economía

23 Maig, 2019

“No es pot regentar un negoci que no tingui la sostenibilitat entre les seves prioritats; no és un tema de consciència ecològica, sinó econòmica.”

“Jon Asín, gerent de BeePlanet Factory, l'empresa que dona una segona vida a les bateries i guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a Navarra”“Nosaltres volem millorar el business case del cotxe elèctric, i per fer-ho revalorem el que abans era un residu enfocant-lo com una oportunitat de negoci rendible”Hi ha més de cinc milions de cotxes elèctrics circulant pel món. Es preveu que aquesta xifra augmenti fins als trenta milions el 2030. Aquestes dades plantegen tot un repte pel que fa a sostenibilitat, ja que, ara per ara, no està clar què passarà amb totes les bateries d'aquests vehicles quan acabin la seva vida útil. Amb la mirada posada en el futur pròxim, els enginyers de BeePlanet plantegen una solució a aquest problema: la reutilització de les bateries. Es tracta d'una empresa precursora en el camp de l'economia circular i és una de les guanyadores dels Premis EmprenedorXXI a Navarra. El seu gerent és Jon Asín. Per què el nom de BeePlanet? BeePlanet és un nom amb doble significat, ja que, per una banda, és una declaració d'intencions de compromís amb el planeta -“Be Planet”- i, per l'altra, és un homenatge a una petita criatura -“Bee” (abella)- que representa com cap altra els conceptes d'emmagatzematge d'energia i d'economia circular. Què és el que us va dur a interessar-vos per donar una segona vida a les bateries dels vehicles i a fundar l'empresa? BeePlanet és el projecte comú de tres enginyers que vam entendre que calia afrontar el repte de la sostenibilitat en el transport des d'una perspectiva diferent: el final de la vida de les bateries. La nostra experiència compartida en tres sectors diversos ─la mobilitat elèctrica, l'automoció i la logística─ ens va fer conscients de l'electrificació imminent del transport i de la societat, i per això vam decidir apostar per la creació d'aquest projecte. Vam detectar aquesta necessitat quan vam constatar que el final de la vida útil de les bateries és avui un dels grans reptes de la mobilitat elèctrica. Nosaltres volem millorar el business case del cotxe elèctric, i per fer-ho revalorem el que abans era un residu enfocant-lo com una oportunitat de negoci rendible. Quina és la vida mitjana d'una bateria en un vehicle? La vida mitjana d'una bateria en un vehicle depèn, en gran mesura, de les condicions en què s'hagi fet servir: nombre de cicles i la seva profunditat, rang de temperatures en què opera, etc. Tenint en compte aquests factors, els fabricants estimen que la vida mitjana d'una bateria al vehicle serà d'almenys set anys, o de 150.000 km. Quant dura i com és la seva segona vida? La durada d'una bateria en la seva segona vida oscil·la entre els cinc i els deu anys, segons les condicions en què operi i en què ja hagi funcionat anteriorment. Les bateries pateixen un deteriorament per edat, però principalment per ciclatge, per la qual cosa la seva durada depèn també del nombre de cicles i la seva profunditat. La segona vida d'una bateria no és més que partir del 80% de vida útil i arribar a un 50% d'aquest 20% restant abans de reciclar-la. Actualment estem desenvolupant la tecnologia necessària per aconseguir aprofitar la seva energia al màxim. Heu desenvolupat petites bateries d'ús domèstic de 4,5 kWh. Quines aplicacions tenen aquestes bateries? Una bateria de 4,5 kWh pot emmagatzemar l'energia necessària per cobrir els pics de demanda d'un habitatge unifamiliar proveït de panells fotovoltaics, per exemple. El següent pas serà desenvolupar una solució modular que permeti un emmagatzematge més gran (des de 30 kWh a 1 MWh) per a aplicacions industrials o, fins i tot, per a plantes de generació renovable. Penseu que la demanda del mercat per a la reutilització de les bateries pot augmentar aquests pròxims anys? El mercat de la reutilització de bateries augmentarà de manera exponencial de la mateixa manera que el de la mobilitat elèctrica, però amb uns cinc anys de desfasament. Esperem una gran pujada en volum a partir de l'any 2023.¿Qué beneficios tiene para el medioambiente la reutilización de las baterías? La reutilización en una primera instancia y el reciclado posterior de los residuos no aprovechables para su extracción de las materias primas son fundamentos de la economía circular. El modelo económico que ha imperado hasta nuestros días, basado en un proceso lineal de extracción, uso y desecho no es sostenible medioambientalmente. Una extracción cada vez mayor de recursos materiales, ─y en el caso concreto de los productos energéticos, con una eficiencia cada vez menor─, no es tampoco eficaz. Este modelo se basa en un crecimiento ilimitado a partir de unos recursos limitados, lo que no es viable a medio plazo. ¿Qué es la economía circular y cómo y por qué es favorable para vuestra empresa? La economía circular tiene como objetivo la producción de bienes y servicios al tiempo que reduce el consumo y el desperdicio de materias primas, agua y fuentes de energía. Esto se puede conseguir de maneras diferentes: con desarrollos más duraderos, un mejor mantenimiento o con un diseño inicial del producto que prevea una segunda vida. La Unión Europea, a través de sus grupos de trabajo o a través de la Alianza Europea de Baterías, ha definido como uno de los ejes vertebradores de sus políticas la economía circular. La eficiencia, reducción de desechos y reutilización de los mismos, alargando su vida útil ─y con ello su rentabilidad─, son conceptos que van a aplicarse en muchos ámbitos de la industria europea. Nosotros hemos querido adelantarnos previendo el problema que va a surgir con las baterías de los vehículos eléctricos, pero es una situación que será extensiva a otros sectores de igual manera. ¿Qué importancia pensáis que tiene la sostenibilidad en el mundo empresarial actualmente? Hoy en día no se puede regentar un negocio que no tenga en cuenta entre sus prioridades la sostenibilidad. Ya no es sólo un tema de conciencia ecológica sino económica. Desde el poder político se ha trazado una estrategia para descarbonizar progresivamente la economía y optimizar el uso de recursos. Todos aquellos modelos de negocio que no se adapten van a ver mermada su rentabilidad debido a posibles penalizaciones e impuestos. Además, la población está cada vez más concienciada con la sostenibilidad y demanda soluciones y productos en esta línea, haciendo virar incluso los modelos de negocio en su conjunto ¿Qué consejo le darías a un joven que quiera emprender un negocio relacionado con las energías renovables y la economía circular? Mi consejo sería que se lance a por ello, porque realmente este mercado va a tener un crecimiento exponencial y hacen falta muchas más iniciativas como la nuestra. El reto medioambiental y de escasez de recursos que afrontamos como civilización es de una dimensión no conocida hasta ahora. Es primordial que cada vez haya más empresas que se sumen a esta carrera por la sostenibilidad y la economía circular. Independientemente de quienes sean los ganadores de esta carrera, lo verdaderamente importante es que la transformación de la economía suceda lo más rápidamente posible.   ¿Qué ha significado para BeePlanet ser uno de los ganadores de los Premios EmprendedorXXI? Recibir el premio EmprendedorXXI fue inicialmente una gran ilusión para todo el equipo, porque es el reconocimiento al trabajo colectivo que hemos desarrollado en BeePlanet desde su fundación. Trascurridos unos días, y tras la difusión de este en diversos medios y redes sociales, fue cuando realmente constatamos la gran repercusión del galardón y el prestigio que otorga a los proyectos premiados. El reconocimiento que hemos conseguido gracias al premio EmprendedorXXI nos ha permitido generar una disposición muy favorable para colaborar con otros agentes e inversores.

