CaixaBank Research

25 Juliol, 2019

Turista nacional vs. internacional: així viatgem per Espanya

Una família espanyola visita un destí de platja a la Costa del Sol. Allà, es creua amb una família estrangera pel passeig marítim. Tots passegen tranquil·lament. Els nens corren i juguen, mentre els pares es prenen un gelat i gaudeixen de la brisa del mar. En aparença, hi ha pocs factors que puguin diferenciar els dos grups. Tanmateix, les dades ens diuen que existeixen disparitats en la seva manera de viatjar, allotjar-se i passar temps en un lloc. Per començar, és probable que la família espanyola hagi reservat un cap de setmana llarg per a aquesta escapada. D'altra banda, la família estrangera aprofitarà el viatge per anar a la platja durant una setmana sencera. A més, és més probable veure la família espanyola pel passeig marítim en qualsevol època de l'any que l'estrangera. Aquestes són algunes de les conclusions que es poden extreure de l'últim Informe Sectorial sobre Turisme elaborat per CaixaBank Research. Entre altres qüestions, aquest estudi analitza l'evolució del turisme a Espanya en els últims anys i assenyala les diferències principals entre els turistes nacionals i els internacionals.Quan es tracta de viatjar durant tot l'any, els turistes nacionals destaquen sobre els internacionals. L'informe de CaixaBank Research assenyala l'estacionalitat com la primera diferència destacable entre els dos grups. Això sí, aquesta disparitat a l'hora de triar èpoques de l'any per visitar algun lloc d'Espanya és cada vegada menor. L'estacionalitat del turisme és un factor amb una gran influència sobre la sostenibilitat del sector turístic i del mercat de treball. Que els turistes nacionals reparteixin els seus viatges més durant l'any suposa una estabilitat laboral més gran. Això es deu al fet que una estacionalitat alta tendeix a afavorir els contractes puntuals per cobrir pics d'activitat. Precisament a Espanya, la contractació temporal assoleix el 25,9% del total. És la quota més elevada de la Unió Europea. Tanmateix, l'estacionalitat del turisme nacional ha augmentat progressivament durant els últims anys. Concretament, la contractació de viatges de residents entre juny i setembre –és a dir, en temporada estival– va passar d'una proporció del 36% el 2011 al 41% registrat el 2018, segons l'estudi de CaixaBank Research. El turisme internacional, al seu torn, no va experimentar aquest augment de l'estacionalitat. D'aquesta manera, les diferències amb el turisme nacional pel que fa a aquest concepte s'han reduït. L'informe apunta que, el 2018, l'estacionalitat dels visitants forans només era quatre punts percentuals superior a la dels residents.L'informe de CaixaBank Research també incideix en una altra diferència important entre turistes nacionals i internacionals: la durada mitjana dels seus viatges. Els residents viatgen més sovint, però fan estades més curtes que els forans. L'estada mitjana dels turistes nacionals és de 3,7 dies, pels 7,4 dies que passen a Espanya els que procedeixen de fora de les seves fronteres. Malgrat que el fet que els turistes nacionals viatgin més assíduament és positiu per al treball en el sector, que els seus viatges durin menys repercuteix en les despeses que fan per viatge, les quals són menors que les dels internacionals. En concret, els turistes residents gasten uns 174 euros per viatge. Els forans multipliquen aquesta quantitat fins a assolir els 1.086 euros.Una explicació possible del fet que els turistes internacionals inverteixin més diners en els seus viatges és, precisament, que les seves estades són més llargues. Tanmateix, l'estudi de CaixaBank Research també indica que hi ha diferències en la despesa diària que fan en comparació amb els residents. En concret, l'informe revela que els turistes estrangers gasten uns 146 euros al dia, mentre que els nacionals en gasten 48. La despesa més gran que fan en els seus desplaçaments els visitants internacionals explica en gran mesura aquesta disparitat: inverteixen una mitjana de 29,6 euros diaris en aquest concepte, mentre que els residents en gasten 10,9. Amb tot, també inverteixen més diners en allotjament (31,2 euros cada dia davant els 11,7 euros dels nacionals) i manutenció (9,4 euros més cada dia que els residents). L'explicació d'això últim cal cercar-la, en part, a la forma d'allotjar-se que tenen uns i altres. Com existeix una proporció superior de turistes internacionals que s'allotgen en hotels, també tendeixen a gastar més en aquests conceptes. De fet, en comparar la despesa mitjana diària dels turistes allotjats en hotels, les diferències entre nacionals i internacionals es redueixen, tal com reflecteix l'informe. En aquest sentit, els turistes residents que s'allotgen en hotels gasten uns 111,2 euros diaris davant els 197 euros que inverteixen els turistes internacionals en les mateixes condicions.D'acord amb aquesta realitat, l'informe assenyala que el tipus d'allotjament i el mitjà de transport escollit per arribar a destí són dos predictors de la despesa que farà el turista nacional durant la seva estada. En particular, els turistes residents que s'allotgen en hotels solen fer una despesa mitjana diària que és més del triple de la que fan els que s'allotgen en altres tipus d'allotjaments. Així, davant els 111,2 euros diaris dels residents que s'allotgen en hotel, els que trien altres llocs per pernoctar gasten només 34,5 euros. Es tracta d'aquells que decideixen llogar un habitatge, tenen un en propietat o bé aprofiten l'allotjament de familiars o amics, entre altres possibilitats. La manera com viatgem determina en gran mesura el funcionament del sector turístic, que el 2018 va generar el 14% del creixement econòmic del país. Llavors, va donar treball a més de 2,6 milions de persones, tal com assenyala l'Enquesta de Població Activa. Aquest any, l'informe de CaixaBank Research prediu que el nombre d'ocupats nous en el sector serà de 82.000 persones, un 3,4% més. Un mercat amb bones perspectives que convé seguir molt de prop.

