digitalització

10 Maig, 2019

L’ànima del teixit empresarial espanyol

El 12 de maig se celebra el Dia Europeu de les Pimes, la qual cosa no deixa de ser un reconeixement a les petites i mitjanes empreses que, segons dades del Consell Internacional de la Petita Empresa (ICSB), representen el 90% del sector empresarial d'arreu del món, generen entre 60 i el 70% de l'ocupació i són claus en l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per Nacions Unides. A escala europea, les xifres són força semblants: les pimes creen ocupació, generen la meitat del comerç intracomunitari de béns i són les responsables del 51% de les importacions i del 45% de les exportacions que es produeixen a l'interior de la UE. I a Espanya, la proporció és fins i tot més gran: segons les dades de març de 2019 de Cifras Pyme, les pimes constitueixen ni més ni menys que el 99,8% del teixit empresarial espanyol i generen el 65,9% de l'ocupació, fet que les converteix en l'autèntic motor de l'economia espanyola. A més a més, la crisi econòmica recent les ha portat a iniciar un procés d'obertura cap a l'exterior a la recerca de nous mercats. Tot això ha propiciat que, segons dades d'Eurostat, les pimes espanyoles siguin actualment responsables del 53,3% de les importacions i del 51,1% de les exportacions que es fan a tot el país.Com està format exactament aquest 99,8% del teixit empresarial espanyol? Novament segons les dades de Cifras Pyme, el 53,8% són treballadors autònoms; el 39,7%, microempreses d'entre 1 i 9 empleats; el 5,4%, petites empreses d'entre 10 i 49 assalariats; i el 0,9%, empreses mitjanes d'entre 50 i 249 treballadors. Només el restant 0,2% són grans empreses amb més de 250 persones a càrrec seu. I com es distribueix aquest 65,9% de l'ocupació que generen les pimes? A saber: el 12,4% són autònoms (gairebé 2 milions de treballadors), el 19% treballa en microempreses, un altre 19% en petites empreses (uns 3 milions en cada categoria) i el 15,5% en empreses mitjanes (gairebé 2,5 milions). Si els sumem tots, comprovem que hi ha més de 10 milions de persones que treballen en pimes, per 5,5 milions que ho fan en grans empreses (és a dir, el 34,1% restant).Això no obstant, malgrat generar pràcticament dos terços de l'ocupació espanyola, les pimes tenen alguns reptes pendents de cara al futur. El primer de tots seria la digitalització, tan necessària per millorar la competitivitat. Malgrat que en els darrers anys s'han fet progressos, les pimes encara necessiten més inversions per produir, emmagatzemar, tractar i analitzar les dades. Per exemple, la majoria de pimes tenen una pàgina web, però molt poques disposen de plataforma d'e-commerce pròpia. Les grans empreses continuen sent les que tenen una capacitat més gran per incorporar les noves tecnologies. Un altre desafiament seria el del seu propi creixement. Les pimes espanyoles necessiten trobar característiques que les diferenciïn amb l'objectiu d'explotar-les i, novament, millorar la competitivitat, augmentar la productivitat i incrementar la presència a l'exterior. La internacionalització podria ser una via interessant per al seu creixement. Un últim repte per a les pimes és el del finançament. En l'actualitat, les petites i mitjanes empreses recorren poques vegades a les entitats financeres, perquè la seva pròpia naturalesa les limita a l'hora de sol·licitar un préstec i fer front al deute. Una possibilitat interessant de futur seria recórrer a les noves formes de finançament a les que habitualment acudeixen les empreses emergents, com ara els àngels inversors, la confirmació de pagament (cessió de pagaments a proveïdors), el finançament col·lectiu, el finançament col·lectiu de préstec, el facturatge o el lísing.Entre les cinc empreses més ben valorades per l'entramat espanyol de pimes i autònoms hi ha Fundació Bancària La Caixa i CaixaBank. Així ho reflecteix el darrer Estudi d'Èxit Empresarial desenvolupat per la consultora econòmica empresarial Advice Strategic Consultants. Per als entrevistats, l'accés al finançament bancari —que en el cas de les pimes espanyoles suposa el 88% enfront del 50% d'Alemanya i el 30% dels Estats Units— és un dels grans motius per valorar positivament les grans empreses.

