid, cosa que tant el Reial Madrid com el Movistar Estudiantes tenen molt present en les seves aspiracions d’aconseguir el títol coper. DURANT LA HISTÒRIA, LA COPA HA QUEDAT MARCADA PER GRANS JUGADORS COM EDUARDO KUCHARSKI, CLIFFORD LUYK I EPI. ARA ELS TOCA ALS LLULL, HUERTAS I RIBAS, ENTRE ALTRES No hem d’obviar que guanyar la Copa del Rei és proclamar-se Campió d’Espanya, un lloc en la història que té com a origen l’any 1933 i que ha comptat, durant cada dècada, amb jugadors emblemàtics en aquest torneig com Eduardo Kucharski, el primer gran jugador estrella del bàsquet nacional i, per tant, de la Copa. Mentre que els dos jugadors que més Copes del Rei han guanyat són Clifford Luyk amb el Reial Madrid i Juan Antonio San Epifanio, Epi, al costat del FC Barcelona. Noms que per a l’ocasió queden rellevats al de grans estrelles com Sergi Llull, Marcelinho Huertas o Pau Ribas, per citar-ne només alguns que es trobaran en el WiZink Center de Madrid durant aquesta setmana. Si ens referim a entrenadors, la majoria van arribar als seus respectius equips l’any passat. Pesic o Casimiro en són alguns exemples, mentre que l’entrenador més veterà amb el seu equip –pel que fa a temporades consecutives– és el madridista Pablo Laso. Els caps de sèrie per a aquesta 83a edició de Copa són el FC Barcelona Lassa, el Kirolbet Baskonia, el Reial Madrid i l’Iberostar Tenerife pels seus llocs de classificació a la taula de la Lliga Endesa. La resta d’equips els marca l’amfitrió, Movistar Estudiantes, Unicaja Màlaga, València Basket i Divina Seguros Joventut. Tots han aterrat ja a la capital d’Espanya, i han començat els seus respectius treballs preparatoris per a una de les setmanes basquetbolístiques més importants de l’any, de la mateixa manera que els seus aficionats. Madrid quedarà abarrotat de seguidors provinents d’alguns punts del mapa com Vitòria, Tenerife, Màlaga, València, Badalona i Barcelona. EL PRIMER PARTIT SERÀ ENTRE L’IBEROSTAR TENERIFE I L’UNICAJA DE MÀLAGA, MENTRE QUE EL DERBI MADRILENY ENTRE EL MOVISTAR ESTUDIANTES I EL REIAL MADRID TANCARÀ LA RONDA DE QUARTS D’aquesta manera, els xocs entre els caps de sèrie i la resta de l’equip quedaran marcats en quarts de final amb el primer duel que mantindrà l’Iberostar Tenerife i l’Unicaja de Màlaga, a les 19.00 h de dijous 14 de febrer. Per al mateix dia, a les 21.30 h, els vigents campions, el Barça Lassa, competiran amb el millor equip de l’actual Eurocup, el València Basket. Dos duels especialment competits que aixecaran el teló de la Copa del Rei 2019. Per a divendres 15 de febrer, el WiZink acollirà un dels derbis més trepidants de la història del bàsquet a Espanya: Reial Madrid – Movistar Estudiantes. Ambdós estan distants a la taula classificatòria de la Lliga Endesa, i penja el cartell de preferit a la banqueta de Laso i d’un equip que encara té present la derrota de la passada temporada a Gran Canària davant el Barça Lassa. El partit tancarà la ronda de quarts. Mentre que el penúltim duel de quarts el tindran el Kirolbet Baskonia i la Divina Seguros Joventut, dos conjunts que es coneixen especialment bé i que s’han col·locat entre els equips espanyols amb més trofeus de Copa. LES SEMIFINALS ES JUGARAN DISSABTE A LES 19.00 H I A LES 21.30 H, MENTRE QUE LA GRAN FINAL ES DISPUTARÀ DIUMENGE A LES 19.30 H Les semifinals seran dissabte 16 entre els guanyadors de les eliminatòries de dijous, a les 19.00 h, i entre els vencedors de divendres des de les 21.30 h. D’aquesta ronda sortiran els dos equips que donaran el tot pel tot en una apassionant final que es disputarà diumenge 17 a les 19.30 h. Aleshores, els aficionats comptaran amb la possibilitat de reunir diferents vivències en diversos espais ubicats als voltants del WiZink, així com la possibilitat de veure algun entrenament del seu equip –tots es faran en sessions de matí–. Arriba el moment, arriba la Copa, la fase decisiva. Preparats?

