Unió Europea

19 Desembre, 2019

Com t’afecta la directiva europea de copyright

Una directiva pensada per protegir els creadors en l'era digital va ser la protagonista d'un dels debats més llargs i polèmics que es recorden a la Unió Europea. Després de dos anys i mig de debats, propostes, esmenes i fins a manifestacions als carrers, el mes de març passat veia la llum la coneguda com a llei del copyright al Parlament Europeu. La raó de tanta polèmica té a veure més amb els efectes que la nova norma pugui arribar a tenir sobre internet a Europa tal com el coneixem, que amb els canvis que pugui introduir en la mateixa gestió de drets d'autor. D'una banda, artistes i editors de premsa n'aplaudien l'aprovació, que obligarà plataformes com YouTube a obtenir llicències dels creadors o a impedir que es pugin continguts que vulnerin els seus drets d'autor. També agregadors de notícies com Google News hauran de demanar permís per utilitzar els continguts dels editors. Tot això significa més protecció dels creadors de continguts i un pas més perquè participin de manera equitativa dels ingressos que aconsegueixen aquestes plataformes per l'ús de les seves obres. D'altra banda, membres de la societat civil, grans plataformes, activistes, polítics i fins i tot organismes internacionals com l'ONU protestaven pel que consideren una obertura de portes a la censura prèvia a internet. I, al mig, la major part dels internautes, que ja no sabien si podrien ni tan sols compartir un simple mem sense ficar-se en embolics.La difusió d'obres artístiques i continguts ha canviat molt en els darrers anys i ho ha fet en paral·lel a l'evolució d'internet. Segons els defensors de la nova directiva, més del 80% de l'ús de les obres dels creadors no es remunera de manera equitativa. Això es deu al fet que algunes grans plataformes proveeixen accés a obres creatives mitjançant publicitat i altres mitjans. Aquesta activitat produeix ingressos, que després es comparteixen en condicions amb els creadors i no sempre de manera equitativa. Per als experts de l'Agrupació Europea de Societats d'Autors i Compositors (GESAC), aquesta circumstància posa en perill no només la continuïtat del sector creatiu i cultural, sinó també la de les mateixes empreses digitals europees. Aquestes competeixen en inferioritat de condicions respecte de les estrangeres, majoritàriament estatunidenques, que segons la GESAC, pràcticament no tenen obligacions pel que fa al copyright, a causa d'un marc legal europeu obsolet. L'anterior normativa era de l'any 2001. Aquestes són les raons principals per les quals els autors consideraven necessària la nova legislació, que, segons la GESAC, obligarà els gegants d'internet a asseure's a negociar amb els creadors.Aquesta és una pregunta per a la qual encara no hi ha una resposta exacta. Després de la seva aprovació, s'obre un període transitori de dos anys perquè els països de la Unió Europea incorporin la directiva a les seves pròpies legislacions. Això vol dir que la nova norma podria presentar, encara, algunes particularitats en la seva aplicació efectiva dins de cada Estat. Per aquesta raó, de moment només disposem de les anàlisis d'experts i analistes sobre quina podrà ser l'aplicació pràctica d'una norma que concentra els seus punts més polèmics en dos articles: el 15 i el 17. A grans trets, l'article 15 permet als editors de premsa donar o no el seu permís a webs amb ànim de lucre per compartir “fragments significatius” de les seves publicacions. D'altra banda, l'article 17 insta les plataformes que emmagatzemen, organitzen i difonen continguts d'altres usuaris amb fins comercials a demanar una llicència als creadors de les obres. A més, per evitar que es pugin continguts que vulnerin els drets d'autor, les plataformes hauran d'establir mecanismes per sortejar multes, els quals haurà d'establir cada Estat membre. S'espera que aquests mecanismes siguin filtres de càrrega previs i pràctiques de moderació més estrictes. Una exigència que els detractors de la norma consideren una limitació de la llibertat d'expressió i un perill per a creadors com els youtubers, que sovint utilitzen fragments de pel·lícules o sèries en els seus continguts, així com partides gravades de videojocs. Significa això, que un usuari d'internet no podrà compartir un article de premsa o un mem a través de WhatsApp o qualsevol xarxa social? Encara que hi ha qui assegura que aquesta directiva, a la llarga, podria acabar amb els mems i les paròdies, la norma protegeix expressament la pujada a la xarxa de continguts si és per citar, criticar, ressenyar, caricaturitzar, parodiar o imitar. A més, plataformes com WhatsApp, Wikipedia o núvols, l'objectiu de les quals no consisteix a lucrar-se amb el contingut, queden fora de l'aplicació de la llei. En qualsevol cas, els experts asseguren que aquesta norma no imposa la responsabilitat als usuaris d'internet per l'ús de continguts aliens. En realitat, les mesures afecten les empreses titulars de les plataformes de continguts, que són les que han de vetllar pel seu compliment. Això significa que un usuari particular, que no persegueix un lucre en compartir una obra de tercers a internet, no haurà de pagar cap multa per pujar-los o enviar-los a altres usuaris. El que sí que es podrà trobar en el futur és que no podrà pujar el contingut a una plataforma perquè un filtre considera que vulnera els drets d'autor. L'abast real de la normativa només es coneixerà amb el temps, quan els països l'adaptin, les plataformes posin en marxa els seus mecanismes de control de manera efectiva i es coneguin les primeres sancions. Mentrestant, internet continua oferint continguts útils i entreteniment als seus usuaris, a més de ser un important punt de trobada per a ells.

INNOVACIÓ