biohacking

20 Gener, 2020

L’‘smartphone’ del futur seràs tu

Tot va començar amb un aparell que ens permetia parlar amb qualsevol persona en qualsevol lloc. Els telèfons mòbils, populars a partir dels anys 90, van multiplicar la nostra capacitat de comunicació. A poc a poc, aquests terminals van anar augmentant les seves funcions fins a convertir-se en 'smartphones'. Gràcies a la seva connexió a internet, vam passar a tenir el món sencer al palmell de la mà. Compres, operacions bancàries, consultes, entreteniment… els smartphones estan tan integrats en el nostre dia a dia que, a aquestes alçades, prescindir-ne ens resultaria complicat. L’‘smartphone’ és l'exemple perfecte de com, de mica en mica, la tecnologia s'ha anat apropant cada cop més al cos per augmentar les nostres capacitats. Ens hem convertit en éssers hiperconnectats gràcies a aquests dispositius que duem sempre al damunt i a les seves aplicacions. Avui som capaços d'esbrinar, en qüestió de segons, quina cançó sona o quan arribarà el pròxim autobús, coses impensables no fa gaire temps. Tanmateix, la capacitat que té la tecnologia per ampliar les nostres habilitats no es quedarà en un dispositiu amb un munt d'apps instal·lades. La idea és que l’‘smartphone’ del futur estigui tan integrat amb nosaltres que ni tan sols l'hàgim de sostenir a la mà. De fet, la idea és que l’‘smartphone’ del futur siguem nosaltres mateixos.Encara ens queda un bon tros per arribar a aquest punt. Tanmateix, la tecnologia ja es va apropant cada cop més al nostre cos. Començant per l''smartphone', al qual ja han començat a sortir perifèrics que ens posem. Aquest és el cas dels 'wearables' o tecnologia portable. Quan sentim aquest terme, normalment pensem en els rellotges intel·ligents o en les polseres capaces de monitorar la nostra activitat i enviar les dades a l''smartphone'. Tanmateix, el concepte de 'wearable' arriba cada dia a una cota nova. Això s'aprecia fàcilment al CES de Las Vegas, la fira tecnològica més important del món, on aquests dispositius guanyen més protagonisme any rere any. Al CES 2020 s'ha presentat un 'wearable' que promet ajudar-nos a entrenar el cervell per dormir millor. Es tracta d'una diadema amb elèctrodes capaç de mesurar l'activitat cerebral mitjançant tecnologia d'encefalograma. Per fer-ho, només cal utilitzar-la 20 minuts tres dies a la setmana, a qualsevol hora del dia. Una aplicació rep la informació i cerca com millorar les ones cerebrals relacionades amb el son. A partir d'aquí, l''smartphone' proposa una sèrie d'exercicis personalitzats per activar aquestes mateixes ones de manera natural i millorar la qualitat del son. Res a veure amb el mètode clàssic de comptar ovelles. També s'han presentat auriculars que ens permeten mantenir converses en diversos idiomes perquè ells solets s'encarreguen d'escoltar i traduir en temps real. I ja es preparen 'wearables' capaços d'aconseguir que una persona de 70 anys tingui una memòria similar a la d'un jove de 20. Més enllà d'un ús personal, 'smartphones' i 'wearables' tenen la capacitat de transformar fins i tot el nostre paper a la societat. Així, ja s'utilitzen les dades que recull el mòbil mentre conduïm per alertar altres conductors sobre la presència d'embussos. És un primer pas cap al que serà la propera ciutat connectada, en què vianants, ciclistes, vehicles i fins i tot infraestructures intercanviaran dades per optimitzar la mobilitat. Això vol dir que ens convertirem en nodes d'informació gràcies als nostres 'smartphones' i 'wearables', i ho farem sense adonar-nos-en.L'objectiu que persegueixen tots aquests avenços tecnològics és el d'aconseguir millorar les nostres vides. Una missió que compliran millor com més a prop els tinguem: a més integració, més transparent ens resultarà fer-los servir. De fet, tot apunta que, en el futur, s'esborraran cada vegada més les barreres que separen la tecnologia del cos humà perquè ambdós s'acabin fonent. Aquesta tendència es pot observar fàcilment en l'evolució dels dispositius que s'utilitzen per mesurar i analitzar les constants biològiques, i com s'apropen cada vegada més a nosaltres. Passarem de vestir-los a integrar-los directament a la pell. El desenvolupament de dispositius com les polseres d'activitat o els pulsòmetres ha donat pas al de la roba intel·ligent, capaç de monitorar la freqüència cardíaca, la respiració, els passos o la intensitat de l'activitat. Un paper que assumiran aviat els tatuatges electrònics: ja s'han desenvolupat dispositius amb tintes biosensibles que canvien de color en funció del nostre nivell de glucosa, sodi o pH.El següent pas en aquest sentit consisteix a traspassar la barrera de la pell perquè la tecnologia passi a formar part del nostre organisme. Ja no necessitarem ulleres especials i pantalles per veure la realitat augmentada o un 'smartphone' per obrir el cotxe. Aquesta és la filosofia darrere del 'biohacking', un moviment que aposta per integrar dispositius al cos humà per potenciar-ne les capacitats físiques i mentals. Ja tenim alguns exemples del que es pot aconseguir: l'implant d'un microxip a la retina va aconseguir retornar la vista a tres persones cegues fa una dècada. A més, un artista britànic és capaç de sentir els colors gràcies a una antena que porta connectada al cervell, i el seu país ja l'ha reconegut legalment com a cíborg. De cara al futur, el 'biohacking' ja cerca com aconseguir que hi hagi humans capaços de veure-hi en la foscor o d'emmagatzemar quantitats d'informació inimaginables gràcies a l'ús de xips, sensors i antenes. Tanmateix, el camí perquè tots ens convertim en superhumans gràcies a la tecnologia encara haurà de superar algunes etapes importants, com les relacionades amb l'ètica i la regulació que afecten el 'biohacking'. Fins que arribi aquest dia, els dispositius que ens faciliten la vida es van aproximant a poc a poc a nosaltres per augmentar les nostres capacitats. Qui sap? Potser les trucades del futur no seran telefòniques, sinó telepàtiques, simplement perquè ens haurem convertit en el nostre propi telèfon.

