futur

01 Juliol, 2019

El superordinador més ràpid d’Europa arriba finalment a Barcelona

La cadena televisiva HBO va estrenar el 2016 la famosa sèrie Westworld. La seva trama es desenvolupava en un parc temàtic ambientat en el vell oest nord-americà i poblat per androides, robots amb aspecte humà, que Anthony Hopkins controlava a través d'un superordinador situat en una sala vintage. Podria dir-se que aquesta sala i aquest superordinador ja existeixen a Barcelona, tot i que encara no s'han utilitzat (que se sàpiga) per controlar androides ni parcs temàtics. Una antiga capella situada al recinte de Torre Girona, a l'emblemàtic barri de Pedralbes, conté des de 2004 el supercomputador més potent d'Espanya: el MareNostrum.  Ara, la Comissió Europea ha seleccionat el Centre Nacional de Supercomputació (BSC) perquè posi en marxa un ordinador de nova generació: el MareNostrum V. Aquest nou superordinador arribarà a una potència en pic de 200 petaflops/s, cosa que equival a la realització de 200.000 bilions d'operacions per segon. Començarà a funcionar el 31 de desembre de 2020. El salt qualitatiu és enorme, 17 vegades superior a la potència del MareNostrum IV i 10.000 vegades més alta que el primer supercomputador que va ser a la ciutat. La versió anterior de MareNostrum, instal·lada el 2017, que va arribar a ser el segon ordinador més potent d'Europa i el tretzè del món en els seus primers temps, va assolir en el seu pic màxim els 13,7 petaflops/s (11.100 bilions d'operacions per segon). La Unió Europea aportarà inicialment cent milions d'euros per finançar la nova instal·lació, quantitat que servirà per mantenir la màquina activa durant els primers cinc anys. La resta de la inversió es dividirà entre el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (60%), la Universitat Politècnica de Catalunya (10%) i la Generalitat de Catalunya (30%). Els tres països que van donar suport a la candidatura espanyola, Croàcia, Turquia i Portugal, també faran la seva aportació econòmica. El projecte dels superordinadors europeus està gestionat per EuroHPC Joint Undertaking (EuroHPC-JU) a partir de l'acord a què van arribar els 28 estats membres i la Comissió Europea per cofinançar un full de ruta comú per impulsar la Computació d'Altes Prestacions (HPC).El nou superordinador podrà ser utilitzat per científics de tot Europa. Serà crucial la seva ajuda en la investigació sobre la intel·ligència artificial i sobre nous materials, però encara més en el desenvolupament de nous tractaments contra el càncer, ja que permet, entre altres funcions, seqüenciar el genoma per diferenciar les cèl·lules sanes de les tumorals. La màquina és vital per als investigadors que, per exemple, cerquen la vacuna contra el VIH, un virus en què intervenen moltes i diverses variables que serien impossibles de valorar sense comptar amb l'ajuda d'una instal·lació com la que es construirà a Barcelona.La previsió és que la generació següent de superordinadors, els anomenats «ordinadors exaescala», entri en funcionament l'any 2023. Tot indica que arribaran a la velocitat de càlcul d'1 exaflop (l'equivalent a 1.000 petaflops), cinc vegades més que el que s'instal·larà a Barcelona. La Xina va començar a desenvolupar aquesta tecnologia el 2017 creant el supercomputador Sunway TaihuLight, que va ser, durant dos anys consecutius, l'ordinador més ràpid del món en assolir una velocitat de 93 petaflops. La tecnologia amb què operarien aquests ordinadors podria arribar a superar la potència del processament neuronal humà, la qual cosa obriria la porta a un desenvolupament exponencial de la intel·ligència artificial, de manera que el món que ens presentava la sèrie de ficció Westworld podria ser més a prop del que creiem.

