NBA

03 Juliol, 2019

L’impacte dels algoritmes en la vida quotidiana: el cas de l’NBA

El 2018, el bàsquet es va convertir en el segon esport més seguit als Estats Units, superant el beisbol i darrere del futbol americà. Aquest increment de popularitat, que va impulsar el bàsquet des de la tercera posició que havia mantingut durant més de deu anys, ve de l'entusiasme recent dels joves per la lliga universitària i, també, de la projecció del bàsquet a tot el món. A diferència del que passa amb el futbol americà, el bàsquet de l'NBA ha traspassat fronteres i cada vegada té més adeptes a Europa. Una part d'aquest èxit és conseqüència també de l'ús dels algoritmes per elaborar el calendari de les competicions de bàsquet als Estats Units. Les xifres d'audiència televisiva dels partits de bàsquet mostren una tendència a l'alça durant els últims tres anys, que va començar a materialitzar-se el 2017, encara que es tracta de xifres que encara són lluny de les que va assolir la Superbowl en aquest mateix any. El 2017, la March Madness de l'NCAA (National College Athletic Association), la competició més important de la lliga universitària, va arribar a sumar 97 milions d'espectadors. Pel que fa a la lliga professional, la final de l'NBA ─que va enfrontar els Golden State Warriors amb els Cleveland Cavaliers─ va assolir una audiència mitjana de 19,3 milions d'espectadors, una xifra gens menyspreable. Les altíssimes quotes d'audiència fan que els calendaris de temporada cada vegada siguin més importants, ja que han d'oferir la màxima rendibilitat als equips i facilitats als espectadors. Se suma, a més, un altre factor: la importància de l'audiència europea, que creix any rere any. Quins són els elements que es tenen en compte per confeccionar aquests calendaris? Quines són les variables considerades i com es quadra tot perquè l'èxit del bàsquet augmenti? La resposta a aquestes preguntes la trobarem en les matemàtiques.Confeccionar el calendari de partits és una tasca complicada. I és que, a diferència de les lligues europees, en què les trobades esportives es programen gairebé sempre durant el cap de setmana, en la lliga nord-americana cal tenir en compte moltes variables. El primer a identificar-les va ser Matt Winnick, vicepresident de l'NBA durant 30 anys i responsable de la configuració del calendari fins a la temporada 2015-2016. Per facilitar aquesta tasca, l'equip de Winnick va crear un algoritme informàtic, que tenia en compte els paràmetres següents: 1. Estadis disponibles: a diferència del que passa a Europa, als Estats Units els estadis no estan sempre disponibles. Es comparteixen entre diversos clubs i disciplines, per la qual cosa els equips han d'enviar els seus calendaris amb molta antelació. 2. Durada de la competició: la temporada nord-americana dura sis mesos, durant els quals cada equip ha de jugar 82 partits en total (sumen en conjunt 1.230 partits). Aquest nombre elevat d'enfrontaments es reparteix entre els que juga cada equip en la seva pròpia divisió (l'NBA reparteix els seus equips en sis divisions, tres en la conferència de la Costa Est i tres més en la Costa Oest) i els que juga contra equips de l'altra conferència. 3. Evitar el back-to-back, és a dir, jugar dos partits, un d'anada i l'altre de tornada, en dies seguits. Amb l'algoritme s'intenta reduir els back-to-back al màxim. 4. Tenir en compte l'audiència europea: els partits se solen jugar en dijous, divendres i diumenge. Els dels diumenges s'acostumen a jugar al migdia per fer-los compatibles amb l'horari europeu. 5. Respectar les preferències de cada equip: cada equip pot triar tres dates en què li interessaria jugar, però no pot decidir el rival. 6. Evitar jugar quatre partits en cinc dies: ha d'haver-hi un descans de tres dies entre partits. 7. Evitar que els partits coincideixin amb dates de celebracions importants o amb altres esdeveniments esportius, com la Superbowl, especialment les finals. El 2016, Tom Carelli i el seu equip van recollir el testimoni de Winnick, incorporant algunes novetats a l'algoritme respecte a l'usat en la temporada 2015-2016. Gràcies a aquests canvis, en la temporada 2018-2019 s'ha aconseguit la taxa més baixa de partits back-to-back de la història (14,4 respecte als 19,3 de 2015), i per primera vegada es respecta el temps de descans entre partits. El cas de l'NBA reflecteix que l'ús d'algoritmes pot contribuir a millorar situacions a priori complexes i s'està convertint en una pràctica que progressivament s'estén a altres sectors.

INNOVACIÓ