patrocinis

14 Febrer, 2019

Tots van darrere de la Copa del Rei!

Reial Madrid, Barça Lassa, Unicaja, Divina Seguros Joventut, Iberostar Tenerife, Movistar Estudiantes, Kirolbet Baskonia i València Basket disputen l’edició de la Copa de S.M. El Rei a Madrid amb l’ambició d’emportar-se el trofeu a casa. El 2019 ofereix grans cites esportives, la majoria d’una exigència irrebatible que obliga diferents clubs a lliurar-se al màxim per veure complerts els seus objectius de cada temporada. La Copa del Rei de Bàsquet és sempre un focus més d’interès per entendre la competitivitat i el que suggereix realment l’esport de la cistella. Podríem dir que es tracta d’un dels campionats més importants d’àmbit nacional que, en aquesta ocasió, comptarà amb un escenari d’especial importància com el WiZink Center de Madrid, la casa d’alguns equips participants com el Reial Madrid o el Movistar Estudiantes. Una graderia que s’omplirà durant tota la setmana per emparar diferents equips procedents de nombrosos racons d’Espanya. REIAL MADRID, BARÇA LASSA, JOVENTUT I KIROLBET BASKONIA SÓN ELS EQUIPS AMB MÉS COPES DEL REI. ELS SEGUEIX DE PROP MOVISTAR ESTUDIANTES. TOTS ESTAN PRESENTS EN AQUESTA 83a EDICIÓ QUE ES DISPUTA A MADRID Si entenem la Copa com el torneig del «ko» és important assimilar que només els més aguerrits i valents seran els que aspirin a aquest trofeu. Per a l’ocasió podem assenyalar alguns equips com el Reial Madrid, el Barça Lassa, el Joventut o el Kirolbet Baskonia com els equips que més títols han aixecat en aquesta modalitat. Els blancs són els autèntics reis d’aquest campionat amb 27 títols i 47 finals disputades, seguits pel Barça amb 24 títols i 35 finals, el Joventut de Badalona amb vuit guardons i 24 finals o el Baskonia amb sis i nou finals competides. Movistar Estudiantes, que s’ha classificat com a amfitrió d’aquesta 83a edició de Copa, ha guanyat tres títols i set finals. Des de 2011 no es disputava la Copa a la ciutat de Madrid, cosa que tant el Reial Madrid com el Movistar Estudiantes tenen molt present en les seves aspiracions d’aconseguir el títol coper. DURANT LA HISTÒRIA, LA COPA HA QUEDAT MARCADA PER GRANS JUGADORS COM EDUARDO KUCHARSKI, CLIFFORD LUYK I EPI. ARA ELS TOCA ALS LLULL, HUERTAS I RIBAS, ENTRE ALTRES No hem d’obviar que guanyar la Copa del Rei és proclamar-se Campió d’Espanya, un lloc en la història que té com a origen l’any 1933 i que ha comptat, durant cada dècada, amb jugadors emblemàtics en aquest torneig com Eduardo Kucharski, el primer gran jugador estrella del bàsquet nacional i, per tant, de la Copa. Mentre que els dos jugadors que més Copes del Rei han guanyat són Clifford Luyk amb el Reial Madrid i Juan Antonio San Epifanio, Epi, al costat del FC Barcelona. Noms que per a l’ocasió queden rellevats al de grans estrelles com Sergi Llull, Marcelinho Huertas o Pau Ribas, per citar-ne només alguns que es trobaran en el WiZink Center de Madrid durant