25 Juliol, 2019

Turista nacional vs. internacional: així viatgem per Espanya

Una família espanyola visita un destí de platja a la Costa del Sol. Allà, es creua amb una família estrangera pel passeig marítim. Tots passegen tranquil·lament. Els nens corren i juguen, mentre els pares es prenen un gelat i gaudeixen de la brisa del mar. En aparença, hi ha pocs factors que puguin diferenciar els dos grups. Tanmateix, les dades ens diuen que existeixen disparitats en la seva manera de viatjar, allotjar-se i passar temps en un lloc. Per començar, és probable que la família espanyola hagi reservat un cap de setmana llarg per a aquesta escapada. D'altra banda, la família estrangera aprofitarà el viatge per anar a la platja durant una setmana sencera. A més, és més probable veure la família espanyola pel passeig marítim en qualsevol època de l'any que l'estrangera. Aquestes són algunes de les conclusions que es poden extreure de l'últim Informe Sectorial sobre Turisme elaborat per CaixaBank Research. Entre altres qüestions, aquest estudi analitza l'evolució del turisme a Espanya en els últims anys i assenyala les diferències principals entre els turistes nacionals i els internacionals.Quan es tracta de viatjar durant tot l'any, els turistes nacionals destaquen sobre els internacionals. L'informe de CaixaBank Research assenyala l'estacionalitat com la primera diferència destacable entre els dos grups. Això sí, aquesta disparitat a l'hora de triar èpoques de l'any per visitar algun lloc d'Espanya és cada vegada menor. L'estacionalitat del turisme és un factor amb una gran influència sobre la sostenibilitat del sector turístic i del mercat de treball. Que els turistes nacionals reparteixin els seus viatges més durant l'any suposa una estabilitat laboral més gran. Això es deu al fet que una estacionalitat alta tendeix a afavorir els contractes puntuals per cobrir pics d'activitat. Precisament a Espanya, la contractació temporal assoleix el 25,9% del total. És la quota més elevada de la Unió Europea. Tanmateix, l'estacionalitat del turisme nacional ha augmentat progressivament durant els últims anys. Concretament, la contractació de viatges de residents entre juny i setembre –és a dir, en temporada estival– va passar d'una proporció del 36% el 2011 al 41% registrat el 2018, segons l'estudi de CaixaBank Research. El turisme internacional, al seu torn, no va experimentar aquest augment de l'estacionalitat. D'aquesta manera, les diferències amb el turisme nacional pel que fa a aquest concepte s'han reduït. L'informe apunta que, el 2018, l'estacionalitat dels visitants forans només era quatre punts percentuals superior a la dels residents.L'informe de CaixaBank Research també incideix en una altra diferència important entre turistes nacionals i internacionals: la durada mitjana dels seus viatges. Els residents viatgen més sovint, però fan estades més curtes que els forans. L'estada mitjana dels turistes nacionals és de 3,7 dies, pels 7,4 dies que passen a Espanya els que procedeixen de fora de les seves fronteres. Malgrat que el fet que els turistes nacionals viatgin més assíduament és positiu per al treball en el sector, que els seus viatges durin menys repercuteix en les despeses que fan per viatge, les quals són menors que les dels internacionals. En concret, els turistes residents gasten uns 174 euros per viatge. Els forans multipliquen aquesta quantitat fins a assolir els 1.086 euros.Una explicació possible del fet que els turistes internacionals inverteixin més diners en els seus viatges és, precisament, que les seves estades són més llargues. Tanmateix, l'estudi de CaixaBank Research també indica que hi ha diferències en la despesa diària que fan en comparació amb els residents. En concret, l'informe revela que els turistes estrangers gasten uns 146 euros al dia, mentre que els nacionals en gasten 48. La despesa més gran que fan en els seus desplaçaments els visitants internacionals explica en gran mesura aquesta disparitat: inverteixen una mitjana de 29,6 euros diaris en aquest concepte, mentre que els residents en gasten 10,9. Amb tot, també inverteixen més diners en allotjament (31,2 euros cada dia davant els 11,7 euros dels nacionals) i manutenció (9,4 euros més cada dia que els residents). L'explicació d'això últim cal cercar-la, en part, a la forma d'allotjar-se que tenen uns i altres. Com existeix una proporció superior de turistes internacionals que s'allotgen en hotels, també tendeixen a gastar més en aquests conceptes. De fet, en comparar la despesa mitjana diària dels turistes allotjats en hotels, les diferències entre nacionals i internacionals es redueixen, tal com reflecteix l'informe. En aquest sentit, els turistes residents que s'allotgen en hotels gasten uns 111,2 euros diaris davant els 197 euros que inverteixen els turistes internacionals en les mateixes condicions.D'acord amb aquesta realitat, l'informe assenyala que el tipus d'allotjament i el mitjà de transport escollit per arribar a destí són dos predictors de la despesa que farà el turista nacional durant la seva estada. En particular, els turistes residents que s'allotgen en hotels solen fer una despesa mitjana diària que és més del triple de la que fan els que s'allotgen en altres tipus d'allotjaments. Així, davant els 111,2 euros diaris dels residents que s'allotgen en hotel, els que trien altres llocs per pernoctar gasten només 34,5 euros. Es tracta d'aquells que decideixen llogar un habitatge, tenen un en propietat o bé aprofiten l'allotjament de familiars o amics, entre altres possibilitats. La manera com viatgem determina en gran mesura el funcionament del sector turístic, que el 2018 va generar el 14% del creixement econòmic del país. Llavors, va donar treball a més de 2,6 milions de persones, tal com assenyala l'Enquesta de Població Activa. Aquest any, l'informe de CaixaBank Research prediu que el nombre d'ocupats nous en el sector serà de 82.000 persones, un 3,4% més. Un mercat amb bones perspectives que convé seguir molt de prop.