CORPORATIU
13 Febrer, 2019

València Basket: el millor Eurocup i l’equip amb més moral per a la copa

Els taronja són el millor equip des de l’inici de l’Eurocup. Arriben a aquesta edició del torneig coper amb la intenció d’aixecar el seu segon títol en aquesta competició Els somnis amenitzen l’espera, almenys així ho resumeixen alguns filòsofs. L’esport i la vida serveixen precisament per a això: marcar-se metes i pujar d’esglaó en pro d’una necessitat que comparteixen també els aficionats. El València Basket és un exemple de compromís, de treball i també d’ascens. Els taronja encara mantenen vigent el record del seu primer gran èxit, aquell 4 de maig de 1988. L’equip aconseguia el seu ascens a la Lliga ACB a Santa Coloma. Deu anys després, va arribar el seu primer cop damunt de la taula, el primer gran títol aconseguit davant el Joventut de Badalona, la Copa del Rei. Al seu torn els valencians van eliminar colossos del campionat com el TAU Vitoria i el Fórum Valladolid. EL VALÈNCIA BASKET VA AIXECAR LA SEVA ÚNICA COPA DEL REI EL 1998, DAVANT EL JOVENTUT DE BADALONA, NOMÉS DEU ANYS DESPRÉS DEL SEU ASCENS A L’ACB Nacho Rodilla va ser declarat l’MVP d’aquella final disputada davant el Joventut i va quedar ancorat en la història del València. Aquest base va acumular nou temporades amb el llavors conegut com a Pamesa València i el seu dorsal 11 penja dalt del pavelló. Tanmateix, l’afició valenciana no va aconseguir repetir la gesta a la final de l’any 2000, en la qual van caure davant l’Estudiantes. Des de llavors, la llegenda d’aquest equip no ha fet una altra cosa que incrementar-se cada temporada, alternant èxits i dibuixant un estil de joc amb possessions llargues i un treball defensiu ràpid i eficaç. JAUME PONSARNAU HA DONAT MÉS COMPETITIVITAT AL VALÈNCIA, INTENSIFICANT LA DEFENSA I EVITANT DESCURAR ELS MINUTS FINALS DE CADA QUART Aquesta campanya, l’equip que entrena Jaume Ponsarnau al costat de Juan Maroto, Alfonso Castilla i Pedro Cotolí, somia amb tot. El València Basket va sisè a la taula classificatòria amb 12 victòries i vuit derrotes. Solen tenir partits amb escassa distància de punts i trams finals de quarts especialment disputats. En el que insisteix Ponsarnau és en no concedir ocasions, treballar amb intensitat i cercar cistelles segures. Per a la Copa del Rei que es disputa a Madrid, la plantilla compta amb grans noms com els de Sergi García, Alberto Abalde, Louis Labeyre, Sam Van Rossom, Will Thomas, Mike Tobey, Bojan Dubljevic, Guillem Vives, Fernando San Emeterio, Matt Thomas, Aaron Doornekamp, Ion Galarza, Antoine Diot, el capità Rafa Martínez i Joan Sastre.València sempre ha estat una plaça per tenir en especial consideració pel treball que es fa des de les categories inferiors. Podem citar alguns noms especialment significatius de l’ACB com el de Víctor Claver, Pedro Llompart, Jesús Fernández (pivot del CB Granada durant un gran nombre de temporades i diferents etapes) o l’altre gran jugador llegenda d’aquest club que, igual que Rodilla, també té retirat el seu dorsal 15 i es mostra dalt del pavelló, Víctor Luengo. Tots aquests grans jugadors han ajudat a donar continuïtat al projecte de renovació generacional i treball amb els futurs grans basquetbolistes a L’Alqueria del Basket. Allà també se segueix recordant la figura de l’entrenador que va aixecar la Copa del Rei, Miki Vukovic. Per a aquesta edició, Ponsarnau portarà convocat l’únic jugador del planter que disputa partits amb el primer equip, l’ala-pivot Ion Galarza, d’1,96 metres d’alçada. Aquest joveníssim jugador de només 21 anys va arribar al planter del València Basket amb vuit anys, procedent del País Basc. El seu debut a la Lliga Endesa (ACB) va ser el 28 d’octubre de 2018, que va jugar cinc segons a la sisena jornada davant el Montakit Fuenlabrada, amb victòria local. ELS TARONJA SÓN EL MILLOR EQUIP DE L’EUROCUP, ENCAPÇALEN EL GRUP C I DUBLJEVIC HA ESTAT DESIGNAT COM EL MILLOR JUGADOR DEL TOP 16 D’AQUESTA COMPETICIÓ Quan ens referim al València Basket hem de recalcar la moral amb la qual aterren a la capital d’Espanya per afrontar una nova Copa. Són el millor equip des de l’inici de l’Eurocup encapçalant la classificació del Grup C amb 18 punts, vuit victòries i dues derrotes. En el seu quadre batalla amb equips de summa importància com el Partizan NIS Belgrad, el Zenit St. Petersburg i l’Asvel Villeurbanne, que el segueix amb només un punt menys en la segona posició. Tanmateix, l’equip aterra a Madrid amb l’amarga derrota a casa davant l’Obradoiro a La Fonteta. Això no ha d’entelar la seva alta motivació amb l’últim reconeixement a Europa cap a Dubljevic, el millor jugador del Top 16 de l’Eurocup. Diot i Sergi García, que pateixen molèsties, també hi seran juntament amb la resta dels seus companys per si calgués. Ponsarnau somia lliurar la segona Copa del Rei a la seva afició.