aquesta setmana. Si ens referim a entrenadors, la majoria van arribar als seus respectius equips l’any passat. Pesic o Casimiro en són alguns exemples, mentre que l’entrenador més veterà amb el seu equip –pel que fa a temporades consecutives– és el madridista Pablo Laso. Els caps de sèrie per a aquesta 83a edició de Copa són el FC Barcelona Lassa, el Kirolbet Baskonia, el Reial Madrid i l’Iberostar Tenerife pels seus llocs de classificació a la taula de la Lliga Endesa. La resta d’equips els marca l’amfitrió, Movistar Estudiantes, Unicaja Màlaga, València Basket i Divina Seguros Joventut. Tots han aterrat ja a la capital d’Espanya, i han començat els seus respectius treballs preparatoris per a una de les setmanes basquetbolístiques més importants de l’any, de la mateixa manera que els seus aficionats. Madrid quedarà abarrotat de seguidors provinents d’alguns punts del mapa com Vitòria, Tenerife, Màlaga, València, Badalona i Barcelona. EL PRIMER PARTIT SERÀ ENTRE L’IBEROSTAR TENERIFE I L’UNICAJA DE MÀLAGA, MENTRE QUE EL DERBI MADRILENY ENTRE EL MOVISTAR ESTUDIANTES I EL REIAL MADRID TANCARÀ LA RONDA DE QUARTS D’aquesta manera, els xocs entre els caps de sèrie i la resta de l’equip quedaran marcats en quarts de final amb el primer duel que mantindrà l’Iberostar Tenerife i l’Unicaja de Màlaga, a les 19.00 h de dijous 14 de febrer. Per al mateix dia, a les 21.30 h, els vigents campions, el Barça Lassa, competiran amb el millor equip de l’actual Eurocup, el València Basket. Dos duels especialment competits que aixecaran el teló de la Copa del Rei 2019. Per a divendres 15 de febrer, el WiZink acollirà un dels derbis més trepidants de la història del bàsquet a Espanya: Reial Madrid – Movistar Estudiantes. Ambdós estan distants a la taula classificatòria de la Lliga Endesa, i penja el cartell de preferit a la banqueta de Laso i d’un equip que encara té present la derrota de la passada temporada a Gran Canària davant el Barça Lassa. El partit tancarà la ronda de quarts. Mentre que el penúltim duel de quarts el tindran el Kirolbet Baskonia i la Divina Seguros Joventut, dos conjunts que es coneixen especialment bé i que s’han col·locat entre els equips espanyols amb més trofeus de Copa. LES SEMIFINALS ES JUGARAN DISSABTE A LES 19.00 H I A LES 21.30 H, MENTRE QUE LA GRAN FINAL ES DISPUTARÀ DIUMENGE A LES 19.30 H Les semifinals seran dissabte 16 entre els guanyadors de les eliminatòries de dijous, a les 19.00 h, i entre els vencedors de divendres des de les 21.30 h. D’aquesta ronda sortiran els dos equips que donaran el tot pel tot en una apassionant final que es disputarà diumenge 17 a les 19.30 h. Aleshores, els aficionats comptaran amb la possibilitat de reunir diferents vivències en diversos espais ubicats als voltants del WiZink, així com la possibilitat de veure algun entrenament del seu equip –tots es faran en sessions de matí–. Arriba el moment, arriba la Copa, la fase decisiva. Preparats?