CORPORATIU
23 Juliol, 2019

“En detectar l’esdeveniment isquèmic de forma precoç, es podrà evitar el dany irreversible del cor”

Judit Cubedo, CEO de GlyCardial, empresa guanyadora del Premi EmprenedorXXI a Catalunya.“És imprescindible fer un pas endavant a l'empresa per aconseguir el finançament necessari i convertir els descobriments que es fan al laboratori en un producte que pugui arribar al mercat i salvar vides.”GlyCardial ha desenvolupat el primer test per a la detecció precoç de la isquèmia cardíaca, basat en la identificació en sang d'una proteïna anomenada Apo J glicosilada. La doctora Judit Cubedo, fundadora i CEO de l'empresa, va ser una de les seves descobridores, juntament amb l'equip de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona dirigit per la doctora Lina Badimon. Una tesi doctoral s'ha materialitzat en una eina que pot canviar la vida de molts pacients a tot el món.Què ha suposat per al vostre projecte resultar guanyadors d'un dels Premis EmprenedorXXI? Rebre un reconeixement amb tant de nom com el que està associat als Premis EmprenedorXXI, amb una entitat com CaixaBank al darrere, d'alguna forma atorga un segell de qualitat a la nostra empresa, ja que reconeix i valida el possible impacte que aquesta podria tenir en la societat. El networking que es genera al voltant dels premis és, sense cap mena de dubte, un dels seus punts forts. Tant en la fase territorial com en la sectorial, tens l'oportunitat d'interactuar amb diferents stakeholders, que t'ofereixen un feedback molt valuós sobre el teu projecte. Quina és la causa que provoca la isquèmia cardíaca i com afecta els pacients?La isquèmia cardíaca es dona quan hi ha una manca de reg sanguini al cor a causa de l'obstrucció d'un vas sanguini, que pot ser deguda a la presència d'un coàgul o a una disfunció. Actualment, les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort a escala mundial. La isquèmia cardíaca és l'emergència cardíaca més comuna: l'any 2016 va causar deu milions de morts a tot el món. Quins problemes comporta que la seva detecció només sigui possible quan els seus efectes ja són irreversibles per al pacient? Actualment, aquesta malaltia només es pot detectar quan el dany al cor ja és irreversible, és a dir, quan part del teixit cardíac ja ha mort. Quan això passa, les probabilitats de patir un pronòstic pitjor (esdeveniments recurrents, mortalitat o desenvolupament d'insuficiència cardíaca) augmenten dràsticament. Quins són els marcadors que ha identificat el vostre equip per detectar-la de forma precoç i com funcionen? El biomarcador que identifiquem és la proteïna Apo J glicosilada. En un estudi d'investigació iniciat fa anys, vam detectar que, en la fase primerenca de la isquèmia, i abans que es produeixi un dany irreversible al teixit cardíac, hi havia un canvi en els nivells d'aquesta proteïna a la sang. En què consisteix el test de detecció precoç que heu desenvolupat? El test que hem desenvolupat i estem validant es basa en un immunoassaig que es podria fer servir en qualsevol laboratori centralitzat dels hospitals. Les propietats del nostre biomarcador fan que aquest test sigui compatible amb diferents plataformes que s'utilitzen actualment en la pràctica clínica.Què s'aconsegueix evitar amb aquest diagnòstic precoç? Com que es detecta l'esdeveniment isquèmic de forma precoç, es podria tractar el pacient abans que es produeixi el dany irreversible del cor, amb la qual cosa es reduiria l'aparició de complicacions posteriors i, per tant, l'impacte de la malaltia en la vida dels pacients. El vostre