CORPORATIU
12 Febrer, 2019

UNICAJA: Una aposta que sempre hi és

Els malaguenys sempre han estat un dels grans rivals a batre en el panorama nacional malgrat tenir només un títol de Copa del Rei, que van aconseguir el 2005. El seu planter i la seva capacitat per captar nous talents els han convertit en un dels millors clubs espanyols La Costa del Sol és famosa per moltes coses, entre les quals destaquen especialment la seva cultura i el turisme. Però l'esport també ha ocupat grans titulars d'interès en l'apartat nacional. Qui no coneix ja la seva mascota o el Martín Carpena, el pavelló on juga aquest emblemàtic club anomenat Unicaja? La seva història es remunta al 1977, quan una caixa d'estalvis de Ronda va fundar un equip, que després es fusionaria amb el Mayoral Maristas per assolir l'elit només quatre temporades més tard. El 1991, Unicaja va absorbir la caixa de Ronda i va passar a conèixer-se per primera vegada amb aquest nom, que la majoria de persones associen al club de bàsquet de Màlaga. El 1994, Javier Imbroda va fer història amb aquest equip, en el qual van participar grans jugadors com Kenny Miller o Nacho Rodríguez. El CB Màlaga va passar a ser l'equip de tots els malaguenys, un club sòlid que aspirava a tot. I així ho va demostrar aquella mateixa temporada, quan a finals del 1995 l'Unicaja es va proclamar subcampió del campionat regular. Des de llavors, ningú no els ha frenat i ja han guanyat un total de disset trofeus, entre els quals hi ha un títol de Lliga ACB, una Copa del Rei, una Copa Korac i una Eurocup. L'UNICAJA VA GUANYAR EL TÍTOL DE COPA EL 2005 GRÀCIES A L'APORTACIÓ DEL TÈCNIC SERGIO SCARIOLO I DE GRANS JUGADORS COM JORGE GARBAJOSA El seu estil de joc sempre s'ha inculcat des de les categories inferiors. El filial actual d'aquest Unicaja és el Clínicas Rincón, un equip que treballa amb afany la formació de tots els seus jugadors amb l'objectiu que puguin aspirar a competir al màxim nivell amb la samarreta verda del primer equip. L'any 2005 va ser especialment significatiu per a l'Unicaja per la consecució del títol de Copa, en aquell moment amb l'actual seleccionador espanyol, Sergio Scariolo. Aquell elenc de jugadors el completaven grans noms com Jorge Garbajosa, Carlos Cabezas, Berni Rodríguez, Pepe Sánchez, Fran Vázquez, Stéphane Risacher i Walter Hermann, entre d'altres. Aquell any també va marcar l'inici d'una temporada per al record, en què els malaguenys van obtenir el seu primer títol de Lliga ACB amb un “ÑBA” com Garbajosa i altres grans jugadors, als quals cal sumar Sandro Nicevic, Pietrus