CORPORATIU
13 Febrer, 2019

València Basket: el millor Eurocup i l’equip amb més moral per a la copa

Els taronja són el millor equip des de l’inici de l’Eurocup. Arriben a aquesta edició del torneig coper amb la intenció d’aixecar el seu segon títol en aquesta competició Els somnis amenitzen l’espera, almenys així ho resumeixen alguns filòsofs. L’esport i la vida serveixen precisament per a això: marcar-se metes i pujar d’esglaó en pro d’una necessitat que comparteixen també els aficionats. El València Basket és un exemple de compromís, de treball i també d’ascens. Els taronja encara mantenen vigent el record del seu primer gran èxit, aquell 4 de maig de 1988. L’equip aconseguia el seu ascens a la Lliga ACB a Santa Coloma. Deu anys després, va arribar el seu primer cop damunt de la taula, el primer gran títol aconseguit davant el Joventut de Badalona, la Copa del Rei. Al seu torn els valencians van eliminar colossos del campionat com el TAU Vitoria i el Fórum Valladolid. EL VALÈNCIA BASKET VA AIXECAR LA SEVA ÚNICA COPA DEL REI EL 1998, DAVANT EL JOVENTUT DE BADALONA, NOMÉS DEU ANYS DESPRÉS DEL SEU ASCENS A L’ACB Nacho Rodilla va ser declarat l’MVP d’aquella final disputada davant el Joventut i va quedar ancorat en la història del València. Aquest base va acumular nou temporades amb el llavors conegut com a Pamesa València i el seu dorsal 11 penja dalt del pavelló. Tanmateix, l’afició valenciana no va aconseguir repetir la gesta a la final de l’any 2000, en la qual van caure davant l’Estudiantes. Des de llavors, la llegenda d’aquest equip no ha fet una altra cosa que incrementar-se cada temporada, alternant èxits i dibuixant un estil de joc amb possessions llargues i un treball defensiu ràpid i eficaç. JAUME PONSARNAU HA DONAT MÉS COMPETITIVITAT AL VALÈNCIA, INTENSIFICANT LA DEFENSA I EVITANT DESCURAR ELS MINUTS FINALS DE CADA QUART Aquesta campanya, l’equip que entrena Jaume Ponsarnau al costat de Juan Maroto, Alfonso Castilla i Pedro Cotolí, somia amb tot. El València Basket va sisè a la taula classificatòria amb 12 victòries i vuit derrotes. Solen tenir partits amb escassa distància de punts i trams finals de quarts especialment disputats. En el que insisteix Ponsarnau és en no concedir ocasions, treballar amb intensitat i cercar cistelles segures. Per a la Copa del Rei que es disputa a Madrid, la plantilla compta amb grans noms com els de Sergi García, Alberto Abalde, Louis Labeyre, Sam Van Rossom, Will Thomas, Mike Tobey, Bojan Dubljevic, Guillem Vives, Fernando San Emeterio, Matt Thomas, Aaron Doornekamp, Ion Galarza, Antoine Diot, el capità Rafa Martínez i Joan Sastre.València sempre ha estat una plaça per tenir en especial consideració pel treball que es fa des de les categories inferiors. Podem citar alguns noms especialment significatius de l’ACB com el de Víctor Claver, Pedro Llompart, Jesús Fernández (pivot del CB Granada durant un gran nombre de temporades i diferents etapes) o l’altre gran jugador llegenda d’aquest club que, igual que Rodilla, també té retirat el seu dorsal 15 i es mostra dalt del pavelló, Víctor Luengo. Tots aquests grans jugadors han ajudat a donar continuïtat al projecte de renovació generacional i treball amb els futurs grans basquetbolistes a L’Alqueria del Basket. Allà també se segueix recordant la figura de l’entrenador que va aixecar la Copa del Rei, Miki Vukovic. Per a aquesta edició, Ponsarnau portarà convocat l’únic jugador del planter que disputa partits amb el primer equip, l’ala-pivot Ion Galarza, d’1,96 metres d’alçada. Aquest joveníssim jugador de només 21 anys va arribar al planter del València Basket amb vuit anys, procedent del País Basc. El seu debut a la Lliga Endesa (ACB) va ser el 28 d’octubre de 2018, que va jugar cinc segons a la sisena jornada davant el Montakit Fuenlabrada, amb victòria local. ELS TARONJA SÓN EL MILLOR EQUIP DE L’EUROCUP, ENCAPÇALEN EL GRUP C I DUBLJEVIC HA ESTAT DESIGNAT COM EL MILLOR JUGADOR DEL TOP 16 D’AQUESTA COMPETICIÓ Quan ens referim al València Basket hem de recalcar la moral amb la qual aterren a la capital d’Espanya per afrontar una nova Copa. Són el millor equip des de l’inici de l’Eurocup encapçalant la classificació del Grup C amb 18 punts, vuit victòries i dues derrotes. En el seu quadre batalla amb equips de summa importància com el Partizan NIS Belgrad, el Zenit St. Petersburg i l’Asvel Villeurbanne, que el segueix amb només un punt menys en la segona posició. Tanmateix, l’equip aterra a Madrid amb l’amarga derrota a casa davant l’Obradoiro a La Fonteta. Això no ha d’entelar la seva alta motivació amb l’últim reconeixement a Europa cap a Dubljevic, el millor jugador del Top 16 de l’Eurocup. Diot i Sergi García, que pateixen molèsties, també hi seran juntament amb la resta dels seus companys per si calgués. Ponsarnau somia lliurar la segona Copa del Rei a la seva afició.