CORPORATIU
02 Maig, 2019

Informe CaixaBank Research: l’energia del futur

L'objectiu de l'Acord de París de 2015 està clar: evitar que l'augment de la temperatura de la Terra assoleixi els 2 graus en relació amb els nivells preindustrials, i esforçar-se per limitar aquest augment a 1,5 graus. I això requereix «un descens molt important a nivell global de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, quelcom que només serà possible en el marc d’una transició energètica que redueixi la demanda d’energia i que evolucioni cap a un mix d’energies més netes», afirma l'economista en cap de CaixaBank, Enric Fernández, a l'editorial de l'Informe de CaixaBank Research corresponent al mes d'abril. Aquest mes, l'informe dedica el seu Dossier a una qüestió transcendental: l'energia del futur i el repte de la transició energètica. En aquest àmbit, l'energètic, la Unió Europea té una oportunitat única: exercir el lideratge a nivell mundial, per oposició a la «desgana, quan no rebuig, de l’actual Govern dels EUA. Pot compartir esforços en termes de recursos públics i aprofitar-ho per potenciar la seva capacitat fiscal», explica Enric Fernández. En efecte, una part important d'aquests recursos hauria de servir per impulsar la investigació bàsica en tecnologies que poden ser claus per assolir els objectius de l'Acord de París. La UE també hauria d'avançar en la integració dels mercats energètics nacionals, una cosa que l'economista en cap de CaixaBank considera encara més necessari en cas que augmenti la dependència de les energies renovables, com la solar o l'eòlica, que requereixen xarxes de gran escala capaces d'equilibrar l'oferta i la demanda.Fernández defensa també la necessitat que existeixi un marc regulador per a la transició energètica que sigui clar i estable, en què «les lleis que el defineixen haurien de comptar amb un ampli consens polític i social. Cal evitar situacions com l’actual, en què, en diversos països europeus, la incertesa sobre les possibles futures restriccions de circulació als vehicles dièsel ha contribuït a una aturada de les vendes», alerta. «Més enllà de consideracions econòmiques i financeres, la transició energètica és també un tema de responsabilitat. De tots, dels particulars i de les empreses. Responsabilitat per fer el correcte. I el correcte és fer el que estigui en les nostres mans per deixar un planeta en condicions a les generacions futures», conclou Enric Fernández. Seguint amb la temàtica, l'economista Jordi Singla assegura a l'article «El mix energètic del futur» que «l'economia global evoluciona cap a un mix energètic més sostenible, que pretén combinar un creixement econòmic dinàmic amb un major control de la contaminació». Tanmateix, considera que els progressos que es produiran en els propers anys «seran limitats, ja que, tot i que s’espera que el PIB global creixi molt per damunt del consum energètic, les emissions de carboni continuaran augmentant de forma notable i la millora en relació amb l’última dècada serà modesta». A «La geopolítica de l'energia», l'economista Ricard Murillo aprofundeix en els aspectes geopolítics del sector, i explica que les relacions internacionals que s'han forjat a través de les fonts d'energia seguiran canviant, probablement en benefici dels estats exportadors de gas. «No obstant això, l’ús més eficient de l’energia i l’aposta per les fonts renovables permetran que els països que les desenvolupin de forma correcta es puguin independitzar energèticament», conclou amb una recordada cita de l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter: «ningú no podrà embargar mai la llum del sol». Per part seva, l'economista Manel Pardo indica a l'article «Els costos i els beneficis del mix energètic del futur» que el nou mix serà més eficient «a causa del major pes de les energies renovables i del gas natural, en detriment del carbó, menys eficient i més contaminant. L’eficiència energètica comportarà diversos beneficis econòmics, com un estalvi en la factura energètica per als consumidors. Però, d'altra banda, també reduirà la producció en alguns sectors econòmics, tot i que s’estima que el resultat net serà positiu». Roser Ferrer, també economista de CaixaBank Research, recorda a «El finançament que pensa en verd» que empreses, governs i reguladors tenen un paper important a jugar per donar suport a la transició cap a una economia més sostenible a llarg termini. «També el sector financer, com a intermediari entre l'estalvi i la inversió», afegeix. «Però, perquè aquesta transició pugui ser finançada de forma efectiva, és clau treballar per identificar i per eliminar les barreres que limiten el desenvolupament de les finances verdes». Finalment, a l'últim article del Dossier, «El nou mix energètic a la península ibèrica: el combat contra l'escalfament global», l'economista Vânia Duarte conclou que el canvi del mix energètic tindrà efectes positius a Espanya i Portugal, no només per al medi ambient, sinó també per a la salut pública i l'economia. «Així, aquest canvi permetrà reduir la dependència energètica de les economies ibèriques del petroli i dels productes petroliers, la qual cosa reduirà la factura energètica, gràcies a una reducció de les importacions, i, conseqüentment, contribuirà a la millora de la balança comercial». Tanmateix, afegeix, «es manté el dubte sobre quin serà l’impacte d’aquest mix energètic més sostenible sobre el cost de l’energia per al consumidor final».

CORPORATIU
29 Abril, 2019

Continuarà caient la taxa d’estalvi a Espanya?