i Daniel Santiago.Presents en diverses edicions de l'Eurolliga i l'Eurocup, els malaguenys guarden un gran record de la temporada 2016/2017, en què van aconseguir guanyar el Bayern de Munic, el Lokomotiv Kuban i el Valencia Basket. El 5 d'abril d'aquell 2017, l'Unicaja es va proclamar campió de l'Eurocup amb l'assistència des de la banqueta del tècnic Joan Plaza i una gran aportació de grans talents com Carlos Suárez, Alberto Díaz, Nedovic, Jeff Brooks i Alen Omic, entre d'altres. Luis Casimiro és l'entrenador actual, al costat de Paco Aurioles i Sánchez Cañete. Casimiro, de 58 anys, no va tenir fortuna com a jugador de bàsquet. Res a veure amb el que suposaria la seva aventura a les banquetes des de l'any 1990. Després de passar pel C.B. Don Benito i el C.B. Breogán durant la mateixa temporada, Gandia Basket, Etosa Alicante, C.B. Salamanca, Gijón Baloncesto, TDK Manresa, Càceres o Manresa, la seva primera gran oportunitat va arribar la temporada 2000/2001, en què va capitanejar el Pamesa València. Casimiro va tornar l'any passat al Martín Carpena després d'haver-hi deixat un grat record la temporada 2011/2012, en què hi va arribar la jornada 26. Els que el coneixen descriuen Casimiro com un entrenador especialment metòdic, insistent en les jugades que assaja i amb les quals, de moment, ha situat el seu equip com a cinquè classificat de la Lliga ACB, amb un total de dotze victòries i set derrotes. És un equip que presumeix d'anotar força més cistelles que les que rep. LUIS CASIMIRO HA ENTRENAT EN DIFERENTS BANQUETES DEL BÀSQUET ESPANYOL. ÉS UN ENTRENADOR METÒDIC CAPAÇ DE POTENCIAR LES QUALITATS DE TOTS ELS SEUS JUGADORS. AFRONTA LA SEVA SEGONA ETAPA AL CAPDAVANT DE L'UNICAJA Per a aquesta Copa del Rei, en què intentaran recuperar el tron catorze anys després, l'Unicaja disposarà d'un equip especialment renovat. Les sortides de jugadors com Jeff Brooks, Nemanja Nedovic, Ray McCallum, James Augustine i Morayo Soluade han condicionat un equip que s'ha recompost amb les incorporacions de Kyle Wiltjer, Jaime Fernández, Brian Roberts, Mathias Lessort i Ryan Boatright. Els “pesos pesants” d'aquest equip continuen sent Carlos Suárez —el capità—, Giorgi Shermadini, Viny Okouo, Pablo Sánchez, Sasu Salin i Morgan Stilma. És un dels conjunts més alts de la categoria i és especialment sòlid en el rebot ofensiu i també en defensa. La seva polivalència també ha permès que Casimiro pugui disposar de diversos jugadors en més d'una posició, sempre que el partit ho requereixi. Arribarà la Copa catorze anys després per a l'Unicaja? Atents.