CORPORATIU
12 Febrer, 2019

UNICAJA: Una aposta que sempre hi és

Els malaguenys sempre han estat un dels grans rivals a batre en el panorama nacional malgrat tenir només un títol de Copa del Rei, que van aconseguir el 2005. El seu planter i la seva capacitat per captar nous talents els han convertit en un dels millors clubs espanyols La Costa del Sol és famosa per moltes coses, entre les quals destaquen especialment la seva cultura i el turisme. Però l'esport també ha ocupat grans titulars d'interès en l'apartat nacional. Qui no coneix ja la seva mascota o el Martín Carpena, el pavelló on juga aquest emblemàtic club anomenat Unicaja? La seva història es remunta al 1977, quan una caixa d'estalvis de Ronda va fundar un equip, que després es fusionaria amb el Mayoral Maristas per assolir l'elit només quatre temporades més tard. El 1991, Unicaja va absorbir la caixa de Ronda i va passar a conèixer-se per primera vegada amb aquest nom, que la majoria de persones associen al club de bàsquet de Màlaga. El 1994, Javier Imbroda va fer història amb aquest equip, en el qual van participar grans jugadors com Kenny Miller o Nacho Rodríguez. El CB Màlaga va passar a ser l'equip de tots els malaguenys, un club sòlid que aspirava a tot. I així ho va demostrar aquella mateixa temporada, quan a finals del 1995 l'Unicaja es va proclamar subcampió del campionat regular. Des de llavors, ningú no els ha frenat i ja han guanyat un total de disset trofeus, entre els quals hi ha un títol de Lliga ACB, una Copa del Rei, una Copa Korac i una Eurocup. L'UNICAJA VA GUANYAR EL TÍTOL DE COPA EL 2005 GRÀCIES A L'APORTACIÓ DEL TÈCNIC SERGIO SCARIOLO I DE GRANS JUGADORS COM JORGE GARBAJOSA El seu estil de joc sempre s'ha inculcat des de les categories inferiors. El filial actual d'aquest Unicaja és el Clínicas Rincón, un equip que treballa amb afany la formació de tots els seus jugadors amb l'objectiu que puguin aspirar a competir al màxim nivell amb la samarreta verda del primer equip. L'any 2005 va ser especialment significatiu per a l'Unicaja per la consecució del títol de Copa, en aquell moment amb l'actual seleccionador espanyol, Sergio Scariolo. Aquell elenc de jugadors el completaven grans noms com Jorge Garbajosa, Carlos Cabezas, Berni Rodríguez, Pepe Sánchez, Fran Vázquez, Stéphane Risacher i Walter Hermann, entre d'altres. Aquell any també va marcar l'inici d'una temporada per al record, en què els malaguenys van obtenir el seu primer títol de Lliga ACB amb un “ÑBA” com Garbajosa i altres grans jugadors, als quals cal sumar Sandro Nicevic, Pietrus i Daniel Santiago.Presents en diverses edicions de l'Eurolliga i l'Eurocup, els malaguenys guarden un gran record de la temporada 2016/2017, en què van aconseguir guanyar el Bayern de Munic, el Lokomotiv Kuban i el Valencia Basket. El 5 d'abril d'aquell 2017, l'Unicaja es va proclamar campió de l'Eurocup amb l'assistència des de la banqueta del tècnic Joan Plaza i una gran aportació de grans talents com Carlos Suárez, Alberto Díaz, Nedovic, Jeff Brooks i Alen Omic, entre d'altres. Luis Casimiro és l'entrenador actual, al costat de Paco Aurioles i Sánchez Cañete. Casimiro, de 58 anys, no va tenir fortuna com a jugador de bàsquet. Res a veure amb el que suposaria la seva aventura a les banquetes des de l'any 1990. Després de passar pel C.B. Don Benito i el C.B. Breogán durant la mateixa temporada, Gandia Basket, Etosa Alicante, C.B. Salamanca, Gijón Baloncesto, TDK Manresa, Càceres o Manresa, la seva primera gran oportunitat va arribar la temporada 2000/2001, en què va capitanejar el Pamesa València. Casimiro va tornar l'any passat al Martín Carpena després d'haver-hi deixat un grat record la temporada 2011/2012, en què hi va arribar la jornada 26. Els que el coneixen descriuen Casimiro com un entrenador especialment metòdic, insistent en les jugades que assaja i amb les quals, de moment, ha situat el seu equip com a cinquè classificat de la Lliga ACB, amb un total de dotze victòries i set derrotes. És un equip que presumeix d'anotar força més cistelles que les que rep. LUIS CASIMIRO HA ENTRENAT EN DIFERENTS BANQUETES DEL BÀSQUET ESPANYOL. ÉS UN ENTRENADOR METÒDIC CAPAÇ DE POTENCIAR LES QUALITATS DE TOTS ELS SEUS JUGADORS. AFRONTA LA SEVA SEGONA ETAPA AL CAPDAVANT DE L'UNICAJA Per a aquesta Copa del Rei, en què intentaran recuperar el tron catorze anys després, l'Unicaja disposarà d'un equip especialment renovat. Les sortides de jugadors com Jeff Brooks, Nemanja Nedovic, Ray McCallum, James Augustine i Morayo Soluade han condicionat un equip que s'ha recompost amb les incorporacions de Kyle Wiltjer, Jaime Fernández, Brian Roberts, Mathias Lessort i Ryan Boatright. Els “pesos pesants” d'aquest equip continuen sent Carlos Suárez —el capità—, Giorgi Shermadini, Viny Okouo, Pablo Sánchez, Sasu Salin i Morgan Stilma. És un dels conjunts més alts de la categoria i és especialment sòlid en el rebot ofensiu i també en defensa. La seva polivalència també ha permès que Casimiro pugui disposar de diversos jugadors en més d'una posició, sempre que el partit ho requereixi. Arribarà la Copa catorze anys després per a l'Unicaja? Atents.