mètode de detecció precoç també determina la probabilitat de reincidència futura en els pacients que ja han patit aquesta afecció. Com s'aconsegueix i de quina manera aquest coneixement millorarà el benestar dels pacients? Estudis previs que hem dut a terme han demostrat que aquells pacients que tenen canvis més marcats en l'Apo J-Glyc tenen més probabilitats de patir esdeveniments recurrents i fins i tot de mortalitat, per la qual cosa també serviria per avaluar el pronòstic dels pacients després de patir un primer esdeveniment. Aquest fet és de vital importància, ja que ens permetria identificar els pacients d'alt risc i dur a terme un tractament més dirigit per tal de millorar el seu pronòstic. Creieu que el vostre mètode de detecció també es podrà aplicar en un futur a altres malalties? En paral·lel a la nostra principal línia de desenvolupament, que és el diagnòstic de la isquèmia cardíaca, estem avançant en línies de recerca addicionals per tal d'identificar altres possibles aplicacions del nostre biomarcador. Quants anys d'investigació i desenvolupament ha requerit aquest descobriment? Aquest projecte, que va ser part de la meva tesi doctoral i va començar fa més de dotze anys a l'Hospital de Sant Pau, dirigit per la doctora Lina Badimon, directora científica de l'empresa i líder de l'àrea cardiovascular, estava enfocat a descobrir nous biomarcadors d'isquèmia. A mesura que vam anar avançant, vam anar prenent consciència que allò que al principi va ser un descobriment d'investigació podia acabar convertint-se en un producte que arribés al mercat. Després de desenvolupar un primer prototip del test i fer les primeres validacions en mostres de pacients reals, vam decidir constituir la companyia i cercar finançament de capital de risc especialitzat en salut per poder dur a terme la validació clínica del nostre biomarcador. En el sector salut, el principal repte és arribar a validar, en un context real, el producte que s'està desenvolupant. En aquest sentit, els propers mesos la nostra empresa començarà l'estudi clínic de validació del nostre innovador test. La realització d'aquest estudi serà una fita clau per al futur de la nostra empresa. Per què vau prendre la decisió de crear una empresa a partir del vostre descobriment? Quan et dediques a la recerca en salut, el teu objectiu final és aconseguir millorar d'alguna forma la vida de les persones reduint l'impacte de les malalties. Des de la recerca es fan avenços molt importants, però és imprescindible fer el salt a l'empresa per aconseguir el finançament necessari per convertir els descobriments que es fan al laboratori en un producte que pugui arribar al mercat i salvar vides. És precisament aquest motiu el que ens va empènyer a crear GlyCardial Diagnòstics: aconseguir portar el projecte de recerca a una fase més avançada per tal que algun dia els pacients es puguin beneficiar del nostre producte. Com veieu el futur de la prevenció mèdica a Europa? El futur de la medicina a escala global passa per millorar en les estratègies de diagnòstic precoç per poder detectar les patologies abans i poder-les tractar per prevenir la seva evolució i les complicacions posteriors. Malgrat que inicialment la inversió en diagnòstic pugui semblar menys necessària que la inversió en teràpia, és vital desenvolupar noves eines de diagnòstic i pronòstic per tal de categoritzar millor els pacients i poder-los oferir un tractament més adequat a les seves necessitats. La medicina personalitzada o de precisió passa necessàriament per obtenir millors eines de diagnòstic.

