ocupació

10 Maig, 2019

L’ànima del teixit empresarial espanyol

El 12 de maig se celebra el Dia Europeu de les Pimes, la qual cosa no deixa de ser un reconeixement a les petites i mitjanes empreses que, segons dades del Consell Internacional de la Petita Empresa (ICSB), representen el 90% del sector empresarial d'arreu del món, generen entre 60 i el 70% de l'ocupació i són claus en l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per Nacions Unides. A escala europea, les xifres són força semblants: les pimes creen ocupació, generen la meitat del comerç intracomunitari de béns i són les responsables del 51% de les importacions i del 45% de les exportacions que es produeixen a l'interior de la UE. I a Espanya, la proporció és fins i tot més gran: segons les dades de març de 2019 de Cifras Pyme, les pimes constitueixen ni més ni menys que el 99,8% del teixit empresarial espanyol i generen el 65,9% de l'ocupació, fet que les converteix en l'autèntic motor de l'economia espanyola. A més a més, la crisi econòmica recent les ha portat a iniciar un procés d'obertura cap a l'exterior a la recerca de nous mercats. Tot això ha propiciat que, segons dades d'Eurostat, les pimes espanyoles siguin actualment responsables del 53,3% de les importacions i del 51,1% de les exportacions que es fan a tot el país.Com està format exactament aquest 99,8% del teixit empresarial espanyol? Novament segons les dades de Cifras Pyme, el 53,8% són treballadors autònoms; el 39,7%, microempreses d'entre 1 i 9 empleats; el 5,4%, petites empreses d'entre 10 i 49 assalariats; i el 0,9%, empreses mitjanes d'entre 50 i 249 treballadors. Només el restant 0,2% són grans empreses amb més de 250 persones a càrrec seu. I com es distribueix aquest 65,9% de l'ocupació que generen les pimes? A saber: el 12,4% són autònoms (gairebé 2 milions de treballadors), el 19% treballa en microempreses, un altre 19% en petites empreses (uns 3 milions en cada categoria) i el 15,5% en empreses mitjanes (gairebé 2,5 milions). Si els sumem tots, comprovem que hi ha més de 10 milions de persones que treballen en pimes, per 5,5 milions que ho fan en grans empreses (és a dir, el 34,1% restant).Això no obstant, malgrat generar pràcticament dos terços de l'ocupació espanyola, les pimes tenen alguns reptes pendents de cara al futur. El primer de tots seria la digitalització, tan necessària per millorar la competitivitat. Malgrat que en els darrers anys s'han fet progressos, les pimes encara necessiten més inversions per produir, emmagatzemar, tractar i analitzar les dades. Per exemple, la majoria de pimes tenen una pàgina web, però molt poques disposen de plataforma d'e-commerce pròpia. Les grans empreses continuen sent les que tenen una capacitat més gran per incorporar les noves tecnologies. Un altre desafiament seria el del seu propi creixement. Les pimes espanyoles necessiten trobar característiques que les diferenciïn amb l'objectiu d'explotar-les i, novament, millorar la competitivitat, augmentar la productivitat i incrementar la presència a l'exterior. La internacionalització podria ser una via interessant per al seu creixement. Un últim repte per a les pimes és el del finançament. En l'actualitat, les petites i mitjanes empreses recorren poques vegades a les entitats financeres, perquè la seva pròpia naturalesa les limita a l'hora de sol·licitar un préstec i fer front al deute. Una possibilitat interessant de futur seria recórrer a les noves formes de finançament a les que habitualment acudeixen les empreses emergents, com ara els àngels inversors, la confirmació de pagament (cessió de pagaments a proveïdors), el finançament col·lectiu, el finançament col·lectiu de préstec, el facturatge o el lísing.Entre les cinc empreses més ben valorades per l'entramat espanyol de pimes i autònoms hi ha Fundació Bancària La Caixa i CaixaBank. Així ho reflecteix el darrer Estudi d'Èxit Empresarial desenvolupat per la consultora econòmica empresarial Advice Strategic Consultants. Per als entrevistats, l'accés al finançament bancari —que en el cas de les pimes espanyoles suposa el 88% enfront del 50% d'Alemanya i el 30% dels Estats Units— és un dels grans motius per valorar positivament les grans empreses.