CORPORATIU
12 Febrer, 2019

Divina Pastora Joventut de Badalona: el somni de la copa 11 anys després

La Penya és un dels equips més estimats en el panorama nacional per la seva implicació amb la formació des de categories inferiors i el seu esperit guerrer i competitiu Parlar del Joventut de Badalona, ara amb el sobrenom de Divina Pastora, és fer-ho d’un equip de planter. La “penya” d’amics i amigues que s’unien per gaudir del bàsquet des que es va fundar el 1930. Des de llavors tot han estat bones notícies per a aquest club, el mateix que no només ha aspirat a tot sinó que s’ha rebel·lat davant de grans colossos com el FC Barcelona o el Real Madrid. Sempre ha estat a la màxima categoria del bàsquet espanyol juntament amb el Real Madrid i el Movistar Estudiantes, cosa que l’ha situat com un dels equips més prestigiosos d’Europa. Els verd-i-negres arriben avalats per una filosofia de joc en què no s’escatimen recursos ni tampoc qualitat per enfrontar-se al cèrcol. Això els ha fet ser un dels clubs més talentosos, més agradables per a l’espectador i un enemic per tenir present sempre, en cada partit i en cada competició. LA FILOSOFIA DE LA PENYA ELS HA PORTAT A ACONSEGUIR VUIT TÍTOLS DE CAMPIONS DE LA COPA DEL REI I QUATRE LLIGUESEl Joventut no és fruit d’una nit de diumenge ni d’una nit d’estiu, com dirien els puristes de l’art i l’esport. L’equip és resistent al pas del temps i a la controvèrsia que caracteritzen les grans lligues, afligides de contractes milionaris. Tot això és aliè a la ideologia del club, que ha quedat ancorada durant més de 88 anys d’història i que avui defensa amb afany el seu entrenador, Carles Duran. No ha estat l’únic tècnic que ha respectat l’esperit originari del Joventut; altres grans entrenadors com José Grau, Antonio Molina, Clinton Morris, Josep Lluís Cortés o Josep Maria Meléndez, entre d’altres, han fet seus els valors de l’equip. Tothom ha estat al cas de la feina que es fa en categories inferiors amb l’objectiu de ser un equip sistematitzat, similar en concepte a l’Unicaja. Al llarg de la seva història, ens podríem referir a jugadors especialment significatius com Josep Maria Margall, Jordi Villacampa o els germans Jofresa. També a d’altres més recents com Rudy Fernández o Ricky Rubio —que va debutar a l’ACB amb els verd-i-negres a Granada. A les vitrines del club es poden apreciar dues Lligues ACB el 1991 i 1992 i dos nacionals de Primera Divisió en períodes anteriors, com els que comprenen 1967 i 1978. Però, sense cap dubte, el gran èxit de la Penya ha recalat en les vuit Copes del Rei que han recollit des de 1948. Les més recents se situen el 1997 i el 2008, que va ser el seu últim gran títol com a club, i que esperen revalidar al Palau d’Esports de Madrid. EL TÈCNIC CARLES DURAN ES VA FORMAR AL PLANTER DEL JOVENTUT DURANT 15 ANYS. TÉ MENYS EXPERIÈNCIA A LA BANQUETA DE PRIMERA COM A PRIMER ENTRENADOR I AFRONTA LA SEVA AVENTURA AMB AQUEST EQUIP DES DE L’ANY PASSAT. ACOSTUMA A ESGOTAR LES POSSESSIONS AL FINAL DE CADA QUARTL’entrenador, Carles Duran, és un més de la Penya. Format i criat al planter durant 15 anys, ha acompanyat grans noms de l’ACB com Pepu Hernández, Sito Alonso i Aíto García Reneses. La seva primera gran aventura com a primer entrenador va arribar l’any 2014, al capdavant del Valencia Basket. Després va passar pel Bilbao Basket i, des de l’any passat, és el capità de vaixell del seu Joventut de Badalona. Té una gran empatia amb els jugadors que entrena, és un més al vestidor, i això ha provocat que en l’actual campanya el seu equip estigui vuitè a la taula classificatòria, a només una victòria del quart, el revelador Iberostar Tenerife. SHAWN DAWSON ES PERDRÀ LA COPA DEL REI PERQUÈ ESTÀ LESIONAT, MENTRE QUE ELS DE BADALONA ARRIBARAN AMB GRANS NOMS COM EL DE JOSÉ IGNACIO NOGUÉS, XABIER LÓPEZ O CONOR MORGAN DE CARA A GARANTIR UN BON CAMPIONAT Aquesta campanya no els està anant com esperaven en un principi; mantenen una transició en què esperen que grans jugadors facin que l’afició s’oblidi dels mítics que han abandonat Badalona. Ens podem referir a Dimitrijević, Josep Busquets, Conor Morgan, Xabier López-Arostegui, Nicolás Laprovittola, Marko Todorović, Marcos Delía, José Ignacio Nogués, Albert Ventura, Dakota Mathias, Arturs Zagars, Simon Birgander, Joel Parra, Terrence Bieshaar i Luke Harangody. Tenint present el lesionat Shawn Dawson, que es perdrà la Copa del Rei a Madrid. Aquest és un cartell en què, per primera vegada en molts anys, la direcció esportiva del Joventut ha hagut d’incorporar diversos noms estrangers per suplir les garanties que volen i necessiten. No obstant això, la seva filosofia i capacitat els ha portat a estar novament entre els aspirants al títol de Copa amb la premissa d’emportar-se a Badalona el que seria el seu novè títol de campió en aquest torneig.

