salut

09 Juliol, 2020

Hem de dur la medicina allà on sigui el pacient

L’ús de tecnologia ha aconseguit avenços sense precedents en el camp de la medicina durant els últims anys. Desenvolupar-ne una capaç de detectar a distància si hi ha alguna cosa que no funciona bé al nostre cor és una mostra més del que es pot aconseguir quan aquestes dues disciplines col·laboren. Idoven és una start-up de cardiologia a distància que ha guanyat la fase sectorial de la 13a edició dels Premis EmprendedorXXI, que promou CaixaBank, en la categoria Health. El cardiòleg Manuel Marina n’és el CEO i ens explica com pot ajudar una empresa com Idoven a millorar tant el sistema de salut com la vida de les persones.Com va començar la història d’Idoven? Quina n’és l’activitat? Idoven va néixer de la unió d’un cardiòleg, un enginyer i un emprenedor que vam tenir la idea d’intentar ensenyar cardiologia a un software. Així que vam començar a escriure codi i a investigar. Quan vam veure que el software d’intel·ligència artificial era capaç d’aprendre cardiologia, vam decidir posar un producte al mercat. A Idoven analitzem l’activitat elèctrica del cor (el que coneixem com electrocardiograma) i fem servir intel·ligència artificial per elaborar un diagnòstic mèdic. Oferim aquest servei a hospitals, metges i empreses que vulguin analitzar els electrocardiogrames dels seus pacients o treballadors. Així mateix, qualsevol persona que vulgui pot contractar-nos a través de la nostra pàgina web i sol·licitar els nostres serveis. Oferim estudis que graven el cor durant diversos períodes de temps (24 hores, 7 dies i fins a 21 dies) per poder dur a terme una medicina molt precisa i diagnosticar si aquest cor està bé o, si té algun problema, cercar-hi una solució. La crisi de la COVID-19 ha afegit molt d’estrès al sistema de salut. Com ha afectat aquesta situació a Idoven en concret? La crisi del coronavirus ha posat en evidència que el sistema sanitari és un sistema que cal protegir. També que els metges no poden estar dedicant el seu temps a tasques repetitives en què aporten poc valor i que, a més, una màquina pot fer millor. Aquest procés d’automatització que fem utilitzant intel·ligència artificial ha cobrat encara més sentit durant aquesta crisi. Per fer-nos-en una idea, a la nostra pàgina web entraven entre 2.000 i 3.000 persones al mes i, després de quatre dies des de l’inici de la pandèmia, hi van arribar a accedir fins a 60.000 persones. Aquests visitants cercaven en webs com la nostra solucions de telemedicina, assistència en remot o cardiologia a distància, que és el que fem nosaltres. Jo crec que aquestes solucions han vingut per quedar-se, que tots els sistemes de salut del món s’han adonat que cal implantar-les. També que hem de fer desaparèixer aquestes barreres que plantegen els hospitals per poder portar la medicina allà on sigui el pacient, visqui on visqui. Quins avantatges poden aportar solucions com la que vosaltres plantegeu per al mateix sistema sanitari? Cada dia, unes 800.000 hores de personal mèdic altament qualificat es dediquen a analitzar electrocardiogrames. Nosaltres estem automatitzant aquest procés: ajudem que aquesta anàlisi s’efectuï de manera automàtica per donar suport a aquests metges i ajudar-los a arribar a un diagnòstic més ràpidament. Els hospitals ens envien, a través del núvol, els registres dels pacients, i nosaltres els analitzem. Així, reduïm els costos del sistema hospitalari i els temps de les llistes d’espera. Aquesta és la proposta de valor clara que oferim