Des de l'any 2015, l'economia espanyola no ha deixat de créixer per damunt de la mitjana de l'eurozona. No obstant això, durant el mateix període de temps, la taxa d'estalvi ha caigut fins a mínims històrics. En teoria, això podria indicar un escàs marge de maniobra de les llars espanyoles respecte a les seves decisions de consum en cas que la situació econòmica empitjori.   No obstant això, Oriol Carreras, economista al Departament d'Estudis de l'Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, considera que encara és aviat per fer aquesta afirmació: «És probable que la taxa d’estalvi es comenci a recuperar lleugerament en els propers trimestres, i, a més a més, la situació financera de les llars ha millorat de forma substancial en relació amb els anys anteriors a la crisi», escriu l'expert a l'article «Continuarà caient la taxa d'estalvi espanyola?», que s'inclou a l'Informe de CaixaBank Research corresponent al mes d'abril. A l'article, Carreras analitza l'evolució de la taxa d'estalvi avaluant les perspectives de les seves dues variables: el consum i la renda bruta disponible (RBD). I atès que el consum es finança, en gran mesura, mitjançant l'RBD, la pregunta principal que planteja és... quina serà la diferència de creixement entre les dues? «Des del 2015, el consum ha repuntat amb força i ha crescut per damunt de l’RBD, la qual cosa provoca el deteriorament de la taxa d’estalvi. No obstant això, la nostra previsió és que, en els propers anys, aquest patró es revertirà i el consum creixerà per sota de l’RBD», escriu Oriol Carreras. La raó que addueix per a això és l'esvaniment de l'efecte del «consum embassat»: la forta empenta del consum en els últims anys s'explica, en bona part, per la materialització de plans de consum que els consumidors havien posposat durant la crisi. I ara que s'han posat al dia, és previsible que les famílies moderin el seu patró de consum.Al seu article, l'expert presenta la projecció del creixement del consum segons un model que té en compte factors com el creixement del treball, dels salaris, dels tipus d'interès i del preu de l'habitatge. Aquest model preveu una moderació del consum per a l'any 2019 i una reacceleració el 2020. La moderació pronosticada per a 2019 reflecteix una normalització després del seu fort repunt entre 2015 i 2018, a causa de l'esmentat efecte del «consum embassat». És a dir, es preveu un ajust temporal del creixement del consum. Al seu torn, el repunt projectat a partir de 2020 reflecteix la finalització del procés d'ajust i el creixement més gran previst de l'RBD. En qualsevol cas, el model preveu que el consum creixi a ritmes sòlids en tot l'horitzó considerat.Per a aquells que vulguin trencar les previsions i no perdre de vista la seva capacitat d'estalvi, els seran útils aquests 10 consells per poder estalviar en el dia a dia, de manera senzilla i amb relativament poc esforç: 1- Fixa't un objectiu. 2- Defineix quant i quan. 3- Porta un pressupost. 4- Preestalvia: separa els diners de la nòmina quan te'n facin l'ingrés, sense esperar a final de mes. 5- Porta «el mínim indispensable» a la cartera: així evitaràs compres impulsives. 6- Elimina les despeses que siguin prescindibles. 7- Redueix el teu consum energètic. 8- Menja a casa o de carmanyola. 9- Utilitza el transport públic o la bicicleta. 10- Cerca ofertes d'oci gratuït: de ben segur que a la teva ciutat hi ha molts esdeveniments de franc. A més, és important comparar preus i cercar ofertes (especialment a Internet) abans de fer una compra important, utilitzar les biblioteques públiques (on pots llegir llibres, escoltar discos o veure pel·lícules de manera gratuïta) i compartir despeses amb els amics quan es pugui, com per exemple les subscripcions a Netflix o Spotify.

CORPORATIU
07 Desembre, 2018

Quants diners gastaran les llars espanyoles l’any vinent?

