big data.

26 Agost, 2019

Big data: la intel·ligència de les dades

Més de 7.400 milions d'habitants compartim el planeta Terra, i més de la meitat (4.388 milions) ens connectem a Internet. Per exemple tu, que estàs llegint aquest article. D'aquests, més de la meitat (3.986 milions) s'hi connecta a través de smartphones. Són les últimes dades de l'informe Global Digital 2019 Report que han presentat We Are Social i Hootsuite, on també es mostra l'evolució creixent i constant, la qual en aquest últim any ha representat un creixement del 9,1%. I seguim amb més xifres increïbles. Segons l'estudi elaborat per Digital Information World, en cada minut de 2018 es van enviar 18 milions de missatges a través de WhatsApp, es van publicar 481.000 tuits i es van fer 3,7 milions de cerques a Google. A més, en 60 segons es van veure 4,3 milions de vídeos a YouTube i els usuaris de Netflix van visualitzar 266.000 hores de continguts. Et sonen aquests serveis? N’has utilitzat algun durant els últims dies? Potser... tots? És il·lustratiu recordar l'exemple que la ràdio va tardar ni més ni menys que 38 anys a assolir 50 milions d'usuaris a tot el món. La televisió, en canvi, només va tardar 13 anys. Internet, amb prou feines 4. L'iPod, 3, i Facebook, 2 anys. Facebook té avui no 50, sinó 2.271 milions d'usuaris a tot el món, més que els habitants del país més poblat, la Xina. I tots ells cedeixen les seves dades. I és que estem vivint una època marcada per la revolució de les dades massives, que nosaltres cedim, de forma més o menys voluntària, a canvi de la suposada gratuïtat dels serveis. Però totes aquestes dades i metadades que pugem a la xarxa no servirien de gaire si no s'emmagatzemessin, classifiquessin i analitzessin. I és la disciplina que s'encarrega d'aquest procés la que rep el nom d' intel·ligència de dades o big data. A partir d'aquestes dades (o macrodades) podem generar coneixement, productes i serveis. Aquestes dades permeten, per exemple, predir el temps, analitzar paràmetres de salut, millorar l'eficiència energètica o vendre més i millor. I és que la intel·ligència de dades es troba en tots els serveis esmentats abans. Per exemple, si t'equivoques en escriure una paraula a Google, aquest la corregeix; Amazon, Netflix o Spotify ens mostren productes que ens poden interessar i Facebook ens suggereix amistats amb gent que és probable que coneguem. En tots aquests casos, s'està utilitzant el big data.Les quatre «ves baixes» Quines són les característiques principals del big data? Es podrien resumir en les quatre «ves baixes»: volum, velocitat, varietat i veracitat. És a dir, gestió d'un gran volum de dades, a la major velocitat possible, emmagatzemades al costat d'una extensa varietat d'informació, que ha d'estar constantment verificada. Volum: «les dades mai no dormen», se sol dir. I és veritat: el creixement de les dades és constant, es dobla cada 40 mesos. Això significa que es generen més dades en un sol dia dels que han existit en els últims 20 anys. Velocitat: la informació es processa tan ràpid que podem conèixer dades del present immediat i consultar què és el que està passant al món ara mateix. Això permet fer anàlisis molt detallades –i força complexes– que freqüentment s'integren en altres processos de treball i sistemes. Varietat: hi ha dades de molts formats i tipologies, segons la seva procedència. Es podrien classificar en: dades públiques (les que posseeixen les administracions públiques, per exemple, sobre transport, ús d'energia, sanitat, etc.); dades privades (derivades de transaccions comercials, de la navegació web, de la telefonia mòbil, etc.); dades comunitàries (produïdes principalment a les xarxes socials i generades per l'usuari); i finalment, dades quantified self (proporcionades per les mateixes persones que mesuren i quantifiquen els seus comportaments i accions: per exemple, les pulsacions durant la realització d'exercici físic que registren els wearables). Veracitat: les dades obtingudes han de ser fiables, íntegres i autèntiques, per la qual cosa serà necessari confirmar la seva veracitat. Això dependrà de les fonts i els recursos que hàgim usat per obtenir-les. Afinar la «intel·ligència» d'aquest gran volum de dades, encara que siguin veloces, variades i, amb sort, veraces, segueix sent el gran repte pendent.