als hospitals. Per als pacients, la nostra proposta consisteix a traslladar la medicina allà on visquin gràcies a la cardiologia a distància. Més enllà del context hospitalari, en quines altres àrees es pot aplicar la vostra tecnologia? A més d’aportar valor a hospitals i pacients, també n’aportem als esportistes. A Idoven analitzem els cors de les persones que practiquen esport, tinguin el nivell o l’edat que tinguin. Sense importar on estiguin localitzades, n’observem amb detall el funcionament del cor, bé perquè volen córrer una marató o, simplement, practicar esport de manera segura. Iker Casillas, que va tenir un infart mentre entrenava, ha vist molt clara aquesta proposta de valor, i per això ha decidit invertir en la nostra companyia. També podem analitzar treballadors d’empreses de qualsevol sector, als quals oferim exàmens de salut. La utilització d’intel·ligència artificial és una de les parts més innovadores de la vostra solució. En què consisteix la donació de batecs que heu posat en marxa? La donació de batecs és una de les parts més boniques de la nostra història. Els nostres algoritmes d’intel·ligència artificial aprenen de cada batec, amb l’ajuda dels cardiòlegs i enginyers que formem part de l’equip. Mitjançant aquest procés, la màquina aprèn cada vegada més cardiologia i també a desenvolupar una medicina cada vegada més precisa. Gràcies a l’ajuda de tots els que decideixen formar-ne part voluntàriament i donar batecs reals, aquesta tecnologia podrà, al seu torn, ajudar cada vegada més metges i més pacients. Qualsevol persona pot participar-hi i convertir-se així en un dels primers donants de batecs del món. Com creieu que poden ajudar els vostres serveis a dinamitzar una cultura de la prevenció entre la població en general? I quin impacte pot tenir la implantació d’aquesta cultura sobre la societat en general? La medicina cerca detectar cada vegada abans els problemes que pugui tenir un pacient en un òrgan, com és el cas del cor. Això és així perquè sabem que, com més aviat actuem sobre un problema, millor serà l’evolució del pacient. De fet, els pacients que es diagnostiquen tard tenen pitjor pronòstic. Per prevenir problemes com la (mal anomenada) mort sobtada o els infarts, cal desenvolupar campanyes en què observem el cor amb molt de detall, amb l’ajuda de la tecnologia i el big data. Aquesta gran quantitat d’informació és la que ens permetrà aconseguir una medicina molt més precisa. De cara al futur, com serà Idoven? Quins plans teniu? Volem portar aquesta tecnologia a distància a qualsevol part del planeta. Ho farem a poc a poc: avui ja diagnostiquem en remot els cors de pacients de països com Espanya, Portugal, Holanda, Bèlgica, el Regne Unit, Mèxic o Alemanya, sense que importi en quina zona d’aquests territoris viuen. Més endavant, volem arribar a tot el món creant aquests núvols als quals es podran connectar hospitals de qualsevol país per poder portar aquesta cardiologia de precisió i a distància a pacients de qualsevol punt del globus. Què significa per a vosaltres haver guanyat la fase sectorial dels Premis EmprendedorXXI? Rebre el Premi EmprendedorXXI ha estat una gran alegria per a tot l’equip. Estem molt agraïts a CaixaBank, Enisa i la resta dels organitzadors d’aquests premis. Crec que és un reconeixement de la necessitat de start-ups com la nostra: petites estructures amb un gran component d’innovació i que desenvolupen tecnologia per solucionar un problema real. En el nostre cas, per oferir una vida millor i més sana als pacients.