CORPORATIU
03 Setembre, 2018

Com hem canviat! Noves tendències per a la tornada a l’escola

Arriba el final de l'estiu i els més petits i els adolescents es preparen per tornar als estudis. És l'època de la tornada a l'escola, el període de preparació en què es compra i s'organitza tot el material escolar necessari per començar el curs amb bon peu. Aquesta tornada a l'escola serà molt diferent de les d'abans, encara que no cal remuntar-se a èpoques llunyanes per ser conscients dels canvis que s'han produït. Un exemple senzill: més d'un recordarà quan sortia a escriure a la pissarra amb el guix o quan la mà es ressentia després d'un examen molt llarg. Aquestes situacions que formaven part del dia a dia a les aules estan desapareixent. Tots els sectors es veuen sotmesos a una evolució constant, incloent-hi el de l'educació. Per això, és inevitable trobar nous escenaris educatius que estan influenciats per les noves tecnologies, la qual cosa, evidentment, també afecta el cistell de consum per a la tornada a l'escola.L'ús de les tecnologies en l'àmbit acadèmic no és una situació nova. Fa molts anys que s'utilitzen productes com ara processadors de text, calculadores o ordinadors per realitzar tasques concretes. Tanmateix, l'aparició d'internet i les tecnologies mòbils han generat un canvi significatiu. Segons un estudi del Ministeri d'Educació i Formació Professional, el curs 2016-2017, els col·legis espanyols tenien un ordinador per cada tres alumnes. A més, el mateix estudi indica que els dispositius portàtils representaven gairebé la meitat dels equips disponibles, amb un 48,5% del total. Cal destacar que no només els ordinadors han pres rellevància. La tecnologia digital també ha incorporat altres dispositius innovadors, com ara les pissarres interactives i les aules virtuals, perquè l'experiència educativa sigui més còmoda i tolerable. La digitalització també ha arribat als llibres de text; de fet, cada vegada hi ha més escoles i instituts que opten pel format digital. Això també afecta les butxaques de les famílies, ja que l'ús d'aquest tipus de suport permet estalviar la meitat de la despesa en llibres. Els experts del II Congrés del Llibre Electrònic afirmen que el llibre electrònic pot arribar a suposar un estalvi de fins al 90%, una dada molt important si es considera que, segons l'OCU, els preus dels llibres d'ensenyament obligatori han pujat més d'un 4% el 2018. En total, l'organització calcula que cada estudiant gastarà de mitjana 200 euros en llibres de text.Si fa uns anys el més habitual era comprar el material escolar a botigues físiques, la tendència actual indica que el comerç electrònic està guanyant terreny. El cistell de consum físic es digitalitza amb la tornada a l'escola. Les dades parlen per elles mateixes: segons un estudi d'Amazon, el 57,4% dels pares compra els llibres de text dels seus fills per internet. D'altra banda, el 42,6% de les persones enquestades creu que l'estalvi és el principal motiu per comprar en línia. Si més no, ja són cada vegada més empreses les que apliquen descomptes addicionals durant l'època de la tornada a l'escola. Economia col·laborativa Un dels models de consum que està més lligat al creixement tecnològic és el de l'economia col·laborativa, que consisteix a prestar, llogar, comprar o vendre productes segons les necessitats específiques, sense que els diners siguin l'únic valor de canvi vàlid per a les transaccions. Quants cops hem acumulat articles escolars que es queden obsolets i no sabem què fer amb ells? Durant els últims anys, els pares han vist en l'economia col·laborativa una bona oportunitat per evitar aquest problema i donar una nova vida útil al material escolar que no es fa servir. Aquest tipus d'economia permet, d'una banda, vendre productes que no s'utilitzen i, de l'altra, aconseguir productes escolars a un preu reduït. Per aquest motiu, cada vegada hi ha més gent que s'uneix a aquesta tendència quan arriba la tornada a l'escola. Més enllà de les aplicacions de segona mà que ja coneixem, com ara Wallapop, hi ha plataformes específiques com ara Donaz o Bolsa de Libros que permeten intercanviar llibres a preus rebaixats mitjançant un sistema de canvi. Segons un estudi de Digilant, el 40% dels pares comencen a comprar el juliol, a diferència del 23% que prefereix esperar fins a l'últim moment. Si pertanys a l'últim grup, encara tens temps d'estalviar per a la tornada a l'escola si segueixes alguns consells pràctics. Recorda també que CaixaBank t'ofereix “La Meva Guardiola”, un servei gratuït que t'ajuda a estalviar i a gestionar la teva economia. Que tinguis una tornada a l'escola excel·lent!

CORPORATIU
25 Octubre, 2017

El client i les entitats financeres es decanten per la banca mòbil

  En els darrers anys, han irromput en la banca mòbil una sèrie d'avenços tecnològics. Aquesta eina ha crescut de manera considerable i ha canviat la forma d'interactuar amb el client. Per això, són moltes les empreses que es pregunten com afrontar l'evolució de l'àmbit digital, i els canvis que a la vegada impulsen i demanden els consumidors. Avui dia la banca mòbil s'ha convertit en una de les eines digitals més utilitzades en el sector financer; prova d'això és que és el canal dominant entre els clients de CaixaBank. «Les xifres són realment increïbles, parlen per si soles», assegura Benjamí Puigdevall, director de Banca Digital de CaixaBank, a la masterclass «New innovations in mobile banking» organitzada per The Banker en col·laboració amb CaixaBank. I és que 3,8 milions de clients ja utilitzen serveis mòbils cada mes. Entre les gestions dutes a terme hi ha tant transferències bancàries internes com operacions amb intermediaris. Per aconseguir que es puguin fer aquest tipus d'operacions simples i també altres de més avançades, Puigdevall explica que el servei s'ha de caracteritzar per «simplicitat, una excel·lent experiència d'usuari i està clar, tot en un sol clic». Pel que fa a aquest segon factor, és clau percebre les necessitats del client i adaptar-s'hi. Una altra forma de prioritzar l'usuari és involucrant-lo en el disseny i desenvolupament de serveis digitals, cosa que CaixaBank practica actualment i preveu seguir fent. Puigdevall identifica dos factors principals que han revolucionat la banca mòbil. Un és la biometria, que ha produït una millora notable en la seguretat digital a través de mesures com el reconeixement d'empremtes dactilars (com per exemple ApplePay) o de veu. D'altra banda, els chatbots, basats en la intel·ligència artificial (IA), faciliten la comunicació entre client i entitat. Aquestes tecnologies coexisteixen en harmonia amb la banca mòbil, cosa que el director de Banca Digital de CaixaBank afirma que continuarà, ja que «el futur es construirà amb una combinació d'interfícies diferents».