CORPORATIU
26 Octubre, 2018

El clàssic i la premsa: treballant per a una audiència global

Diumenge vinent, a un quart de cinc de la tarda, Madrid i Barcelona seran dues ciutats atípicament tranquil·les. Hi haurà poc trànsit i poca gent al carrer. Es juga el clàssic. Aquesta és la rutina que es viu cada vegada que els dos gegants del futbol espanyol i mundial es veuen les cares. Una rivalitat històrica que, amb el pas dels anys, ha traspassat fronteres i s'ha convertit en una trobada d'abast global. I és que aquest és un partit que no només paralitza Barcelona i Madrid. Els ulls de mig món estaran pendents del que passi sobre la gespa del Camp Nou. Les xifres que mou el Barça-Reial Madrid parlen per si mateixes i són vertiginoses. El partit s'emetrà per 183 països, a 325 canals, i l'audiència potencial serà de 650 milions d'espectadors. Els jugadors seran els grans protagonistes de la cita de diumenge a Barcelona. Per primera vegada en anys sense Cristiano Ronaldo i Lionel Messi cara a cara. Però la seva absència per motius ben diferents no ha reduït l'expectació. Perquè l'emoció del clàssic arribi a tots els racons del món hi haurà una legió de periodistes que ja fa dies que informen sobre tot el que l'envolta. És una cita especial. Per entendre la transcendència que té, només cal veure els recursos humans i materials que es destinen a cobrir el partit. L'últim Barça-Madrid que es va jugar al Camp Nou va congregar 759 professionals de la comunicació entre les televisions (481 acreditacions), la premsa escrita (153), els fotògrafs (59) i les ràdios (46). Més enllà dels mitjans de comunicació convencionals, es va acreditar una vintena de periodistes que van elaborar contingut per a les xarxes socials. I aquesta és només una petita mostra de la gent que treballa cobrint el partit, perquè cal sumar-hi els professionals que segueixen tot el que passa des de les redaccions i els estudis de mitjans de comunicació de mig món. Quan comenci el partit, tota l'afició estarà pendent de la retransmissió televisiva, que va incorporant tecnologies innovadores per acostar tot el que passa sobre la gespa. El Barça-Madrid és un esdeveniment de primera magnitud, i Mediapro i LaLiga posen tots els recursos que tenen al seu abast per oferir una experiència audiovisual que estigui al nivell dels grans esdeveniments esportius mundials. Diumenge vinent, com a l'últim clàssic, no s'escatimarà en mitjans. A diferència de la majoria dels partits de lliga, la producció de la trobada es farà utilitzant 30 càmeres amb resolució 4K-HDR situades a tots els punts de l'estadi i també en un helicòpter. El partit dura 90 minuts, però la tasca de la premsa va molt més allà. Com es prepara un clàssic a les redaccions dels diaris, les ràdios i les televisions? Ferran Correas, cap de la secció Barça del diari barceloní L’Esportiu, ho detalla. "A diferència de les setmanes de partit normal, quan arriba un Barça-Madrid tot es planifica amb molta més antelació, perquè produïm més informació i els mitjans destinem més espai a explicar tot el que envolta la trobada", explica el periodista, que també relata com és la feina de la premsa el mateix dia del clàssic: "En altres jornades, els mitjans ens activem poc abans del partit, però quan hi ha un duel així, tot s'explica minut a minut, des de primera hora del dia".Una altra de les grans diferències que hi ha entre el clàssic i un partit de lliga normal és el perfil dels professionals que el cobreixen. "Més enllà dels periodistes que seguim habitualment la informació dels dos