CORPORATIU
28 Abril, 2020

Trucs per fer servir el teu mòbil de manera saludable

En ple confinament per la pandèmia de coronavirus, els smartphones s'han convertit pràcticament en extensions dels nostres cossos. És ben natural, si tenim en compte com n'arriben a ser, d'útils. Quanta informació ens han facilitat en aquests temps estranys! Quantes converses amb els nostres éssers estimats i reunions virtuals amb els nostres amics ens han permès mantenir! Els números deixen ben clara la importància que han arribat a agafar aquests aparells a Espanya. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística recollides en el seu informe España en cifras 2019, el 98% de les llars té almenys un telèfon mòbil. Han desplaçat en popularitat els telèfons fixos, que ja només els trobem a tres de cada quatre (75,8%). A més, el principal tipus de connexió de banda ampla es fa a través d'un smartphone. Els telèfons mòbils s'han convertit en una eina imprescindible per a milions de ciutadans confinats a casa seva. Són la finestra que ens facilita les nostres relacions socials, el nostre oci o fins i tot la nostra feina. Ens permeten estar permanentment connectats amb els nostres companys, familiars i amics. Una situació que aporta grans avantatges, però que es pot convertir també en un inconvenient. Per evitar-ho, hem d'aprendre a gestionar-la. L'ús de smartphones i els seus efectes sobre la nostra salut mental és motiu de controvèrsia. Cada cop hi ha més estudis que apunten certs efectes negatius relacionats amb l'ús de smartphones. Per exemple, s'han trobat correlacions entre l'ús d'aquests dispositius i la depressió, els canvis en la memòria i els sentiments de soledat, aïllament i ansietat. Un altre estudi fet sobre enquestes a espanyols adults estima que al voltant del 15,4% d'aquests es trobava en risc de desenvolupar una addicció al telèfon mòbil i el 5,1% es corresponia amb usuaris que ja en feien un ús problemàtic. Fins i tot s'ha estudiat la relació entre el phubbing —la pràctica que ens porta a estar pel nostre smartphone i ignorar la persona que tenim al davant—, l'erosió de les relacions socials i certa pèrdua de la nostra necessitat bàsica de pertinença a un grup, clau en la nostra pròpia evolució com a espècie. Amb tot, alguns experts adverteixen que encara ens trobem en una etapa molt inicial en l'estudi dels efectes que tenen els telèfons mòbils sobre la nostra salut i benestar. També que l'ús que fem del mòbil és tan divers que pot afectar de manera diferent persones diferents o fins i tot la mateixa persona en diferents moments de la seva vida. En qualsevol cas, els usuaris es mostren cada cop més preocupats per la manera en què aquesta tecnologia pot afectar el seu dia a dia, les seves relacions i el seu propi benestar. Especialment en un moment com l'estat d'alerta per coronavirus, en què és habitual fer-lo servir a totes hores. Les notícies sobre tecnòlegs de Silicon Valley que prohibeixen als seus fills que facin servir smartphones contribueixen, sens dubte, a aquesta preocupació, encara que no tots ells apostin per mesures tan restrictives. De fet, molts opten per establir certes normes i ensenyar als petits a relacionar-se de manera sana amb els dispositius. Una lliçó de la qual els adults també hauríem de prendre nota.Vol dir tot això que hauríem de fer vacances del mòbil? Que hauríem de deixar-lo en un calaix i oblidar-nos-en durant una bona temporada, com si es tractés d'una dieta detox? Tot això no sembla gaire realista, sobretot en un moment com aquest, en què ens hem de quedar a casa. És més, el fet cert és que no hi ha proves que aquesta mena d'estratègies siguin efectives. De fet, deixar de fer servir el mòbil pot fins i tot augmentar els nivells de cortisol, coneguda com l'hormona de l'estrès. Aquesta és la raó per la qual cada cop més experts recomanen aprendre a relacionar-se de manera sana amb l'smartphone en comptes d'evitar-hi qualsevol contacte. Seria l'equivalent a apostar per millorar els nostres coneixements en nutrició tecnològica i aplicar-los en comptes de sotmetre'ns a dietes digitals estrictes sorgides del no-res. Entre els consells, destaca l'ús d'aplicacions que ens ajudin a controlar millor el temps que passem davant la pantalla del nostre smartphone, com ara Screen Time d'Apple o Action Dash. Aquesta informació ens permetrà establir després els passos que hem de seguir per fer un ús més saludable del telèfon mòbil. Prendre consciència sobre com fem servir l'smartphone i quantes vegades el consultem per simple avorriment ens ajudarà a construir-hi una relació molt més racional. Això és especialment important durant el temps en què estarem confinats. En aquest sentit, la iniciativa Levanta la cabeza ha desenvolupat una eina en col·laboració amb la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció que permet comprovar en cinc minuts si fem un ús responsable de la tecnologia. Silenciar o apagar durant certs moments les apps que ens distreuen més és una bona idea per reprendre el control sobre quan consultem el telèfon mòbil. També ho és desactivar notificacions: d'aquesta manera, triarem nosaltres el moment en què llegirem els missatges que rebem. En aquest sentit, Google ha desenvolupat un nou mode per a mòbils Android, anomenat Focus Mode, que permet interrompre certes apps durant un període de temps determinat. Sens dubte, una utilitat especialment positiva en un moment en què molts ciutadans han hagut de recórrer al teletreball. Els experts també recomanen fer una neteja digital per esborrar-nos de llistes de correu i fins i tot deixar de seguir comptes en xarxes socials que no ens interessin. Mantenir l'smartphone allunyat del nostre lloc de descans i no fer-lo servir abans de dormir també és un hàbit saludable per al nostre son. Tots aquests són exemples d'hàbits que ens ajudaran a reduir els nostres contactes amb l'smartphone i, cosa encara més important, a tenir el control sobre aquest.

