26 Febrer, 2019

Com ajudar els nostres fills a triar estudis

Una pregunta que la immensa majoria de pares afronta en un moment donat: Què haurien d’estudiar els meus fills? Respondre-la adequadament és un maldecap habitual perquè d’això dependrà el seu benestar futur. També per això aquesta qüestió es repeteix generació rere generació. La mala notícia és que no hi ha una resposta rotunda. La bona, que la podem encertar fins i tot encara que ens equivoquem en un primer moment. En un entorn tan canviant com el que vivim avui dia, pot semblar que és més difícil que mai no orientar els nostres fills sobre el tipus d’estudis que han de triar. Tanmateix, no és així: sempre ha estat complicat i sempre s’ha encertat tant com s’ha errat. Retrocedim quinze anys: si algú ens preguntés quins estudis recomanaríem a un jove, sens dubte hauríem pensat en l’arquitectura com una excel·lent opció. Tanmateix, la crisi immobiliària que va aflorar pocs anys més tard va enviar molts d’aquests professionals a l’atur. Així, van passar d’una situació de plena ocupació pràctica a una desocupació del 33 % en pocs anys. Gràcies a experiències com aquesta, avui sabem que no podem prendre aquest tipus de decisions basant-nos en el present. Hem de mirar més enllà i no només això: també hem d’ajudar els nostres fills a preparar-se davant possibles canvis. Una lliçó molt important que els nostres pares desconeixien i no van poder transmetre’ns.Encara que orientar els nostres fills sobre quins estudis han de triar pugui semblar una missió impossible, no ho és. Tenim moltes pistes al nostre abast i més informació que mai per trobar una resposta adequada. El primer que hem de tenir en compte és que vivim immersos en la Quarta Revolució Industrial, tal com assegura el Banc Mundial, i hi mana la tecnologia. És una època en la qual sorgeixen nous perfils professionals a tota velocitat, al mateix temps que se n’extingeixen d’altres. De fet, el Fòrum Econòmic Mundial n’espera que canviï el món del treball per complet i el polaritzi entre professionals més i menys qualificats. La irrupció dels robots en tasques que abans feien humans també contribuirà a aquest canvi. Un altre factor que no hem d’oblidar és que les vides laborals seran cada vegada més extenses. No només pel progressiu retard en l’edat de jubilació, sinó també per l’augment de l’esperança de vida. Aquestes dues premisses ens ofereixen dues pistes molt valuoses per al nostre propòsit. D’una banda, que la tecnologia estarà molt present en pràcticament qualsevol ocupació, per això resultarà fonamental entendre-la i saber com manejar-la. De l’altra, que els llocs de treball canviaran constantment durant els anys i exigiran un esforç igualment constant en formació. Els nostres fills s’enfrontaran a una carrera laboral canviant, llarga, multietapa i no lineal, que hauran de saber afrontar i, per què no, gaudir.Tenint tot l’anterior en compte, sembla senzill imaginar-se per què cada vegada més experts apunten a les disciplines STEM com les de més projecció de futur. STEM és l’acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. De fet, un