cíborgs

24 Maig, 2019

Biohacking: ciència o màgia?

Quan ja ens havíem acostumat als wearables, és a dir, a portar dispositius tecnològics sobre el cos, la ciència ja ha fet un pas més enllà amb la seva versió més avantguardista i transgressora: el biohacking. El seu objectiu seria el mateix: ampliar les capacitats, tant físiques com mentals, de l'ésser humà. La diferència és que, amb el biohacking, la forma de millorar el cos humà seria portar el dispositiu no de forma externa com en el cas dels wearables, sinó internament. Ens convertirem tots en cíborgs com Neil Harbisson, considerat el primer cíborg del món? Hi ha divisió d'opinions: mentre alguns ho veuen com un pas excessiu, uns altres no només parlen ja de transhumanisme, sinó que el presenten com l'únic futur possible. En realitat, el biohacking, terme que òbviament prové de la combinació de biologia i hacking, és un concepte ampli que pot utilitzar-se per referir-se a activitats força variades. Esmentat per primera vegada en un article del Washington Post de gener de 1988, «Playing God in Your Basement», el biohacking se sol dividir avui dia en tres grans categories: la nutrigenòmica (o genòmica nutricional), la biologia DIY (DIY de do it yourself, també coneguda com a biologia de garatge) i, finalment, el biohacking grinder.La nutrigenòmica consisteix en la manipulació de l'activitat del nostre cos a través de l'alimentació, el son, l'exercici físic o la gestió de l'estrès. Sent la versió més light del biohacking, la nutrigenòmica es basa en la idea que els nostres cossos estan en una transformació constant, i pretén utilitzar aquests canvis per viure millor, a través de l'alimentació, el son, les activitats físiques o altres estímuls que alteren les funcions del cos humà.La DIYbio, biologia do it yourself o biologia de garatge, moviment sorgit a principis del segle XXI, és una subcategoria del biohacking que pretén crear una versió accessible de la biologia, mitjançant solucions tecnològiques de baix cost que un mateix pot dur a terme a casa seva – o al garatge – i que sol moure's fora de les universitats, empreses de biotecnologia i altres entorns convencionals de la biologia. Amb ardents defensors i ferris detractors, els practicants de la biologia DIY no solen tenir formació acadèmica, sinó que la practiquen pel seu compte i risc, amb l'únic suport de la seva pròpia comunitat.Finalment, el biohacking grinder seria l'últim pas: els seus defensors aposten directament pels implants tecnològics o la manipulació química del cos per ampliar les capacitats de l'ésser humà. Els transhumanistes no només defensen els implants per millorar l'«experiència humana», sinó que asseguren que aquests milloraran el nostre coeficient intel·lectual, ens faran més forts físicament, i fins i tot podrien detenir o revertir l'envelliment. Estem parlant de ciència o de màgia? El debat està servit. Per cert, què pensarà el cíborg Neil Harbisson de tot això?

INNOVACIÓ
21 Gener, 2019

Neil Harbisson: “No utilitzo tecnologia, soc tecnologia i em sento cíborg”