«L'economia espanyola està entrant en una fase més madura del cicle i, per tant, el seu creixement s'està moderant gradualment cap a cotes més sostenibles a llarg termini», assegura l'informe de CaixaBank Research corresponent al mes de novembre. En aquest context, els experts es demanen com es comportarà el consum privat, perquè, al cap i a la fi, és el principal motor de l'economia. Com a conclusió, el més probable és que el consum moderi el seu creixement, tot i que de manera gradual. Després de les caigudes produïdes entre els anys 2008 i 2013, el consum de les llars va repuntar amb força el 2015 gràcies a la recuperació econòmica, a l'augment de l'ocupació i a l'increment de la renda bruta disponible de les famílies i de la seva riquesa. Tanmateix, «la recuperació del consum ha anat més enllà del que suggereix la millora dels ingressos de les famílies», apunta l'informe. Així, doncs, quines són les previsions de creixement del consum a mitjà termini?L'informe analitza la sensibilitat del consum a l'evolució dels factors que determinen els ingressos de les llars: ocupació, salaris, tipus d'interès i preu de l'habitatge. Els resultats són els següents: d'una banda, la reacció del consum davant l'augment de l'ocupació és molt més gran que com a resposta a un increment salarial, almenys a curt termini. L'explicació que ofereix l'informe és que «els nostres patrons de consum canvien més quan passem d'estar desocupats a tenir una feina que no pas com a reacció a variacions en el sou». D'altra banda, la resposta del consum s'incrementa durant el temps i les diferències entre l'impacte de l'ocupació i els salaris es redueixen.Un altre fet rellevant és que l'impacte del creixement dels preus de l'habitatge sobre el consum agregat és molt reduït. «Una possible explicació és que l'augment del preu de l'habitatge comporta un augment de la riquesa per a un sector de la societat (els propietaris), però una disminució del poder adquisitiu per a l'altre (els que volen comprar)», indica l'informe de CaixaBank Research. Una possible explicació és que l’augment del preu de l’habitatge comporta un augment de la riquesa per a un sector de la societat (els propietaris), però una disminució del poder adquisitiu per a l’altre (els que volen comprar). «Per fer projeccions del consum, cal fer-se una idea de les perspectives sobre l'ocupació, els salaris, els tipus d'interès i el preu de l'habitatge per a l'any vinent», prossegueix l'informe. Així, pel que fa a l'ocupació, cal esperar que el creixement es moderi a mesura que ho faci l'activitat. «No obstant això, s'espera que la demanda interna mantingui unes perspectives favorables i encara subsisteix un elevat grau de folgança en el mercat laboral, de manera que preveiem que aquesta moderació serà lleugera i que l'ocupació continuarà creixent lleugerament per damunt del 2% el 2019». Quant als tipus d'interès, les perspectives són estables: el BCE ja ha indicat que no apujarà el tipus d'interès de referència abans de l'últim tram del 2019, i és poc probable que s'allunyi d'aquesta previsió tret de grans sorpreses macroeconòmiques. Així mateix, després de repuntar amb força durant els darrers tres anys, l'informe espera que el creixement dels preus de l'habitatge es