coronavirus

28 Maig, 2020

E-commerce, la clau per no parar de vendre ha arribat per quedar-s’hi

Ja fa algunes setmanes que els negocis que no cobrien necessitats essencials van abaixar les reixes després de decretar-se l'estat d'alarma. De mica en mica, i dins de les mesures aprovades pel Govern, n'hi ha alguns que ja comencen a obrir portes. Tanmateix, aquest procés d'obertura encara trigarà diverses setmanes a completar-se, i en molts casos amb un futur incert. Mentre això passa, els comerços estan cercant alternatives per oferir els seus productes i serveis als consumidors. Sense necessitat de contacte físic i sense restriccions en les vendes, el comerç on-line es presenta com una solució per a molts d'aquests negocis, sobretot en el cas dels més petits. Els canvis en els hàbits dels consumidors durant el confinament donaran pas a una nova era per a aquest tipus d'establiments, en què la modalitat on-line tindrà una importància molt rellevant. El mercat de gran consum a Internet es va disparar durant la segona setmana de confinament al nostre país i va registrar un increment rècord de fins al 73,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades de Nielsen. Això posa en evidència que fer servir els canals on-line per comunicar-se amb els clients ja no és un fet opcional per a la majoria dels comerços.La importància d'aquest canvi d'hàbits és tal que la situació derivada per la COVID-19 pot ser el detonant definitiu per a la consolidació de l'e-commerce a Espanya, segons asseguren des de The Valley. Entre els motius que esgrimeixen, hi trobem el fet de mantenir el flux de l'activitat comercial i conservar els llocs de treball, a més d'evitar el malbaratament d'articles peribles i possibles pèrdues. Davant el tancament dels comerços físics, les empreses que ofereixen serveis i productes en un entorn on-line poden continuar generant ingressos. N'hi ha que fins i tot estan permetent que els compradors puguin fer ara les seves adquisicions i rebre la comanda, o gaudir del servei, quan la situació torni a la normalitat. Aquesta és una possibilitat que ajuda a mantenir les feines, encara que en alguns sectors —com ara el de l'alimentació o de les empreses de repartiment a domicili— fins i tot han hagut de reforçar les seves plantilles. En mantenir l'activitat en línia, els comerços que aposten pel comerç electrònic tenen capacitat per donar sortida als productes que tenien al magatzem. Si no fos per aquesta via de venda, hi ha moltes les empreses que haurien registrat grans pèrdues per no haver pogut vendre articles que es farien malbé o que quedarien obsolets perquè són estoc de temporada. La venda on-line ja forma part de l'estratègia de la majoria de les grans companyies, però no tant del petit comerç, possiblement el més vulnerable en aquesta crisi. La manca de formació i el desconeixement de les eines necessàries per posar en marxa les vendes on-line són alguns dels motius que explicarien aquesta falta de digitalització.Per establir una relació comercial a través d'Internet amb els clients no és imprescindible tenir una botiga on-line o presència en un marketplace com ara Amazon. Es pot fer perfectament a través de xarxes socials o d'aplicacions com WhatsApp. Es tracta d'una bona opció, sobretot si es té en compte que, segons l'Estudi Anual sobre Xarxes Socials 2019 de l'Asociación de Publicidad, Marketing y Comunicación Digital (IAB Spain), el 72% dels usuaris segueixen les marques en alguna de les xarxes socials i per al 26% genera confiança que hi tinguin un perfil. Treure partit a aquest canal de comunicació pot ser el començament de la digitalització del petit comerç. Comptar amb assessorament extern ajuda a la gestió de tots els tràmits i a deixar les qüestions tècniques i més enutjoses a les mans de tercers. Per això, CaixaBank ha creat la solució SocialCommerce, pensada per facilitar als petits comerços l'obertura de noves modalitats de venda de manera ràpida i segura. La proposta se centra en la gestió de compres on-line a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria. D'aquesta manera, el negoci pot fer vendes a partir d'ofertes llançades des dels seus perfils a Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, Telegram o qualsevol altra via de comunicació amb el client final, sense necessitat de mantenir una botiga virtual o una pàgina web pròpia. La solució de CaixaBank ajuda el comerç a convertir seguidors en potencials compradors i a cobrar per les comandes rebudes a través de canals de comunicació directes Pel que fa als clients, aquests reben les ofertes a través dels perfils i d'aplicacions de missatgeria del comerç. Si els agrada el producte, el poden comprar a través d'un enllaç que els porta directament a les instruccions de pagament. El comerciant rep la informació de la venda que acaba de fer i pot gestionar-ne l'enviament. El llançament de SocialCommerce es complementa amb PayGold, una solució pensada per rebre pagaments on-line, per correu electrònic o per SMS. Tot això sense necessitat que el comerç hagi de tenir un lloc web propi i preparat per oferir una resposta àgil, la qual cosa pot ser crucial en el moment actual per mantenir un negoci obert. L'e-commerce pot ser un important facilitador d'alguns dels  Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, tot un seguit de fites que l'organisme ha fixat per assolir la prosperitat de tothom sense renunciar a la sostenibilitat. En concret, el seu ús, sobretot en la situació actual, pot resultar especialment valuós per a l'objectiu número 8 (Treball digne i creixement econòmic). Estar al costat del petit comerç en aquests moments és necessari i la venda on-line pot ser una eina fonamental perquè molts d'ells continuïn endavant.