INNOVACIÓ
02 Maig, 2019

Ens pot ajudar la intel·ligència artificial a detenir la desertificació de la península?

Les investigacions de l'enginyer agrònom Rafael González Perea han creat un model que optimitza el consum d'aigua i energia en el sector agrícola, un avenç que podria ajudar a detenir el deteriorament de l'ecosistema | La tesi de González Perea li ha valgut per guanyar la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, atorgada per la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida. Fa prop de 9.000 anys la zona que avui coneixem com Sàhara no era el major desert del món, sinó un immens verger que va poder acollir algunes de les primeres societats de la humanitat. Durant aquell període, la coneguda popularment com a Edat de Gel tot just havia acabat i les grans superfícies gelades havien donat pas a extensos prats i llacs; els investigadors creuen que, en aquell moment, el Sàhara era un gran bosc, potser selva, ple de vida. Avui el Sàhara és un lloc completament diferent. Aquest canvi radical ens ensenya que el clima i la geografia del planeta estan en una transformació constant, la qual s'ha accelerat com a conseqüència del canvi climàtic produït per l'activitat humana i que ja amenaça greument la nostra forma de vida. I quina relació té tot això amb l'enginyer agrònom Rafael González Perea? Doncs pot ser que aquest jove cordovès, guanyador recent de la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, que atorga la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida, tingui una de les claus per evitar que la península ibèrica es converteixi en el proper desert d'Europa.Des de la Costa del Sol fins a pràcticament les faldes de les muntanyes càntabres; des del cap de São Vicente fins a la Costa Brava, aquesta podria ser l'extensió del desert que durant aquest segle s'anirà expandint per tota la península ibèrica. No és una exageració, és una projecció de la qual es fan ressò cada vegada més membres de la comunitat científica. Alguns estudis, com el del Ministeri del Medi Ambient, fins i tot ja posen una dada sobre la taula: al voltant del 80 % de la superfície d'Espanya està en risc de convertir-se en desert. Per això investigacions com la de Rafael González són claus per pal·liar els efectes del canvi climàtic. «Això no és tot —explica González en una entrevista concedida a CaixaBank—. A això cal sumar-hi que d'aquí a 2050, segons dades de la FAO, hauríem d'augmentar la producció d'aliments al voltant d'un 50 %. I si a Espanya no tenim suficient sòl per incrementar els cultius, estem davant un paradigma força negatiu». Davant aquesta perspectiva, l'enginyer agrònom i l'equip de la Universitat de Còrdova amb què treballa s'han posat a cercar la manera de traslladar les millors innovacions tecnològiques del moment, com el big data i la intel·ligència artificial, a la producció agrícola. L'objectiu és optimitzar l'agricultura de regadiu sense augmentar la necessitat de superfície cultivable. «Amb el big data i la intel·ligència artificial el que intentem és avançar-nos a la demanda que tindrà una comunitat de regants en 1 o 2 dies; així adeqüem l'estació de bombament a aquest dia, adeqüem la xarxa de distribució a la demanda, evitem pèrdues en la xarxa…, fins i tot podem arribar a contractar a temps real l'energia per disminuir el consum». És la tesi de Rafael González, que es tradueix en un ús més racional dels recursos, estalvi de costos, increment de producció agrícola i molts altres beneficis derivats de l'anàlisi de les