CORPORATIU
29 Abril, 2019

L’econofísica aporta noves perspectives

És l'economia una ciència? Els científics més ortodoxos diran que de cap manera, atès que a l'economia li manquen capacitat de predir i reproductibilitat. No obstant això, vivim temps híbrids, d'encreuament de disciplines i teories disruptores suposadament revolucionàries. Una d'aquestes és la combinació entre l'economia i una de les ciències més pures que existeixen, la física, que algunes veus ja estan començant a anomenar econofísica. No és res estrictament nou: el creador d'aquest terme fou el professor de física de la Universitat de Boston H. Eugene Stanley en una conferència sobre física estadística que va impartir a Calcuta (Índia) el 1995. L'any següent, ja va incloure aquesta paraula en un article per a la revista científica Physica A. I el seu objectiu, que és intentar entendre els fenòmens econòmics des del punt de vista de la física, podria aportar noves perspectives. Segons Ricardo Mansilla, autor del llibre Una breve introducción a la econofísica, “aquest nou vessant d'investigació proposa una millor comprensió dels processos econòmics, basada en la descripció del comportament adaptatiu dels agents econòmics davant situacions canviants”. Un exemple perquè s'entengui: l'economia no pot predir el futur al 100%. No obstant això, l'econofísica seria capaç d'estudiar els mercats financers seguint, per exemple, un model desenvolupat originalment per tractar moltes partícules que interactuen entre si i que generen fenòmens com el magnetisme. Això resulta totalment aliè per a un economista tradicional, però per a un físic és el pa de cada dia. L'aposta d'aquells que defensen l'econofísica és que tant els fenòmens físics com els econòmics podrien posseir característiques universals, i que els sistemes complexos es podrien estudiar fent servir les eines amb què habitualment treballa la física. A més dels mercats financers i de les xarxes econòmiques complexes, l'econofísica s'ha centrat de moment a estudiar les propietats de la distribució dels ingressos i la presa de decisions estratègiques. Però els resultats encara no són concloents. No hi ha consens entre els experts i l'econofísica no passa de ser una teoria que encara no ha estat totalment comprovada. Tanmateix, l'accés que es té actualment a enormes quantitats de dades (el que es coneix com a big data) i la necessitat més gran d'una elevada capacitat de càlcul computacional podrien obrir noves possibilitats i donar nous sentits a l'econofísica. El temps ho dirà. També la llei de la gravetat de Newton va començar un dia del segle XVII sent precisament això, una teoria.