INNOVACIÓ
21 Maig, 2020

Empreses responsables per afrontar l’endemà del coronavirus

Com serà el nostre món després de la pandèmia? Aquesta és la pregunta que tots ens fem. Una qüestió força lògica, si tenim en compte que poques persones han viscut abans una situació capaç de provocar canvis tan abruptes, tan globals i tan ràpids. Tot i que encara és aviat per trobar una resposta precisa, les empreses han de tenir clar com més aviat millor com serà la seva tornada i com cal afrontar aquest dia després del coronavirus en què tornaran a la feina en un entorn incert. Per facilitar aquesta «operació tornada» a les companyies, la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l'IESE ha publicat el quadern «L'endemà: empreses socialment responsables davant un món postCOVID-19». Elaborat per Philip Muller i Joan Fontrodona, aquest informe proposa tenir en compte l'RSC com a guia, explica com s'han d'adaptar les empreses a un entorn canviant i ofereix algunes claus per comprovar que la tornada a la feina és segura per a tothom.En tant que sigui possible, qualsevol decisió que es prengui —bé sigui fàcil o difícil— ha de ser sempre consistent amb els valors i amb el sentit de la pròpia tasca empresarial. Per fer-ho, el quadern proposa utilitzar la responsabilitat social corporativa com a brúixola i incorporar tres actituds que neixen precisament d'aquesta responsabilitat: reflexió, transparència i creativitat. Per què resulta valuós reflexionar sobre els principis, els valors i les forces de la companyia en aquesta etapa de desescalada? Perquè és fonamental per garantir que cada passa que es faci sigui consistent amb tot allò que l'empresa diu que és. Dit d'una altra manera, per evitar transmetre incoherència als diversos grups d'interès o stakeholders. Partint d'aquesta reflexió, es pot reformar des d'allò més secundari fins al que és més important sense perdre la identitat de l'empresa pel camí. Una actitud reflexiva també fomentarà la creativitat a l'hora de prendre decisions i ajudarà a incorporar al dia a dia de l'empresa totes les lliçons apreses durant l'etapa d'emergència, tant les sanitàries com les econòmiques. Perquè tot aquest exercici sigui efectiu, és imprescindible apostar per una comunicació transparent amb els stakeholders. D'aquesta manera, s'involucrarà els mateixos treballadors i altres grups d'interès a l'hora de resoldre els diversos reptes que apareguin durant l'escenari que arribarà després de la crisi. No hi ha cap mena de dubte que l’epidèmia de la COVID-19 ens ha deixat un entorn en què manen les situacions impredictibles i canviants, quan no són directament desfavorables per a cada empresa. Per adaptar-s'hi i reeixir a l'hora de superar-les, la clau la trobem en la resiliència. És a dir, que la companyia tingui la capacitat —en termes de coneixements, habilitats i actituds— per operar en situacions que es poden complicar en qualsevol moment. El quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l'IESE apunta a sis principis de la resiliència que poden aportar la flexibilitat suficient a les empreses per orientar correctament les seves accions i sobreviure tant en el nou horitzó com en els que vinguin al seu darrere. - Disposar de recursos davant noves emergències: si alguna cosa ens ha ensenyat el confinament i les mesures d'excepció és que les situacions d'emergència demanen disposar de recursos de sobres. Per això és tan important assegurar que cada empresa té prou recursos per garantir la viabilitat del seu negoci en situacions límit, sobretot pel que fa a la cadena de subministraments. - Diversitat en idees i solucions: apostar-hi ajuda a les companyies a assegurar-se que són resilients quan qui governa és la incertesa. La diversitat de recursos i d'idees a l'hora de dissenyar les solucions i estratègies és molt més útil davant dels desafiaments que aniran apareixent que no pas les propostes unidimensionals. De nou, involucrar tots els treballadors en la cerca d'aquestes solucions i dialogar amb uns altres grups d'interès ajuda al fet que aquesta diversitat sigui efectiva, a rebre noves idees i a contrastar les pròpies. - Acció