informe de Randstad Research preveu que la generació de científics, informàtics, enginyers i matemàtics descendeixi en els propers anys a un ritme anual del 3 %, malgrat que la demanda d’aquests perfils en el mercat laboral creix constantment. Aquests coneixements cotitzen a l’alça perquè són claus per planificar i desenvolupar tecnologia. La intel·ligència artificial o el big data requereixen professionals formats en aquestes disciplines per al seu progrés. Tanmateix, no semblen ser suficients per si soles davant els reptes que planteja el mercat laboral. Per això, el concepte STEM s’ha vist ampliat en una lletra: la A d’«arts» o, en un sentit més ampli, humanitats. STEAM comprèn també les disciplines que ajuden els alumnes no només a dotar de sentit aquesta tecnologia, sinó, a més, a ser més flexibles en l’àmbit laboral, així com a afrontar el seu treball amb més creativitat i pensament crític. Això vol dir que els estudis relacionats amb les humanitats, les arts i les ciències socials no estan sentenciats, ni de bon tros. De fet, diferents experts apunten que el desenvolupament d’intel·ligència artificial demanda cada vegada més lingüistes, juristes, filòsofs i fins i tot músics, que s’integraran en equips de treball multidisciplinaris. En aquest sentit, perfils professionals tan diferents com lingüistes computacionals, estrategs de contingut, enginyers gràfics, consultors de hacking ètic i dissenyadors d’ètica, especialistes en virtualització o arquitectes de big data treballaran junts cada vegada més.El canvi de paradigma que estem vivint fa que la pregunta amb què iniciàvem aquest article no tingui (ni necessiti) una resposta concreta. De fet, avui és més important reflexionar sobre com han d’estudiar els nostres fills que sobre el tipus de disciplina que han de triar. Tot apunta al fet que la formació dels nostres fills serà constant i canviant durant tota la seva carrera. En aquest sentit, és molt probable que arribin a desenvolupar diferents especialitats durant la seva vida. Això requerirà compaginar o fins i tot alternar diferents períodes d’aprenentatge amb uns altres d’activitat laboral. Així, no importa tant quin tipus d’estudis iniciïn els nostres fills en deixar l’escola o l’institut, sinó com utilitzaran aquests coneixements i aquestes habilitats després per adaptar-se al mercat laboral. També que la disciplina que triïn els interessi, els motivi i se’ls doni bé. De poc serveix animar un actor nat a estudiar enginyeria biomèdica només perquè, a priori, podrà tenir una millor projecció laboral. L’avantatge que existeix ara és que sempre es podrà especialitzar per adaptar les seves destreses al mercat de treball. El temps dels arquitectes ha donat pas al dels experts en disseny arquitectònic digital. El dels enginyers, al dels especialistes en enginyeria i operació de drons. El dels sociòlegs, al dels analistes d’audiències digitals. Es tracta d’una transformació que continuarà en els propers anys i a la qual els nostres fills han de saber respondre amb fonaments sòlids, molta flexibilitat, formació contínua i, sobretot, sense por al canvi.