equips, la zona de premsa s'omple amb molts més corresponsals estrangers,” explica Correas. I hi ha una dada que reflecteix molt bé aquesta realitat; un terç dels periodistes acreditats en l'últim clàssic (259) pertanyia a la premsa internacional: hi havia representats 75 mitjans de 22 països diferents.L'eclosió de les eines digitals ha provocat un canvi en la manera com l'afició del Barça i el Reial Madrid d'arreu del món ha seguit el clàssic els últims anys. Les xarxes socials dels dos clubs, gestionades per periodistes i professionals de la comunicació, ja fa anys que fan un seguiment de tot el que passa en el dia a dia dels equips, especialment en cites transcendents com les de diumenge. Sobre la gespa del Camp Nou, precisament, hi haurà els dos clubs esportius amb més seguidors del món. El Barça i el Madrid, que superen els 200 milions de seguidors sumant les tres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram), focalitzen les interaccions que es fan a través d'aquestes plataformes entre els clubs de la lliga. En el primer tram de temporada, el Barça ha generat 258,7 milions d'interaccions, una xifra que el Reial Madrid segueix de molt a prop (237,6 milions). Caldrà veure, això sí, com repercuteix en el seguiment del partit el fet que cap de les dues figures dels últims anys sigui present al clàssic, ja que Messi està lesionat i Cristiano Ronaldo ha marxat a la Juventus. "Entre el públic espanyol, no crec que això afecti, però en l'àmbit internacional repercutirà, ja que Messi i Ronaldo són dues icones globals i generen molta audiència per si mateixos”, analitza Ferran Correas. Les xarxes socials, en qualsevol cas, no són només una plataforma perquè els clubs difonguin contingut. S'han convertit pròpiament en un canal de difusió. Els dos clàssics d'aquesta temporada, per exemple, es podran veure gratuïtament a través de Facebook a vuit països asiàtics del subcontinent indi. I és que, a l'agost, LaLiga va arribar a un acord de venda dels drets televisius per a les properes tres temporades amb aquesta xarxa social.El paper dels periodistes en la cobertura dels dos grans equips del futbol espanyol també s'ha transformat amb el pas dels anys i la globalització de la informació. "El canvi que hi ha hagut ha estat radical. S'ha multiplicat el seguiment mediàtic de tot el que envolta el Madrid i el Barça", afirma Manolo Segura, que ha seguit l'actualitat del Barça en diferents mitjans com Onda Cero o Mundo Deportivo durant tres dècades. El periodista explica que hi ha hagut un canvi de paradigma respecte de com es treballava durant els anys vuitanta, noranta i principis del 2000: "Fa vint o trenta anys el tracte amb el futbolista era directe. Esperaves a la sortida dels vestidors i parlaves amb qui volies, i això ja fa temps que va deixar de ser d'aquesta manera, és gairebé impossible accedir a ell. També és cert que llavors érem quatre mitjans seguint el dia a dia dels clubs, i ara som 444". Ferran Correas constata aquest canvi: "Malgrat que el tractament que fem els periodistes i la forma d'abordar un Barça-Madrid és la mateixa, hi ha dues diferències respecte dels clàssics de fa anys: hi ha molts més mitjans seguint els equips i menys accés als futbolistes". A conseqüència d'això, coincideixen Correas i Segura, el periodista ha adquirit un paper molt més actiu a l'hora de generar continguts: "El fet que els jugadors intervinguin cada vegada menys a la premsa ha propiciat que l'anàlisi periodística i els espais d'opinió hagin guanyat espai en els mitjans de comunicació".