en mòduls: una altra de les lliçons extretes de l'estat d'alarma és que resulta important evitar els contagis a través de l'aïllament. Amb la cadena de subministraments de les empreses passa justament el mateix. De fet, els sistemes molt integrats poden ser especialment vulnerables a situacions d'emergència. Si s'aposta per l'acció modular, diversificada en compartiments estancs i autònoms, serà més senzill protegir les activitats indispensables per a les operacions fonamentals de la companyia i, d'aquesta manera, evitar que s'interrompin. Així, doncs, aquesta acció modular ha de servir com a possible mesura de contenció davant noves situacions d'emergència. - Evolució i aprenentatge constants: els entorns canviants, amb un degoteig de nous desafiaments, exigeixen respostes dinàmiques per part de les empreses. Per generar-les, és imprescindible saber aprofitar al màxim qualsevol nou coneixement i nova oportunitat que aparegui durant l'operació tornada. Només així es podran integrar de veritat els coneixements i les oportunitats que es vagin obrint camí. Al costat dels mateixos departaments, aquesta capacitat d'evolució i d'aprenentatge també s'ha d'estendre a la cadena de subministraments i d'aprovisionament per fomentar-ne l'agilitat i l'adaptació davant possibles situacions d'emergència. - Prevenir contratemps: tenir en compte els pitjors escenaris possibles —com ara la possibilitat que aparegui un nou focus de contagi del virus— és especialment important en un nivell de gestió de les empreses. Encara que faci l'efecte que la propagació del virus s'ha frenat i que s'ha aconseguit controlar la primera onada de contagis, la gestió resilient exigeix també tenir en compte possibles rebrots. - Cooperar amb altres empreses: és molt possible que, en el món després de la pandèmia, la cooperació entre persones i empreses ocupi el càrrec que fins ara ocupava només a la competència. Per aquesta raó, les companyies han d'enfocar la seva tasca de manera holística i generar cooperació en el seu propi ecosistema.En el món després de la pandèmia, les empreses socialment responsables han de garantir que la tornada dels seus empleats sigui segura. L'informe de Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l’IESE apunta també alguns punts que han d'atendre aquestes companyies: - Salut dels empleats: les empreses han de comprovar que la tornada a l'oficina assegura la salut i la seguretat de tothom, i que es minimitza el risc d'una segona onada de contagis. - Comunicació: la comunicació durant el retorn ha de ser regular i proactiva, a més d'atendre i d'involucrar tots els grups d'interès. - Risc financer: el pla de continuïtat de negoci de les empreses ha de tenir tres característiques: ser sòlid, realista i flexible. S'ha de dissenyar i de mantenir sense perdre'n cap de vista. - Cadenes de subministraments: és important fer un seguiment de les diverses etapes de les cadenes de subministraments, procurar mantenir els contractes amb els proveïdors i cercar alternatives davant possibles disrupcions. - Polítiques de viatges: la salut dels empleats i el medi ambient han de prevaler sobre les polítiques de viatges de les empreses, que s'han de redissenyar i, fins i tot, limitar els desplaçaments, si cal. - Nous hàbits de consum: el confinament i la pandèmia han generat nous hàbits de consum als quals ha de respondre el model de negoci.També s'ha de considerar si la manera d'entendre o de millorar l'activitat ha canviat després d'aquesta experiència. - Serveis: és important dissenyar un pla de retorn amb el qual recuperar, de mica en mica, la normalitat en la distribució de béns i serveis a clients i consumidors. La pandèmia de la COVID-19 ha arribat com un cicló que, molt probablement, canviarà per a sempre el concepte de normalitat. L'escenari que deixa és una oportunitat per implantar un veritable desenvolupament sostenible que no deixi ningú enrere, un interès en el qual les empreses tenen molt a dir. La responsabilitat social corporativa és el far perfecte per emprendre accions conjuntes i coordinades sobre les quals basar aquesta cerca de la sostenibilitat.