CORPORATIU
17 Juliol, 2019

“Per no ser país productor de les idees d’altres, hem de valorar els inventors nacionals”

Juan Vicén, cofundador i CMO de Zeleros, empresa que desenvolupa el sistema de transport Hyperloop a Espanya, guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a la Comunitat Valenciana.“El potencial d'una xarxa de Hyperloop a escala global permetria connectar ciutats i centres logístics en qüestió de minuts”Els avions o els trens d'alta velocitat han revolucionat per complet la nostra forma de viatjar i de percebre l'espai. Desplaçar-se en qüestió d'hores a ciutats llunyanes era una utopia fins fa un segle. Ara, som a les portes d'una altra gran revolució tecnològica del transport, la que protagonitzarà el sistema Hyperloop. Aquesta tecnologia reduirà encara més els temps i les distàncies i transformarà per complet el nostre concepte de desplaçament. El sistema ja té dos-cents anys d'història, però l'empresari estatunidenc Elon Musk el va rescatar el 2013. L'empresa espanyola Zeleros és la responsable de la implantació a Espanya d'aquest sistema pioner. Zeleros va néixer com un projecte universitari i ha anat evolucionat fins a convertir-se en el que és avui, una empresa tecnològica d'àmbit internacional. L'empresa ha estat la guanyadora el 2019 dels Premis EmprenedorXXI a la Comunitat Valenciana, un guardó que CaixaBank atorga anualment amb la intenció de donar suport i visibilitat a projectes innovadors. Juan Vicén és cofundador i responsable de màrqueting (CMO) de la companyia.Què és Hyperloop i quin és el seu principal potencial? Hyperloop és un mètode de transport que ja té més de dos-cents anys d'antiguitat. Tot i que hi ha diferents conceptes, la definició de Hyperloop es basa en canonades a una pressió reduïda dins les quals viatgen càpsules de passatgers o mercaderies a velocitats de fins a 1.000 km/h (superiors a les d'un avió) amb una alta freqüència (cada 2 o 3 minuts, com un metro). Una xarxa de Hyperloop a escala global tindria el potencial de connectar ciutats i centres logístics en qüestió de minuts, amb la qual cosa incrementaria la competitivitat de les nacions i l'eficiència dels sistemes convencionals. Com revolucionarà aquesta tecnologia el sistema de transports al món? El desenvolupament de Hyperloop dependrà en gran mesura de l'impuls de la indústria, de les empreses desenvolupadores de Hyperloop i de les nacions. No obstant això, si volem connectar el món, hi ha d'haver una coordinació entre tots els stakeholders implicats per aconseguir un sistema òptim. Per això, l'estandardització té una rellevància especial en aquest nou mercat. Si alguna cosa hem après de la indústria ferroviària és que l'existència de diferents amplades de via pot causar pèrdues multimilionàries a les nacions i limitar el seu creixement. Zeleros ha apostat des del principi per cooperar amb els altres desenvolupadors d'aquests sistemes i establir, juntament amb institucions com la Unió Europea, aquestes pautes que garantiran la seguretat i la interoperabilitat. De moment, tant empreses europees com canadenques estem unides en aquest procés.Quin creieu que serà el seu impacte a Espanya? A Espanya estem molt ben posicionats en l'àmbit internacional en matèria de Hyperloop. Gaudim del suport dels ministeris de Ciència i de Foment per a la seva regulació i, pel que fa a desenvolupament, som un dels pols més importants d'Europa. Si alguna cosa tenim a Espanya és experiència de sobres en matèria ferroviària, energètica i d'infraestructures, i des de Zeleros apostem per liderar el desenvolupament tecnològic. Estem convençuts que les bones idees no només es generen a l'altre costat de l'Atlàntic i que hem de valorar els inventors nacionals si volem generar valor i no ser un país productor de les idees d'altres. Pel que fa a la implantació, també estem avaluant possibles rutes i no