INNOVACIÓ
03 Juliol, 2019

L’impacte dels algoritmes en la vida quotidiana: el cas de l’NBA

El 2018, el bàsquet es va convertir en el segon esport més seguit als Estats Units, superant el beisbol i darrere del futbol americà. Aquest increment de popularitat, que va impulsar el bàsquet des de la tercera posició que havia mantingut durant més de deu anys, ve de l'entusiasme recent dels joves per la lliga universitària i, també, de la projecció del bàsquet a tot el món. A diferència del que passa amb el futbol americà, el bàsquet de l'NBA ha traspassat fronteres i cada vegada té més adeptes a Europa. Una part d'aquest èxit és conseqüència també de l'ús dels algoritmes per elaborar el calendari de les competicions de bàsquet als Estats Units. Les xifres d'audiència televisiva dels partits de bàsquet mostren una tendència a l'alça durant els últims tres anys, que va començar a materialitzar-se el 2017, encara que es tracta de xifres que encara són lluny de les que va assolir la Superbowl en aquest mateix any. El 2017, la March Madness de l'NCAA (National College Athletic Association), la competició més important de la lliga universitària, va arribar a sumar 97 milions d'espectadors. Pel que fa a la lliga professional, la final de l'NBA ─que va enfrontar els Golden State Warriors amb els Cleveland Cavaliers─ va assolir una audiència mitjana de 19,3 milions d'espectadors, una xifra gens menyspreable. Les altíssimes quotes d'audiència fan que els calendaris de temporada cada vegada siguin més importants, ja que han d'oferir la màxima rendibilitat als equips i facilitats als espectadors. Se suma, a més, un altre factor: la importància de l'audiència europea, que creix any rere any. Quins són els elements que es tenen en compte per confeccionar aquests calendaris? Quines són les variables considerades i com es quadra tot perquè l'èxit del bàsquet augmenti? La resposta a aquestes preguntes la trobarem en les matemàtiques.Confeccionar el calendari de partits és una tasca complicada. I és que, a diferència de les lligues europees, en què les trobades esportives es programen gairebé sempre durant el cap de setmana, en la lliga nord-americana cal tenir en compte moltes variables. El primer a identificar-les va ser Matt Winnick, vicepresident de l'NBA durant 30 anys i responsable de la configuració del calendari fins a la temporada 2015-2016. Per facilitar aquesta tasca, l'equip de Winnick va crear un algoritme informàtic, que tenia en compte els paràmetres següents: 1. Estadis disponibles: a diferència del que passa a Europa, als Estats Units els estadis no estan sempre disponibles. Es comparteixen entre diversos clubs i disciplines, per la qual cosa els equips han d'enviar els seus calendaris amb molta antelació. 2. Durada de la competició: la temporada nord-americana dura sis mesos, durant els quals cada equip ha de jugar 82 partits en total (sumen en conjunt 1.230 partits). Aquest nombre elevat d'enfrontaments es reparteix entre els que juga cada equip en la seva pròpia divisió (l'NBA reparteix els seus equips en sis divisions, tres en la conferència de la Costa Est i tres més en la Costa Oest) i els que juga contra equips de l'altra conferència. 3. Evitar el back-to-back, és a dir, jugar dos partits, un d'anada i l'altre de tornada, en dies seguits. Amb l'algoritme s'intenta reduir els back-to-back al màxim. 4. Tenir en compte l'audiència europea: els partits se solen jugar en dijous, divendres i diumenge. Els dels diumenges s'acostumen a jugar al migdia per fer-los compatibles amb l'horari europeu. 5. Respectar les preferències de cada equip: cada equip pot triar tres dates en què li interessaria jugar, però no pot decidir el rival. 6. Evitar jugar quatre partits en cinc dies: ha d'haver-hi un descans de tres dies entre partits. 7. Evitar que els partits coincideixin amb dates de celebracions importants o amb altres esdeveniments esportius, com la Superbowl, especialment les finals. El 2016, Tom Carelli i el seu equip van recollir el testimoni de Winnick, incorporant algunes novetats a l'algoritme respecte a l'usat en la temporada 2015-2016. Gràcies a aquests canvis, en la temporada 2018-2019 s'ha aconseguit la taxa més baixa de partits back-to-back de la història (14,4 respecte als 19,3 de 2015), i per primera vegada es respecta el temps de descans entre partits. El cas de l'NBA reflecteix que l'ús d'algoritmes pot contribuir a millorar situacions a priori complexes i s'està convertint en una pràctica que progressivament s'estén a altres sectors.

INNOVACIÓ