CORPORATIU
07 Maig, 2020

Privacitat on-line, consells per mantenir les teves dades fora de perill

Els ciberatacs són el pa de cada dia i a hores d'ara ja hi ha molts ciutadans que n'han patit les conseqüències. Entre aquestes s'hi troben les relacionades amb la suplantació d'identitat, una malifeta que sol tenir sempre el mateix origen: el robatori d'informació personal. És a dir, un atac a la privacitat on-line en tota regla. La qüestió és que, amb la crisi del coronavirus, aquesta privacitat on-line està especialment exposada. La raó principal és l'important flux d'informació digital que circula aquests dies, sobretot la relativa a la pandèmia. Vídeos, enllaços, mems... tota mena d'arxius salten de correu en correu i de missatge en missatge. També tota mena d'informació sobre la nostra situació actual en què ens trobem i que publiquem en xarxes socials. Els nostres telèfons mòbils i els nostres ordinadors treuen fum amb la gran quantitat de dades que compartim. Fins al punt que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat la situació actual d'“infodèmia”, referint-se a la sobreabundància d'informació que circula. Els ciberdelinqüents saben com aprofitar aquest flux, així com el nostre desig de rebre la màxima informació possible. Per això han trobat l'ocasió perfecta per intentar apoderar-se de les nostres dades. És el primer pas cap a una possible suplantació d'identitat, que pot crear més maldecaps del que sembla.Pot semblar que la suplantació d'identitat és un problema que només afecta els famosos de tant en tant. Això es deu al fet que els seus casos solen ser els més sonats. Cada dos per tres sentim parlar d'alguna personalitat a qui han piratejat el seu perfil en una xarxa social per publicar-hi qualsevol cosa en nom seu. Tanmateix, qualsevol pot ser víctima d'aquesta mena d'activitat fraudulenta. Tal com recorda l'Oficina de Seguretat de l'Internauta (OSI), qualsevol persona que tingui a internet informació personal, com ara nom i cognoms, edat, lloc de naixement o fotografies, i no tingui controlat qui pot accedir a aquestes dades pot ser víctima de suplantació d'identitat. Fins i tot si aquesta informació no està publicada a internet, sempre hi ha un cert risc. Pel que fa als llocs on es desenvolupen les suplantacions d'identitat, solen donar-se en xarxes socials, ja que resulta senzill recopilar-hi informació sobre una persona i fins i tot crear un perfil fals per fer-se passar per ella. De fet, és habitual l'ús de bots que es fan passar per persones reals per promocionar productes i serveis o sembrar la zitzània. També hi ha atacs de phishing que utilitzen malware per infectar els nostres equips i apoderar-se de la nostra informació personal. En aquests atacs, els ciberdelinqüents solen utilitzar tècniques d'enginyeria social per suplantar la identitat d'entitats o persones conegudes per tal d'enganyar les seves víctimes i obtenir les seves dades. I un cop tinguin aquestes dades, intentaran accedir en nom seu a diferents serveis. Els atacs de phishing solen seguir aquest esquema: obrim un correu electrònic o missatge que sembla enviar una persona o entitat de confiança; el missatge sol·licita que s'accedeixi a un web per facilitar-hi informació personal; el web sembla legítim, per la qual cosa facilitem totes les dades sol·licitades, inclosos el nom d'usuari, la contrasenya o el número d'identificació fiscal. A partir d'aquí, els ciberdelinqüents tindran a la seva disposició les dades necessàries per intentar suplantar-nos, per exemple, en les nostres interaccions amb el banc. En aquesta mena d'atacs també són habituals els missatges que