descartem la creació de projectes pilot que derivin en infraestructures de llarga distància, encara que això dependrà de molts factors. El mercat és, sens dubte, internacional i el nostre enfocament és global. Quines diferències hi ha entre la vostra proposta i d'altres que s'estan duent a terme en altres països, com el Japó i la Xina? Normalment, els sistemes que ja existeixen a la Xina i al Japó consisteixen a situar bobines de coure al llarg de tota la infraestructura, que serveixen per propulsar i fer levitar el vehicle. El problema d'aquests sistemes és el seu elevat cost, perquè exigeix la instal·lació de material al llarg de tot el recorregut. Hi ha poques rutes i, fins ara, la distància més llarga coberta és de trenta quilòmetres. A Zeleros vam veure que això suposava un problema a l'hora de crear recorreguts de llarga distància, així que vam crear un sistema en què la levitació i la propulsió ja són al vehicle. El nostre objectiu és oferir la millor experiència d'usuari: que els passatgers no hagin de pujar al Hyperloop amb vestits d'astronauta i que, en cas d'emergència, simplement baixin les màscares, com passa, per exemple, en un avió.Per què és tan important per al vostre projecte establir sinergies amb altres empreses com Renfe o Siemens? El nostre objectiu no és reinventar la roda, sinó fer ús de les tecnologies existents per accelerar el desenvolupament del sistema. Veiem clau la participació de socis industrials en tots aquells camps que involucren Hyperloop. És aquesta visió global la que ens està permetent créixer ràpidament i arribar a sistemes del nivell tecnològic més alt. Creiem, a més, que a Espanya tenim empreses líders en el sector de ferrocarrils i infraestructures, i que és molt important combinar la seva experiència en els sectors respectius amb la nostra agilitat i visió de conjunt. Zeleros promou una nova pista de proves d'aquest tipus de tecnologia a Sagunt. Quins són les novetats d'aquesta proposta en l'entorn Hyperloop? A Sagunt tenim projectada una pista pilot de dos quilòmetres a escala mitjana per a finals del 2019. El nostre objectiu és integrar tots els subsistemes en un vehicle i demostrar el seu funcionament i la seva eficiència a alta velocitat. Es tracta d'una infraestructura única al món, que posicionarà Espanya al capdavant del desenvolupament de Hyperloop. Els resultats d'aquest primer pilot serviran per provar totes les tecnologies de Hyperloop (tant les pròpies de Zeleros com les que ja existeixen al mercat) i han de demostrar l'eficiència del nostre sistema perquè serveixi de base per a la pista a mida real.Com va ser passar d'un projecte universitari a un projecte empresarial en el sector del transport d'alta velocitat? Al principi no va ser gens fàcil. Per sort, teníem un projecte apassionant i vam aconseguir que professionals del nivell més alt apostessin per nosaltres. El pas següent va ser aconseguir un comitè assessor amb personalitats influents que ens aconsellés en matèries clau per al projecte, com la inversió, les finances, la recerca o la implementació de projectes de gran escala. I finalment ─i això potser ha estat el més decisiu─, vam trobar una proposta de valor prou sòlida que ens va permetre guanyar la credibilitat d'inversors i socis tecnològics. Sens dubte, quan mirem enrere i veiem tot el que hem crescut, és un orgull veure que estem generant indústria i treball d'alt valor afegit a Espanya amb un projecte tecnològic pioner que, a més, també promou l'aparició de nous projectes que situen Espanya ─i València─ al mapa de la innovació. Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI? Per a Zeleros és un honor rebre un guardó d'aquest tipus, és una empenta més que ens ajuda en la nostra carrera per desenvolupar un sistema de transport més ràpid i sostenible, i ens motiva a continuar treballant dur per fer-ho una realitat.