necessitats i comportaments de la comunitat de regants.Encara que el sector industrial i de serveis sembla ser el que més s'ha beneficiat de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el món agrícola també ha adoptat amb entusiasme les noves oportunitats que ofereixen els algoritmes i les eines d'anàlisi de dades massives. «Es veu, sobretot, en la nombrosa quantitat de fòrums sobre el tema que ja s'estan organitzant i en el públic que hi acudeix». Per a Rafael González, ja existeix «una gran preocupació perquè se sap o es preveu el que passarà en 20 anys». El treball de conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic, al qual encara li queda molt de recorregut en el conjunt de la societat, no ha estat necessari en el sector agrícola. Els professionals del camp, a tots els nivells, són conscients dels desafiaments que arribaran en les properes dècades i per això ja s'estan prenent mesures. «A totes les baules de la cadena del món agrari s'està intentant utilitzar el big data i la intel·ligència artificial com una eina més». A aquestes tecnologies s'hi van sumant cada vegada més, com l'ús de drons per a la recollida de dades, una manera molt útil d'entendre què està passant amb les collites en temps real i actuar en conseqüència. Però encara queda molt treball per fer. «Hem de seguir afinant més. Hem creat un model de predicció de demanda d'aigua a un dia a nivell de comunitat de regants; hem fet un model de simulació d'agricultura en què som capaços de predir el 100 % dels esdeveniments de reg i gairebé el 90 % de l'aigua que utilitzarà cada agricultor cada dia. Ara estem intentant predir no només en quin dia sinó en quin moment del dia es regarà».Per a Espanya, el sector agrícola és clau com un dels exportadors principals d'aliments d'Europa. D'aquí es desprèn que l'interès i l'ús d'aquestes tecnologies «estigui creixent a nivell exponencial. En alguns àmbits costa una mica més introduir-ho per una qüestió tradicional o cultural, però l'important és que la inquietud és aquí i creixerà moltíssim en els propers anys», conclou Rafael González. Per part seva, la Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari de la UdL, creada el 2016, té entre els seus objectius fonamentals potenciar el reconeixement de la investigació d'excel·lència que s'està desenvolupant en l'àmbit agroalimentari, promoure la transferència de coneixement científic i tècnic entre investigadors, professionals del sector i clients de l'entitat financera, i impulsar la qualitat i la innovació en l'àmbit agroalimentari. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en els sectors agrari i agroalimentari, finança aquesta Càtedra de la Universitat de Lleida (UdL), que obrirà a la tardor el termini per presentar candidatures a la quarta edició d'aquest guardó per a tesis doctorals. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank dirigida al sector agrari, ha consolidat el seu lideratge en aquest segment i té com a clients un de cada quatre agricultors espanyols. La proposta de valor d'AgroBank combina el desenvolupament dels millors productes i serveis adaptats a les peculiaritats dels agricultors, ramaders o cooperativistes, juntament amb un assessorament pròxim i integral. AgroBank compta amb gairebé 1.000 oficines pròpies, on els clients tenen a la seva disposició 3.000 professionals amb un alt coneixement del sector, i fa accions d'impuls al sector, com ara jornades tècniques, acords amb organitzacions de rellevància i les jornades de la Càtedra AgroBank mateixa.