ens anuncien que hem guanyat un premi i que hem de proporcionar informació personal per poder-hi accedir. En plena pandèmia de la covid-19, aquesta mena d'atacs s'ha sofisticat i aprofita aquest tema com a ganxo per apoderar-se de dades d'usuaris. Des d'arxius amb suposats consells en vídeo per mantenir-se fora de perill de la malaltia que oculten programa maliciós fins a cibercriminals que es fan passar per l'Organització Mundial de la Salut, tot s'hi val per trencar la privacitat on-line dels internautes.Les circumstàncies especials que vivim actualment exigeixen que siguem més curosos que mai amb la nostra informació personal. Els atacs de suplantació d'identitat no només afecten la víctima de l'estafa, sinó també les persones o organismes pels quals es fan passar els ciberdelinqüents, que es poden veure envoltats en un problema de manera totalment inadvertida. Hi ha algunes mesures que podem prendre per mantenir les nostres dades fora de perill i evitar que tercers puguin contactar amb altres en nom nostre o accedir a diferents serveis on-line fent-se passar per nosaltres. - Fer servir sempre contrasenyes robustes: tant per accedir al perfil de la xarxa social com a les nostres aplicacions bancàries, l'OSI explica que triar una bona contrasenya és fonamental. També ho és gestionar aquestes credencials de manera adequada, sense compartir-les amb ningú, sense fer servir la mateixa per a diversos serveis i fent ús de gestors per recordar-les quan les necessitem. En aquest sentit, CaixaBank ha estat el primer banc del món a utilitzar la identificació biomètrica en les aplicacions pròpies i el reconeixement facial en caixers, que evita haver d'introduir el PIN per fer reintegraments. A més, l'entitat disposa de sistemes robustos per protegir les dades dels seus clients davant dels atacs dels pirates. - Evitar el phishing: el millor per no patir les conseqüències d'un atac de phishing que acabi amb el robatori de la nostra informació és evitar-lo. Per fer-ho, convé fixar-se en els missatges i correus que es reben i estar alerta davant de contactes inesperats o respostes que no s'han sol·licitat. També cal analitzar amb detall els correus, sobretot els que ens demanen que introduïm credencials en un web extern amb qualsevol excusa, i recordar que un banc mai no ens demanarà les nostres dades per correu electrònic, missatge de text o telèfon perquè ja els té. Convé examinar l'adreça electrònica del remitent, no fiar-se de peticions urgents que imposin terminis per modificar claus d'accés i comprovar que els enllaços inclosos siguin legítims. Simplement passant el ratolí per sobre del text de l'enllaç, podrem veure l'adreça web a què dirigeix i comprovar si coincideix, o no, amb la que apunta el contingut del missatge. Que la seva redacció sigui incorrecta també ens ha d'alertar. - Incrementar el grau de privacitat dels nostres perfils: a les xarxes socials, convé configurar els perfils de la manera més privada possible, per tal d'evitar que usuaris desconeguts accedeixin a la nostra informació personal. L'OSI també aconsella assegurar-se de la identitat de qualsevol usuari que ens vulgui agregar com a amic, per evitar així que qualsevol tingui accés a la nostra informació personal, fotos o vídeos. - Revisar la política de privacitat: l'OSI recorda que, si ens fixem en les condicions de servei de les xarxes socials, sabrem l'ús que fan de les nostres dades, el seu tractament i emmagatzematge i si es comparteixen amb tercers. Seguir aquests consells ens ajudarà a preservar la nostra privacitat a internet. Una precaució que, en aquests moments, és més important que mai.