INNOVACIÓ
26 Febrer, 2019

Com ajudar els nostres fills a triar estudis

Una pregunta que la immensa majoria de pares afronta en un moment donat: Què haurien d’estudiar els meus fills? Respondre-la adequadament és un maldecap habitual perquè d’això dependrà el seu benestar futur. També per això aquesta qüestió es repeteix generació rere generació. La mala notícia és que no hi ha una resposta rotunda. La bona, que la podem encertar fins i tot encara que ens equivoquem en un primer moment. En un entorn tan canviant com el que vivim avui dia, pot semblar que és més difícil que mai no orientar els nostres fills sobre el tipus d’estudis que han de triar. Tanmateix, no és així: sempre ha estat complicat i sempre s’ha encertat tant com s’ha errat. Retrocedim quinze anys: si algú ens preguntés quins estudis recomanaríem a un jove, sens dubte hauríem pensat en l’arquitectura com una excel·lent opció. Tanmateix, la crisi immobiliària que va aflorar pocs anys més tard va enviar molts d’aquests professionals a l’atur. Així, van passar d’una situació de plena ocupació pràctica a una desocupació del 33 % en pocs anys. Gràcies a experiències com aquesta, avui sabem que no podem prendre aquest tipus de decisions basant-nos en el present. Hem de mirar més enllà i no només això: també hem d’ajudar els nostres fills a preparar-se davant possibles canvis. Una lliçó molt important que els nostres pares desconeixien i no van poder transmetre’ns.Encara que orientar els nostres fills sobre quins estudis han de triar pugui semblar una missió impossible, no ho és. Tenim moltes pistes al nostre abast i més informació que mai per trobar una resposta adequada. El primer que hem de tenir en compte és que vivim immersos en la Quarta Revolució Industrial, tal com assegura el Banc Mundial, i hi mana la tecnologia. És una època en la qual sorgeixen nous perfils professionals a tota velocitat, al mateix temps que se n’extingeixen d’altres. De fet, el Fòrum Econòmic Mundial n’espera que canviï el món del treball per complet i el polaritzi entre professionals més i menys qualificats. La irrupció dels robots en tasques que abans feien humans també contribuirà a aquest canvi. Un altre factor que no hem d’oblidar és que les vides laborals seran cada vegada més extenses. No només pel progressiu retard en l’edat de jubilació, sinó també per l’augment de l’esperança de vida. Aquestes dues premisses ens ofereixen dues pistes molt valuoses per al nostre propòsit. D’una banda, que la tecnologia estarà molt present en pràcticament qualsevol ocupació, per això resultarà fonamental entendre-la i saber com manejar-la. De l’altra, que els llocs de treball canviaran constantment durant els anys i exigiran un esforç igualment constant en formació. Els nostres fills s’enfrontaran a una carrera laboral canviant, llarga, multietapa i no lineal, que hauran de saber afrontar i, per què no, gaudir.Tenint tot l’anterior en compte, sembla senzill imaginar-se per què cada vegada més experts apunten a les disciplines STEM com les de més projecció de futur. STEM és l’acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. De fet, un informe de Randstad Research preveu que la generació de científics, informàtics, enginyers i matemàtics descendeixi en els propers anys a un ritme anual del 3 %, malgrat que la demanda d’aquests perfils en el mercat laboral creix constantment. Aquests coneixements cotitzen a l’alça perquè són claus per planificar i desenvolupar tecnologia. La intel·ligència artificial o el big data requereixen professionals formats en aquestes disciplines per al seu progrés. Tanmateix, no semblen ser suficients per si soles davant els reptes que planteja el mercat laboral. Per això, el concepte STEM s’ha vist ampliat en una lletra: la A d’«arts» o, en un sentit més ampli, humanitats. STEAM comprèn també les disciplines que ajuden els alumnes no només a dotar de sentit aquesta tecnologia, sinó, a més, a ser més flexibles en l’àmbit laboral, així com a afrontar el seu treball amb més creativitat i pensament crític. Això vol dir que els estudis relacionats amb les humanitats, les arts i les ciències socials no estan sentenciats, ni de bon tros. De fet, diferents experts apunten que el desenvolupament d’intel·ligència artificial demanda cada vegada més lingüistes, juristes, filòsofs i fins i tot músics, que s’integraran en equips de treball multidisciplinaris. En aquest sentit, perfils professionals tan diferents com lingüistes computacionals, estrategs de contingut, enginyers gràfics, consultors de hacking ètic i dissenyadors d’ètica, especialistes en virtualització o arquitectes de big data treballaran junts cada vegada més.El canvi de paradigma que estem vivint fa que la pregunta amb què iniciàvem aquest article no tingui (ni necessiti) una resposta concreta. De fet, avui és més important reflexionar sobre com han d’estudiar els nostres fills que sobre el tipus de disciplina que han de triar. Tot apunta al fet que la formació dels nostres fills serà constant i canviant durant tota la seva carrera. En aquest sentit, és molt probable que arribin a desenvolupar diferents especialitats durant la seva vida. Això requerirà compaginar o fins i tot alternar diferents períodes d’aprenentatge amb uns altres d’activitat laboral. Així, no importa tant quin tipus d’estudis iniciïn els nostres fills en deixar l’escola o l’institut, sinó com utilitzaran aquests coneixements i aquestes habilitats després per adaptar-se al mercat laboral. També que la disciplina que triïn els interessi, els motivi i se’ls doni bé. De poc serveix animar un actor nat a estudiar enginyeria biomèdica només perquè, a priori, podrà tenir una millor projecció laboral. L’avantatge que existeix ara és que sempre es podrà especialitzar per adaptar les seves destreses al mercat de treball. El temps dels arquitectes ha donat pas al dels experts en disseny arquitectònic digital. El dels enginyers, al dels especialistes en enginyeria i operació de drons. El dels sociòlegs, al dels analistes d’audiències digitals. Es tracta d’una transformació que continuarà en els propers anys i a la qual els nostres fills han de saber respondre amb fonaments sòlids, molta flexibilitat, formació contínua i, sobretot, sense por al canvi.

INNOVACIÓ