CORPORATIU
16 Juliol, 2019

Our World, la primera emissió via satèl·lit

Fa poc més de 50 anys que es va viure un moment històric a la televisió que va aconseguir unir 14 països del món en una retransmissió que cridava a la fraternitat entre els pobles. La final de la Champions, la Superbowl o els Jocs Olímpics són tres exemples clàssics de retransmissions massives de televisió que arriben a tot el món i que compten per centenars de milions el seu nombre d'espectadors. Avui ens sembla el més normal, però fa mig segle la humanitat encara no havia compartit un únic moment televisiu; aquest va arribar el 25 de juny de 1967, data de la primera emissió via satèl·lit en directe i a tot el món. A aquella retransmissió pionera se la va titular Our World –el nostre món– i té darrere una història apassionant.La dècada dels 60 del segle passat va ser una època que va discórrer entre l'optimisme més exacerbat i el pessimisme més absolut: la Segona Guerra Mundial era ja un malson superat i la reconstrucció d'Europa feia a les nacions occidentals mirar amb esperança al futur. Tot semblava possible en un moment en què les computadores començaven a demostrar el seu potencial mentre que la carrera espacial estava en el seu màxim apogeu. Però l'ombra de la Guerra Freda i la possibilitat molt real d'una guerra nuclear tenien el món en suspens. Així que va haver-hi algú que va decidir aprofitar la tecnologia més innovadora per unir tota la humanitat, Aubrey Singer, un productor de la BBC que va aconseguir una fita tecnològica sense precedents: retransmetre un programa en directe i per a tot el món. Our World va mobilitzar un equip de deu mil professionals arreu del món i va requerir l'ús de quatre satèl·lits –un repte per a l'època–. El resultat va ser un programa especial de dues hores i mitja de durada en què van participar 14 països, entre els quals hi havia Espanya.En un format que avui ens recordaria molt al d'Eurovisió, cada país va connectar en directe a través de la seva televisió pública i va mostrar el millor que podia oferir: Itàlia va ensenyar un dels seus cineastes de referència, Franco Zeffirelli, mentre rodava una de les seves pel·lícules; Mèxic va mostrar la cultura del seu país a través de la dansa i el cant, el Japó va ensenyar com construïa una línia de metro i Espanya va treure pit de la seva indústria pesquera i va mostrar el geni Pablo Picasso. Com que Our World pretenia ser un moment festiu que unís tots els pobles, els responsables de la retransmissió –que havien passat de la BBC a l'European Broadcasting Union– van posar un parell de normes: el fragment de cada país havia de ser en directe i no es permetia l'aparició de polítics. Tot i així, va haver-hi diversos fragments que van estar marcats per la situació política mundial. El més destacat va ser la connexió amb els Estats Units, on en aquell moment s'estava celebrant una conferència de pau que tenia reunits el president americà, Lyndon B. Johnson, i el primer ministre soviètic, Alexei Kosygin. Per molt bones que fossin les intencions dels promotors de l'emissió, les tensions entre el bloc comunista i el capitalista eren evidents i fins i tot uns quants dies abans de la retransmissió, la Unió Soviètica, Polònia i altres països de l'eix comunista van decidir cancel·lar la seva participació en el programa en protesta per la Guerra dels Sis Dies, que s'havia iniciat recentment.Com que Our World va néixer com a idea original de la BBC, la televisió britànica va ser l'encarregada de tancar l'emissió i ho va fer a cor què vols, amb l'estrena mundial d'All you need is love, de The Beatles. Aquell moment va suposar un autèntic èxit per al grup de Liverpool, que va situar la cançó a les primeres posicions de les llistes de hits de tot el món.Aquest moment, que ja ha quedat per a la història de la música i la televisió, va estar a punt de no ocórrer. Pocs dies abans de la retransmissió d'Our World, el grup no havia preparat cap obra original per a la seva actuació i, de fet, els líders Paul i John es mostraven desganats amb el projecte. Finalment, davant la imminència de la cita, va ser Lennon qui es va treure del barret de copa l'himne a l'amor que avui coneixem. Naturalment, si cal situar una data per al naixement dels fenòmens globals del pop, el 25 de juny de 1967 seria una a tenir molt en compte. S'estima que els espectadors totals d'Our World van poder arribar fins als 700 milions d'espectadors, un nombre que avui només associem a les grans cites amb què començava aquest reportatge.Sembla que els èxits tècnics en matèria de retransmissió són cosa del passat i és cert que en el nostre planeta queden pocs reptes sobre això, però la nova carrera espacial que aviat ens pot portar a Mart podria ser l'inici per a una altra retransmissió històrica. Quan podrem veure un Our Worlds?