INNOVACIÓ
16 Abril, 2020

Coronavirus i ciberatacs, no abaixis la guàrdia

“En temps de sobreinformació, la creativitat desapareix”. Així definia el neuropsicòleg Andrey Kurpatov alguns dels efectes de la sobrecàrrega d'informació durant l'últim Fòrum Econòmic Mundial de Davos. El que no preveia l'expert és la capacitat dels ciberdelinqüents per idear formes noves d'atacar les seves víctimes. Una creativitat que s'ha disparat enmig de la pandèmia del coronavirus, quan ciutadans i empreses demanen més informació del que és habitual. Aquestes últimes setmanes han començat a proliferar ciberatacs relacionats amb la crisi del coronavirus. El fet cert és que l'escenari és propici per a aquesta mena de delinqüència: el consum d'internet s'ha disparat, amb increments de trànsit pròxims al 40%, igual que el teletreball. L'elevada demanda d'informació sobre la pandèmia per part de ciutadans i professionals ha obert noves oportunitats per als ciberdelinqüents. Mentre que alguns han promès no actuar en certs casos mentre duri la pandèmia, altres han decidit aprofitar la situació per difondre els seus atacs. En qualsevol cas, mai no s'ha d'abaixar la guàrdia davant la possibilitat de ser un dels seus objectius. I menys en una situació tan excepcional com l'actual.Els atacs de segrest d'informació, o ransomware, no han trigat a aparèixer. El que passa és que, aquest cop, ho fan adaptats a la situació actual de pandèmia. És a dir, aprofiten la tirada informativa que té aquests dies la temàtica del coronavirus per accedir als nostres arxius, encriptar-los i sol·licitar després el pagament d'un rescat si els volem recuperar. Si a tot això hi sumen la sobrecàrrega de feina que pateixen els professionals de certs sectors, com els de la sanitat, els ciberdelinqüents troben l'ocasió perfecta per intentar segrestar informació sensible. Aquest va ser precisament el cas d'un enviament de ransomware reportat per la Policia Nacional. Consistia en l'enviament de correus electrònics a personal sanitari de diferents hospitals espanyols relacionats amb la temàtica del coronavirus. Incloïen arxius adjunts amb els quals els ciberdelinqüents pretenien corrompre la informació del centre mèdic per demanar després un rescat. Aquesta mena d'atacs de segrest d'informació també s'han detectat en altres països. Un exemple és el del ransomware que utilitzava el domini coronavirusappsite per assolir el seu objectiu. Contenia un mapa de calor dels Estats Units en què es mostraven els focus de més contagi per captar l'atenció de l'internauta. En concret, aquesta pàgina sol·licitava que es baixés una app mòbil per continuar informat. En fer-ho, s'instal·lava un ransomware anomenat Covidlock, amb el seu consegüent missatge d'infecció i sol·licitud de rescat.La ruptura de la normalitat també deixa exposada la població davant les ciberestafes. Com que en aquests moments cerquem constantment informació relacionada amb el coronavirus, els ciutadans estem més exposats a patir aquesta mena d'enganys. De fet, les xifres d'ús de la temàtica del coronavirus com a ganxo per estendre ciberatacs entre la població s'han disparat el març, coincidint amb la declaració del coronavirus com a pandèmia global. A més, s'ha detectat un increment de fins al 70% de correus amb atacs de phishing que fan ús d'aquesta temàtica per recopilar informació personal de manera fraudulenta. L'FBI mateix