CORPORATIU
24 Abril, 2013

L’alpinista Ferran Latorre inicia la marxa cap al Lhotse (8.516 m)

El passat 9 d’abril l’alpinista Ferran Latorre va iniciar la marxa cap al Lhotse (8.516 m) a la recerca del seu vuitè 8.000, dins del projecte CAt14x8.000, recolzat principalment per “la Caixa”, GAES i Estrella Damm. Ferran Latorre, nascut a Barcelona l’any 1970, fou un dels alpinistes que va ajudar a socórrer a un sherpa durant l’ascens a l’Everest del 2012, fet pel qual va haver de renunciar a fer el cim. Ferran Latorre és un alpinista d’elit amb més de 25 anys d’experiència que ha guanyat dos Piolets d’Or (màxima distinció de la Federació Espanyola de Muntanya), l’any 1995, i el premi a la millor activitat a l’Himàlaia el 2008. Professional de la imatge, va ser el pioner en gravar i editar imatges des de les expedicions. Des de fa 15 anys treballa com a càmera al programa de TVE “Al filo de lo imposible”. Ha dut a terme expedicions per tot el món: Àsia, Groenlàndia, Antàrtida (Terra de la Reina Maud), Georgies del Sud i EUA, entre d’altres. A més, ha guanyat dos cops el premi de periodisme de Muntanya del Festival Internacional de Torelló. Podeu veure i escoltar al propi Ferran Latorre que narra l’arribada a Kathmandú per començar l’expedició cap al Lhotse: I també pots seguir la seva aventura des del seu bloc personal, la pàgina del Facebook, des del Twitter personal d’en Ferran o instal·lar-te l’app per iPhone o Android.

CORPORATIU