INNOVACIÓ
29 Abril, 2019

L’econofísica aporta noves perspectives

És l'economia una ciència? Els científics més ortodoxos diran que de cap manera, atès que a l'economia li manquen capacitat de predir i reproductibilitat. No obstant això, vivim temps híbrids, d'encreuament de disciplines i teories disruptores suposadament revolucionàries. Una d'aquestes és la combinació entre l'economia i una de les ciències més pures que existeixen, la física, que algunes veus ja estan començant a anomenar econofísica. No és res estrictament nou: el creador d'aquest terme fou el professor de física de la Universitat de Boston H. Eugene Stanley en una conferència sobre física estadística que va impartir a Calcuta (Índia) el 1995. L'any següent, ja va incloure aquesta paraula en un article per a la revista científica Physica A. I el seu objectiu, que és intentar entendre els fenòmens econòmics des del punt de vista de la física, podria aportar noves perspectives. Segons Ricardo Mansilla, autor del llibre Una breve introducción a la econofísica, “aquest nou vessant d'investigació proposa una millor comprensió dels processos econòmics, basada en la descripció del comportament adaptatiu dels agents econòmics davant situacions canviants”. Un exemple perquè s'entengui: l'economia no pot predir el futur al 100%. No obstant això, l'econofísica seria capaç d'estudiar els mercats financers seguint, per exemple, un model desenvolupat originalment per tractar moltes partícules que interactuen entre si i que generen fenòmens com el magnetisme. Això resulta totalment aliè per a un economista tradicional, però per a un físic és el pa de cada dia. L'aposta d'aquells que defensen l'econofísica és que tant els fenòmens físics com els econòmics podrien posseir característiques universals, i que els sistemes complexos es podrien estudiar fent servir les eines amb què habitualment treballa la física. A més dels mercats financers i de les xarxes econòmiques complexes, l'econofísica s'ha centrat de moment a estudiar les propietats de la distribució dels ingressos i la presa de decisions estratègiques. Però els resultats encara no són concloents. No hi ha consens entre els experts i l'econofísica no passa de ser una teoria que encara no ha estat totalment comprovada. Tanmateix, l'accés que es té actualment a enormes quantitats de dades (el que es coneix com a big data) i la necessitat més gran d'una elevada capacitat de càlcul computacional podrien obrir noves possibilitats i donar nous sentits a l'econofísica. El temps ho dirà. També la llei de la gravetat de Newton va començar un dia del segle XVII sent precisament això, una teoria.

CORPORATIU
14 Juliol, 2015

Com afecta la transformació digital les empreses?

Va ser el filòsof Miguel de Unamuno qui al seu dia va dir que “el progrés consisteix a renovar-se”. D'aquesta cita va sorgir la frase feta “renovar-se o morir”, una reflexió sobre la necessitat d'afrontar els canvis per continuar progressant. Judit Montoriol del Departament de Macroeconomia, àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica de ”la Caixa”, modernitza aquesta expressió en l'informe de ”la Caixa Research” del mes de juliol-agost: “Digitalitzar-se o morir”. Amb això, Montoriol posa de manifest la transformació digital a la qual s'estan enfrontant les indústries i les empreses, a la qual s'han de sumar per “assegurar la seva supervivència i desenvolupament futur”, opina l'experta. En aquest sentit, hi ha sectors d'activitat que ja estan de ple en la digitalització. Són els anomenats “revolucionats”, com per exemple els mitjans de comunicació i la música.  A l'altre extrem hi ha els sectors tradicionals, els quals a poc a poc també se sumen a la transformació digital. Fenòmens com les xarxes socials, el big data i "l'Internet de les coses” (internet of things) estan contribuint a aquesta revolució digital i, a més, amb resultats favorables. Per exemple, un estudi de The Boston Consulting Group ha demostrat que les empreses líders en l'ús de big data generen un 12% més d'ingressos que les que no l'utilitzen. Un altre canvi que està comportant l'adopció de les tecnologies digitals és el model organitzatiu dins les empreses, el qual cada vegada més s'està convertint en un model més flexible i descentralitzat. D'altra banda, també ha comportat que s'incrementi l'oferta, ja que la digitalització ha reduït notablement els costos d'entrada en molts sectors d'activitat. Així doncs, ara les empreses s'enfronten a una competència més gran. Davant d'aquest context, Montoriol no té dubtes: “La teoria de l'evolució de les espècies de Charles Darwin es basa en l'observació que els individus més ben adaptats al mitjà, no els més forts, tenen més probabilitats de sobreviure”; afegeix que, “aplicant la teoria evolutiva al món empresarial, es pot afirmar que només sobreviuran aquelles que s'adaptin més bé al nou entorn digital”. Per conèixer més sobre l'economia digital, et convidem a llegir el Dossier de l'informe de juliol-agost de ”la Caixa” Research. També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l'actualitat econòmica i financera.

CORPORATIU