alerta sobre una onada sense precedents d'aquesta mena de delictes, en aquest cas relacionats amb la pandèmia. A Espanya, els últims informes del Centre Nacional de Protecció d'Infraestructures i Ciberseguretat (CNPIC, dependent del Ministeri de l'Interior) alerten sobre una quinzena de ciberestafes amb l'esquer del coronavirus. Per perpetrar-les, els delinqüents aprofiten el sentiment de vulnerabilitat que empeny molts ciutadans a cercar informació sobre la pandèmia.Cal tenir en compte que aquestes ciberestafes no arriben exclusivament a través de correus electrònics. També es fan servir aplicacions, webs i fins i tot missatges de text per comprometre la seguretat de les persones i la seva privacitat. Un exemple n'és l'ús de missatges de text per oferir una aplicació que ajuda a aconseguir mascaretes sanitàries. Quan es baixa l'aplicació, s'instal·la un virus que reenvia el missatge a tots els contactes de l'agenda del telèfon infectat. Un altre atac detectat utilitzava un missatge de WhatsApp per suplantar el Ministeri de Sanitat i redirigir a un web de venda de mascaretes. També proliferen estafes amb troians, com el conegut Cerberus, que afecten dispositius Android. Aquest atac té com a objectiu principal el robatori de credencials bancàries o tipus RAT, amb el focus posat en la distribució i el robatori de dades sensibles de la víctima.En un moment en què ens veiem bombardejats constantment per la difusió d'informació per mitjans electrònics, el sentit comú és més necessari que mai. Protegir-nos de ciberestafes en un moment especialment vulnerable com el que vivim ens evitarà més d'un disgust. Algunes recomanacions per mantenir-se fora de perill d'aquesta mena d'atacs són les següents: - Eliminar, sense obrir-los, els correus electrònics sospitosos o amb un origen del qual no tinguem constància. - Evitar les cadenes de missatges, que moltes vegades es fan servir per recopilar dades de contacte, així com els missatges que rebem de coneguts amb enllaços o adjunts i que semblin fora de context o no encaixin en la conversa. - No fer clic ni prémer sobre enllaços dubtosos, ja que ens poden redirigir a webs fraudulents. - Davant del dubte, contrastar sempre amb persones de confiança i fonts oficials qualsevol informació que rebem i ens resulti sospitosa. - Extremar les precaucions en les compres en línia, sobretot les de productes relacionats amb la pandèmia, com mascaretes o guants. - Mantenir actualitzats els sistemes dels dispositius electrònics, inclosos els antivirus. - No facilitar mai claus ni contrasenyes sol·licitades a través de correu electrònic, missatges de text o qualsevol altre canal. - Que un web comenci per https i mostri un cadenat a la barra del navegador no garanteix que sigui segur. De fet, pot tractar-se d'un web fraudulent. Convé fixar-se bé en si l'enllaç es correspon realment amb el del lloc web al qual ens volem connectar. Sempre serà més segur teclejar l'adreça web autèntica a la barra de navegació que accedir-hi des d'un enllaç obtingut d'una altra font. Mantenir a ratlla els ciberatacs no és només un acte de protecció individual. En moments com els actuals, la responsabilitat ciutadana és especialment important, per la qual cosa també s'ha d'evitar al màxim la seva propagació a altres persones. La calma i el sentit comú són, un cop més, les millors eines que tenim al nostre abast per aconseguir-ho.