INNOVACIÓ
20 Febrer, 2017

Gonzalo Gortázar i l’estratègia de digitalització de CaixaBank

  Des de fa anys, el sector de la banca i les finances viu una revolució tecnològica i, en conseqüència, entitats com CaixaBank han fet un gir en la seva estratègia per adaptar-se a la digitalització. “La digitalització comporta la necessitat i la capacitat de repensar el nostre negoci”, considera Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, en el marc de la masterclass “La implementació d’una estratègia digital” organitzada per The Banker en col·laboració amb CaixaBank. Fa molt de temps que CaixaBank aposta per la innovació i la digitalització de l’entitat. L’any passat l’entitat va ser premiada com el banc més innovador del món per l’EFMA i la millor banca privada en comunicació digital per The Banker. Gortázar destaca que les motivacions de CaixaBank per apostar per la digitalització han estat, en primera instància, els seus clients i la possibilitat d’oferir-los un millor servei i, d’altra banda, l’objectiu de convertir-se en un banc més eficient. El procés de digitalització de l’entitat s’ha executat seguint tres línies estratègiques. En primer lloc, la reinvenció de la indústria de la banca ha estat clau per a l’evolució. Aquest fet ha generat la creació d’una nova forma de treballar. El segon punt ha estat el canvi en la relació i interactuació amb els clients. “I tercer, i diria que el més important, explorar quina és l’oferta de producte i de servei que podem oferir als nostres clients per interactuar digitalment”, explica Gortázar. CaixaBank entén que el futur de la banca ha de centrar-se en el factor humà. “Continuo pensant que les persones són l’element fonamental de les relacions bancàries”, considera el conseller delegat, “el seu rol canviarà, es basarà menys en les transaccions, no necessitarem tantes back offices, hi haurà més robòtica i altres mitjans, però seguirem necessitant persones que aportin aquesta essència humana”.

INNOVACIÓ
14 Juliol, 2015

Com afecta la transformació digital les empreses?

Va ser el filòsof Miguel de Unamuno qui al seu dia va dir que “el progrés consisteix a renovar-se”. D'aquesta cita va sorgir la frase feta “renovar-se o morir”, una reflexió sobre la necessitat d'afrontar els canvis per continuar progressant. Judit Montoriol del Departament de Macroeconomia, àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica de ”la Caixa”, modernitza aquesta expressió en l'informe de ”la Caixa Research” del mes de juliol-agost: “Digitalitzar-se o morir”. Amb això, Montoriol posa de manifest la transformació digital a la qual s'estan enfrontant les indústries i les empreses, a la qual s'han de sumar per “assegurar la seva supervivència i desenvolupament futur”, opina l'experta. En aquest sentit, hi ha sectors d'activitat que ja estan de ple en la digitalització. Són els anomenats “revolucionats”, com per exemple els mitjans de comunicació i la música.  A l'altre extrem hi ha els sectors tradicionals, els quals a poc a poc també se sumen a la transformació digital. Fenòmens com les xarxes socials, el big data i "l'Internet de les coses” (internet of things) estan contribuint a aquesta revolució digital i, a més, amb resultats favorables. Per exemple, un estudi de The Boston Consulting Group ha demostrat que les empreses líders en l'ús de big data generen un 12% més d'ingressos que les que no l'utilitzen. Un altre canvi que està comportant l'adopció de les tecnologies digitals és el model organitzatiu dins les empreses, el qual cada vegada més s'està convertint en un model més flexible i descentralitzat. D'altra banda, també ha comportat que s'incrementi l'oferta, ja que la digitalització ha reduït notablement els costos d'entrada en molts sectors d'activitat. Així doncs, ara les empreses s'enfronten a una competència més gran. Davant d'aquest context, Montoriol no té dubtes: “La teoria de l'evolució de les espècies de Charles Darwin es basa en l'observació que els individus més ben adaptats al mitjà, no els més forts, tenen més probabilitats de sobreviure”; afegeix que, “aplicant la teoria evolutiva al món empresarial, es pot afirmar que només sobreviuran aquelles que s'adaptin més bé al nou entorn digital”. Per conèixer més sobre l'economia digital, et convidem a llegir el Dossier de l'informe de juliol-agost de ”la Caixa” Research. També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l'actualitat econòmica i financera.

CORPORATIU