CORPORATIU
22 Març, 2019

La torre Jiddah, el proper sostre del món, tindrà un quilòmetre d’alçària

El projecte costarà més de 2.000 milions de dòlars i hauria d'estar acabat el 2021 Jiddah és una ciutat de l'Aràbia Saudita que acaba d'estrenar el seu primer cinema. A més, és coneguda pel seu centre històric Patrimoni de la Humanitat i per ser el punt de partida de milers de peregrins que marxen cap a La Meca i Medina. Tanmateix, l'accés dels saudites al setè art o les caravanes de fidels no seran les notícies principals que llegirem sobre la històrica Jiddah en els propers temps. S'espera una altra molt més impactant: la inauguració de la torre Jiddah, també coneguda com Kingdom Tower. Serà el gratacel més alt del món, amb una mica més d'un quilòmetre d'alçària. El problema és que no se sap molt bé quan es podrà tallar la cinta que doni accés a aquest colós, capaç de fer empal·lidir el mateix Burj Khalifa, un mastodont de 829 metres d'alçària que avui regna des de les altures de la veïna Dubai.En un principi, la construcció de la torre Jiddah hauria d'haver finalitzat ja el 2018. Tanmateix, una caiguda en els ingressos procedents del petroli va forçar que el 2017 s'anunciés que la seva data d'entrega es demoraria fins al 2019. El cas és que, avui dia, no se n'espera la inauguració fins al 2021. L'evolució de les obres és un misteri sobre el qual no s'han tingut notícies oficials des del febrer de 2018, quan s'havien aixecat poc més de 60 plantes de les 169 previstes. En qualsevol cas, tot el que envolta aquesta obra és impressionant. L'edifici preveu incloure un hotel, oficines, habitatges, centres comercials i una terrassa-observatori situada a 644 metres d'alçària. Cal tenir en compte que l'observatori més elevat de l'Empire State Building es troba a 373 metres. Per donar servei a totes les plantes, la torre Jiddah comptarà amb 59 ascensors, que podran assolir una velocitat de 36 km/h. Això vol dir que els visitants podran arribar a la terrassa-observatori, situada a les plantes 157 i 158, en poc més d'un minut. En total, sumarà 439 apartaments, 200 habitacions d'hotel i més de 2.200 places de garatge. El desenvolupament complet del complex de què forma part la torre Jiddah ocuparà una superfície bruta de 8,1 milions de metres quadrats. D'aquesta superfície, uns 244.000 metres quadrats correspondran a la torre. La construcció costarà uns 2.000 milions de dòlars.La construcció de l'edifici més alt del món forma part d'un nou concepte de ciutat que s'està promovent a Jiddah. Més enllà de la seva consideració com a punt calent de pelegrinatges, la ciutat aspira a convertir-se en un focus econòmic més dins el projecte Saudi Vision 2030. Aquest pla del Govern de l'Aràbia Saudita té com a objectiu diversificar l'economia de l'Estat i reduir la seva dependència del petroli. Dins aquesta estratègia, Jiddah aspira a convertir-se en un focus de poder econòmic global i situar-se en l'escena internacional de ciutats modernes, a imatge i semblança de Dubai. La construcció de la torre Jiddah forma part de la nova Jeddah Economic City, la nova ciutat financera de Jiddah, que planeja oferir en un sol lloc tot el que es pugui necessitar per allotjar-se, treballar i fins i tot gaudir del temps d'oci.Encara que de manera oficial la torre Jiddah serà l'edifici més alt del món, Dubai es resisteix a cedir el tron que avui ocupa amb el seu Burj Khalifa. De fet, actualment al seu territori ja ha començat la construcció d'un altre colós que podria amenaçar el rècord a què aspira la torre Jiddah. Dubai Creek Tower és un projecte de Santiago Calatrava, l'envergadura final del qual serà una incògnita pràcticament fins al dia en què se'n finalitzin les obres. Una fita que s'espera per a 2021. L'única cosa que se sap de moment és que serà més alt que el Burj Khalifa. Això vol dir que mesurarà, com a mínim, 829 metres. El perquè de tant secretisme cal cercar-lo precisament en la competició frenètica de les ciutats per tenir el gratacel més alt del planeta. Els promotors de Dubai Creek Tower no revelen l'altura que assolirà l'edifici precisament per evitar que altres se'ls avancin en la carrera per erigir el sostre del món. De moment, l'arquitecte responsable del Burj Khalifa i de la torre Jiddah, Adrian Smith, situa els límits tècnics en alçària a l'hora de construir una d'aquestes moles en una milla (1,6 quilòmetres). Els edificis més econòmics es trobarien al voltant d'un quilòmetre, que és el que assolirà el seu colós a Jiddah, sempre que la seva construcció s'arribi a completar. De fet, considera que el negoci realment es troba a les torres petites més que en les grans, ja que les torres de grans dimensions en pocs casos constitueixen una inversió rendible per si mateixes. Qui guanyarà la competició per ser el gratacel més alt del món? Veurem alguna vegada finalitzada la imponent torre Jiddah? El temps dirà si aquest impressionant colós amb forma d'agulla es convertirà en realitat. Per fer l'espera més entretinguda, els habitants de Jiddah podran gaudir del seu nou cinema, estrenat fa poc, i fins i tot somiar que, en pocs anys, un simi gegantí abraci el vèrtex de la torre Jiddah, el gratacel més alt del món.