INNOVACIÓ
31 Març, 2020

Coronavirus i teletreball: tres tips per treballar en remot

La implantació del teletreball és un concepte que reclamen cada vegada més treballadors. I també una idea per la qual ja apostaven un bon nombre d'empreses a començament d'any. Segons la Guia del Mercat Laboral d'Hays 2020, el 67% de les companyies tenia previst augmentar aquest any les opcions de teletreball respecte a l'any anterior, el 7% més que el 2019. Tanmateix, les mesures per evitar el contagi per coronavirus han fet que molts negocis passin de la intenció a la realitat en ben poc temps. I, amb elles, els seus treballadors. En funció de l'empresa, algunes d'aquestes persones hauran començat a treballar des de casa per primera vegada a les seves vides. Altres hauran ampliat el nombre de dies de teletreball setmanals a causa de la crisi del coronavirus. Sigui quin sigui el cas, el cert és que molts empleats hauran vist alterada la seva rutina laboral habitual. No estem parlant d'un canvi qualsevol. Especialment en donar-se en circumstàncies excepcionals –com les que vivim en aquests temps de pandèmia per coronavirus–, la implantació del teletreball pot afectar qüestions com la cultura laboral del talent de l'empresa, l'organització del treball, la seguretat de la informació i fins i tot la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Per això cal tenir en compte alguns consells que ens poden ajudar a convertir el teletreball en una experiència constructiva i segura.Segons el Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció en el Treball, el 7,9% dels ocupats a Espanya va teletreballar, encara que fos de manera ocasional, durant el quart trimestre de 2019. Això suposa que al voltant d'1,5 milions de treballadors a Espanya ja saben què suposa dur a terme el seu treball lluny de l'oficina. Molts saben ja que un dels desavantatges més importants del teletreball és la sensació d'aïllament que es pot arribar a sentir, especialment entre les persones acostumades a compartir espai físic de treball amb els seus companys. El treball en equip també es pot arribar a ressentir. Els malentesos, que solen ser més habituals en les comunicacions a distància que en les presencials, tampoc no contribueixen a atenuar aquests inconvenients. Això és perquè la comunicació directa, que és la que mantenim cara a cara, té components verbals i extraverbals. I aquests factors es perden en gran mesura quan les comunicacions es fan amb mitjans telemàtics pel mig. Per tot això, convé tenir en compte que el mitjà en què treballem amb els nostres companys ha canviat i, amb aquest, ha de fer-ho també la nostra manera de comunicar-nos. Per això hem d'adequar-la a les noves circumstàncies i aconseguir que sigui al més efectiva possible. És a dir, hem de fer un esforç extra per comprendre els nostres companys i ajudar-los a comprendre'ns, per acostumar-nos a utilitzar eines col·laboratives que facilitin el procés, així com per aclarir qualsevol tipus de dubte i evitar els temuts malentesos que poden perjudicar l'equip. Una bona comunicació ens ajudarà, a més, a bregar millor amb la sensació d'aïllament.Teletreballar de manera contínua, com faran molts treballadors mentre duri la crisi del coronavirus, no és el mateix que fer-ho de manera esporàdica. Si no es va amb compte, la productivitat pot quedar afectada, així com el benestar dels mateixos treballadors. Encara que pugui semblar que la possibilitat de treballar sense interrupcions beneficia aquests aspectes, el fet cert és que, sense una bona gestió del temps que dediquem a treballar, poden quedar perjudicats. Aprofitar les hores més productives del dia per fer les tasques més complicades i deixar les més senzilles per als moments en què ens costi més treballar és un truc que comparteixen molts freelances. Els experts també aconsellen conscienciar-se que, per molt que s'estigui a casa, el que s'està fent és un treball real. Per això és important habilitar un espai exclusiu lluny de possibles distraccions i vestir-se per treballar. També ho és crear barreres que permetin a la resta dels membres de la família interpretar fàcilment que no s'ha de ser molestat. Per exemple, indicar-los que, mentre la porta de l'espai de treball romangui tancada, han d'evitar accedir-hi o fer soroll a les proximitats. També hem d'establir-nos barreres nosaltres mateixos que ens ajudin a donar la jornada laboral per acabada en un moment donat. Treballar des de casa pot difuminar els límits temporals a què estem acostumats a l'oficina. Per això, fixar horaris és fonamental.Un dels aspectes que els treballadors no sempre tenen en compte quan comencen a teletreballar és la seguretat informàtica. Encara que han de ser les empreses les que estableixin eines i protocols que permetin treballar en remot i preservar la seguretat online, convé que també els treballadors tinguin present la importància d'assegurar al màxim les seves comunicacions. Per exemple, molts treballadors sentiran la temptació d'alternar el seu treball amb altres hàbits online que solen desenvolupar a casa seva. El problema és que aquesta pràctica augmenta els riscos de patir un atac remot, que pot exposar informació sensible sobre l'empresa. A part, hi pot haver altres riscos derivats de connexions wifi insegures, ports oberts de perifèrics com impressores, navegadors amb tota mena de plugins o ús de carpetes al núvol sense protecció suficient. En aquest sentit, convé parar una atenció especial a les indicacions de l'empresa relatives a la seguretat, especialment les relacionades amb els equips informàtics, eines de telecomunicació i ús de VPN o altres mètodes d'encriptació. Per descomptat, haurem de seguir més que mai els consells habituals per evitar la nostra exposició al malware a través de correus electrònics fraudulents, aplicacions de missatgeria instantània o visites a pàgines web insegures. Convertir una situació extraordinària en una oportunitat per a l'aprenentatge està a l'abast de tots. El teletreball és una de les grans tendències de futur en l'entorn laboral; per això, familiaritzar-nos-hi i intentar treure-li el màxim partit en aquests moments és una bona idea.

INNOVACIÓ