CORPORATIU
21 Setembre, 2018

El Mundial de Bàsquet Femení arriba a Tenerife

Fa quatre anys, en el món del bàsquet va quedar fixada una revenja. Acabaven el Mundial de Turquia del 2014 i el seu últim partit, que va enfrontar Espanya i els Estats Units. Les americanes es van endur el títol i les espanyoles van rebre elogis unànimes. “La plata més brillant” i titulars semblants van rebre el combinat nacional a la tornada d'una competició en què només van caure davant un equip d'una excel·lència per damunt del que és normal, com ho era l'enèsim dream team que va presentar els Estats Units en terres turques. La revenja va arribar en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Mateixes protagonistes i idèntic resultat. Espanya va aconseguir la primera medalla olímpica de la seva història i se citava novament amb una altra revenja necessària, aquesta vegada en territori propi.Quatre anys després de Turquia, i dos des de Rio, el torneig més important se celebra a Tenerife i tothom del bàsquet espanyol somia a repetir aquestes finals i tenir una altra oportunitat per fer baixar les estatunidenques de l'esglaó més alt del podi. Espanya es presenta a l'illa amb una selecció que té en el seu entrador, Lucas Mondelo (al capdavant des del 2012), i en la capitana, la incombustible Laia Palau, els seus dos referents dins i fora de la pista. La gira de preparació està sent reveladora del bon estat de forma de la selecció i serveix per identificar possibles rivals amb possibilitats de fer un gran torneig. El Japó n'és un. Hi haurà més pressió pel fet de jugar a casa? És probable, però un públic lliurat s'unirà als partits com un jugador més i en els moments decisius l'alè de la grada ha portat a la glòria equips que semblaven derrotats en el tercer quart.Després del sorteig corresponent, Espanya ha quedat enquadrada en el grup C, juntament amb el Japó, Puerto Rico i Bèlgica. Aquests primers partits, en principi assequibles per a les de Mondelo, hauran de servir per agafar el ritme de competició i assegurar la primera plaça del grup. El Japó, amb el qual hem mantingut trobades molt serioses en la preparació (amb pròrrogues incloses), és el rival més fort del grup i la garantia per no abaixar la guàrdia. En qualsevol cas, serà en els encreuaments que el campionat entrarà en la seva fase decisiva, en què no es perdonen els errors i una mínima badada pot fer-te fora de la competició.Obra de l'artista David Rodríguez Caballero, les medalles amb què somien tots els equips que aterren a Tenerife són una veritable obra d'art. L'autor defineix el seu treball en termes de “neta, senzilla, equilibrada i dinàmica, que uneix la bellesa del joc amb la contundència del material". Per al president de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB), Jorge Garbajosa, "tenir un artista internacional de la talla de David regalant el seu treball a les jugadores és una mostra més de la transcendència que aquest Mundial està tenint a Espanya. Farem el millor campionat del món, estem en l'esprint final per assolir-ho i sé que ho aconseguirem", va concloure, en declaracions a la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA).CaixaBank estarà present a Tenerife a través del suport que l'entitat proporciona a la selecció femenina de bàsquet, que es fa extensiu a tots els nivells de la selecció en els seus diferents rangs d'edat i al bàsquet femení de base. CaixaBank i la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) mantenen un projecte de col·laboració per promocionar l'esport i els seus valors entre els més joves, que inclou com a acció més visible el patrocini dels combinats nacionals absoluts.

CORPORATIU