INNOVACIÓ
27 Desembre, 2018

Fites de l’economia mundial que van obrir portades el 2018

Ja queda poc perquè s'acabi el 2018. Un any en què l'economia mundial ha deixat grans titulars, vinculats en gran mesura a l'actualitat política: guerres i acords comercials, criptomonedes, grans bancs centrals… Tots aquests han estat protagonistes, en un moment o un altre, de les notícies que han ocupat la premsa econòmica de tot el món. En una economia cada vegada més connectada, les notícies que es produeixen en un país poden arribar a afectar el dia a dia de ciutadans que viuen a l'altra punta del món. Per això resulta especialment interessant mirar enrere i recordar alguns dels grans titulars econòmics que s'han registrat a escala global durant el 2018.Un any després d'experimentar una pujada meteòrica en la seva cotització, el bitcoin tornava a valors mínims. Aquesta criptomoneda ha acaparat titulars durant pràcticament tot l'any, i no n'hi ha per menys: a principis del 2017, el seu valor no arribava els 1.000 dòlars; l'octubre, cada bitcoin ja valia 5.000 dòlars, i, finalment, el desembre d'aquest any, es pagava a 20.000 dòlars. Tanmateix, el 2018 va arribar la ressaca de la festa del bitcoin. Després de diversos esvaniments al llarg dels mesos —el gener va arribar a perdre el 48% del seu valor des del màxim marcat el mes anterior—, el novembre la seva cotització ja era inferior als 5.000 dòlars. Aquest comportament ha portat alguns analistes a comparar el que ha succeït amb el bitcoin amb altres bombolles, com la de les tulipes als Països Baixos del segle xvii o la de les puntcom de l'any 2000.Aquest any, els Estats Units s'ha situat al centre de conflictes econòmics amb altres grans blocs mundials, com ara la Unió Europea o la Xina. En el cas europeu, la guerra d'aranzels va començar amb la imposició d'aquests gravàmens per part dels Estats Units a les importacions d'acer i alumini procedents de la Unió Europea, Mèxic i el Canadà. Això va provocar una escalada aranzelària entre Europa i els Estats Units, que sembla que ha arribat a una treva. Aquest mateix esquema s'ha repetit amb la Xina, mitjançant l'establiment d'aranzels a exportacions mútues per valor de desenes de milers de milions de dòlars. En aquest cas, però, no s'entreveu cap treva.En aquest nou context de conflicte comercial, els diferents blocs intenten adaptar les seves posicions. Això és precisament el que han fet la Unió Europea i el Japó, que el mes de juliol passat van signar un acord comercial qualificat d'«històric», que marcava distàncies amb la postura proteccionista dels Estats Units.En efecte, l'abast d'aquest tractat és molt ambiciós, ja que suposa la liberalització del 91% de les importacions japoneses procedents de la Unió Europa en un primer moment, per arribar més endavant al 99%. Es calcula un estalvi d'uns mil milions d'euros anuals en drets de duana per als exportadors europeus. Tot i que les dues parts van començar a negociar aquest acord el 2013, la seva signatura ha tingut lloc aquest any i s'estima que entrarà en vigor a principis del 2019, un cop l'hagi aprovat el Parlament Europeu i l'hagin ratificat els dos blocs.Les perspectives de creixement global han començat a moderar-se aquest 2018. Les previsions de creixement de l'FMI, revisades el passat mes d'octubre, són dues dècimes més baixes. També l'OCDE ha constatat que l'economia mundial ha assolit ja el seu període màxim d'expansió i que ara s'ha de preparar per a un «aterratge suau». En concret, aquest organisme indica que el pic del creixement econòmic global es va establir el 2018 amb el 3,7% i que el creixement es reduirà el 2019 i el 2020 fins al 3,5%.La possibilitat d'una sortida abrupta del Regne Unit de la Unió Europea va planejar durant bona part de l'any sobre l'economia. Es tractava d'una situació amb perspectives ombrívoles que va arribar fins i tot a mobilitzar empreses automobilístiques amb seu al Regne Unit per assegurar el subministrament de peces des de la UE davant un possible tancament de fronteres. El desenvolupament de les negociacions entre les dues parts feia témer la possibilitat d'un Brexit sense acord. Un procés desordenat que afectaria països, indústries i milers de ciutadans. En aquest context, no és estrany que el principi d'acord assolit el novembre entre Londres i Brussel·les es consideri una de les notícies econòmiques més importants del 2018. Tot i que encara resulta molt precipitat anticipar què passarà amb el Brexit, aquesta encaixada de mans va ser molt ben rebuda per molts sectors, ja que suposa el manteniment de la unió duanera durant almenys dos anys més. Un temps que hauria de ser suficient perquè administracions, empreses i ciutadans es puguin preparar per a la sortida.A mitjan 2018, el Banc Central Europeu va establir un nou full de ruta per al seu programa de compra de deute, conegut com a Qualitative Easing. En concret, li va posar data de caducitat: el desembre serà l'últim mes d'aplicació d'aquest programa. A més, mantindrà els tipus d'interès al 0% almenys fins a l'estiu del 2019. Aquest anunci simbolitzava el principi de la fi dels estímuls extraordinaris que el BCE va adoptar per ajudar les economies comunitàries el març del 2015, en plena crisi econòmica. Des de llavors, ha injectat més de 2,5 bilions d'euros en l'economia de la zona euro. Mentrestant, la Reserva Federal dels Estats Units, que és l'equivalent al BCE al país nord-americà, continua apostant per la pujada dels tipus d'interès, que el mes de setembre es van arribar a situar en nivells similars als del 2008. Un registre que la Reserva Federal va decidir mantenir en la seva última reunió del mes de novembre, però que segurament augmentarà en pròximes trobades.