INNOVACIÓ
09 Juliol, 2019

“Els sistemes de protecció d’incendis no estan orientats a les necessitats reals dels clients”

Carolina Vilas, CEO de Titan Fire System, guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a Aragó.“Després de més de deu anys d'experiència en el sector de la protecció contra incendis, ens vam adonar que aquests elements fonamentals continuaven fallant constantment: no podíem mirar cap a un altra banda.”La seguretat és el més important. A l'empresa aragonesa Titan Fire System ho saben prou bé. Carolina Vilas, la seva CEO, va detectar errades en els dispositius de detecció d'incendis durant més de deu anys d'experiència en el sector i va decidir desenvolupar sistemes nous per millorar-los: “un sistema de protecció per als sistemes que ens protegeixen”. Aquesta tecnologia és una realitat que s'implanta progressivament a Espanya. Gràcies al seu compromís amb la millora de la seguretat contra els incendis, la companyia ha guanyat recentment els Premis EmprenedorXXI a Aragó. Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI? Suposa la confirmació que anem pel bon camí i que estem complint els nostres objectius. És un reconeixement a aquests anys de molta feina, esforç, dedicació i bones decisions. Per què els sistemes tradicionals d'extinció d'incendis no són prou eficaços? Els sistemes d'extinció actuals es revisen cada tres mesos, però, com que es tracta d'elements a pressió, en el moment en què hi ha una fuita queden inservibles. Fins i tot es poden arribar a trencar, la qual cosa és una pèrdua per la gran inversió que suposen per a les empreses. Quan es produeix un incendi, aquests elements haurien de funcionar correctament; que no ho facin és un punt feble. El nostre sistema es converteix, d'aquesta manera, en la protecció per als sistemes que ens protegeixen. D'on ve la vostra voluntat de millorar els sistemes existents? Després de més de deu anys d'experiència en el sector de la protecció contra incendis, ens vam adonar que aquests elements fonamentals continuaven fallant constantment; no podíem mirar cap a una altra banda. Titan Fire System va néixer de la necessitat de crear el primer sistema de monitoratge d'elements d'extinció que aconsegueix un control total sobre la instal·lació (grups d'incendis, ruixadors, boques d'incendis, extintors, canonada…) i és l'alerta més ràpida en cas d'incendi. Per què penseu que s'han produït tan poques innovacions en aquest sector? El sector de la protecció contra incendis, i en concret la protecció activa, és un sector molt madur i ancorat en la normativa. Ara és el moment d'introduir-hi tecnologia i ampliar-ne la visió, mirant no només la normativa, sinó també la necessitat real. En què es diferencia un manòmetre Titan d'un manòmetre normal i com pot ajudar en cas d'incendi? Els manòmetres TITAN, a més de tenir la funció d'un manòmetre convencional, estan dotats de diferents sensors que controlen el funcionament i l'ús dels elements d'extinció. D'aquesta manera, aconseguim controlar pujades i baixades de pressió, moviment, pèrdua