INNOVACIÓ
24 Maig, 2019

Biohacking: ciència o màgia?

Quan ja ens havíem acostumat als wearables, és a dir, a portar dispositius tecnològics sobre el cos, la ciència ja ha fet un pas més enllà amb la seva versió més avantguardista i transgressora: el biohacking. El seu objectiu seria el mateix: ampliar les capacitats, tant físiques com mentals, de l'ésser humà. La diferència és que, amb el biohacking, la forma de millorar el cos humà seria portar el dispositiu no de forma externa com en el cas dels wearables, sinó internament. Ens convertirem tots en cíborgs com Neil Harbisson, considerat el primer cíborg del món? Hi ha divisió d'opinions: mentre alguns ho veuen com un pas excessiu, uns altres no només parlen ja de transhumanisme, sinó que el presenten com l'únic futur possible. En realitat, el biohacking, terme que òbviament prové de la combinació de biologia i hacking, és un concepte ampli que pot utilitzar-se per referir-se a activitats força variades. Esmentat per primera vegada en un article del Washington Post de gener de 1988, «Playing God in Your Basement», el biohacking se sol dividir avui dia en tres grans categories: la nutrigenòmica (o genòmica nutricional), la biologia DIY (DIY de do it yourself, també coneguda com a biologia de garatge) i, finalment, el biohacking grinder.La nutrigenòmica consisteix en la manipulació de l'activitat del nostre cos a través de l'alimentació, el son, l'exercici físic o la gestió de l'estrès. Sent la versió més light del biohacking, la nutrigenòmica es basa en la idea que els nostres cossos estan en una transformació constant, i pretén utilitzar aquests canvis per viure millor, a través de l'alimentació, el son, les activitats físiques o altres estímuls que alteren les funcions del cos humà.La DIYbio, biologia do it yourself o biologia de garatge, moviment sorgit a principis del segle XXI, és una subcategoria del biohacking que pretén crear una versió accessible de la biologia, mitjançant solucions tecnològiques de baix cost que un mateix pot dur a terme a casa seva – o al garatge – i que sol moure's fora de les universitats, empreses de biotecnologia i altres entorns convencionals de la biologia. Amb ardents defensors i ferris detractors, els practicants de la biologia DIY no solen tenir formació acadèmica, sinó que la practiquen pel seu compte i risc, amb l'únic suport de la seva pròpia comunitat.Finalment, el biohacking grinder seria l'últim pas: els seus defensors aposten directament pels implants tecnològics o la manipulació química del cos per ampliar les capacitats de l'ésser humà. Els transhumanistes no només defensen els implants per millorar l'«experiència humana», sinó que asseguren que aquests milloraran el nostre coeficient intel·lectual, ens faran més forts físicament, i fins i tot podrien detenir o revertir l'envelliment. Estem parlant de ciència o de màgia? El debat està servit. Per cert, què pensarà el cíborg Neil Harbisson de tot això?

INNOVACIÓ