CORPORATIU
18 Desembre, 2018

Consells sobre la ciberseguretat a #FinanzasXaFollowers

La banca electrònica, també coneguda com a banca en línia, e-banking o banca virtual, consisteix en la possibilitat de consultar i fer operacions bancàries a través d'Internet. Ofereix molts i grans avantatges: es pot accedir al banc 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i suposa un gran estalvi de temps i diners, tant per als clients com per als bancs. A priori, també pot presentar alguns dubtes, com ara la possible sensació d'inseguretat, que podria provocar una certa desconfiança cap a la banca en línia. Per evitar aquestes sensacions, el tercer capítol de “Finances per a followers”, el programa de CaixaBank per impulsar l'educació financera, tracta precisament el tema de la ciberseguretat. Després dels dos primers vídeos de la sèrie, que se centraven en els conceptes de pressupost familiar i inversió, els presentadors Javier Muñiz i Rosa del Blanco compten ara amb la participació de la cantant Marina Jade per donar-nos alguns consells per operar per Internet de manera segura.Amb l'ajuda d'uns aneguets de goma, els presentadors ens expliquen de forma molt gràfica què és el phishing, una tècnica fraudulenta que consisteix a “suplantar la identitat del nostre banc i robar-nos utilitzant les nostres dades”, explica Rosa del Blanco. La paraula és un neologisme que en anglès sona igual que fishing (pescar), ens explica Javier Muñiz, perquè la pràctica més habitual és imitar el web del banc, enviar-nos un correu electrònic en nom seu demanant les nostres dades i, senzillament, esperar que algú piqui. Davant d'això, cal prevenir i aplicar certes normes per protegir-nos. Finances per a followers ens ofereix quatre grans consells: No donis les teves dades a desconeguts. Si no ho fem al carrer, en el món real, tampoc hem d'anar donant les nostres dades en el món virtual. Mantingues actualitzada la teva app bancària. Com més actual sigui la versió de l'aplicació que fas servir al teu telèfon mòbil, més segura serà. I si et connectes al teu banc des de l'ordinador, fes servir sempre un antivirus. Utilitza claus complexes i no habituals. Sempre és millor tenir contrasenyes que combinin majúscules i minúscules, lletres i números, i caràcters especials. Mai no utilitzis claus fàcils d'endevinar, com el teu aniversari, el teu número de DNI o 123456. El teu banc mai no et demanarà les teves dades. Així que, si reps una trucada o un correu electrònic que et sol·liciti les teves dades, no les donis, no contestis i no facis clic en cap enllaç. En efecte, quan ens connectem des del nostre ordinador, sempre serà millor escriure nosaltres mateixos l'adreça del nostre banc en el navegador, sense clicar en enllaços. I també haurem de fixar-nos que l'adreça sigui un URL segur, que comenci per “https”, com per exemple https://www.caixabank.es/index_es.html. Finalment, quan acabem de fer les nostres operacions, cal tancar sempre la sessió. Si seguim aquests consells, operar amb la banca en línia serà igual de segur que anar al banc en persona. “Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega, i recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.

