iPhone

20 Març, 2019

El primer smartphone de la història no va ser un iPhone

En què pensem quan parlem del primer smartphone de la història? El més probable és que se'ns aparegui un flamant iPhone, amb la seva pantalla tàctil i la seva aurèola de disrupció. És comprensible: l'iPhone porta ja més de deu anys entre nosaltres i quan va arribar ho va fer amb la forma d'un potent ordinador capaç de reproduir vídeos i música o baixar mapes amb una pantalla de poc més de tres polzades. Això sí, algunes persones diran que el primer smartphone del mercat va ser la mítica Blackberry, que ja el 2003 va adoptar la funcionalitat d'un telèfon integrat, capaç de rebre i enviar correus electrònics i utilitzar aplicacions. Tanmateix, cap de les dues respostes és correcta. Encara que no està clar quin és el primer smartphone de la història, la veritat és que aquests aparells ja es venien i utilitzaven en els anys 90. Tot i que avui ens puguin semblar peces de museu, al seu moment van anticipar una autèntica revolució tecnològica que avui influeix fins i tot en la manera en què ens relacionem amb els altres. Pràcticament qualsevol bossa de mà o butxaca d'Espanya porta avui un smartphone al seu interior: el 96 % dels ciutadans té un telèfon mòbil, dels quals pràcticament nou de cada deu són smartphones.Encara que el primer smartphone de la història no fos un iPhone, la veritat és que durant els anys vuitanta la companyia que el fabrica, Apple, ja donava voltes a la possibilitat que un telèfon fes molt més que trucades de veu. Va ser concretament el 1983 quan va encarregar a la companyia Frog Design que desenvolupés un prototip de telèfon de taula amb una pantalla, capaç d'emmagatzemar números de telèfon o fins i tot signar xecs a distància amb un punter similar als que s'utilitzen amb les PDA. Encara que aquest prototip no va arribar a comercialitzar-se mai, la seva existència ja demostrava l'interès per estendre les funcionalitats del telèfon a d'altres pròpies d'una agenda electrònica. Tanmateix, no va ser fins a nou anys més tard quan apareixeria el primer smartphone de la història, o almenys el dispositiu al qual se sol referir la indústria com a tal. Es tracta de l'IBM Simon Personal Communicator, que va sortir a la venda el 1994 i que integrava funcionalitats com ara calendari, rellotge, agenda d'esdeveniments, correu electrònic i fax gràcies a un mòdem de 9600 bps. No només això: el Simon era capaç d'executar aplicacions de tercers gràcies a la seva memòria interna d'1 MB. L'IBM Simon incloïa una pantalla monocroma en què es podia dibuixar amb un punter. El seu èxit va ser limitat: després de vendre 50.000 unitats es va retirar del mercat a l'any següent del seu llançament.Va caldre esperar fins a l'any 2000 per trobar un dispositiu que utilitzés la paraula smartphone (o telèfon intel·ligent) en la seva comercialització. L'Ericsson R380 va ser el primer a ser batejat així pel seu departament de màrqueting. També va ser el primer a integrar el sistema operatiu Symbian US, tota una novetat aleshores. L'Ericsson R380 es comercialitzava llavors per uns 700 dòlars. Aquest model tenia ja la mida i pes típics d'un telèfon mòbil: pesava 164 grams, mentre que el Nokia 9210 Communicator en pesava 244. A més, comptava amb un navegador WAP i una sèrie de funcionalitats com ara calendari, rellotge mundial, agenda, organitzador de contactes i fins i tot un port d'infrarojos per intercanviar dades. Per accedir a internet, l'Ericsson R380 utilitzava un mòdem integrat que li permetia enviar i rebre correus electrònics. També comptava amb 2 MB de memòria RAM i 4 MB de ROM. Això sí: encara que es tractava d'un dispositiu molt avançat per al seu temps i amb una capacitat d'emmagatzematge interessant, no podia utilitzar aplicacions addicionals.Aquests primers smartphones van obrir la porta als potents i avançats dispositius que gaudim avui dia. Tant han evolucionat que actualment es dona un fenomen inimaginable quan l'IBM Simon Personal Communicator va veure la llum: l'ús dels telèfons intel·ligents guanya terreny al de l'ordinador personal a passos agegantats. Segons l'informe Digital in 2018 de Hootsuite, a Espanya ha augmentat un 9 % el nombre d'usuaris que fan servir els smartphones per navegar habitualment per internet. En canvi, la quota en ordinadors s'ha reduït un 6 %. A més, amb prou feines utilitzem ja l'smartphone per fer trucades i, en el cas dels joves, fins i tot per enviar missatges de text. Tal com recull l'estudi sobre consum mòbil a Espanya de Deloitte, cada vegada el fem servir més per veure vídeos, sobretot els que rebem per missatgeria instantània. No només això: entre els nous usos que es donen a l'smartphone i que eren impensables fa 20 anys es troba el control de les nostres finances i d'aplicacions de domòtica, com el termòstat o la il·luminació de la llar. També la biomètrica o els assistents virtuals com Siri, Cortana, Google Assistant o Alexa. Aquest informe també explica que la taxa de penetració dels smartphones creix a Espanya de manera que supera la mitjana europea: el 94 % de les persones enquestades per elaborar l'estudi reconeixien haver utilitzat el seu telèfon intel·ligent en les últimes 24 hores. Des que Apple va intentar donar més vida als telèfons de taula i fins avui, els smartphones han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Encara que la irrupció dels altaveus intel·ligents a les llars pot desplaçar-los en certa manera, no es preveu que ens abandonin en un futur proper.