Aquest jove britànic és considerat el primer cíborg del món, ja que té un òrgan nou i completament artificial: una antena, amb la qual explora els límits sensorials de l'ésser humà i que li permet escoltar els colors. Neil Harbisson (Londres, 1984) no veu l'art, l'escolta. Aquest anglès criat a Mataró (Barcelona) assegura que Picasso i Warhol tenen sons molt alts, saturats. Velázquez, en canvi, “sona poc”. Per a Harbisson, el món és en blanc i negre. Va néixer amb acromatisme, una patologia que afecta una de cada trenta-tres mil persones al món. Des del 2004, una antena connectada al seu cervell li permet escoltar els colors i, així doncs, detectar-los. En va memoritzar centenars. Aquest artista britànic es defineix com a cíborg, un ésser compost per elements orgànics i cibernètics. El seu “òrgan” que li penja del cap i una estètica moderna i avantguardista, igual que el seu tall de cabells, li donen una aura futurista. Harbisson és pioner a implantar-se tecnologia al cos. Aquest jove utilitza la tecnologia per explorar i superar les fronteres dels sentits humans. Des de la seva fundació, ajuda tots els interessats a convertir-se en cíborgs. Hi parlem al centre cultural ImaginCafé, un espai de CaixaBank on està a punt de presentar, juntament amb Silvia Lladós, Colors&NeilHarbisson, una app que permet fer sessions de llum i escoltar el so del color amb les composicions sonocromàtiques compostes per ell mateix. Com escoltes els colors sense que els sons que t'envolten se superposin? Noto la vibració que emeten els colors dins l'os i aquesta vibració es converteix en so. Escolto els colors a través dels ossos, mentre que la resta de sons els escolto per les orelles. Són dos canals diferents. Si fos sord, percebria igualment els colors. Quants colors ets capaç de detectar? Percebo tres-cents seixanta tons visibles, però també en capto molts més que són invisibles per a l'ull humà, com els infrarojos i ultraviolats. Com sona una posta del sol? És un sol que es va transformant en un fa sostingut. És un so descendent. Quants cíborgs hi ha al món? Ser cíborg és una identitat. Hi ha moltes persones que tenen tecnologia dins el cos, però no totes es consideren cíborgs. Moltes la tenen per raons mèdiques, però no senten aquesta tecnologia com a part de la seva identitat, sinó com una cosa externa. També hi ha moltes persones sense implants que sí que se senten cíborgs, perquè han nascut i crescut sempre amb tecnologia. Senten que és part de la seva identitat. Llavors, som cíborgs psicològics? En molts llocs, la gent se sent unida psicològicament a la tecnologia i se'n parla en primera persona. Sentim gent que diu “m'estic quedant sense bateria” en comptes de “el meu mòbil s'està quedant sense bateria”. En el teu cas, el Regne Unit sí que et va reconèixer com a tal. El 2004 no em van deixar renovar el passaport perquè deien que no podia fer-me la fotografia amb un aparell electrònic. Els vaig dir que es tractava d'un òrgan més. No utilitzo tecnologia, jo soc tecnologia i em sento cíborg. Després van acceptar el meu raonament i els periodistes van dir que era la primera vegada que un govern acceptava un ciutadà cíborg. Hi ha un abans i un després. Al principi, memoritzava el so de cada color. Era una cosa molt externa, però a poc a poc el cervell s'hi va acostumar fins al punt que vaig començar a somiar colors i a deixar de notar la diferència entre el cervell i el programari. Vaig sentir que la paraula cíborg definia aquesta unió. L'antena és un òrgan més del meu cos, no és un aparell. L'aprenentatge és infinit. El límit el poses tu? És com amb l'idioma. De petit, havies de memoritzar el que veies en una paraula. Quan escoltava la freqüència del vermell, l'anomenava vermell. Això va ser el 2004, quan vaig aprendre els colors. Ara no ho penso. No descanses mai d'escoltar colors? Puc tapar-ho, és com un ull o una orella, però no hi ha un on i un off. No hi ha cap interruptor. La comunitat científica reconeix els cíborgs? Les comissions bioètiques dels hospitals no veuen ètic afegir òrgans i sentits que no siguin humans. Jo em vaig fer cirurgia amb un metge anònim. Són operacions que no estan acceptades. Un dels grans reptes és aconseguir que ho vegin ètic. Va passar el mateix amb la cirurgia transgènere durant els anys cinquanta i seixanta. Què vols demostrar amb la teva experiència? Ho faig per explorar. Vull revelar realitats que ja existeixen, com els colors infrarojos i ultraviolats, que vosaltres no percebeu. Unir-nos a la tecnologia ens permet revelar realitats i saber millor on som i qui som, perquè descobrim millor quins són els nostres sentits. La medicina fa implants per millorar la vida de les persones, jo ho faig per art. Soc un artista cíborg. Volies superar el fet de veure la vida en blanc i negre? No. Quan estudiava música, vaig voler utilitzar la tecnologia en l'artista i no en l'art. Em vaig decidir pels colors, perquè, com que hi veig en blanc i negre, sempre em va interessar el color, però no volia solucionar un problema, sinó satisfer una curiositat. Per a mi, veure en blanc i negre és una cosa que té molts avantatges. Quins? Tenim millor visió nocturna i veiem a més distància, perquè el color no hi interfereix. Podem memoritzar la forma més fàcilment. Molta gent que veu en escala de grisos treballa a la marina per detectar on hi ha vaixells, perquè veiem la forma abans que el color. I la gent que veu el color es pot confondre amb el camuflatge. Estàs pensant en un altre implant? Sí. Em permetrà notar el pas del temps, crear il·lusions del temps. Podré viatjar en el temps, eliminar els jet lags. L'objectiu és dur a la pràctica la teoria d'Einstein, la relativitat del temps portada a un òrgan. Viatjar en el temps? El temps és una percepció. Si pots modificar la percepció, pots viatjar en el temps. El temps és al teu cap. No està demostrat que fora d'aquest existeixi. imaginCafé Una antiga seu de CaixaBank al centre de Barcelona acull des de fa un any ImaginCafé, un centre cultural de l'entitat bancària dedicat a la generació millenial. A les antigues instal·lacions de les caixes fortes ara hi ha potents ordinadors i còmodes butaques, a punt per jugar-hi a videojocs o eSports. Amb aquest centre, l'entitat pretén captar el públic jove amb nombroses ofertes culturals i lúdiques. L'espai, de 1.200 metres quadrats i tres pisos, organitza exposicions, conferències i concerts. Les sales del pis superior ofereixen la possibilitat de treballar-hi en grups i un nou espai de coworking.

INNOVACIÓ