CORPORATIU
22 Octubre, 2018

Banksy i el valor econòmic de l’art

El passat 5 d'octubre, una obra de l'artista Banksy es va vendre per 1,2 milions d'euros, quatre vegades més del que s'havia estimat inicialment, en una subhasta que va tenir lloc al prestigiós Sotheby’s londinenc. Pocs instants després, l'obra, una còpia sobre llenç d'un dels grafits més coneguts de Banksy, Girl with balloon (Nena amb globus),  es va autodestruir davant la sorpresa majúscula de tots els assistents. L'endemà, Banksy va pujar el vídeo del moment al seu compte d'Instagram, i hi va afegir amb una cita atribuïda a Pablo Picasso: “l'impuls de destruir també és un impuls creatiu”. Com en tot el que fa aquest artista britànic, de qui es desconeix la identitat, són més les preguntes que les respostes. Era Banksy present a la casa de subhastes? Qui va activar el mecanisme d'autodestrucció de l'obra, i com es va poder disposar aquest mecanisme a la sala? Sotheby’s sabia el que passaria? I sobretot, quines eren les intencions de Banksy en destruir la seva obra?Si el que es volia era que l'acte de destrucció fos una obra d'art en si mateixa, una espècie de happening, Banksy ha triomfat. El vídeo ja ha superat els 13 milions de reproduccions al seu Instagram, i totes les televisions i els mitjans de comunicació han recollit el moment. A més, la compradora va accedir a exposar temporalment l'obra, ara rebatejada com Love is in the bin (L'amor és al cubell de les escombraries), amb desenes de curiosos que contemplaven l'obra i s'hi feien selfies. L'espectacle continuava. Tanmateix, si la intenció era denunciar la comercialització i els preus desorbitats del món de l'art, el fracàs ha estat patent: la nova obra ha doblat el preu de l'original, i ja supera els 2 milions de dòlars. “No s'ha destruït una obra d'art, se n'ha creat una de nova, que val el doble que l'original. Es tracta del primer treball artístic de la història desenvolupat en viu i en directe en una subhasta”, apuntava Alex Branczik, director de Sotheby’s per a Europa.El que ha passat, segons diversos experts, és que Banksy ha creat valor sense voler-ho, mal que li pesi. Romaric Godin ha escrit a Mediapart que “la tela, triturada només en part, val més ara (...) El seu valor està reforçat per la reivindicació de l'artista i pels vídeos de la trituradora. La feliç propietària de la tela ja pot fer valer que posseeix, no només l'obra de Banksy, sinó la prova del seu acte destructor. I aquesta destrucció dona precisament més valor a l'obra”.   Alguns experts i periodistes fins i tot han pronosticat que gràcies a aquest experiment, Banksy podria escriure una tesi econòmica sobre el valor monetari del sector artístic. Aquesta fita ha estat una contribució de l'artista a l'estudi empíric del valor de l'art, ja que ha demostrat que gràcies a un gran enginy i creativitat, una bona expectació i viralització d'un succés i una notòria repercussió en l'àmbit econòmic i social, el preu d'una peça pot variar enormement en qüestió de minuts. Potser el que ha passat, modificant la cita de Picasso, és que “l'impuls de destruir o modificar, també és un impuls econòmic”.

CORPORATIU
08 Octubre, 2018

La integració del canvi climàtic en l’anàlisi econòmica aconsegueix el Nobel d’Economia