INNOVACIÓ
22 Febrer, 2019

El Clàssic, un fenomen global que revoluciona les xarxes socials

Cada enfrontament entre el Reial Madrid i el FC Barcelona és seguit per milions d'aficionats de tot el món que generen una onada de converses que xifrem en aquest reportatge Al món existeixen pocs esdeveniments esportius que generin tant d'interès com un Clàssic. L'enfrontament futbolístic per antonomàsia provoca tal impacte social al seu voltant, que és molt difícil no sumar-se a les converses que precedeixen qualsevol dels grans encontres entre el Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona. És normal, perquè molts dels moments que més es gaudeixen, tenen lloc abans o després del mateix partit: és en aquesta xerrada de bar o a l'entrada de la feina quan afloren les converses sobre cada detall d'allò que encara ha de passar o del que ja s'ha viscut. Fins fa uns quants anys aquest debat tenia lloc a la barra del bar tot prenent unes canyes, o prenent un cafè davant la màquina de l'oficina. Però les xarxes socials han canviat la forma en què gaudim dels esdeveniments esportius com el Clàssic, que se segueixen molt intensament, tant a dins de l'estadi com a fora. Les dades ens ho demostren.Qui no ha tuitejat la seva opinió sobre aquella falta que no ho era? Qui no ha generat un intens debat en el seu mur de Facebook? Qui s'ha pogut resistir a fer-se una selfie mostrant la seva sort en poder assistir en directe al partit? El futbol i les xarxes socials fan tan bona parella, com en el seu dia ho van fer Butragueño i Hugo Sánchez, o Romário i Stóitxkov. I els clubs ho han entès perfectament; de fet, avui dia, tant el Barcelona com el Reial Madrid dediquen bona part dels seus esforços a la comunicació i a nodrir les seves xarxes socials. Últimes notícies, dades històriques, moments destacats, anècdotes… Ser incondicional d'un club passa també per seguir-lo en tots els perfils digitals. La recompensa és un impacte mundial de l'activitat de l'equip que, durant el dia del Clàssic, es converteix en una autèntica bogeria que trenca xifres rècord. Posem alguns números sobre la gespa. L'última vegada que el Reial Madrid i el Barcelona es van creuar en un torneig d'anada i tornada va ser a la Supercopa d'Espanya de 2017, concretament el 13 i el 16 d'agost. Durant els dies precedents i posteriors als partits, l'activitat d'ambdós clubs a les xarxes socials —i, per tant, dels seus aficionats—, va créixer enormement. Segons dades oficials del Reial Madrid, els vídeos compartits a través de les seves xarxes socials van assolir un pic de més de 100 milions de reproduccions en un període de 10 dies. En context, la Superbowl d'aquest any —l'esdeveniment esportiu més seguit del món— es va quedar en 98 milions d'espectadors. És cert que parlem d'una única jornada i d'una plataforma com la televisió, completament diferent, però tot i així, la comparació ens ajuda a entendre la rellevància que les xarxes, el futbol, i en aquest cas, el Reial Madrid, han aconseguit a nivell mundial.El Clàssic ja ha transcendit les fronteres d'Espanya per convertir-se en un partit d'interès internacional. Així s'explica com, durant l'enfrontament d'anada de l'esmentada Supercopa d'Espanya de 2017, els blancs aconseguissin a les seves xarxes 32 milions de reproduccions dels seus vídeos i 10 milions d'interaccions a tot el món. És precisament el capítol d'interaccions un dels grans èxits de les xarxes socials, doncs han aconseguit crear corrents d'opinió gegantines i debats que, siguem aficionats o no, possiblement acabarem veient quan ens connectem al nostre perfil. És difícil escapar a una onada de 58 milions d'interaccions amb els diferents canals durant el citat període de 10 dies, entre comentaris, compartits, likes i reaccions al contingut. A més, es dona la paradoxa que Espanya ja no ocupa el tron de país més fanàtic del Clàssic —almenys en xarxes socials—, una posició que comparteix amb els Estats Units, ja que ambdós països van suposar el 15%  —de mitjana—,  de les reproduccions dels vídeos compartits pel Madrid. La nombrosa població hispana —que s'acosta als 60 milions de persones— i el creixent interès pel futbol (el que ells anomenen soccer), fa que cada vegada se segueixin més de prop les competicions europees i els grans clubs. Un altre dels països que també està molt pendent dels Clàssics és Mèxic, amb el 14% de reproduccions, fet que el converteix en el líder dels països totalment hispanoparlants, pel que fa al seguiment d'aquests partits; naturalment, a la llista no poden faltar Colòmbia o el Perú, però també s'hi sumen el Brasil i França o els països àrabs amb més tradició futbolera, com ara el Marroc o Algèria. Que el futbol ja és un fenomen que traspassa fronteres o cultures, ho demostra l'Índia, un país on l'esport rei és cada cop més seguit i on el Clàssic és un dels esdeveniments més seguits a les xarxes socials. Durant la Supercopa de 2017, el país asiàtic va generar una mitjana del 7% de les reproduccions dels vídeos publicats pel Reial Madrid. Un percentatge enorme que fa uns anys hagués sigut impensable.Avui en dia és molt fàcil seguir totes les impressions d'un partit des de la comoditat de casa i a través de les xarxes socials. Els mems, tuits, missatges de professionals i protagonistes, i els hashtags, fan que viure un esdeveniment com el Clàssic passi, també, per connectar-se a les xarxes. Així que, si bé és impossible predir qui guanyarà el següent Clàssic, el que és segur, és que la propera victòria sobre l'etern rival ja no se celebrarà només a Canaletes o a la Cibeles, sinó també en els temes del moment de Twitter i en els perfils de Facebook i Instagram de milions d'aficionats.

CORPORATIU