INNOVACIÓ
05 Octubre, 2018

L’‘story’ d’Instagram

Tret que es visqui en una bombolla, avui dia tothom coneix i sap per a què serveix Instagram. Tanmateix, ningú no havia sentit mai aquesta paraula, una combinació de “telegrama” i “instantani”, fa amb prou feines 10 anys. Aquesta xarxa social de fotografies, i més endavant també vídeos i altres elements visuals, va néixer fa només 8 anys, el 6 d'octubre de 2010. Van ser dos joves graduats de la Universitat d'Stanford aficionats a la fotografia, l'estatunidenc Kevin Systrom i el brasiler Mike Krieger, els qui van idear una aplicació tremendament senzilla, en un principi únicament per a iPhone, que permetia compartir molt ràpidament qualsevol tipus d'imatge. La gran innovació va ser incorporar una sèrie de filtres que milloraven notablement l'aspecte de les fotografies captades amb les càmeres de l'iPhone, que el 2010 encara deixaven força a desitjar. L'èxit va ser fulgurant: en gairebé dos mesos, l'app va superar el milió d'usuaris, i en menys d'un any, els 10 milions. Naturalment, va ser nomenada l'aplicació per a iPhone de l'any 2011. Incorporant nous filtres en cada actualització, dos importants canvis es van produir l'abril de 2012: d'una banda, es va llançar la versió per a telèfons Android, amb la qual cosa s'arribava, per fi, a gairebé la totalitat dels smartphones existents; d'altra banda, va ser adquirida per uns 1.000 milions de dòlars pel gegant Facebook, que va prometre mantenir la seva essència i la seva independència, i no integrar-la en la seva xarxa social.La promesa s'ha complert a mitges: després de superar els 100 milions d'usuaris el febrer de 2013, quan encara no arribava als dos anys i mig de vida, el juny d'aquest any va introduir la possibilitat de compartir vídeos, i a l'octubre, les fotos i vídeos patrocinats, la qual cosa sí que acostava el seu model de negoci al de Facebook. El patrocini i els vídeos publicitaris es van anar estenent al llarg de 2014 i 2015, cosa que no va impedir que el nombre d'usuaris continués creixent de forma exponencial. Instagram també va crear, durant aquests anys, aplicacions per a usos lúdics específics, com Hyperlapse (per crear vídeos accelerats) i Boomerang (vídeos curts que es reprodueixen en bucle endavant i enrere). El 2016 van arribar moltes innovacions: en primer lloc, i davant les protestes dels usuaris puristes, a partir del març les publicacions es veurien seguint un algoritme que seleccionava el que considerava més interessant per a l'usuari, el mateix que feia des de fa temps Facebook. Això va acabar amb l'estricte ordre cronològic invers que havia mantingut fins llavors. Poc després, al maig, van néixer els perfils d'empresa, que incloïen eines analítiques i la possibilitat de convertir posts en anuncis, ampliant més encara les possibilitats d'utilitzar Instagram com a eina de màrqueting. Una altra tendència que ha seguit és la de fixar-se en les funcionalitats de noves i petites app, copiar-ne