William Nordhaus i Paul Romer han estat guardonats amb el Premi de Ciències Econòmiques del Banc de Suècia en memòria d'Alfred Nobel, conegut popularment com Nobel d'Economia. Els acadèmics destaquen la contribució de William Nordhaus a la integració del canvi climàtic a l'anàlisi econòmica, mentre que en el cas de Paul Romer s'ha subratllat el seu paper en la integració de les innovacions tecnològiques en l'anàlisi de l'economia. Nordhaus va començar a fer les seves primeres passes en la recerca de l'impacte econòmic del canvi climàtic el 1975, un moment en què amb prou feines s'entreveia el vertader problema a què s'enfronta el món. És el pare de l'economia del clima, i ha advocat per gravar amb impostos l'emissió de diòxid de carboni a l'atmosfera. El Nobel d'Economia no forma part del llegat d'Alfred Nobel, ja que va ser establert el 1968 pel Riksbanken, el banc central suec, coincidint amb el 300 aniversari de l'entitat i va ser concedit per primera vegada el 1969, quan va distingir el noruec Ragnar Frisch i l'holandès Jan Tinbergen.L'economista nascut a Elda (Alacant) Manuel Arellano es trobava a totes les travesses per aconseguir el Premi Nobel d'Economia. Ho hauria fet amb el seu col·lega Stephen Bond de la Universitat d'Oxford, que també apareixia entre els aspirants, segons Clarivate Analytics. Arellano, professor del CEMFI (Centre d'Estudis Monetaris i Financers), va publicar el 1991 l'article "Some Tests of Specification for Panel Data: Monte Carlo Evidence and an Application to Employment Equations", juntament amb Bond, a Review of Economic Studies. El CEMFI afirmava en un comunicat recent que “l'estimador Arellano-Bond ha esdevingut una eina estàndard en l'econometria aplicada. Aquest mètode va ser desenvolupat en col·laboració amb Stephen Bond de la Universitat d'Oxford, qui també ha estat escollit aquest any com potencial guanyador del Premi Nobel. L'article que va presentar aquest mètode ha rebut més de 24.000 cites a Google Acadèmic, la qual cosa el converteix en un dels articles en economia més esmentats de tots els temps”, concloïa. Hi ha molts més economistes destacats que han estat reconeguts per aquest premi i que han deixat empremta en el seu sector. Descobreix la nostra sèrie d'articles sobre economistes amb Nobel.

CORPORATIU
25 Setembre, 2018

El New Deal, o com Roosevelt va combatre la Gran Depressió amb una recepta intervencionista

El 24 d’octubre de 1929 es va tenir lloc als Estats Units la crisi borsària més important de la història fins llavors: el famós crac del 29, que després del “divendres negre” es va prolongar durant el dilluns i el dimarts negres, durant tota la setmana, i durant bastants anys. En menys de set dies, la cotització de Wall Street va caure 30.000 milions de dòlars, deu vegades el pressupost públic dels Estats Units. I, el 1932, la producció era un 40% inferior a la de quatre anys abans. Era la Gran Depressió.   La veritable reacció no va arribar fins al 1933, quan el nou president demòcrata Franklin D. Roosevelt va invertir les polítiques que s’havien dut a terme fins llavors. Després d’unes mesures proteccionistes que només van aprofundir la crisi, Roosevelt va decidir, inspirat per les idees de l’economista John M. Keynes, fer exactament el contrari: una intervenció massiva de l’Estat regulant l’economia per afavorir les inversions, el crèdit i el consum, amb els objectius de reduir la desocupació i reactivar l’economia. Va ser el que es va conèixer com el New Deal.El 4 de març de 1933, en el discurs a Washington que va inaugurar el seu mandat, Roosevelt va pronunciar la famosa frase “l’única cosa de la qual hem de tenir por és la por mateixa”, i va prometre afrontar les “ombrívoles realitats del moment”. L’endemà, va ordenar tancar els bancs durant quatre dies per evitar que la població en retirés els seus estalvis, i el dia 9 de març es va aprovar la Llei d’emergència bancària, que va reorganitzar el sector i va tancar definitivament els bancs que eren insolvents. Després d’això, va iniciar els tràmits per derogar la prohibició de vendre alcohol —en pocs mesos, la Llei seca era història—, i durant aquell any va impulsar una nova sèrie de lleis per reactivar tots els sectors de l’economia.Malgrat aquests esforços, l’economia continuava en una situació delicada, i la desocupació es mantenia elevada, per la qual cosa, durant la primavera de 1935, Roosevelt va llançar una nova sèrie de mesures més agressives, que alguns anomenen el segon New Deal, i que incloïen la creació del programa Works Progress Administration, per crear nous llocs de treball, i la Social Security Act, per garantir ajudes i pensions públiques. Després d’assegurar que lluitaria contra els que s’aprofitaven de la depressió, a finals de 1936 el van reelegir president, i va vèncer de bon tros el candidat republicà.   No obstant això, el segon mandat de Franklin D. Roosevelt es va caracteritzar per les seves freqüents tensions amb el Tribunal Suprem, de majoria conservadora, i per les consegüents dificultats del president a l’hora d’iniciar nous programes. No va ser fins al 1939, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, i sobretot fins al 1941, quan els Estats Units van entrar en el conflicte, que l’esforç bèl·lic va estimular de veritat la indústria estatunidenca, i va acabar definitivament amb la Gran Depressió.