d'anella de seguretat, manteniment intel·ligent i control de localització. En cas d'ús de l'element d'extinció, aquest ens informa de l'alarma més crítica d'“incendi”, des de l'ús d'un extintor fins a l'ús d'una boca d'incendi en un punt en concret. Aquest factor suposa un gran avenç per a l'evacuació d'emplaçaments tan crítics com un creuer, un hospital o un centre comercial. Com funciona el sistema i quina és la seva principal innovació? De quins elements consta? Titan Fire System fabrica el primer sistema de manòmetres intel·ligents per a elements d'extinció. Es tracta d'un ecosistema amb quatre pilars fonamentals: manòmetres intel·ligents, app per a instal·lació i manteniment intel·ligent, programari amb plànol interactiu i personalitzat encarregat de la gestió de totes les alarmes de la instal·lació i iCloud (connexió en el núvol). Els nostres manòmetres emeten via ràdio l'estat de la instal·lació i totes les seves alarmes al nostre hub. Aquesta informació s'envia al núvol, on es gestiona per fer una triple trucada: a l'empresa final, a l'empresa de manteniment i a la central receptora d'alarmes. D'aquesta manera, tens el control total de la instal·lació i el sistema es converteix en l'alarma més ràpida en cas d'incendi. En quin percentatge millora la resposta de l'usuari en cas d'incendi? En un 100%, ja que en el moment d'utilitzar l'element d'extinció el sistema ja està enviant una alarma d'incendi i s'assegura que tot funcioni correctament en el moment d'ús. A quin tipus d'empresa s'adreça aquest sistema? S'adreça a sectors crítics, grans superfícies i llocs amb gran afluència de públic, llocs amb grans instal·lacions de protecció contra incendis. El seu control és vital per reduir danys materials i humans. Com ha estat el procés de desenvolupament del producte? Ha estat un camí dur, ja que es tractava d'una gran innovació. Hem hagut de trencar moltes barreres per ser els primers. No teníem cap referent en què basar-nos, cosa que ha suposat molt d'esforç per aconseguir desenvolupar un gran producte des de zero. Hem hagut de recórrer tot el camí: tres patents, desenvolupament del sistema i, finalment, la fabricació en sèrie. El pas següent és la internacionalització? Quins són els vostres projectes futurs? El nostre sistema és pioner en la monitoratge d'elements d'extinció, per la qual cosa no hi ha cap norma que englobi tot el sistema; la tecnologia va més de pressa que la normativa. Actualment estem treballant en el desenvolupament d'una normativa a escala mundial que englobi tot el producte. Pel que fa a projectes futurs, Titan Fire System es troba en desenvolupament continu i estem treballant en diferents productes ─més enllà del sector de protecció contra incendis,─ que veuran la llum el 2020. Quin consell donaries a un emprenedor que vulgui emprendre un negoci propi en el sector tecnològic? Emprendre és un camí dur, que requereix molt d'esforç i dedicació, però en què, alhora, s'aconsegueixen grans metes. Si tens un somni, una idea, lluita per ella com ho he fet jo.

CORPORATIU