CORPORATIU
07 Desembre, 2018

Quants diners gastaran les llars espanyoles l’any vinent?

«L'economia espanyola està entrant en una fase més madura del cicle i, per tant, el seu creixement s'està moderant gradualment cap a cotes més sostenibles a llarg termini», assegura l'informe de CaixaBank Research corresponent al mes de novembre. En aquest context, els experts es demanen com es comportarà el consum privat, perquè, al cap i a la fi, és el principal motor de l'economia. Com a conclusió, el més probable és que el consum moderi el seu creixement, tot i que de manera gradual. Després de les caigudes produïdes entre els anys 2008 i 2013, el consum de les llars va repuntar amb força el 2015 gràcies a la recuperació econòmica, a l'augment de l'ocupació i a l'increment de la renda bruta disponible de les famílies i de la seva riquesa. Tanmateix, «la recuperació del consum ha anat més enllà del que suggereix la millora dels ingressos de les famílies», apunta l'informe. Així, doncs, quines són les previsions de creixement del consum a mitjà termini?L'informe analitza la sensibilitat del consum a l'evolució dels factors que determinen els ingressos de les llars: ocupació, salaris, tipus d'interès i preu de l'habitatge. Els resultats són els següents: d'una banda, la reacció del consum davant l'augment de l'ocupació és molt més gran que com a resposta a un increment salarial, almenys a curt termini. L'explicació que ofereix l'informe és que «els nostres patrons de consum canvien més quan passem d'estar desocupats a tenir una feina que no pas com a reacció a variacions en el sou». D'altra banda, la resposta del consum s'incrementa durant el temps i les diferències entre l'impacte de l'ocupació i els salaris es redueixen.Un altre fet rellevant és que l'impacte del creixement dels preus de l'habitatge sobre el consum agregat és molt reduït. «Una possible explicació és que l'augment del preu de l'habitatge comporta un augment de la riquesa per a un sector de la societat (els propietaris), però una disminució del poder adquisitiu per a l'altre (els que volen comprar)», indica l'informe de CaixaBank Research. Una possible explicació és que l’augment del preu de l’habitatge comporta un augment de la riquesa per a un sector de la societat (els propietaris), però una disminució del poder adquisitiu per a l’altre (els que volen comprar). «Per fer projeccions del consum, cal fer-se una idea de les perspectives sobre l'ocupació, els salaris, els tipus d'interès i el preu de l'habitatge per a l'any vinent», prossegueix l'informe. Així, pel que fa a l'ocupació, cal esperar que el creixement es moderi a mesura que ho faci l'activitat. «No obstant això, s'espera que la demanda interna mantingui unes perspectives favorables i encara subsisteix un elevat grau de folgança en el mercat laboral, de manera que preveiem que aquesta moderació serà lleugera i que l'ocupació continuarà creixent lleugerament per damunt del 2% el 2019». Quant als tipus d'interès, les perspectives són estables: el BCE ja ha indicat que no apujarà el tipus d'interès de referència abans de l'últim tram del 2019, i és poc probable que s'allunyi d'aquesta previsió tret de grans sorpreses macroeconòmiques. Així mateix, després de repuntar amb força durant els darrers tres anys, l'informe espera que el creixement dels preus de l'habitatge es consolidi en cotes elevades, però més moderades que no pas les de l'últim any. Combinant aquestes perspectives, CaixaBank Research presenta tres escenaris possibles per al consum: un escenari semblant al descrit anteriorment, un altre que dibuixa una evolució una mica més forta de les variables considerades i un tercer que considera un escenari més moderat. En els tres casos, però, el grau d'alentiment seria moderat, per la qual cosa és de preveure que la demanda interna continuï oferint un pilar de creixement sòlid durant els trimestres vinents.

CORPORATIU