CORPORATIU
03 Setembre, 2018

Com hem canviat! Noves tendències per a la tornada a l’escola

Arriba el final de l'estiu i els més petits i els adolescents es preparen per tornar als estudis. És l'època de la tornada a l'escola, el període de preparació en què es compra i s'organitza tot el material escolar necessari per començar el curs amb bon peu. Aquesta tornada a l'escola serà molt diferent de les d'abans, encara que no cal remuntar-se a èpoques llunyanes per ser conscients dels canvis que s'han produït. Un exemple senzill: més d'un recordarà quan sortia a escriure a la pissarra amb el guix o quan la mà es ressentia després d'un examen molt llarg. Aquestes situacions que formaven part del dia a dia a les aules estan desapareixent. Tots els sectors es veuen sotmesos a una evolució constant, incloent-hi el de l'educació. Per això, és inevitable trobar nous escenaris educatius que estan influenciats per les noves tecnologies, la qual cosa, evidentment, també afecta el cistell de consum per a la tornada a l'escola.L'ús de les tecnologies en l'àmbit acadèmic no és una situació nova. Fa molts anys que s'utilitzen productes com ara processadors de text, calculadores o ordinadors per realitzar tasques concretes. Tanmateix, l'aparició d'internet i les tecnologies mòbils han generat un canvi significatiu. Segons un estudi del Ministeri d'Educació i Formació Professional, el curs 2016-2017, els col·legis espanyols tenien un ordinador per cada tres alumnes. A més, el mateix estudi indica que els dispositius portàtils representaven gairebé la meitat dels equips disponibles, amb un 48,5% del total. Cal destacar que no només els ordinadors han pres rellevància. La tecnologia digital també ha incorporat altres dispositius innovadors, com ara les pissarres interactives i les aules virtuals, perquè l'experiència educativa sigui més còmoda i tolerable. La digitalització també ha arribat als llibres de text; de fet, cada vegada hi ha més escoles i instituts que opten pel format digital. Això també afecta les butxaques de les famílies, ja que l'ús d'aquest tipus de suport permet estalviar la meitat de la despesa en llibres. Els experts del II Congrés del Llibre Electrònic afirmen que el llibre electrònic pot arribar a suposar un estalvi de fins al 90%, una dada molt important si es considera que, segons l'OCU, els preus dels llibres d'ensenyament obligatori han pujat més d'un 4% el 2018. En total, l'organització calcula que cada estudiant gastarà de mitjana 200 euros en llibres de text.Si fa uns anys el més habitual era comprar el material escolar a botigues físiques, la tendència actual indica que el comerç electrònic està guanyant terreny. El cistell de consum físic es digitalitza amb la tornada a l'escola. Les dades parlen per elles mateixes: segons un estudi d'Amazon, el 57,4% dels pares compra els llibres de text dels seus fills per internet. D'altra banda, el 42,6% de les persones enquestades creu que l'estalvi és el principal motiu per comprar en línia. Si més no, ja són cada vegada més empreses les que apliquen descomptes addicionals durant l'època de la tornada a l'escola. Economia col·laborativa Un dels models de consum que està més lligat al creixement tecnològic és el de l'economia col·laborativa, que consisteix a prestar, llogar, comprar o vendre productes segons les necessitats específiques, sense que els diners siguin l'únic valor de canvi vàlid per a les transaccions. Quants cops hem acumulat articles escolars que es queden obsolets i no sabem què fer amb ells? Durant els últims anys, els pares han vist en l'economia col·laborativa una bona oportunitat per evitar aquest problema i donar una nova vida útil al material escolar que no es fa servir. Aquest tipus d'economia permet, d'una banda, vendre productes que no s'utilitzen i, de l'altra, aconseguir productes escolars a un preu reduït. Per aquest motiu, cada vegada hi ha més gent que s'uneix a aquesta tendència quan arriba la tornada a l'escola. Més enllà de les aplicacions de segona mà que ja coneixem, com ara Wallapop, hi ha plataformes específiques com ara Donaz o Bolsa de Libros que permeten intercanviar llibres a preus rebaixats mitjançant un sistema de canvi. Segons un estudi de Digilant, el 40% dels pares comencen a comprar el juliol, a diferència del 23% que prefereix esperar fins a l'últim moment. Si pertanys a l'últim grup, encara tens temps d'estalviar per a la tornada a l'escola si segueixes alguns consells pràctics. Recorda també que CaixaBank t'ofereix “La Meva Guardiola”, un servei gratuït que t'ajuda a estalviar i a gestionar la teva economia. Que tinguis una tornada a l'escola excel·lent!

CORPORATIU