consolidi en cotes elevades, però més moderades que no pas les de l'últim any. Combinant aquestes perspectives, CaixaBank Research presenta tres escenaris possibles per al consum: un escenari semblant al descrit anteriorment, un altre que dibuixa una evolució una mica més forta de les variables considerades i un tercer que considera un escenari més moderat. En els tres casos, però, el grau d'alentiment seria moderat, per la qual cosa és de preveure que la demanda interna continuï oferint un pilar de creixement sòlid durant els trimestres vinents.

CORPORATIU
07 Abril, 2016

Què passarà amb el preu del petroli?

El preu del petroli té un paper clau en l’economia mundial, per la qual cosa és necessari entendre a través de quins paràmetres ha evolucionat en el temps i quines són les perspectives de la seva evolució en el futur. A Espanya aquest exercici és encara més rellevant, ja que ha d’importar pràcticament la totalitat del petroli que consumeix perquè pràcticament no disposa de jaciments propis. Si, a més, li sumem que el cru suposa el 41% de l’energia primària total del model energètic del país, queda de manifest que el cost del petroli té un pes important en la recuperació econòmica d’Espanya. En conseqüència, un petroli barat és un factor positiu per al conjunt de l’economia espanyola, encara que també pugui comportar riscos, tal com s’analitza a l’article “L’economia espanyola i el petroli: una relació estreta”. És important, també, entendre com es determina el preu del petroli i per això són claus els coneixements que brinda l’experiència històrica. Així ho recull l’article “La convulsa vida del preu del petroli” de l’Informe Mensual de CaixaBank Research. A mitjà termini, el preu del cru ha evolucionat històricament mitjançant els denominats supercicles, períodes d’alça i descens dels preus la durada global dels quals és d’aproximadament 10 o 15 anys. Aquests supercicles són el resultat de les diferents respostes de productors i consumidors davant d’un canvi inicial en el preu. Aquest concepte, analitzat amb deteniment en aquest mateix article, es refereix al fet que els baixos preus provoquen un augment de la demanda i un descens de l’oferta de petroli, cosa que amb el temps acaba repercutint en una pujada de preus, i viceversa. Seguint aquest patró, durant la història s’han viscut dues fases de grans augments del preu (1973-1980 i 2002-2011) i dues fases de grans davallades (1980-1986 i 2011-2015). Totes aquestes fases han estat intercalades per una inesperada etapa d’estabilitat de preus baixos de 1986 a 2002. Futur del preu del petroli Segons aquestes fases, avui dia ens trobem davant del tram final de la caiguda de preus (s’ha registrat un descens del 75% des dels màxims de 2011), per la qual cosa aviat començarà una pujada estable i continuada dels mateixos. Tanmateix, és probable que aquesta tendència no arribi a reflectir-se a llarg termini, degut principalment a l’impacte mediambiental que comporta el consum de cru i la demanda del qual disminuirà a favor d’altres fonts d’energia menys contaminants. Si vols conèixer en detall la nostra anàlisi de les tendències en l’evolució del preu del petroli, pots consultar-la al nostre Informe Mensual de març “Petroli: passat, present i futur”.