el funcionament i integrar-les a Instagram. Així, el novembre de 2016 van néixer les retransmissions de vídeo en directe (com ho feia Periscope). Tanmateix, un dels grans èxits d'aquesta xarxa social va venir uns mesos abans, l'agost, quan es van crear les ‘stories’, imatges o vídeos temporals que desapareixen al cap de 24 hores (igual que feia Snapchat).De fet, segons Phil González, fundador de Instagramers, la principal comunitat de fans d'Instagram al món, les Instagram Stories van ser un moment crucial per a Instagram i també per a Facebook. "Les Stories, que inicialment semblaven pertorbar els nostres costums a Instagram, van esdevenir el motor de desenvolupament de l'app i van aconseguir avivar, encara més, la flama de l'interès generat pels usuaris. Avui, més de 400 milions d'usuaris utilitzen cada mes les Instagram Stories. Més d'un 40% dels usuaris estan enganxats ja a aquests continguts efímers, divertits, sorprenents, generats pels usuaris i que desapareixen al cap de 24 hores. Ens permeten explicar, de forma compulsiva, coses que no explicàvem a través de les nostres fotografies o vídeos". Quines noves funcionalitats i nous canvis apareixeran en els pròxims anys? Passarà Instagram a ser definitivament una eina de màrqueting com la que ja pràcticament ha esdevingut el seu propietari Facebook? I sobretot, què fer amb els ja més de 1.000 milions d'usuaris de què disposa? Amb només 8 anys d'existència, a Instagram són més les preguntes que les respostes. Té tota la vida per davant.

CORPORATIU
24 Abril, 2013

L’alpinista Ferran Latorre inicia la marxa cap al Lhotse (8.516 m)

El passat 9 d’abril l’alpinista Ferran Latorre va iniciar la marxa cap al Lhotse (8.516 m) a la recerca del seu vuitè 8.000, dins del projecte CAt14x8.000, recolzat principalment per “la Caixa”, GAES i Estrella Damm. Ferran Latorre, nascut a Barcelona l’any 1970, fou un dels alpinistes que va ajudar a socórrer a un sherpa durant l’ascens a l’Everest del 2012, fet pel qual va haver de renunciar a fer el cim. Ferran Latorre és un alpinista d’elit amb més de 25 anys d’experiència que ha guanyat dos Piolets d’Or (màxima distinció de la Federació Espanyola de Muntanya), l’any 1995, i el premi a la millor activitat a l’Himàlaia el 2008. Professional de la imatge, va ser el pioner en gravar i editar imatges des de les expedicions. Des de fa 15 anys treballa com a càmera al programa de TVE “Al filo de lo imposible”. Ha dut a terme expedicions per tot el món: Àsia, Groenlàndia, Antàrtida (Terra de la Reina Maud), Georgies del Sud i EUA, entre d’altres. A més, ha guanyat dos cops el premi de periodisme de Muntanya del Festival Internacional de Torelló. Podeu veure i escoltar al propi Ferran Latorre que narra l’arribada a Kathmandú per començar l’expedició cap al Lhotse: I també pots seguir la seva aventura des del seu bloc personal, la pàgina del Facebook, des del Twitter personal d’en Ferran o instal·lar-te l’app per iPhone o Android.