CORPORATIU
07 Gener, 2016

2016, l’any de la consolidació de la recuperació econòmica a Espanya?

Dos anys després que s'iniciés la recuperació econòmica a Espanya, els pronòstics per a 2016 continuen sent optimistes. Així, segons les principals previsions, el PIB al nostre país tindrà un creixement positiu que oscil·larà entre el 2,5% de l'FMI i el 3,0% del Govern, sent la nostra previsió del 2,7%, tal com s'explica en el nou article de CaixaBank Research "La recuperació a Espanya: un salt qualitatiu". La recuperació econòmica a Espanya es basarà en quatre factors clau: El crèdit bancari: la demanda de crèdit augmentarà, en part gràcies al ja avançat despalanquejament de les llars i les empreses, a la vegada que les ràtios de deute privat baixaran a nivells més sostenibles, la qual cosa serà compatible amb una concessió de crèdit més elevada. Aquests bons efectes ja s'han vist el 2015, quan el nou crèdit a llars per al consum va créixer un 19,6% entre el gener i el setembre respecte al mateix període de 2014. El sector immobiliari: un altre dels factors clau que, després de vuit anys d'ajust, tornarà a aportar positivament al creixement. També en aquest sector ja s'han detectat els primers símptomes de recuperació: el 2015 els preus de l'habitatge van tornar a pujar després de sis anys de contracció. Creació de llocs de treball: un dels camps en què més feina queda encara per fer. El 2016 seguirà creixent, per bé que l'encara alta desocupació mantindrà els increments salarials continguts. Inversors internacionals: la seva confiança en la capacitat de creixement de l'economia espanyola serà fonamental per seguir atraient capitals i inversions estrangeres. Entorn financer global En l'àmbit mundial, també hi ha reptes i oportunitats per a aquest 2016. Es preveu que el creixement mundial s'acceleri fins al 3,6% aquest any i que les condicions globals de liquiditat continuïn sent abundants. Tot això, tanmateix, anirà acompanyat del gran risc que suposa la desacceleració pronunciada en el creixement dels països emergents (països amb una activitat social o de negocis en ràpid creixement i industrialització). Tal com s'indica en l'article "Perspectives i dubtes emergents", aquesta desacceleració s'ha produït per un triple xoc: l'alentiment de la Xina (el principal emergent de tots), els baixos preus de les primeres matèries i l'enduriment de les condicions financeres davant l'inici de la pujada de tipus estatunidenc. Amb tot, hauríem de presenciar com els factors de fons dels quals parlàvem anteriorment impulsen el creixement durant 2016, per la qual cosa s'ha de continuar enfortint els fonaments abans que arribi la propera tempesta. Per aprofundir més en les perspectives econòmiques de cara a 2016, pots consultar l'Informe mensual de desembre de CaixaBank Research i/o seguir el perfil de Twitter @CABK_Research

CORPORATIU