CORPORATIU
11 Març, 2010

Cóm convertir l’iPhone o l’iPod en una entrada de cinema

A les diverses aplicacions que ja coneixem dels dispositius mòbils més famosos d’Apple, iPhone i iPod, s’ha d’afegir una nova utilitat. iPhone i iPod, a partir d’ara, també serveixen com entrades de cinema. El servei es denomina “mobile ticketing” o “m-ticketing”, encara que també pot traduir-se com “ciberentrada mòbil”. ServiCaixa ha estat la pionera en posar en marxa aquesta tecnologia a Espanya. Les primeres experiències amb usuaris es remunten a l’any 2006, però ara, amb el llançament del servei per a iPhone i iPod, arriba el moment de la seva presentació al gran públic. El funcionament és molt senzill. Els usuaris han de descarregar-se la darrera actualització de l’aplicació ServiCaixa, disponible a l’App Store de forma gratuïta. El programa els permet trobar un cinema o una pel·lícula concreta i adquirir l’entrada per a la sessió que desitgin. A més, l’usuari fins i tot pot escollir la butaca. L’aplicació mòbil té l’avantatge afegit que detecta automàticament si el cinema disposa de servei de “mobile ticketing” i, en cas de què sigui així, ofereix al client la possibilitat de generar el corresponent codi. Aquest resta emmagatzemat, amb la informació corresponent a l’entrada, en un apartat de l’aplicació ServiCaixa denominada “Les meves entrades”, al que l’usuari pot accedir en tot moment, sense necessitat de tenir connexió continua a Internet. Si el client utilitza el “mobile ticketing”, no ha d’imprimir la seva localitat abans d’anar a veure la pel·lícula: només cal que obri l’aplicació de ServiCaixa i mostri el codi al personal de control d’accés a la sala de projecció, el qual verificarà l’entrada amb un dispositiu de lectura especial. En definitiva, ServiCaixa ha creat per als cinemes espanyols un sistema de ticketing molt similar al que ja funciona amb molt èxit a les aerolínies que permeten tenir la targeta d’embarcament al mòbil. La gran quantitat de descàrregues que porta acumulada l’aplicació de ServiCaixa a l’App Store (més de 65.000 en menys de vuit mesos) augura una bona acollida a aquest nou servei.

INNOVACIÓ
18 Novembre, 2009

Oficines i caixers en realitat augmentada

Mai ha estat tan senzilla com ara la cerca d’un caixer automàtic o d’una oficina. Mitjançant la realitat augmentada, l’usuari pot localitzar les oficines i caixers de “la Caixa” veient-ne la posició superposada a la imatge real que apareix a la càmera del mòbil, i la distància a la qual es troben. De moment, l’aplicació està disponible per a Android i, en breu, per a iPhone (terminals que incorporen GPS i bruíxola, tot i que s’espera que en poc temps surtin al mercat d’altres terminals HTC, com ara Motorola i Samsung). D’altra banda, “la Caixa” ha creat el primer sistema de localització d’oficines i caixers que funciona a través dels propis caixers, Internet i també a través del telèfon mòbil. Per localitzar una oficina o un caixer per Internet només cal accedir al portal de “la Caixa” i introduir la teva adreça actual o el codi postal i, en uns segons, el sistema t’indica la ubicació de les oficines o caixers més pròxims, així com el número de telèfon, la disponibilitat de caixers accessibles i l’oferta de serveis. El sistema funciona igual en el cas de la localització a través de caixers, ja que existeix un menú específic amb els mateixos paràmetres que a Internet. El funcionament en mòbils és similar, però, a més, ofereix la possibilitat de trucar directament a l’oficina i, sobretot, permet la localització per GPS mitjançant mapes interactius. L’aplicació, disponible en iPhone, l’Android de Google i Blackberry, localitza la ubicació actual del mòbil i va indicant el recorregut a seguir per trobar la sucursal o el terminal més pròxims.

INNOVACIÓ